Avui fa un any hi va haver la gran apagada del servei de subministrament d’energia elèctrica a la ciutat de Barcelona. Aquells dies vaig escriure l’apunt “apagades: quina resposta ? el contingut del qual considero plenament vigent.
Certament, fa pocs dies s’ha conegut l’import de les sancions imposades per la Generalitat a les empreses responsables de la fallida del servei: ENDESA i Red Elèctrica Española. Però no n’ha prou amb les multes. Potser aquestes empreses concessionàries han fet inversions pal·liatives a la ciutat, però avui mateix el batlle Hereu afirma que encara hi ha ric d’apagada pel quaranta per cent dels usuaris del cap i casal. Les compareixences al Parlament de Catalunya dels màxims responsables empresarials, (un d’ells, el famós Pizarro del PP), foren una demostració de fatxenderia davant la impotència de la classe política catalana. La manifestació del 1 de desembre convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir fou un èxit, malgrat això, persisteix la difícultat per traduir en actes efectius que redueixin la dependència política i econòmica que aquestes apagades exemplifiquen.
Post Scriptum, 23 de juliol del 2021.
Avui fa catorze anys hi va haver a Barcelona una gran apagada provocada per la persistent desinversió a Catalunya de Red Electrica i Endesa, dues peces de clau de l’espoli econòmic que pateix el nostre país a mans de les empreses subsidiàries dells poders fàctics espanyols. Justament aqueix juliol el preu de la llum domèstica bat rècords històrics a l’alça en una maniobra manifestament especulativa d’aqueixes mateixes companyies que gaudeixen d’impunitat total davant els tribunals estatals i els organismes reguladors encarregats de vetllar per la lliure competència. I, a més, políticament, després d’anys de procés independentista, la reculada forçada per ERC afebleix la capacitat de resposta política contra els saquejadors.
Post Scriptum, 24 de juliol del 2021.
Avui, Endesa celebra a la seva manera el catorzè aniversari de la gran apagada de Barcelona oferint als sofert abonats de la colònia catalana un altre tall de llum massiu amb plena impunitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Realment, es palpa la dificultat per traduir el malestar (convertit en resignació difusa al destí que ens reserva l’imperi) en un programa polític contra la dependència. A res hi ajuda la confusió entre els interessos dels partits anomenats catalanistes i els reals del pais. Ara, els partits son un niu de confusió. El PSC comença a encomanar-se mentre fa tots els papers de l’auca. Estan enfrascats en intentar (per enèsima vegada) que l’Imperi els tingui en compte. En aquests moments, a manca de una anàlisi objectiva dels fets (i de la història inmediata), son incapaços de confiar en el seu propi poble, al que apel.len de forma passiva a recolçar-los en una negociació on no en defineixen els límits de forma clara (vagament “el compliment” de l’Estatut). Desitgen sortir-ne airosos i no estan gaire acostumats a fer valer els principis. Més aviat, tot el contrari. Els hi costa i no ho saben fer. Fins i tot l’apel.lació a la “movilització” es remet…..a l’onze de Setembre, per assegurar-se que els independentistes de pedra picada, els hi treguin les castanyes del foc…….. Fins i tot ara, l’iniciativa la té l’Imperi. No movilitzen ni una mosca, mentre diuen que tota Catalunya està darrera del govern………. Crec que l’Omnium, uns pocs empresaris i els sindicats de sempre…..
Aquestes actituds de “mil-homes” intenten modificar fora de temps, el que ha estat (en aquets últims dos anys) la percepció per amplis sectors ( a l’Imperi i ací), que la Generalitat es un escenari de fireta i que els nostres polítics son uns subalterns preocupats pels càrrecs.
Si tot plegat fos una mica veritat, a incompliment de l’Estatut per l’Imperi, incompliment per part catalana: No volem l’Estatut ni altres Papers Mullats. Llei de consultes. Govern d’unitat provisional i convocatòria d’eleccions anticipades. Majoria parlamentaria per l’autodeterminació i convocatòria de referendum.
Mestrestant el bloc per la independència (o si voleu per la independència realment existent), a jugar les seves cartes, que son moltes ara que aquesta gent les necessita. A condicionar-los. Res de xecs en blanc com estan acostumats.
Apa,