Blog d'en Xavier Mir

Quan hi ha unes eleccions és habitual que els experts en comunicació dels partits es posin a rumiar les millors estratègies per aconseguir centrar el debat  en aquelles qüestions en què tenen més possibilitats de convèncer. Tots tenim encara molt present la gran estafa de la por al PP que el PSOE-C ha estat venent als ciutadans de Catalunya. No importa que després PP i PSOE pactin al País Basc o a Barcelona per Montjuïc o en altres casos prou nombrosos i espectaculars. Quan això passa (que és gairebé sempre), és realment difícil aconseguir fer arribar a l’electorat el missatge que aquell no és el debat, que els estan distraient i marejant. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el debat no és Mas o Montilla, per molt que aquests dos partits, en plena voràgine de retroalimentació, ho pretenguin en benefici propi. El debat és autonomia o independència. I aquesta vegada tenim un procés de consultes obert que ens proporciona els mitjans per centrar el debat. Aprofitem-ho. Cada dia. A cada municipi. A cada carrer. A cada casa. En tot moment.

Per avui dissabte a les deu del matí, com tothom ja deu saber, hi ha convocada l’assemblea de Barcelona Decideix. Com que les coses s’han de preparar amb temps i Barcelona representa la batalla principal d’aquesta part de la nació, l’organització es comença a bellugar.

També per avui d’11 a 14 h, i per demà en el mateix horari, cosa que ja han fet altres caps de setmana anteriors, l’Associació Alellenca pel Dret de Decidir té previst plantar paradetes informatives a tres punts diferents del municipi, que és un dels que decidirà el proper 28 de febrer. Les parades seran a la plaça de l’Ajuntament, a la plaça d’Antoni Pujades i al carrer d’Àfrica.

I finalment (per ara), un altre municipi del Maresme que decideix el 28 de febrer és Vilassar de Mar. Precisament allà han organitzat per aquest vespre un acte força interessant (com ho devia ser el debat de Calella dijous passat) amb el Cercle Català de Negocis com a protagonista. El CCN va ser també a Arenys de Mar durant la campanya del 13-D i la seva aportació va resultar molt aclaridora i convincent. Moltes persones van veure que parlar castellà habitualment o sentir-se tan espanyol com català no ha de ser un obstacle per voler la independència quan hi ha un fonament econòmic tan evident i consistent. I aquesta és una reflexió que hem de continuar estenent arreu, però sobretot en aquells nuclis de població que tenim marginats perquè pensem “segur que no la vol, la independència”. Acosteu-vos aquest vespre a Vilassar de Mar. Animareu l’organització de la consulta, ajudareu a centrar el debat de les properes eleccions i us donaran un argumentari sòlid que us resultarà molt útil en qualsevol conversa improvisada amb els qui diuen allò de “independencia? No, yo soy español!”