Era el 18 de febrer de 2006 quan la PDD va convocar una manifestació pel dret de decidir. CiU no va donar-hi suport. Bona part dels seus militants, però, hi eren, cosa que els va deixar bastant en evidència. Era el 20 de novembre de 2007 quan Artur Mas va fer una multitudinària conferència que
Tenim una propietat col·lectiva, un negoci que hem sabut mantenir esplendorós durant molt de temps malgrat que no hem disposat de totes les eines per explotar-lo i que hem hagut de jugar amb desavantatge al mercat. Hi ha una empresa competidora que, des que va fer un cop de força i una jugada bruta, té
Solidaritat Catalana podria integrar Reagrupament. Els socialistes podrien tenir una crisi més profunda encara i CiU s’ha autoimmobilitzat i s’ha fet estúpidament rígida en un moment històric que demana la màxima flexibilitat. Els diuen allò de “Be water, my friend!” i es tornen formigó. Tal com podem llegir a Vilaweb, la intel·ligència continua donant avantatge
Els magatzems CiU eren un negoci que havia funcionat la mar de bé els darrers trenta anys en aquell país. Tenien una posició de domini clara en el mercat. Ni tan sols una unió de la resta de magatzems de la competència no els havia pres aquella posició de domini. Havien perdut capacitat de decisió
Que l’opció de Solidaritat Catalana per la Independència hagi pres un possible avantatge com deia dissabte no vol dir que tot plegat estigui dat i beneït. Hi ha més factors en joc. Avui es publica una entrevista a Alfons López Tena a Nació Digital –pèssimament transcrita, per cert– en la qual li pregunten: “Es pot
Ja deia el dia 29 que hi havia nou rècord de visites al bloc. Ara mateix no sé què passarà a l’agost. Només sé que tinc previst prendre’m una setmaneta de descans, de desconnexió de tot, per carregar les piles, i encara que sigui en plena revolució. Perquè els curs que començarà al setembre serà