Amb aquest lema Sobirania i Progrés ha pres la iniciativa de convocar una manifestació el proper Onze de Setembre a Barcelona avançant-se als partits polítics.
La negociació entre els partits catalans i el govern de l’Estat està empantanada, abans d’hora ja fluixeja la posició autòctona a la vista de la dubitativa actuació de Joan Saura i l’arrenglerament del PSC (anunciat avui mateix per Celestino Corbacho) amb el PSOE a l’hora de votar els pressupostos generals. Aquestes actuacions fan preveure una rebaixa substancial de les esperances dipositades en l’obtenció d’un bon finançament argumentades pels partits que van pactar el text estatutari. Falta veure què farà l’actual direcció d’Esquerra si els socis claudiquen, en tot cas ja vaig exposar en el post finançament, línia vermella, quins són els límits que ERC no pot franquejar.
En tot cas, la proposta de Sobirania i Progrés clarifica el panorama, resitua les qüestions de fons apel·lant a la supració del marc estatutari i a l’inici de la lluita pel dret d’autodeterminació. Atesa la fragmentació actual de la PDD, aquesta manifestació pot tornar a posar el sobiranisme civil en posició avançada. Tot i amb això, com ja vaig proposar en l’apunt, trenta anys després: no a la constitució espanyola, la resposta nacional catalana a la dominació estatal hauria de ser una gran manifestació el 6 de desembre.
Post Scriptum, 24 de maig del 2023.
Avui, a Vilaweb, Salvador Cardús: “Hem oblidat que som una nació”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Jaume, ja fan bé aquests de SiP de fer-se sentir. Ja era hora que algú ho fés. Però, com ja he llegit en algun lloc, no seria més convenient lligar més entitats adherides a la manifestació? No pot quedar en un no-res aquest acte sense una xarxa suficientment potent de difusió, suport i logística? S’hi sumarà Esquerra. Evidentment. Però i els altres? Òmnium no és un ens suficientment potent per a tenir-lo en compte? I el CES? I d’altres?
La juguesca és forta. Arriscada. I pot acabar en una mostra dramàtica d’un catalanisme seccionat, fart, sense convicció i minimitzat.
Desitjo que a partir d’ara les reunions i les sensibilitats s’acordin per a fer un acte ferm, seriós, contundent. Sindicats, agrupacions veïnals, tothom hi ha de ser present per reclamar la fi de les estafes metropolitanes i l’inici d’un camí nou emancipat per al nostre poble.
Cal posar a tothom a treballar, des d’en Pedro Morón fins l’Arcos, des del Joel Joan fins en Junqueras, des d’en López Bofill fins en López tena, des d’en Mas fins en Carod, … I en Maragall, potser i tot.
A veure si en Morón tindrà raó quan vaticina l’acte més gran del catalanisme des de la transició.
Salut, company!
Aixó si que ho sabem fer els catalans; manifestacions, aplecs, soflames florejades…Peró som incapaços d’empènyer tots junts en una mateixa direcció. No es nou, ja fa anys que el sobiranisme civil esta orfe de referents polítics sòlids i amb un veritable sentit de l’Estat.
Dius que ja veurem el que fa la direcció d’ERC, doncs el de sempre, combregar amb rodes de moli.
Com no podia ser d’altra manera, hi seré. Aniré el dia 7 a l’acte de la PDD, el dia 9 a les 9 al meu ajuntament i el dia 11 a la manifestació de SiP.
Però ni som una nació, ni volem un estat propi. Només has de veure com van les negociacions amb Madrid i el ridícul que estem fent tots plegats. Una veritable llàstima. I potser sí la mani serà un èxit, però se la tornaran a passar per baix cama i al proper negociador que hi vagi li faran creure que d’aqui 3 mesos, etc. i ja hi tornarem a ser.
Sobirania i Progrés convoca per l’onze de setembre una manifestació sota el lema ” SOM UNA NACIÓ. VOLEM UN ESTAT ” Omnium Cultural organitza la ” FESTA PER LA LLIBERTAT ” . La P.D.D. anuncia un acte pel 7 de setembre (la Sra. Elisenda Romeu diu que els convocants no representen a la P.D.D. legal).
El Govern farà els actes institucionals. Els partits suposo que també hi diran la seva.
A casa som tres persones. Ens posarem d’acord ? No es podria organitzar un gran acte unitari en el que hi puguessim anar tots junts ?
Benvolgut Jaume,
Em sembla molt bé la idea del 6 de desembre. D’una vegada per totes, hauríem de canviar el vocabulari polític. Parlar de partits constitucionalistes catalans i del dret a tenir una constitució pròpia. Parlar sense més en contra de la constitució sense afegir que volem una de pròpia i que som un país que ha disposat d’una llarga tradició constitucional només dona eines als enemics de les llibertats catalanes per tal d’enviar-nos a la tribu. La vergonya aliena que em provoca l’actitud d’Iniciativa és inmensa i Esquerra hauria de ser molt més contundent al si del govern. Ha estat una deslleialtat política i institucional enorme, del mateix estil que el pacte Mas-Zapatero.
Salutacions,
Ferran
No ho dius bé tot això, perquè d’Estat, ja en tenim. Penso que has de dir, som una nació diferent de l’espanyola i volem secesionar el nostre territori per que Catalunya sigui un estat independent.
Catalunya som una nacio //*//.
http://www.marc-sabates.com