Sota aquesta denominació s’apleguen entitats d’arreu dels territoris de parla catalana amb l’objectiu d’esquarterar la llengua comuna i bandejar-ne l’ús social.
Amb una argumentació perversa inverteixen els termes reals de la relació de domini entre espanyolitat i catalanitat, presentant les legítimes aspiracions de normalització de la llengua catalana com un acte d’imposició. Precisament han concentrat els seus esforços allà on el català i la catalanitat és més feble: la Franja de Ponent. Allà on el PSOE governa amb un president catalanoparlant que es fa dir Marcelino Iglesias, que es nega a reconèixer l’oficialitat de la llengua catalana i s’apunta a les tesis més anticatalanes en afers com el de les obres d’art del Museu de Lleida o el finançament de la Generalitat.
L’existència mateixa d’aquesta plataforma anticatalana és un símptoma més de la dinàmica que està agafant el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, entre un estat dominador i una nació prohibida. A la part catalana li manca encara assolir el grau de consciència del moment històric al qual ens encarem com a poble: Joan Carretero, des de les pàgines de l’Avui analitzava la situació política en termes de conflicte, contrastant amb l’actitud vençuda d’avant-mà que ofereixen Joan Saura o Celestino Corbacho.
A partir de la setmana vinent, un cop encetat el mes de setembre, el curs polític que comença obrirà una nova etapa en la qual haurem de donar una resposta nacional catalana al previsible desacord en matèria de finançament i a la sentència del Tribunal Constitucional. I ho haurem de fer arreu del país afirmant que som una nació i que no tenim altra via que l’exercici del dret d’autodeterminació.
Post Scriptum, 29 d’agost del 2023.
Aqueixa impostura és el pas necessari pel linguïcidi contra el català que ara practiquen des de les institucions del País Valencià, les Illes Balears i l’Aragó els supremacistes espanyols amb la complicitat dels col·laboracionistes locals. La resposta ha de ser l’afirmació nacional des d’arreu dels Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Contundent i convincent !
Benvolgut Jaume:
Ja fa cosa d’uns quinze dies, va passar una cosa “insòlita” que s’acompanya a aquest link http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/103286
Espero que complementi el teu post, ben encertat per cert
Salutacions cordials
El Barça com l’equip de l’ONU i que assumeix els seus valors, no pot acceptar l’Estat espanyol opressor que no reconeix el dret humà d’autoderminació dels pobles i la nació catalana i en conseqüència no hauria de tindre cap jugador que es declare espanyol alhora que mantindre la seva vocació internacional.
La linguofàgia sempre ha estat una pràctica habitual dels imperialistes.
Benvolgut Jaume,
els espanyols, potser pecant de prepotència, potser d’ingenuïtat, potser de sabedors que es sortiran amb la seva, potser una mica de tot, ens estan abocant cap al conflicte, cap a la topada frontal entre l’estat metropolità i la colònia insubmissa. Cal acceptar el repte però cal també fer-ho amb el cap fred. Cal activar totes les complicitats possibles per agafar-los amb els orins al ventre. Sóc del parer que la prepotència que gasten és la de confiar amb els agents colonials i els paisans aquí instal·lats per fer-nos fracassar, però si activem tots els punts neuràlgics que cal, potser els tombarem.
Els vents que bufen ens són favorables, si els sabem aprofitar. Aquell horitzó tan fermament tancat de fa un temps, sembla ara obrir escletxes per a la il·lusió i per a l’esperança. I, si no fem de l’escletxa una porta definitiva ara, no permete’m, almenys, que es tanqui. En dotze anys em d’haver assolit l’anhelada llibertat nacional i poder començar a construir un país de llibertat, d’igualtat, de fraternitat.
Els qui ocupeu una posició d’influència heu de començar a prémer aquells botons que cal prémer. Que aquesta tardor que ens ve, no sigui una mes d’estira i arronses per endur-nos un peixet més al cove, no; que la tardor que s’obre posi formigó al pont que ens ha de permetre creuar vers la llibertat que com a poble ens mereixem; que la tardor que s’apropa deslligui allò que tenen tan ben lligat els senyorets metropolitans.
I no descurem allò que tan essencial ens és: el suport internacional. Que els Apel·les, Strubells i d’altres, s’hi deixin la pell ens aquests càrrecs que els han tocat. Fem que el vaticini del Herald Tribune i algun altre s’acompleixin i que Europa veigi néixer en el seu si nous països que n’enriqueixin la diversitat.
I, per últim, desitgem que, des d’on sigui, en Macià, Ventura i Gasol, Dencàs i d’altres ens facin costat i ens ajudin a culminar el somini de Prats de Motlló.
Salut, company!