Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

  • Anar a la meua web personal
  • Seccions del bloc

    • Que la guanyen els groguets!

    Publicat el 30 de març de 2008 per vicent

    Agradable juguesca gastronòmica ahir a les Cases d’Alcanar. Cridats per Josep Blesa una vintena llarga de blocaires d’aquesta casa ens vam alçar ben matí i ens vam aplegar a (Al)canar per a passar un dia molt agradable de visita turística al poble, xerradetes de tota classe, menjars i beures diversos i una miqueta encara de futbol -que havia estat a l’origen de la trobada gràcies al València – Barça de Copa.

    La paella és cert que no era halal però la gana era suficient. (Fa molts anys ma güela m’ensenyà que si no saps fer paelles és millor fer-les tard i amb poc arròs ja que aleshores la gana enganya la qualitat).
    La resta perfecte. La rivalitat entre xotos i culers civilitzada fins a l’extrem i tots d’acord en que la Lliga se la mereixen més els groguets del Vila-real, victòria que ens faria contents als uns i als altres vist com van les coses.
    Només em sap greu que tornant cap a casa amb el Jordi i l’Àlex, gràcies per l’amabilitat!, haguérem d’aguantar la retransmissió del Barça amb el disgust consegüent i la vergonya acumulant-se als porus de la pell.
    Vam quedar, per cert, en seguir-nos trobant. 
    .
    Més comentaris: 
    + La Marta Insa a més del bloc (A Alcanar una Maruja 2.0) ha penjat fotos i una versió dels hits de Toni de l’Hostal, que aquest ens va regalar en havent dinat. 
    + Fins una altra (Gàlim)
    +De l’amistat virtual a la real. Trobada de blocaires de Vilaweb (Enric Marco, que també inclou fotos i enllaços diversos)
    + De la sénia al Sénia (Rosca amb all)
    + Ressons d’Alcanar (Cafè en gra)
    +A Alcanar (Can Carrasca)

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Català de l’Any: hipocresia a dojo

    Publicat el 29 de març de 2008 per vicent

    El diari que va filtrar interessadament que Pasqual Maragall tenia alzeheimer, i que ho va fer -i aquest és el problema- com a manera de jubilar-lo políticament i per a alterar el sentit del seu adéu al PSC ara va i li concedeix amb tota la pompa imaginable el premi de català de l’any -deixem córrer això de la votació popular…

    I el guardó li’l lliura, només caldria!, el president actual de la Generalitat, que tots sabem què pensa de Maragall i què, i quant!, ha fet per enviar-lo al carrer.
    He vist que començava i m’he quedat a veure el programa de TV3 inquiet per saber si eren capaços, sense morir-se de vergonya, d’elevar la hipocresia al nivell d’espectacle pseudo-faller i panxacontent que ho han fet. I caram si n’han estat capaços.
    Només em consola haver vist com el xiquet Asensio aquest que mana ara a Zeta s’ho mirava tot amb tanta indiferència i desinterès que ja no es preocupava ni de dissimular. Total ell es vol vendre el diari i amb aquest gest ja deixarà amb un pam de nas tota aquesta tribu que ahir ens van demostrar en horari de màxima audiència que la barra en aquest país no té cap límit.

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Lectura matutina

    Publicat el 28 de març de 2008 per vicent

    A fronte praecipitium a tergo lupi. (Al davant el penyasegat, els llops al clatell)

    Els llatins sabien explicar aquestes coses, aquestes sensacions, com ningú més no ho ha sabut fer després… Llops esbufegant al teu clatell o el penyasegat als teus peus. Quina descripció més vívida!

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    PM i JM

    Publicat el 24 de març de 2008 per vicent

    Jordi Mercader ha escrit un llibre que intenta ser una narració dels anys de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat. Ací, entre nosaltres, aquests llibres generalment tenen poc interès. A tot arreu aquest tipus de llibres miren de fixar la història i per a això s’escriuen. Però generalment aporten dades d’interès i estan narrats amb veu directa i sense amagar o distorsionar les pròpies opinions. No és el cas. Mercader fa un retrat previsible del perquè de l’assassinat polític de Pasqual Maragall. Però calla coses importants i no para de fer insinuacions que no resulten sempre ni agradables ni em sembla que lleials al paper de narrador que Mercader s’atorga. Hi ha, això sí, un parell de moments realment saborosos i la contribució molt ben dibuixada a un clàssic de la política catalana: Montilla ganivet en mà consumant la fi d’un món dins el PSC i ocupant el poder en la millor tradició leninista. Que no és poc, ben mirat.

    Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

    Sobre això del futbol i les Cases d’Alcanar

    Publicat el 24 de març de 2008 per vicent

    El Josep Blesa i els seus amics futbolers em conviden a sumar-se al tiberi de dissabte a les Cases d’Alcanar. Gràcies. Miraré d’anar. Però no sé si entre en les regles. Si ho entès bé quinze xotos i quinze culers van fer una juguesca sobre el partit de copa i han de pagar els culers. Arròs amb llamàntol, que no ix de franc! Per mi està bé vindre però com participe si no he fet part de la juguesca? I m’he de definir? Fa molts anys que conviuen les dues identitats i les dues samarretes a l’armari. La del València, això sí, d’aquell any que tenia un promotor tecnològic que va desaparèixer de la nit al dia perquè segons quin anunci de terres mítiques em feia pànic posar-me’l. Pagué com a culer i menge com a xoto?

    Que quede clara en qualsevol cas la meua predisposició a sumar-me a l’àpat però espere instruccions del pare manifasser…

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Taronges de sang

    Publicat el 23 de març de 2008 per vicent

    Mon tio Paco apareix al final de la paella amb un grapat de taronges de sang. Feia dècades que no en veia una. De xiquets les fèiem servir de baló per a estovar-les. Després li trèiem el peçó i xuclàvem el suc. De sobte, però, les taronges de sang van desaparèixer del panorama. No sé perquè quina raó, imagine que no devien tindre èxit comercial. 

    Avui les he recuperat amb goig i n’han menjat les xiquetes, encuriosides per una fruita de color més rogenc que les habituals i de tacte insòlit quan ja roda una estona sota el peu, preparant-se per a lliurar el suc.

    Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

    Neteja

    Publicat el 21 de març de 2008 per vicent

    Aprofite per a netejar l’ordinador. Retirar arxius innecessaris, treure coses que han quedat en la carpeta de baixades des de fa mesos, esborrar correus que estaven en la safata esperant a que em decidira a passar-los a algun lloc. Intente fer-ho tan sovint com puc però aquest inici d’any ha estat convuls i ofegant així que se m’han acumulat unes quantes gigues de material obsolet. Entre les deixalles hi ha coses que em fan somriure i altres que em deixen pensarós. El temps passa i s’escola entre els dits a una velocitat que provoca feredat…

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    2001

    Publicat el 19 de març de 2008 per vicent

    Llisc que ha mort Arthur C. Clarke. Em sap molt greu. Ací a Bétera guarde encara una còpia molt vella del 2001, que vaig llegir tot just quan era un adolescent i bamba entre les estanteries velles de la casa. Després de cercar-la durant una bona estona l’he agafat i he llegit una estona sense pressa, assaborint el text i la seua intencionalitat.

    He recordat també, havia de fer-ho, el film, segurament el que he vist més vegades en la meua vida. I he recordat sobretot com de meravellós em va semblar que la novel·la fos una obra mestra i el film també però que cadascuna de les dues obres fos capaç de mantenir la seua identitat pròpia. De vegades em fa por veure un film basat en un llibre que m’ha agradat perquè l’adaptació em decep o em decep la novel·la. En aquest cas novel·la i film són extraordinaris tots dos. Colossals.
    Un goig haver-lo llegit senyor Clarke. Bon retorn a les estrelles. 

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Els límits del periodisme

    Publicat el 18 de març de 2008 per vicent

    Sopar a Palma. Inevitable parlar de l’escàndol econòmic i sexual que ha envoltat un dels líders del PP mallorquí. Comente la meua sorpresa per un article del Balears de l’altre dia on més o menys s’hi veia aquest home despullat i s’hi relataven fil per randa les seues aventures sexuals nocturnes. Quan dic sorpresa de fet vull dir desacord. Em sembla de tot punt excessiva -i els deu haver semblat a més gent perquè avui mateix el Balears ha de fer un article explicant per quin motiu va prendre la decisió de fer aquesta portada. Els meus companys de taula estan dividits. Alguns troben que no calia però altres s’hi sumen de forma ferotge. Argumenten que aquest personatge, nom De Santos, ha fet molt mal a Mallorca i que ara ho ha de pagar.

    Anem a pams. Primer de tot efectivament aquest polític del PP és una mala bèstia en termes polítics, especialment urbanístics i ha comés autèntiques barbaritats. Però això no justifica un linxament públic. La història té elements que han de ser fets públics, és obvi. El fet que es gastara els diners de tots en cases de prostitució, usant la tarja de crèdit de l’Ajuntament ha de ser fet públic. I està justificat en aquest cas, crec jo, recalcar el fet que eren cases de prostitució homosexual perquè el tal De Santos en públic va invocar la clàusula de consciència per a evitar celebrar matrimonis homosexuals i va fer declaracions poc elegants i, vist des d’ara, hipòcrites. És aquesta hipocresia en l’exercici d’un càrrec públic, i només això, que dóna justificació a fer públic que usava clubs homosexuals. I que consumia cocaïna de forma abundant entenc també que ha de ser públic ja que era responsable d’una enorme quantitat de poder públic i cal preguntar-se si cada vegada que prenia una decisió estava en condicions de fer-ho o no.
    Dit això cal entrar als detalls com feia el Balears, recreant-se en les aficions sexuals diguem-ne poc habituals del senyor aquest? La meua opinió és que no. Que no cal. El que és substancial es pot descriure en un pàrraf: el senyor del PP que manava de la cosa urbanística i expressava en públic una moralitat catòlica integrista, especialment contra els homosexuals va i resulta que acudia a cases de cites homosexuals, consumia cocaïna i malversava diners públics usant una tarja de l’Ajuntament. Anar més enllà, per més ganes que li pugues tenir a un personatge, jo crec que només alimenta el morbo o és simplement un abús que la premsa ha d’evitar. És com en el cas del governador de Nova York enxampat amb una prostituta. Cal publicar les converses íntimes? Per què? Què aporten que siga substancial a l’hora d’explicar els fets? Què aporta insinuar quins vídeos amb estanyes aficions mirava aquest De Santos mentre s’ho feia amb un xicot?
    Jo crec que els periodistes hem de ser responsables i mesurats en la nostra actuació i em sembla que en aquest cas s’ha anat més enllà de la ratlla.

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Pete Seeger

    Publicat el 16 de març de 2008 per vicent

    Segurament és un dels músics més influents de la història recent. Un gran folclorista i una persona compromesa totalment pels drets civils. Pete Seeger ha estat conegut per molta gent recentment per les versions que Bruce Springsteen ha fet de la seua música però porta dècades i més dècades regalant cançons al món i recuperant les velles i belles músiques del passat.

    Al YouTube, entre altres moltes cançons, he trobat aquesta versió de l’orgullós “This Land is Your Land” cantant en un acte de protesta contra la guerra a l’Irac fa menys d’un any. Seeger és molt vell i ja no pot cantar molta estona però quan ho fa una part de la història d’Amèrica sona en la seua veu.

    Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

    Conservadors

    Publicat el 15 de març de 2008 per vicent

    La comissió de Justícia del Parlament de Noruega ha aprovat una resolució segons la qual cremar la bandera, la pròpia, és un acte d’expressió que no només no pot ser perseguit sinó que ha de ser protegit. 

    Ho ha impulsat, i em costa de creure-ho, un diputat conservador que es diu Jan Arild Ellingsen. Un senyor conservador però per al qual els drets civils estan, així ho aifirma ell, per davant de tot. No sé si conservador vol dir el mateix a Noruega que ací però el d’allà dalt em sembla molt intel·ligent i interessant.
    (Per cert que a Noruega el partit conservador es diu Partit Progressista. Uff!)

     

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Cassià Maria Just

    Publicat el 12 de març de 2008 per vicent

    No creure en déu, com és el meu cas, no evita que reconega que a voltes creure en déu dóna una notable força interior, una gran fortalesa moral. Avui ha mort Cassià Maria Just i amb ell se n’ha anat una part de la millor història de l’església catalana i també un home que era referent en aquest país per al qui creuen i per als qui no creiem. Dissortadament l’església sembla haver entrat en un procés de regressió que si fa dècades ja era visible a València ara ho comença a ser també a Barcelona. Però l’obra feta a Montserrat per Just o l’Abat Escarré em sembla que resistirà perquè és molt profunda.

    Fa uns mesos vam enterrar la Remei, una amiga morta massa d’hora. Em va impressionar que en el moment de retirar-se el taüt de l’església les seues amigues del poble arrencaren a cantar el Virolai d’una manera i amb un sentiment que no podia per menys que emocionar. Aquell cant em va colpir perquè era, representava,  Montserrat però era també el país i una manera d’entendre la vida i la dignitat de les persones que la difunta havia conreat sempre. Humilment, sense escarafalls però de forma sòlida, sense demanar mai res a canvi. Aquell dia vaig quedar corprès per com d’insurrecta podia sonar aquella cançó que jo no havia sabut apreciar en justícia fins aleshores i avui, en recordar aquell episodi, no puc per menys que pensar que si aquell trist matí al Montseny el Virolai podia sonar com sonava era perquè homes com Cassià M. Just havien triat no esquivar mai les dificultats i estar sempre al servei del poble.

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    He dit “bona nit”

    Publicat el 11 de març de 2008 per vicent

    I m’he quedat parat. M’ha eixit de dins, sense pensar-hi. Simplement ho he embocat. Un sonor “bona nit” que ha desconcertat el meu interlocutor perquè el sol feia el ple. Hi havia llum per tot arreu i la gent passejava com ho fa al pic del dia. Però jo, ves a saber que quin estrany mecanisme mental, va i dic “bona nit”. No sé si perquè ho veig negre, perquè he dormit poc o simplement perquè algun comandament sensorial ha enviat un senyal equivocat al cervell. Ai senyor…

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Canvis en el món sobiranista

    Publicat el 10 de març de 2008 per vicent

    Els resultats electorals reclamen canvis en el camp sobiranista. CiU ha aguantat més bé del que s’esperava però no s’hauria de cridar a engany perquè el seu resultat és dels més fluixos de la seua història. I la caiguda d’Esquerra és espectacular. No han volgut escoltar els avisos que tanta gent els feia arribar i ara veurem si són capaços de salvar algun moble. A València i les Illes les coses tampoc han anat bé.

    Receptes? No ho sé. Jo aposte per la unitat d’acció (o com a mínim pel final dels enfrontaments) i per un discurs rotundament sobiranista basat en el dret a decidir. Crec, a més, que seria important deixar de perdre el cul al darrere dels socialistes. I estic segur que calen cares noves al capdavant de CiU i ERC, com a mínim. Quines? Ho ignore del tot. Però Zapatero també va provenir del no-res, no deu ser tan impossible, doncs.

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari