El lideratge col·lectiu del projecte independentista continua avançant. I cada cop ho fa més de pressa. No només hem aconseguit que un president de la Generalitat de Catalunya del PSOE-C es vegi obligat a
admetre que a les properes eleccions el que hi ha en joc és la independència o l’autonomia; no només hem aconseguit que aquest mateix president hagi d’enviar una carta demanant el suport a un estatut que sap que, aprovat fa quatre dies, ja no té futur ni serveix per a res. Ara, a més, al nostre futur exestat veuen tan malament la situació que c
omencen a pensar si no seria millor no retallar gaire l’Estatut. No fos cas que la retallada fos, com temen, el detonant de la independència. Però s’equivoquen.
S’equivoquen perquè fan tard. No han entès res. El que estem dient és, en primer lloc, que no admetem que un tribunal tingui legitimitat per tocar una sola coma d’allò que s’hagi votat en referèndum. Això és cert. Però també diem que l’Estatut no el va aprovar ni la meitat de la població. Van votar SÍ a l’Estatut 1.882.650 persones dels 5.202.291 d’electors cridats a pronunciar-se. Aproximadament el 36%, doncs. I després, quan hi ha algun municipi que no arriba al 41 % del 13 de Setembre a Arenys de Munt, ens volen fer creure que és un fracàs. No em digueu que no és per fer-se un tip de riure. I també diem que l’Estatut és mort perquè ells n’han estat els assassins. Era la nostra última proposta d’entesa i ells se l’han passada per l’entrecuix (o pel ribot de guerra, com vulgueu).
El que pugui dictar finalment el TC, doncs, no ens preocupa ni mica. El dia que es publiqui la sentència anirem a recollir el certificat de defunció de l’Estatut que vam enterrar el juny de l’any passat amb Acte de Sobirania. Si fins ara no l’han volgut estendre, no és el nostre problema. No ressuscitaran pas el mort per trigar més a certificar-ne la defunció. Només hi ha una persona que condicioni el seu programa polític a la sentència del TC: Artur Mas.
Ell diu que aplicarà el dret de decidir en cas que la sentència sigui negativa. Si ara es fes pública i fos positiva i respectuosa i deixés la pelleringa aquella neta com una patena, Artur Mas ja no podria picar l’ullet al sector sobiranista de CiU. Més aviat li quedaria un monumental ull de vellut estampat a la cara. Que això podria beneficiar el PSOE-C? I què ens importa? Si ja tenim clar que volem la independència, els autonomistes que facin el que els vingui de gust, que ja són minoria. Artur: que et deixaran en fora de joc i et quedaràs amb un pam de nas! Encara hi ets a temps: posa la declaració d’independència al programa de CiU per a la legislatura 2010-2014!
“El tripartit, amb tots els seus encerts i desencerts, va significar la fi d’una etapa de més de 23 anys, en que les estructures de Govern s’havien acomodat i no donaven resposta a les necessitats del país.
Potser Artur Mas considera una anècdota l’haver plantejat el debat del nou Estatut, que per cert, ell es va encarregar de descafeïnar amb el seu pacte amb Zapatero, o bé el nou finançament, o els diferents Pactes Nacionals (Recerca i Innovació, Immigració, Habitatge o Ensenyament…).
Hem de recordar els temps en que Esquerra denunciava el dèficit fiscal, o la necessitat d’un nou Estatut i que la resta de forces polítiques ens miraven amb cara de menyspreu. Ara, passats els anys i gràcies el tripartit, Esquerra ha estat el catalitzador de la política catalana, la nostra força ha modificat totalment les prioritats i els debats. Ara, malgrat la crisi, estem molt millor que abans.
És evident que Artur Mas, quan parla de reconstrucció, parlar de reconstruir la Catalunya convergent, aquella Catalunya que s’ho empassava tot i que evitava qualsevol pujada de to, és a dir, retorn a l’oasi català amb el beneplàcit dels grans mitjans de comunicació que passen per alt els seus errors i contradiccions.”