Mails per a Hipàtia

Sense estridències, amb la certesa humil d’aquell qui verament sap on és, amb coneixement de causa, amb un enorme sentit de la realitat, amb l’assumpció (clic d’ull) del món on vivim i de l’omnipresència del multilingüisme que deixa tant en evidència als monolingües de la branca intolerant; enarborant amb naturalitat una visió catalanocèntrica, ponderada, d’allò que ens envolta; combinant amb la saviesa de l’experiència les darreres tecnologies i un procés de producció gairebé artesanal, l’aspiració d’esgarrapar només 20 minuts de la vida diària d’una persona, fidelitzant-la des del fruit de la feina ben feta, traspuant intel·ligència des de l’austera autenticitat, a les antípodes de la infatuació dels nostres veïns de l’altiplà… 
Em poso en la pell d’un castellà una mica alfabetitzat que contempli aquest breu reportatge i l’únic que puc sentir és enveja, sana -si sóc prou intel·ligent-, o una enveja visceral i malatissa que m’empeny a escopir insults mentre canvio de canal, i remugo mentre constato el meu odi, odi per tot allò que no entenc, per allò que desconec i em supera… odi per allò que cada matí i cada vespre em recorden que he d’odiar…
El contrast amb les realitats hispanes que ens hem d’empassar tothora només em permet d’acabar: Felicitats pel doll de tolerància i pluralitat. Sou un luxe per aquest país.