BioSofia

Se’n diu assertivitat. La forma positiva de fer respectar els drets propis.
Amb seguretat i sense violència. És la força dels sense força. Els psicòlegs
diem que és el nervi principal de la intel.ligència social.

M’ho va explicar la companya de l’infermera que m’estava atenent a l’hospital
de Santa Tecla. “Ja ho saps?” “Què he de saber?” “Davant teu tens una noia valenta
com poques.” Vaig posar la cara sospesa de qui està esperant una bona història. “A
la Viky la van atracar ahir a la plaça Imperial quan anava a buscar el bus.”

“Va ser ahir al migdia. Se li acosta un jove amb un ganivet i li vol requisar els diners. Sense
pensar-ho, la Viki es posa a increpar-lo cridant que què s’ha pensat, que ella
treballa, que se’n vagi a un altre, que és un poca vergonya… Res, que l’atracador,
sorprès, la va deixar per impossible i va fer el despistat.” I la Viky, tampoc s’ho acabava de creure. Senzillament, allò li havia sortit de
forma espontània. De fet, és la seguretat el que va esvarar el lladre. És la
seguretat espontània el que dóna força als sense força. L’assertivitat vol
expressió en seguretat.

El tribunal constitucional espanyol prepara un atrac. Tot fa pensar que
vol robar el poc de valor que resta en l’Estatut actual. No m’agrada aquest
estatut. Però des que els catalans vam votar-lo, Catalunya i aquest estatut són
una sola cosa, i jo no puc permetre que ningú de fora me’l toqui. Tenim dret
que se’ns el respecti fil per randa. Necessitem assertivitat, la força dels
sense força –estatal.

Vull sentir els nostres polítics dient que això és el que és: un
atracament. Els polítics d’un país sense força han de fer servir la força de
les paraules, la força de la raó. Sense maquillatges. Han de confrontar raó
contra lleis. En la confrontació raó contra lleis, el dictador opta per la llei
i el demòcrata per la raó. Les lleis poden ser la força del més fort, que les imposa.
La raó i la intel.ligència han de ser les armes dels sense força. Franco no
feia més que apel.lar a les lleis, és il.legal deia, per justificar la repressió.

A nosaltres ens empara la raó democràtica, que és la veu de les urnes.
No hi ha raó més alta en una democràcia. Si alguna llei vol estar-hi per sobre,
és una llei antidemocràtica. Vull sentir dir això als nostres polítics: el
tribunal constitucional actua antidemocràticament, si s’anteposa a la veu de nostre referèndum. Un tribunal no pot mai modificar el que s’ha votat si no és passant per sobre de la
raó i la justícia. Cal reformar aquell article de la constitució que permet aquesta
actuació antidemocràtica. Se li ha de demanar al tribunal o que s’hi abstingui
o que deixi intacta la veu popular. En democràcia, la veu popular és la darrera
a parlar.

Polítics i periodistes han d’afinar més la punteria. El país ho nota i
se sent perdut. Els periodistes no saben fer més que avançar-nos el gris futur
que ens espera. Preparem-nos, diuen, que passarà això i allò altre, que ho
tenim magre. Un presagi gens engrescador i poc intel.ligent que no fa més que
recordar-nos el que ja sabem. Els polítics ja donen per fet el mal i
planifiquen el dia següent. Està bé, però fugen d’estudi. Primer és el
primer: exigir que prevalgui la veu democràtica per sobre de la llei. O que la
llei estigui conformada democràticament. L’actuació del tribunal sobre la veu
de les urnes és una actuació antidemocràtica per més lleis que ho avalin. Això
vull sentir dir als polítics i així els ho vull sentir repetir.

Alguns s’escudaran dient que és el missatge implícit en la petició d’un
nou referèndum sobre el dictamen del tribunal. Sí, massa implícit. Ells saben
perfectament que no el fem explícit per por. La por incrustada en els nostres
polítics des de sempre i que envalentona els nostres veïns. El contrari de l’assertivitat.
Si som assertius, com la Viky, hauríem de disparar els qualificatius que emanen de
la nostra raó. És la nostra força. Polítics, aprofiteu-la!

Anoteu: per què caram, m’agrada molt més l’article sobre assertivitat
en la wikipedia en castellà que en la catalana? Fins i tot hem de millorar l’assertivitat
quan parlem d’assertivitat! Som-hi! We can!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!