Els mites no són reals. Parlar de la felicitat i de l’harmonia universal com d’una entelèquia mítica ens allunyarà de la porció de felicitat i harmonia que humanament ens pertoca. Si apartem els ulls dels aspectes desagradables i dolorosos de la realitat no obtindrem benestar sinó una transitòria il.lusió. Els pensaments negatius són necessaris i
Feia setmanes que la Lídia, una noieta de dotze difícils anys, es quedava l’última a l’hora de sortir al pati. Semblava que tenia ganes que m’hi adrecés. Després de dos dies de converses insípides, comencem a parlar de la relació amb el seu germanet. De cop, sense que vingués al cas em diu:“Els pares es
No tinc llibertat per a matar. No em sento amb cor de fer-ho. Constato que em manca la llibertat interior per a portar a terme aqueta malesa i moltes altres, En sóc incapaç. I me n’alegro! Sortosa esclavitud! No tinc llibertat per a sobrevolar la meva ciutat per mi mateix. Com m’agradaria! Però no tinc
Eslògan del maig del 68. “La imaginació al poder.” “Sigueu realistes: demaneu l’impossible”… i “Prohibit prohibir”. Aspiració d’una societat sense normes ni policia on tothom es guiés pel sentit de la responsabilitat. Tot un programa àcrata que va espantar el mateix PCF, que mai es va implicar en la revolta. Veritat? “Posem que aquells nois
“Dia a dia i en tots els sentits, jo vaig de més a millor” Aquesta senzilla fórmula enginyada pel farmacèutic Coué ha fet meravelles en tot el món. Cent anys més tard, les neurociències (diagnòstic per la imatge) i les tècniques de desenvolupament personal li estan donant la raó. És possible i beneficiós aprendre a
L’Eduard i l’ Évelyne estan preparant el seu casament. Com es temien, una ombra enfosqueix els preparatius. Els pares de l’ Évelyne, que porten dotze anys separats i aparentment feliços en les seves respectives parelles, no volen assistir a la festa si s’hi presenta l’altre. Els joves estan desconcertats. I jo, un cop més, perplex
“No et deixis res per caminar i mirar fins el ponent car tot en un moment te serà pres.” (Salvador Espriu) “Res no et serà pres. Vindrà tan sols l’instant d’obrir dòcilment la mà, i alliberar la memòria de l’aigua perquè es retrobi aigua d’alta mar.” (Ma Mercè Marçal). La mort no és res per
Anaïs és una nena molt desperta. Als seus cinc anys ho explica tot, com ha de ser. M’agrada entretenir els nens quan vénen a casa i això els fa agafar confiança per deixar anar algun comentari sucós. L’Anaïs se m’ha queixat informalment que la seva germana gran, de vuit anys, sempre la vol manar. Evidentment,
Se’n diu assertivitat. La forma positiva de fer respectar els drets propis. Amb seguretat i sense violència. És la força dels sense força. Els psicòlegs diem que és el nervi principal de la intel.ligència social. M’ho va explicar la companya de l’infermera que m’estava atenent a l’hospital de Santa Tecla. “Ja ho saps?” “Què he
El passat dijous 24 d’abril, el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast va celebrar el seu sopar mensual amb en Dídac Lee com a ponent convidat. En Dídac Lee va néixer al 1974 a Figueres. Tenia només 21 anys quan va crear el seu primer negoci, un negoci consistent en proporcionar productes per a
“L’home, en el seu orgull, va crear l’home a imatge seva”. Nietzsche. Just al contrari del que diu el Gènesi. Jenòfanes, un filòsof presocràtic, va observar que cada poble representa els seus déus amb les característiques físiques dels seus individus: els rossos pinten déus rossos; els etíops, negres, etc. Segons ell, si els lleons tinguessin
Hi ha va haver un dia que la notícia sobre el cas del violador segrestador d’Amstetten era idèntica fil per randa en La Vanguardia i elPeriódico. Els fets que arriben sobre el cas estan desproveïts de detalls i els dos rotatius devien decidir abocar el despatx d’agència sencer. Tot fa pensar que els periodistes austríacs
La sentència pertany a la Mercè Rodoreda. Apareix en una carta al seu amic i editor J. Sales. No es tracta, per tant, d’una frase dels seus personatges sinó de l’escriptora mateixa.“Cal viure perillosament.” Veritat? “De fet, és l’única forma que val la pena viure. L’esforç de controlar-ho tot, de protegir-te al màxim, a tu