Lectura matutina
Publicat el 28 de març de 2008 per vicent
A fronte praecipitium a tergo lupi. (Al davant el penyasegat, els llops al clatell)
Els llatins sabien explicar aquestes coses, aquestes sensacions, com ningú més no ho ha sabut fer després… Llops esbufegant al teu clatell o el penyasegat als teus peus. Quina descripció més vívida!
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Em recorda l’acudit: Tria: O ensurt, o mort.
– Ensurt!
– Uuuuuh!
– Ai , quin ensurt.
– Idò, haguessis elegit mort.
Hi ha vida després de la desfeta, ja ho veuràs…
No puc identificar els llops. No he sentit els udols…
és una frasse feta, oi?
per cert que en marià vayreda la plasma a la punyalada i ho fa genial.
Ah amic meu!
El temps dels llatins, com el dels grecs, era el temps de la claretat, la lucidesa.
Fa 2000 anys que estem en el temps del potser, el regne de Poseidó, entrampats a les xarxes del sentir.