Una paella que ha esperat sis anys
Deixa un comentariLlarga taula a ca Vicent i Rosa. Molts amics celebrant la paella de Vicent, que fa sis anys en va fer una que no va quedar massa catòlica i avui s’ha atrevit a fer-ne una altra. Una de llargament aplaudida i assaborida. Riem de bona gana en un migdia de dissabte que convida a la celebració. De l’amistat. Els xiquets mengen amb gana i els majors més encara. Xerrem i ens dediquem a pelar a tot qui s’ho mereix. Vicent s’ho mira satisfet. Ha estat sis anys pensant-s’ho. I tots li fem saber que ha pagat la pena. Repetirem…
Vaig aparèixer amb els meus nanos per a acudir-hi al sopar-berenar.
Durant el sopar es va produir una petita diatriba basada en que calia implementar el discurs independentista en español i francès. Perr fer arribar la informació del missatge i informació de la democràcia i llibertat d’aquesta societat. I com tu creus en anglès, jo també, per operativitat internacional. I eixir-se’n del ghetto de la llengua. Despolititzant el català i tractant l’español com si fórem un país sudamericàront la metropoli tentacular. Que és la creença que hi defensava jo. Com pots imaginar-te tenia prou d’opinions contràries. Si més no, ací baix, caldria implementar aquesta línia.
A tomb d’açò, avui mateix, l’Albert Badia ha desat aquest preciós apunt en què l’Alfons es entrevistat pel Justo Molinero. Paga la pena d’escoltar-se’l i rumiar-ho en profunditat.
PS-1. dispensa’m d’usar la pell del teu tambor per a difondre la meua intuïció i intenció d’agombolar més gent nostra però aliena per raons lingüístiques i de mandra mental al voltant de l’objectiu de la llibertat del país.
PS-2. La paret del mur de tanca dels esprais em va recordar 35 anys arrere, i A. i jo van dir que calia eixir amb els esprais per la pintar per la nit per a agafar pràctica real……. 😉
Quins temps aquells dels esprais actuals….i dels pots de pintura i les brotxes d’encara abans …..hahahahhaa !
Rep una salutació