Una assemblea d’una associació que vol acabar en partit polític per tenir presència al Parlament de Catalunya decideix a través d’uns estatuts que les llistes electorals es faran d’una manera determinada. A la mateixa assemblea es trien les persones que formaran l’executiva. Mesos després, la majoria d’aquesta executiva (tretze persones, aparentment) prefereix que les coses no es facin exactament segons es va decidir en aquells estatuts i la resta (quatre persones; i no sé si em surten els números) no hi està d’acord. Sorprenentment, aquestes diferències no es resolen de manera democràtica, la majoria de l’executiva no imposa el canvi de criteri als estatuts, sinó que aquests tretze pleguen i deixen aquells quatre o cinc solets al capdavant del projecte. Sembla que és això el que ha passat a Reagrupament. I si no, el bloc és obert a comentaris aclaridors, com sempre. La crisi està servida. El mal està fet. Els mitjans ja en van plens. I hem tornat a obrir un altre debat que no necessitàvem. Quina ràbia que em fot tot plegat!
Sí, ràbia. Perquè hi ha qui es pensa que jo voldria enfonsar Regrupament. Sempre hi ha hagut gent que veia malvolença en propostes que he fet o en apunts que he publicat. Però en realitat, com a independentista, el meu desig és que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya cap independentista es quedi a casa. I això passa per assegurar l’oferta, perquè tothom pugui triar la seva eina, sigui Esquerra, sigui Reagrupament o sigui la que sigui. Si nosaltres hi anem tots i ells es queden a casa, el principi d’Hondt ens pot donar una posició molt i molt favorable al Parlament.
Per això em fa ràbia que ara es parli de crisi i d’escissió a Reagrupament. No me n’alegro pas. Ni em faria cap gràcia que Reagrupament, després de tot plegat, no es presentés a les eleccions. Totes les persones que s’hi han associat ho han fet amb il·lusió i amb ganes. I ara no es mereixen una enèsima confrontació. Espero que tots plegats ho sàpiguen reconduir, que tot plegat hagi estat una mera giragonsa estratègica, però fins i tot si fos així ho trobaria francament desafortunat.
Aquest reagrupat no pot estar més d’acord.
No sé en què acabarà això, i de moment, entre els meus coneguts a Reagrupament, regna el desconcert i la perplexitat.
Compàs d’espera.
Ara per ara, un vot independentista restarà a la nevera.
El meu twitter: @cgolive
La culpa és d’ERC que no ha parat de fer maranya a militants de Reagrupament per enfonsar un projecte que li podia fer mal. Ho pagareu!!!!! La història us jutjarà montillistes!!!
Gràcies Xavier per no posar mes llenya al foc. No se res encara, però Reagrupament s’està fent encara, i si cal i tothom hi està d’acord, en alguna cosa puntual ens podem saltar uns estatuts, fets de pressa i corrents. A les assemblees del Vallès Occidental i la Garrotxa hi havia problemes, no penseu lo difícil que serà fer unes primeries com manen els estatuts? Ja dic, no se res. Ara cal esperar que diu demà Joan Carretero a RAC1 a les 8:30 del matí. Però hi ha una cosa que tinc clara, Reagrupament sense Joan Carretero, no te sentit
Reagrupament, i sobre tot Carretero, em mereixien respecte i simpatia. Hagués servit de revulsiu a Esquerra, que falta li fa. Crec que aviat haguessin col.laborat en moltes coses. Espero fortament que es resolguin els problemes i que s’imposi el diàleg, el seny i la tranquil.litat. I espero que sàpiguen salvar la seva imatge!
Xavier, què farem amb la patronal de les sales de cinema i amb els distribuïdors de pel.lícules? Hi ha gent que no es vol quedar quieta a casa i volen entrar sense pegar durant els dies de la setmana vinent. En saps alguna cosa? D’altres volen entrar massivament al Facebook d’OCINE per protestar. Això és segur. Alguna cosa haurem de fer, no creus?
Aquest post t’honora. No hi ha res més a dir.
Antoni Rigol, els estatuts no s’els pot saltar ningú.
El que s’aprova en assemblea va a missa, mentre un altre assemblea no digui el contrari. En cas contrari és el “campi qui pugui”.
L’assemblea de 3 d’octubre de 2009 va aprovar la ponència política on es diu el següent:
Punt 4.2.a
“L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, que compleixi les dos condicions següents:
– Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea General celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.
– Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent.”
Jo sóc votant d’Esquerra i, no cal dir independentista, però l’estem cagant de totes totes. En plena crisi, quan tanta gent pateix per acabar a final de mes, quan a Catalunya hi ha famílies que passen gana, crec que hem d’aparcar temporalment la independència i dedicar-nos totalment a la crisi. Es gravíssima la situació. Que no us n’adoneu?
Què està passant a Reagrupament ? Doncs molt senzill. La causa del que està passant a Reagrupament és la mateixa que fa (ha fet) que la gent de les CUPS, Sumem, etc…no s’hi vulguessin integrar.
Rera l’excusa de desivenences estratègiques, la pura realitat, la trista realitat, NOMES és d’interesos personals, baralles per ocupar càrrecs, afany de protagonisme, vanitats diverses i molt, molt, moltíssim ego per part de tots plegats.
I torno a repetir el que he dit sempre: Si no anem tots a una, no ens en sortirem de cap de les maneres.
La cosa ja va començar dijous amb la notícia que el Partit Republicà Català, un dels primers a sumar-se al projecte Carretero (quan feia mal a l’independentisme parlamentari), va decidir desvincular-se’n (perquè ara semblava que a qui feia mal era a CiU). La cosa començava a pintar bastons. I finalment ha passat la desgràcia … Jo estic en la línia del Xavier, ja ho he expressat moltes vegades: un pais per assolir la independència ha de tenir un partit sobiranista d’esquerres i un partit sobiranista de dretes, i junts han de sumar lamajoria d’escons al Parlament. Semblava que R.cat podia començar a perfilar una opció conservadora socioeconòmicament, però sobiranista nacionalment. Si més no era el revulsiu perquè Ciu s’ho anés plantejant. Ara,si en realitat els R.cat queden fora de combat … Ciu no tindràcap motiu especial per assumir aquest compromís. I això endarrereix el procés uns quants anys més.
Laporta hi té a veure alguna cosa?
http://www.directe.cat/opinio/c2014/laporta-obra-un-crisi-a-reagrupament
Algú creu que en Carretero fa alegrement aquestes coses? Hi ha qui es pensi que els altres 12 o 13 membres de la Junta de Reagrupament engegen a rodar tot pel que s’ha treballat si no en tenen motius més que sobrats?
Esperem a demà, Carretero parlarà a RACC1 a les 8,30 hores. Jo penso que hi han moments en que la decissió més assenyada és la que ha pres en Carretero. El reagrupament no pot esdevenir un partit amb els defectes congenits que sempre hem denunciat. No es pot pactar i deixar campar les ambicions personals i les capelletes que embruten la vida dels partits de sempre. Aixó s’ha d’aturar al començament de manera decidida, i s’ha fet.
Algú creu que en Carretero fa alegrement aquestes coses? Hi ha qui es pensi que els altres 12 o 13 membres de la Junta de Reagrupament engegen a rodar tot pel que s’ha treballat si no en tenen motius més que sobrats?
Esperem a demà, Carretero parlarà a RACC1 a les 8,30 hores. Jo penso que hi han moments en que la decissió més assenyada és la que ha pres en Carretero. El reagrupament no pot esdevenir un partit amb els defectes congenits que sempre hem denunciat. No es pot pactar i deixar campar les ambicions personals i les capelletes que embruten la vida dels partits de sempre. Aixó s’ha d’aturar al començament de manera decidida, i s’ha fet.
D’entrada l’independentisme, Carretero i Reagrupament torna a ser a les primeres portades dels diaris i noticiaris. El ressó mediàtic, el soroll de galliner espantat, comença amb les primeres declaracions del ppc parlant d’aquesta encara associació, demà dilluns en parlaran quasi bé tots els partits.
Cal esperar amb tranquilitar que tot-hom es vagi posicionant i deixar que els flaixos politics prenguin l’efecte que han de pendre. Hi han moltes coses darrera més positives que negatives que succeiràn els propers dies.
No defalliu, salutacions.