Club 7 Cinema

Carlos Reygadas homenatja Ordet / La paraula, de Carl T. Dreyer, amb Llum silenciosa: una contemplativa història d’amor, sacrifici i renaixença. Ara bé, el caire espiritualista que el mexicà dóna a la seva pel·lícula, poc que en té res de la tensió espiritual que sacseja l’obra del mestre danès.

Filmada en una comunitat mennonita del nord de Mèxic, que parlen un holandès antic, Llum silenciosa té com a protagonista un home casat i pare de família, enamorat d’una altra dona, en contradicció amb les lleis de Déu i les dels homes. Durant una llarga i poc densa hora de metratge, se’ns mostra la tensió somorta que l’adulteri provoca en l’amant, la dona i en la mateixa ànima de l’home, poc disposat a fer patir els seus i, alhora, a desatendre els sentiments. En una extraordinària segona part —i remarco el qualificatiu "extraordinària"—, la tempesta esclata i la tragèdia s’esdevé, sense que hi pugui fer res la renúncia dels adúlters a l’amor, perquè el patiment és ja inevitable, en no quedar ni gota de la felicitat inherent a l’amor que el matrimoni ha exhaurit. L’estil de Carlos Reygadas troba aquí la plenitud expressiva, amb els seus plans de durada considerable, oberts a l’espai, la natura, la llum i el so que envolta els personatges; les seves eloqüents el·lipsis, i els seus diàlegs escassos i significatius. 

I sí, Reygadas hi dóna un enfoc definitivament espiritualista.  Però tan absent de neguit, ni de celebració, ni d’una qualsevol reacció emotiva que queda com un simple posat estètic, un mimetisme superficial dels grans autors que de debò han treballat l’espiritualitat. En aquest sentit, fa tota la impressió que una comunitat com la dels mennonites mexicans, amb uns costums no gens materialistes i marcats per la religió, Reygadas l’ha anat a trobar per poder fer avui en dia una pel·lícula a la manera de Dreyer. I per acabar d’adobar la polèmica, no s’està d’acabar Llum silenciosa amb un melodramàtic final feliç. Insisteixo: melodramàtic —amb totes les connotacions genèriques del terme— i "final feliç" —allò que, a Hollywood, en diuen "happy end"—.

---