Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

26 d'agost de 2010
1 comentari

Aterratges d’agost (II): Esquerra

Just abans del meu descans, Vilaweb va publicar una notícia important sobre Esquerra: l’aclariment del seu com. A través del seu portaveu Ignasi Llorente, el partit va concretar una mica més quines són les seves intencions. Això és bo perquè la indefinició dels partits amb representació parlamentària començava a ser extenuant. Estem plantejant seriosament la independència del país i la majoria no reaccionen amb propostes que hi lliguin, sinó amb les inèrcies que els caracteritzen. Alhora, però, la decisió de no donar suport a una declaració d’independència ens complica força les coses. Ja sabem una mica més que abans. Als partits els estem traient les declaracions d’intencions amb pinces i gairebé a contracor, però encara no en tenim prou.
Vist que Esquerra aposta pel referèndum abans de la declaració, la pregunta que els vaig fer via twitter, preocupat i alarmat de nou, és si això vol dir que els diputats d’Esquerra votarien NO en una eventual declaració d’independència en què assolir la majoria depengués d’ells. Imaginem el remot cas que tenim 45 diputats compromesos a votar-hi favorablement i que Esquerra en té 23. Això suma els 68 que farien possible la independència. Esquerra ho frustraria? Espero que no, però m’agradaria saber-ho del cert perquè ara com ara interpreto que seria així. Encara que l’aritmètica plantejada sigui poc probable, em sembla una renúncia gratuïta i poc raonable. Queda molt lleig que Esquerra bloquegi la declaració d’independència només perquè prefereix un altre procediment. I si tot plegat és per poc probable, igualment no costava res comprometre-s’hi.

Declaració d’independència o referèndum? Aquesta ha de ser per força una de les qüestions del debat nacional dels propers mesos. I, com passa sovint, crec que al final no serà ni una cosa ni l’altra. Tenint en compte que CiU ja ha descartat el referèndum d’independència, que ni tan sols s’ha plantejat una declaració d’independència i que Esquerra sí dóna suport al referèndum, però no a la declaració, només una majoria absoluta sobtada i sorprenent de l’independentisme extraparlamentari faria possible la declaració d’independència. I només l’aposta pel referèndum per part de SCI/RCat, combinada amb la suma d’escons amb ERC fins als 68 necessaris el faria possible. Conclusió: l’independentisme pot sumar, però els plans no ho fan.

I el que arriba a cabrejar, exasperar i deprimir és que tots plegats no s’adonin del cul de sac en què estem i de l’ùnica sortida possible. Una declaració d’independència des del Parlament de Catalunya, feta amb 68 escons com a mínim, unilateral i vinculant, és pràcticament descartable per impossible en termes aritmètics per a la propera legislatura. Però és que un referèndum d’independència, encara sota la legalitat espanyola, tampoc no es pot fer. Cal un cert trencament de la legalitat que, a la pràctica, implica ja un principi d’independència. I aquest ha de ser el camí. Crec que s’ha de poder acordar una resolució parlamentària que tingui el suport d’una majoria absoluta, que contindrà un full de ruta en el qual l’Estat espanyol veurà elements òbviament il·legals des del seu punt de vista, que ens permetrà cercar l’arbitratge de la UE i l’ONU per a tot el procés i que acabarà amb un referèndum d’independència vinculant.

En les properes setmanes serà vital que totes les formacions, però molt especialment Esquerra, expliquin i argumentin com pensen convocar una consulta. Tot plegat serà imprescindible després de les eleccions, i resulta evident que és amb vistes a això que tothom es posiciona, però seria honest i considerat envers els electors que s’aclarís abans.

  1. El debat sobre quin és el millor camí per fer efectiva la constitució d’un estat propi s’haurà de fer. Des d’Esquerra creiem que el camí del referèndum ens dóna més legitimitat democràtica (interna i externa, de cara a la comunitat internacional) i que difícilment seria qüestionable.

    Estic d’acord amb tu que, d’una manera o altra, hi haurà un trencament amb la legalitat espanyola, per poder convocar el referèndum. Estic preparant un article sobre això que ja t’enllaçaré.

    En tot cas, pel que jo puc respondre si hi hagués una majoria al parlament a favor de la independència mitjançant una declaració prèvia al referèndum i depengués d’Esquerra, hi donaríem el nostre suport. Aquesta és la meva opinió i és el que defensaria des de les meves responsabilitats al partit.

    Salut, Xavier, i ben tornat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!