Revers lluminós de la incòmoda 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, Juno descarta ràpidament l’avortament, presentat com una opció sòrdida, potser perquè, si no, ja no hi hauria pel·lícula (Xavier Roca, Avui)
La jove actriu Ellen Page (..) contribueix en gran mesura a la credibilitat d’aquest personatge amb aires de lolita underground, que tot i ser un pèl massa fictici i literari, aconsegueix connectar amb moltes sensibilitats (Judith Vives, Capgròs i Espaiisidor)
Potser sigui massa autoconscient i amable, però Juno no enganya: és un còmic de línia blanca amb un punt malenconiós, i la sinceritat amb què retrata el despertar a la vida i a l’amor d’una lolita que es creu molt llesta, és molt més commovedora que, per exemple, l’excentricitat prefabricada de Little Miss Sunshine (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
Sota el vernís d’una comèdia a vegades afable (..) s’hi amaga un tractat més sever i esmolat de les relacions familiars, les de parella i el sentit de la maternitat (Quim Casas, Èxit)
L’enllaç amb aquestes crítiques i un breu resum de les que no tenen enllaç; així com la referència d’altres articles d’interés que s’han publicat ran de l’estrena del film, a Vull llegir la resta de l’article.
Un guió extraordinari de la debutant i "exstripper" Diablo Cody i un encomiable sentit de l’humor (i del tacte) per tractar un tema delicat (l’embaràs d’una noia de 16 anys…)
Impecable i precisa interpretació d’Ellen Page (..). El seu personatge és certament difícil, perquè en tot moment ha d’assumir el to distès, gairebé despreocupat, en una història que no ho és en absolut.
ALTRES ARTICLES publicats ran de l’estrena de la pel·lícula
Salvà recull declaracions de Diablo Cody i ens traça un perfil de la guionista de Juno.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!