El conseller Antoni Castells ha declarat avui que no li correspon al Govern de Catalunya presentar una proposta de finançament abans del 9 d’agost.
Falten deu dies pel termini fixat per l’Estatut per dotar a Catalunya d’un nou sistema de finançament i per mor de l’actitud passiva del Govern espanyol aquesta data serà paper mullat. Unitat dels partits catalans, sí, però sobre la base de reduir progressivament l’espoli fiscal no per mantenir-lo als nivells als que ha arribat. En aquesta matèria les xifres ajuden a fixar les línies vermelles.
ERC hauria de ser congruent amb el programa electoral de l’any 2006, a les eleccions al Parlament de Catalunya, i el del 2008, a les eleccions a les Corts espanyoles: reduir el dèficit de Catalunya en un terç, equivalent a 7.400 milions d’euros. La línia vermella d’ERC hauria de ser també la del conjunt de partits catalans, però Esquerra ha de donar exemple de fermesa i coherència.
Elisenda Paluzie a través del seu bloc (http://elisendapaluzie.wordpress.com) fa un seguiment exhaustiu d’aquest tema en la seva doble vessant, política i acadèmica. Aquest estiu hem de fer vacances, però no badar, els extremenys ja veieu com vetllen pels seus interessos i quants aliats que tenen. Els catalans, com deia el president Companys, només ens tenim a nosaltres. Fem-nos dignes de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si el principal objectiu es el “compliment” de l’Estatut, pot donar lloc a curioses variàbles. No m’estranyaria gens que els “negociadors” fèssin la seva intrepretació de l’Estatut, a fi efecte de dir, que arribarem a un acord magnífic….. M’explicaré: En tema de finançament, l’Estatut no representa un canvi de model (malgrat el que diguin els polítics nostrats). Evidentment s’incomplirán els plaços (9 d’agost de la D.A.), pero a qui afavoreix en aquest moment el plantejament “genèric”?
El que hi ha es un “estira i arronsa” interpretatiu, on cap de les parts (Estat-Generalitat de Dalt) en quantifica els resultats. En una situació de crisi econòmica, a qui no interessa quantificar res, es a la banda castellano-espanyola, que continua amb l’estratègia imperial de “divide y cencerás” o “púdrelo, que estos catalanes siempre cojeran finalmente, lo que les den”. Es una qüestió de temps per poder “explicar” pol´´iticament, els magnífics acords resultants…. .Es a dir, de cost polític per banda catalana, sota la pressió de la responsabilitat davant la “crisi”.
Per l’anterior, jo no sé si es bona l’estratègia (sota el paraïgues de l’unitat) de no cuantificar res i apel.lar genèricament al “compliment” de l’Estatut (que està penjat de un fil i amb molts papers mullats). Tot i reconeixent la posició de Castells, vincular al compliment de l’Estatut l’estratègia catalana, deixa fora als que no volien l’Estatut (per poc o per massa i sense entrar a exclussions partidistes) i sobretot, deixa oberta l’estratègia espanyola (el temps juga al seu favor). Cuantificar-ho i exposar-ho faria suar al PSOE, doncs l’obliga a desmentir la xifra i a explicitar la genèrica posició de Solbes. Fins ara, pets en el desert.
Si els polítics nostrats juguen, de veritat, a la unitat en aquest assumpte, res impediria mesurar el grau quantitatiu d’acompliment d’aquesta presumpta Llei Orgànica. La línea vermella en finançament de que parles. Si no es axí, valdria més la pena per part de Castells i acòlits silenciosos (ERC), que ens cridèssin a l’autodeterminació davant l’incompliment de l’Estatut. Pero tampoc ho fan, sino que deixen la frontera oberta al …… no res? a una miqueta? a una mica més?. O encara pitjor, al “toma, que esto es lo que hay” que voldria l’Imperi.
En aquest joc, els convergents tenen la responsabilitat de no “trencar” l’unitat (trencament desitjat , en aquets moments, per tots els que pensen en clau partidista – vull dir de tots els partits -), pero Castells i Cia, tindrien d’estar disposats a iniciar un procés d’autodeterminació en cas d’incompliment de l’Estatut…….i explicitar-ho. Pero sincerament, no els veig per la labor. En consequència desitjaria que la part catalana i en especial ERC, quantifiqués i no deixés tantes portes obertes a l’imperi. Aquesta carta també ens servirá pels que voldriem iniciar un procés d’autodeterminació amb papers secs i no mullats.
Retorn al Poble.