Taronges de sang
Publicat el 23 de març de 2008 per vicent
Mon tio Paco apareix al final de la paella amb un grapat de taronges de sang. Feia dècades que no en veia una. De xiquets les fèiem servir de baló per a estovar-les. Després li trèiem el peçó i xuclàvem el suc. De sobte, però, les taronges de sang van desaparèixer del panorama. No sé perquè quina raó, imagine que no devien tindre èxit comercial.
Avui les he recuperat amb goig i n’han menjat les xiquetes, encuriosides per una fruita de color més rogenc que les habituals i de tacte insòlit quan ja roda una estona sota el peu, preparant-se per a lliurar el suc.
Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari
se’n deien “sanguines”, no?
Jo, la gota malaia: què n’hi ha del comentari anterior?
Hahahaa
L’altre dia en vaig veure jo una a Jesus Pobre (Marina Alta), la mare d’un amic l’havia collida. Quina sorpresa més bona, de menut jo també en menjava i de sopte desaparegueren,
Una abraçada-
L’altre dia en vaig veure jo una a Jesus Pobre (Marina Alta), la mare d’un amic l’havia collida. Quina sorpresa més bona, de menut jo també en menjava i de sopte desaparegueren,
Una abraçada-
Al meu poble Algemesi, es dien “Sanguinelli”, i també practicament han desaparegut encara que mon pare conserva un arbre, envoltat de “marisols”, i segueixen donant eixe suc tan caracteristic
A La Font també es diuen Sanguinelli, o De la sang. No entenc perquè han desaparegut, però la veritat és que són difícils de trobar. Quan era menuda -fa quinze o vint anys- ja costaven de vore, però ara… És pràcticament impossible! I mira que era divertit beure’s un suc amb gust de taronja i de color roig!