Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

La discussió típica de cada any sobre el dinar. Ma mare segueix les costums cristianes i dinem arròs al forn i llesquetes amb ous. Estricta penitència. I com cada any riem provocant-la amb tota mena de demandes de llonganisa, cansalada i tots els objectes prohibits. És una mena de costum anual, respectuosa amb les seues creences i alhora divertida. El més curiós és que ningú no sabem explicar de manera exacta d’on ve aquesta costum cristiana (jueva?) que repetim generació rere generació. La meua germana explica que a cal Xavi han nascut aquest matí tres cabretes i ens embraquem a discutir si haver nascut en divendres sant significa alguna cosa. Ma mare argumenta que la tradició diu que tenen una gràcia. I anem fent…

PD. Josep Miquel respon als dubtes amb la seua proverbial amabilitat. Gràcies.

‘Et preguntes sobre l’abstinència de carn. Bé, és un tema que ve de segles. Es pensava que la carn “excitava” les passions carnals! i per això, en vista a la penitència quaresmal, els divendres es substituia pel peix. Clar que treure la carn i fer un gran àpat de peix, tampoc no té sentit!!

El que hi ha a l’origen de la quaresma, és una frugalitat o austeritat en els àpats (que per altra banda es seguida pels qui volen fer règim) de cara a viure la conversió en el camí cap a la Pasqua. Però de res no serviria l’abstinència de carn, si això no ens predisposa a la fraternitat, a la solidaritat, a la compassió. El profeta Isaïes (58,5-7) descriu ben clarament el dejuni que vol Déu: “el dejuni que jo aprecie és aquest: deixa anar els qui has empresonat injustament,deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, fes a miques els jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo, no els defugis, que són germans teus” ‘