Club 7 Cinema

L’organització del Festival de Canes ha matisat, mitjançant un despatx de l’Agència France Press, la informació publicada dies enrere, sobre la commemoració del quarantè aniversari del Maig del 68. Per tant, he hagut de refer del tot aquest article, des del titular al contingut.

Situem-nos. El 10 de maig de 1968, s’obria la 21a edició del Festival de Canes, amb la projecció de la versió restaurada d’ Allò que el vent d’endugué, de Victor Fleming. Seguint el programa previst, s’hi va poder veure Horí, má panenko, de Milos Forman; però de seguida van tenir lloc els fets ja mítics: una colla de directors, entre els quals François Truffaut i Claude Lelouch, van manifestar que era una indecència estar de festes per la Costa Blava, d’esquena egoistament a la crisi social que vivia tot França. Quatre membres del jurat —Roman Polanski, Terence Young, Monica Vitti i Louis Malle— van dimitir en solidaritat amb el moviment obrer i estudiantil. I Jean-Luc Godard es va enfilar al teló de l’antic Palau dels Festivals, perquè no s’hi pogués projectar la pel·lícula que tocava: Peppermint frappé, de Carlos Saura. I el mateix Saura havia demanat als organitzadors del certamen que no la hi passessin. Així les coses, aquell any, el Festival s’acabà abans d’hora, sense Palmarès.

El 2008, s’ha confirmat, Canes vol commemorar el 40è aniversari d’aquells fets de maig, amb la projecció d’alguns llargmetratges que, havent format part de la secció oficial competitiva del 1968, no s’hi van arribar a projectar. Serà al marc del programa que Cannes Classics dedica al patrimoni cinematogràfic; però encara no s’ha decidit quins seran els títols escollits. Entre els films que en són candidats, evidentment, Peppermint frappé, de Carlos Saura; Je t’aime, je t’aime, d’Alain Resnais; Petulia, de Richard Lester, i Rozmarné léto / Estiu capriciós, de Richard Lester.  

FOTO Cartell de Je t’aime, Je t‘aime, de l’Alain Resnais