Qui hagi començat a llegir l’apunt pensant-se que em refereixo a les consultes sobre el dret de decidir que s’han fet, s’estan fent i es faran, que estigui tranquil, que aquestes ni desgasten ni cremen en absolut. Al contrari, provoquen una trempera increïble i alcen tant l’autoestima individual com la col·lectiva. Allò que pot desgastar
Joan Arnera: “La qüestió és que Reagrupament és Carretero. I els qui vulgueu assemblees i flors i copets a l’esquena us apunteu a una altra cosa, cony. Sense Carretero, no hi ha Reagrupament, perquè aquí no vivim a la merda de Vendelplà i les coses no són sempre políticament correctes ni fantàstiques per a tothom.
Una assemblea d’una associació que vol acabar en partit polític per tenir presència al Parlament de Catalunya decideix a través d’uns estatuts que les llistes electorals es faran d’una manera determinada. A la mateixa assemblea es trien les persones que formaran l’executiva. Mesos després, la majoria d’aquesta executiva (tretze persones, aparentment) prefereix que les coses
No estic del tot d’acord amb les apreciacions del president Benach en el sentit que la fragmentació és perjudicial per a l’independentisme. L’existència d’un partit nou (o de més d’un si fos el cas) no comporta necessàriament un perjudici. Més aviat cal felicitar-se que la gent tingui una altra opció per triar. Estrictament parlant, el
A l’article d’ahir diumenge apuntava els avantatges evidents que pot comportar per al moviment independentista la creació i bon ritme de Reagrupament sobretot en termes d’aritmètica parlamentària, però cap al final n’esmentava també algun risc. Per exemple, el derivat de no poder proclamar la independència i haver de gestionar l’alternativa. Hi ha qui diu que
Ahir, la feina duta a terme pels promotors de Reagrupament aquests darrers mesos es va concretar a la primera assemblea nacional feta al Palau de Congressos de Barcelona. Ja es coneix la llista dels membres de la junta que ha de portar el partit cap a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Ells i
Ahir era a Vic, als Premis Blocs Catalunya, i avui sóc a Barcelona, a la primera assemblea nacional del Reagrupament Independentista. Aquí s’hi respira molta il·lusió. He trobat molts amics: Josep Sort, Víctor Tarradellas, Manel Bargalló, Xavier Martín, Antoni Gabarró, Eloi Perich, Jaume Marvà, Jordi Vilanova, Ramon Munné i molts i molts altres. No tots