Club 7 Cinema

Són dos quarts de cinc de la matinada i m’acabo d’incorporar a la Nit d’Oscar. Com cada any, la “segueixo” en la recta final, quan es comença a enfilar la tirallonga de premis dels considerats importants. No ho veig per televisió; sinó per la xarxa i amb la ràdio. Al decurs de la propera hora i mitja, aniré penjant actualitzacions d’aquest post.

El seguiment de la Nit d’Oscar (comentari dels resultats a mesura que s’han donat a conèixer), clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article.

---

FOTO Hi haurà sang / There Will Be Blood, de Paul Thomas Anderson

---

04.30h De moment, sembla que es confirma el temor: Hi haurà sang, de Paul Thomas Anderson, va de buit. Sempre hi ha una pel·lícula d’autor que hi arriba carregada de nominacions i que en surt en blanc. Enguany hi ha aquesta i la dels Coen. Si ens atenem als premis lliurats abans dels Oscar, la dels Coen guanyarien de carrer i difícilment els acadèmics, posats a triar, farien la repartidora. Veurem, però el que passa. Decepció: que el d’actriu secundària no hagi anat a parar a Cate Blanchett per I’m Not There, de Todd Haynes (una de les poques opcions que tenia el biopic sobre Bob Dylan) i que hagi recaigut en Tilda Swinton, per Michal Clayton (nou temor: no serà que, a l’hora de la millor pel·lícula… són els ingredients de suspens de la Nit d’Oscar!). Confirmats els guardons a Javier Bardem (molt bé!); Ratatouille (previsible, com a animació); L’ ultimatum de Bourne (els tres a què optava: muntatge, ´muntatge de so i mescles de so); Marion Cotillard (actriu: què els passa, a tots plegats? No estan premiant el record d’Edith Piaff, més que l’actriu? I La vie en rose també s’ha endut el de maquillatge); Sweeney Todd (la direcció artística: bravo!); La brúixola daurada (efectes visuals); Elisabeth: l’edat d’or (el vestuari, vés!); Le Mozart des Pickpockets (repeteix premi de curtmetratge, just acabat de guanyar el César), i Peter & The Wolf (curt d’animació)

04.52h Millor cançó: “Falling Slowly” (lletra i música de Glen Hansard i Marketa Irglova), de la pel·lícula Once. En no haver nominat les cançons de Cap a terres salvatges, de Sean Penn, em sembla molt bé que hagi guanyat la d’Once; oimés, quan ha hagut de lluitar contra la carrincloneria Disney dels 3 temes d’Encantada. Millor pel·lícula de parla no anglesa: Die Fälscher (The Counterfeiters), d’ Stefan Ruzowitzky, parlada en alemany i presentada per l’Acadèmia Austríaca (basada en el cas real de l’operació més gran de falsificació que mai hi hagi hagut a la Història i orquestrada pels nazis el 1936). Abans no he especificat que l’Oscar al millor guió adaptat ha estat pels germans Coen i No Country for Old Men.

05.10h Just quan he penjat l’última actualització, s’ha lliurat l’Oscar a la millor Fotografia a Robert Elswit pel seu extraordinari, magistral, treball a Hi haurà sang, de Paul Thomas Anderson (el primer, va vinga, que ja no va de buit!). Reconeixement que no ha pogut tenir Jonny Greenwood, el compositor de la igualment impressionant banda sonora d’aquest film, que no estava ni nominat. L’ Oscar a la millor banda sonora ha anat a parar a Dario Marianelli, per l’eficaç i efectiva (alhora barrinadora i bonica) música d’Expiació, de Joe Wright.

05.20h L’apartat del cinema documental ha fet present el paper dels EUA a la guerra a l’Orient Mitjà, per bé que nedant i guardant la roba. L’Oscar al millor documental ha estat per Taxi to the Dark City, d’Alex Gibney (sobre la pràctica de tortures dels EUA a l’ Afganistan, l’Iraq i Guantánamo, a través del cas d’un taxista innocent de l’Afganistan, torturat i mort el 2002). Per contra, el del curt documental ha estat per Freeheld, de Cynthia Walde (la lluita d’una parella lesbiana pels seus drets, quan una d’elles s’està morint i vol deixar la pensió a la companya). Nota: soldats nord-americans destacats a l’Afganistan han participat en el lliurament del guardó, virtualment. Nadant i guardant la roba, sí Senyor!

05.28h Diablo Cody, Oscar al millor guió, pel de Juno. Ai, ai, ai… L’esperança és que passi com molts anys, que sublimen el reconeixement a la pel·lícula que no poden fer guanyar, donant-li el del guió.

05.35h DANIEL DAY-LEWIS: sí, senyor! DANIEL DAY-LEWIS, Oscar al millor actor, per Hi haurà sang. I li ha donat la Reina d’Anglaterra (perdó, Helen Mirren), amb l’irlandès fent-li reverència… I empat entre No Country for Old Men, dels Coen (actor secundari i guió adaptat), i Hi haurà sang, de Paul Thomas Anderson (fotografia i actor).

05.43h JOEL i ETHAN COEN, Oscar a la millor direcció per No Country for Old Men. El pronòstic sembla que es confirma, a la recta final, i ja només queda saber si també s’endú el de la millor pel·lícula.

05.46h NO COUNTRY FOR OLD MEN, Oscar a la millor pel·lícula! L’Acadèmia s’ha comportat i, efectivament, ha deixat al seu lloc Juno, Expiació i Michael Clayton. El cinema d’autor ha guanyat i han apostat per la pel·lícula dels Coen; per bé que no han enfonsat en la misèria (per dir-ho així) Hi haurà sang, que s’ha endut 2 estatuetes. L’una i l’altra són bones pel·lícules. Per mi, és més gran la de Paul Thomas Anderson; però és una gran alegria també que l’hagi guanyat No Country for Old Men.