El conseller Antoni Castells ha declarat avui que no li correspon al Govern de Catalunya presentar una proposta de finançament abans del 9 d’agost. Falten deu dies pel termini fixat per l’Estatut per dotar a Catalunya d’un nou sistema de finançament i per mor de l’actitud passiva del Govern espanyol aquesta data serà paper mullat.
Aquest és el títol de la comunicació que vaig presentar a l’encontre que va tenir lloc a Barcelona els dies 13 i 14 de setembre de l’any 2002, del qual tot just ara se’n publiquen les actes en el llibre “Kabylie-Catalogne: identités nationales et structures étatiques dans le contexte méditerranéen”, Editions Berbères, Paris, 2008, (www.editions-berberes.com).
Avui s’ha celebrat una reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat que feia gairebé un any que no és reunia. La darrera vegada fou el 13 de setembre de l’any passat, aquest cop també la cita ha estat a Madrid. Formo part de la Comissió Mixta proposta del grup parlamentari d’ERC des de l’any 2004,
Aquesta frase, acompanyada de símbols feixistes i “puta ETA”, l’han pintada a la paret de casa meva amb lletres ben grosses. És el tercer fet d’aquestes característiques en el darrer mes i mig. No penso acudir ni a les autoritats ni a la policia espanyola. Tampoc demanaré ajuda als dirigents d’ERC que han intentat estigmatitzar-me per
Amb aquest article començo a col·laborar amb l’equip Criteri (www.e-criteri.cat) que té per objectiu el foment, des d’una perspectiva interdisciplinària, de l’autocentrament nacional dels catalans. Els temps de crisi, (i els d’ara ho són), són també moments de replantejament. Cal, però, saber-los aprofitar. Entre la classe política hi ha constància (potser no consciència) de
Els aplecs de Toluges (Rosselló) se celebraven el darrer cap de setmana de juliol i foren instituïts en 1965 pel Consell Nacional Català per commemorar les Assemblees de Pau i Treva que en 1021 i 1065 s’hi reuniren per tal de pacificar la terra, protegir els pagesos i desvalguts i permetre el conreu de l’agricultura
El meu pare fou cridat a files amb la quinta “del biberó”. Tenia només disset anys quan, amb una colla de jovençans de Vilanova de Bellpuig, s’incorporà a l’exèrcit de la República. Quan ens aplegàvem en el dinar familiar per celebrar el nostre sant, només a vegades, sortia a la conversa el record que servava de la
Avui, Raimon Escudé i Pladellorens fa setanta-quatre anys. Advocat, polític i patriota de pedra picada, és un privilegi tenir-lo d’amic. Raimon Escudé va començar a militar a Unió Democràtica de Catalunya l’any 1953, fins al 1977 quan s’incorporà a CDC. Fou escollit diputat en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya l’any 1980, condició
Avui fa un any hi va haver la gran apagada del servei de subministrament d’energia elèctrica a la ciutat de Barcelona. Aquells dies vaig escriure l’apunt “apagades: quina resposta ? el contingut del qual considero plenament vigent. Certament, fa pocs dies s’ha conegut l’import de les sancions imposades per la Generalitat a les empreses responsables de
“Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946)”, de Jaume Martínez Vendrell, Editorial Pòrtic, Barcelona, 1991. Aquest llibre, aparegut als dos anys de la mort del seu autor, és un text d’ineludible referència per comprendre el sentit, el mèrit i l’esforç, que representava mantenir la resistència contra l’ocupació franquista de Catalunya. Joan Triadú n’és l’autor del pròleg
A la sessió de clausura del congrés, celebrat a Tolosa de Llenguadoc els dies 3 i 4 de juny de 1945, Antoni Rovira i Virgili hi va fer un parlament ple d’erudició i brillantor. Fou publicat a “La Humanitat, segona època, número 21, de 25 de juny del mateix any. Consultat amb Xavier Ferré Trill, historiador
Avui ha acabat l’onzè congrés del PSC convocat amb el lema: “la Catalunya que sap on va”. De la lectura dels documents congressuals, de la transcipció de les intervencions i del resultat de les votacions se’n poden avançar algunes valoracions. La primera és que el PSC pot celebrar els trenta anys de la seva fundació
“Per Catalunya” era un butlletí, fet a Niça l’any 1945, adreçat a tots els catalans de l’exili sense distinció d’ideologies polítiques. En el número dos, de juliol d’aquell any, l’article de capçalera que expressava el batec dels patriotes que feien la revista era aquest que reprodueixo a continuació. “Cinc del matí del 19 de
Avui fa un any que vaig obrir aquest bloc: per l’esquerra de la llibertat. En el moment d’escriure aquestes ratlles el comptador de vistes en registra 96.382 (101.593 si hi sumem les que hi accedeixen sense passar per la pàgina principal de Vilaweb) i 2.087 comentaris. El balanç no pot ésser més satisfactori i agraeixo als
En les converses de casa, quan era xiquet, un dia com avui els grans rememoraven amb angoixa on eren i què feien la vigília del cop d’estat militar contra Catalunya i la República. Els meus pares, catòlics fervents, recordaven especialment el saqueig de l’església als respectius pobles i com l’avia materna, vídua, no volia lliurar