Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Vaig al concert de l’Orquestra de Joves Interprets dels Països Catalans. Un goig enorme. Sonen de meravella. Primer peces tradicionals arranjades per grans musics del país i després un Puccini que posa dempeus el públic. El cor Jove de l’Orfeó Català i un cor d’Irun broden una interpretació on Salvador Brotons dirigeix d’una forma tan emocionant com eficaç. Comente que sembla Guardiola. Sempre tibant una miqueta més, una miqueta més.

En la primera part, entre les cançons tradicionals, recuperen diverses peces d’Armand Blanquer. Feia anys que no sentia res d’ells. Massa. No entenc això que passa que no hi ha un circuit senzill de comercialització i presentació al gran públic de músics nostres de qualsevol àmbit. També la música clàssica. A l’entreacte comentem que Blanquer havia fet una versió simfònica de La Moixeranga que avui ningú no sap on trobar. Alguns tenen la partitura per a banda, que es toca. Però hi havia una versió simfònica per a orquestra. En qualsevol cas és un goig escoltar aquests xiquets arribats de tot el país per a tocar junts.