Blog d'en Xavier Mir

El PSOE-C no para d’emetre símptomes de decadència, d’esgotament i de desorientació. Després de l’error de Cap d’Any que va ser inaugurar la campanya contra la independència centrant el debat de les properes eleccions en aquesta qüestió, després de la pífia de Reis que va ser admetre obertament que l’autonomia és una via morta, ahir ens van regalar un tercer error flagrant. Tot fa preveure que d’aquí al dia de les eleccions les dues forces autonomistes en lluita pel centre autonomista s’anorrearan mútuament. És allò del “dos jugaven i el tercer va rebre…” vots!

Ahir es va difondre un vídeo que es veu que es va preparar com a regal d’aniversari a José Montilla. Per qui encara no l’hagi vist, es tracta d’un seguit d’imatges del món de l’esport en què, a l’últim moment, el qui anava perdent o en segona posició passa a guanyar. La intenció òbvia és animar militants i votants que no perdin l’esperança, però el missatge que s’ha posat en circulació per fer-ho conté altres elements implícits que la majoria de mitjans no van trigar gens a comentar. Així ho van fer Vilaweb (“El PSC assumeix en un vídeo la segona posició a les enquestes“), Avui (“Montilla: Anem segons però arribarem primers“), El Punt (“Montilla admet que parteix rere CiU en la cursa electoral però es veu vencedor“), La Vanguardia (“Montilla asume que el PSC parte por detrás de CiU però pronostica que ganarán las elecciones“), Directe! (“El PSC reconeix que Montilla només tornarà a ser president si Mas pateix una fatalitat“), etc. El Periódico encara els dóna cobertura mediàtica amb un titular de complicitat, però no pot evitar destacar aquesta mateixa idea al subtitular.

D’entrada, el vídeo s’ha penjat al Canal del President a YouTube, cosa reprovable perquè s’aprofiten del valor institucional de la Presidència de la Generalitat per fer campanya de partit. Però això és anecdòtic. El que realment trobo interessant és el doble error d’admetre el rol de perdedor com a punt de partida (no diuen els manuals que has d’aprofitar la teva posició favorable?, no tenen la Generalitat?, no poden fardar d’obra de govern?) i posar en circulació aquesta idea de la victòria a l’últim moment.

Què vol dir guanyar a l’últim moment? Algú veu alguna remota possibilitat que el PSOE-C obtingui més vots o més escons que CiU? Si jo fos militant o votant socialista els demanaria més seriositat, objectius més realistes i menys fer volar coloms, perquè això fa perdre tota credibilitat al candidat i al partit. I si no és això, quina pot ser la victòria? Repetir el tripartit a darrera hora? Amb les condicions que va fer públiques Puigcercós [molt discutides en aquest bloc, precisament] i amb les notícies que avui ratifiquen la posició d’Esquerra, ho veig difícil. I dubto que PSOE-C i ICV sumin 68 escons. Aleshores, quina victòria volen vendre als seus que no estigui feta de fum i preses de pèl?

Si la intenció era ocupar els mitjans amb un nou missatge que tornés a desviar el debat al duel Mas-Montilla, segurament ho han aconseguit (i què?), però han de tenir en compte que hi ha un altre vídeo que continua destrossant la imatge de PP Montilla i que va camí de ser el hit de la precampanya perquè ja l’han vist 42.000 persones.