Mails per a Hipàtia

Vaig al concert de l’Orquestra de Joves Interprets dels Països Catalans. Un goig enorme. Sonen de meravella. Primer peces tradicionals arranjades per grans musics del país i després un Puccini que posa dempeus el públic. El cor Jove de l’Orfeó Català i un cor d’Irun broden una interpretació on Salvador Brotons dirigeix d’una forma tan emocionant com eficaç. Comente que sembla Guardiola. Sempre tibant una miqueta més, una miqueta més.

En la primera part, entre les cançons tradicionals, recuperen diverses peces d’Armand Blanquer. Feia anys que no sentia res d’ells. Massa. No entenc això que passa que no hi ha un circuit senzill de comercialització i presentació al gran públic de músics nostres de qualsevol àmbit. També la música clàssica. A l’entreacte comentem que Blanquer havia fet una versió simfònica de La Moixeranga que avui ningú no sap on trobar. Alguns tenen la partitura per a banda, que es toca. Però hi havia una versió simfònica per a orquestra. En qualsevol cas és un goig escoltar aquests xiquets arribats de tot el país per a tocar junts. 

Avui toca Regencós, a l’Empordà. Em van demanar fa molt temps que participara en un acte pel referèndum, amb la Patrícia Gabancho i l’Strubell i vaig dir que sí, naturalment. Aleshores la meua agenda encara era més o menys normal. Van ser dels primers i van trobar forat. Només que jo no recordava que era el dia del Barça-Madrid. Ells tampoc. Al final ho hem arreglat un poc. Com que és un poble de molt pocs habitants han mogut l’hora i m’han assegurat que quan comence el partit farem un sopar allà tots junts mirant-lo. Serà una experiència també…

Acabe d’arribar de Valls on he fet doblet. Anava per la presentació de la nova VilaWeb Valls però els de Valls Decideix m’han demanat d’escenificar el suport al referèndum, cosa que he fet amb molt de gust i ganes atenent a companys d’altres mitjans i fotografiant-me amb la pancarta de Valls Decideix. De fet hem començat la presentació de VilaWeb Valls parlant del referèndum i recordant a la gent com d’important és anar a votar -més encara després de saber que haurà caigut ja la sentència del constitucional i que per tant comença el compte enrere…

Bétera és un poble de peatges. I un dels més greus i principals i és l’immensa base militar de les Mallaes, robades les terres a la gent del poble i feta créixer amb el terror dels primers anys del franquisme. I allà, precisament allà, se’n va Franco en un nou, altre, peatge. L’estatua que hi havia a la Plaça de ‘lAjuntament de València quan la van retirar va anar a capitania. I ara viatja a Bétera. Sembla que per quedar-s’hi. Diuen que la posaran, tapada, en un magaztem dels militars. Però jo preferiria que la fongueren, sincerament. Ni que fora per no tindré de ‘veí’ aquest personatge…

Supose que per a tapar el cas Gürtel l’alcaldessa de València ha ordenat avui començar a aterrar cases al Cabanyal. Com que cada dia que passa el twitter esdevé una eina més clara d’informació i opinió a l’instant hem optat per posar un petit giny que va actualitzant-se amb els missatges que envia la gent. També hem connectat àudios del desallotjament i fotografies de flickr, entre altres continguts.

L’odi del PP cap a la gent del Cabanyal sembla infinit. Quin horror!

Xavier Giró ens envia, crec que des de Nova York, una foto de l’iPad que va comprar ahir, primer dia de venda de l’aparell. El va desembolicar i va començar a jugar, em sembla que fins i tot dins el mateix Apple Store, i una de les coses que va fer va ser connectar-se a VilaWeb i fer una foto. No ho sé si va ser la primera connexió mai feta a VilaWeb des d’un iPad, hauríem de repassar els logs per a saber-ho, però així quedarà. Xavier Giró inaugura una nova era, doncs. Perquè, xiquets, això de l’iPad marcarà un abans i un després…

Llarga taula a ca Vicent i Rosa. Molts amics celebrant la paella de Vicent, que fa sis anys en va fer una que no va quedar massa catòlica i avui s’ha atrevit a fer-ne una altra. Una de llargament aplaudida i assaborida. Riem de bona gana en un migdia de dissabte que convida a la celebració. De l’amistat. Els xiquets mengen amb gana i els majors més encara. Xerrem i ens dediquem a pelar a tot qui s’ho mereix. Vicent s’ho mira satisfet. Ha estat sis anys pensant-s’ho. I tots li fem saber que ha pagat la pena. Repetirem…

La discussió típica de cada any sobre el dinar. Ma mare segueix les costums cristianes i dinem arròs al forn i llesquetes amb ous. Estricta penitència. I com cada any riem provocant-la amb tota mena de demandes de llonganisa, cansalada i tots els objectes prohibits. És una mena de costum anual, respectuosa amb les seues creences i alhora divertida. El més curiós és que ningú no sabem explicar de manera exacta d’on ve aquesta costum cristiana (jueva?) que repetim generació rere generació. La meua germana explica que a cal Xavi han nascut aquest matí tres cabretes i ens embraquem a discutir si haver nascut en divendres sant significa alguna cosa. Ma mare argumenta que la tradició diu que tenen una gràcia. I anem fent…

PD. Josep Miquel respon als dubtes amb la seua proverbial amabilitat. Gràcies.

‘Et preguntes sobre l’abstinència de carn. Bé, és un tema que ve de segles. Es pensava que la carn “excitava” les passions carnals! i per això, en vista a la penitència quaresmal, els divendres es substituia pel peix. Clar que treure la carn i fer un gran àpat de peix, tampoc no té sentit!!

El que hi ha a l’origen de la quaresma, és una frugalitat o austeritat en els àpats (que per altra banda es seguida pels qui volen fer règim) de cara a viure la conversió en el camí cap a la Pasqua. Però de res no serviria l’abstinència de carn, si això no ens predisposa a la fraternitat, a la solidaritat, a la compassió. El profeta Isaïes (58,5-7) descriu ben clarament el dejuni que vol Déu: “el dejuni que jo aprecie és aquest: deixa anar els qui has empresonat injustament,deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, fes a miques els jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo, no els defugis, que són germans teus” ‘