Els límits del periodisme
Publicat el 18 de març de 2008 per vicent
Sopar a Palma. Inevitable parlar de l’escàndol econòmic i sexual que ha envoltat un dels líders del PP mallorquí. Comente la meua sorpresa per un article del Balears de l’altre dia on més o menys s’hi veia aquest home despullat i s’hi relataven fil per randa les seues aventures sexuals nocturnes. Quan dic sorpresa de fet vull dir desacord. Em sembla de tot punt excessiva -i els deu haver semblat a més gent perquè avui mateix el Balears ha de fer un article explicant per quin motiu va prendre la decisió de fer aquesta portada. Els meus companys de taula estan dividits. Alguns troben que no calia però altres s’hi sumen de forma ferotge. Argumenten que aquest personatge, nom De Santos, ha fet molt mal a Mallorca i que ara ho ha de pagar.
Anem a pams. Primer de tot efectivament aquest polític del PP és una mala bèstia en termes polítics, especialment urbanístics i ha comés autèntiques barbaritats. Però això no justifica un linxament públic. La història té elements que han de ser fets públics, és obvi. El fet que es gastara els diners de tots en cases de prostitució, usant la tarja de crèdit de l’Ajuntament ha de ser fet públic. I està justificat en aquest cas, crec jo, recalcar el fet que eren cases de prostitució homosexual perquè el tal De Santos en públic va invocar la clàusula de consciència per a evitar celebrar matrimonis homosexuals i va fer declaracions poc elegants i, vist des d’ara, hipòcrites. És aquesta hipocresia en l’exercici d’un càrrec públic, i només això, que dóna justificació a fer públic que usava clubs homosexuals. I que consumia cocaïna de forma abundant entenc també que ha de ser públic ja que era responsable d’una enorme quantitat de poder públic i cal preguntar-se si cada vegada que prenia una decisió estava en condicions de fer-ho o no.
Dit això cal entrar als detalls com feia el Balears, recreant-se en les aficions sexuals diguem-ne poc habituals del senyor aquest? La meua opinió és que no. Que no cal. El que és substancial es pot descriure en un pàrraf: el senyor del PP que manava de la cosa urbanística i expressava en públic una moralitat catòlica integrista, especialment contra els homosexuals va i resulta que acudia a cases de cites homosexuals, consumia cocaïna i malversava diners públics usant una tarja de l’Ajuntament. Anar més enllà, per més ganes que li pugues tenir a un personatge, jo crec que només alimenta el morbo o és simplement un abús que la premsa ha d’evitar. És com en el cas del governador de Nova York enxampat amb una prostituta. Cal publicar les converses íntimes? Per què? Què aporten que siga substancial a l’hora d’explicar els fets? Què aporta insinuar quins vídeos amb estanyes aficions mirava aquest De Santos mentre s’ho feia amb un xicot?
Jo crec que els periodistes hem de ser responsables i mesurats en la nostra actuació i em sembla que en aquest cas s’ha anat més enllà de la ratlla.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Calia dir-ho.
Ara és molt fàcil atacar-lo; però com és que ho han estat ocultant? Què esperaven? Un canvi en el govern?
Jo ara defens en Santos. És una persona destrossada, enganxada a la droga, digna de misericòrdia i de compassió. Ha demanat perdó i ha restituït la suma defraudada. Què més volen, que es faci l’arakiri en públic?
Estic contra els linxaments. No n’hi ha un pam de net en tota aquesta història.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Ho enraonaré així puga. La gent d’elit (periodistes i, com no, arquitectes i d’altres professions projectives) viuen en un núvol conceptual i abstracte. Alguns viuen entremig de societats si més no estructurades transversalment com és Barna. On el Noucentisme i el postnoucentisme actual hi han assonat veriablement. D’altres societats no tenim aital sort. La pell social és més gruixuda. Els mitjans de comunicació seden, capgiren i guerxen la visió (social)de la realitat. Com no pots actuar de front a proa o l’eslora, estratègicament, cal apuntar al timó i trencar-li l’arbre.
Les ocasions les pinten calbes i cal aprofitar-les-hi.
ELS APRIORISMES ÈTICS estan molt bé, des de l’abstracció. Però també quan els del front, també, els practiquen. Però no és el cas.
PS-1: Parlem de Mª Consuelo i Paco P. Puche, I. Zaragüeta, F. Belda, Tàpia i Antich, Girauta, Ansón, Troncho de Castelló ?
Ací Vicent, estem per a assolir uns nivells de civilització del segle XXI. El bonísme té els seus límits.
PS-2: he estudiat el procés mediàtic encapçalat perl clero del segle XVII i fou arrabasador -sobre la societat- amb implicació directa de la Inquisició. Curiosament amb actors principals com ara el pare Vicent Vitòria, El cap de la Inquisició Rocabertí (nascut al Castell de Peralada, etc.) Talment com ara….i ja veus com 36 anys després ve 1707-1716.
Per la meua part m’hi he enfangat amb vosaltres, per assolir els objectius pacificament, no pas, per fer de doblement bo. Tractar certa gent, certs nivells professionals alts i baixos (inclosos bordells on s’hi fan molts dels negocis) et subministra certa perspectiva de la realitat.
Cordialment.
Es el problema de l’hipocresia, costa molt de separar el molt del poc.
No conec el cas, i no opinare sobre el particular, pero si que hem porta a pensar que cada societat te el seu nivell aceptat d’hipocresia.
Son millors el que n’accepten meyns? En principi si, pero es un mal consol ja que la pudor es la mateixa.
De totes formes, el color groc, en temes de periodisme millor deixarlo per el paper, pero aixo es nomes la meva opinio.
Ostres, sr. Partal! No estava al corrent d’aquesta història…
Si no fos perquè la meva moral és ferma, ferma, iria corrents a buscar la informació al lloc on la cita, fent-nos dentetes…
Quina deu ser? MMmmmmmmhhh…
Però no, no pot pas ser que vós, mestre, marideu xafarderies i xafarders… no hi pot haver cap mala intenció…
Entenc la vostra prèdica, i me n’aplico les ensenyances, i em
reprimeixo el safareigisme pagant penitència d’un comentari i un post.
No iré a la web citada.
Quants de vosaltres us heu reprimit?
Sr. Partal, el camí de l’infern està empedrat de bones intencions…
O potser esteu a comissió del rotatiu en qüestió… Quan us paguen per clic?
😉
Una abraçada des del Marroc
<b><i>partícula elemental</i></b>
<a href=”http://atlesparticular.blogspot.com/2008/03/cau-dorella.html”>El post de penitència</a>