Club 7 Cinema

La millor pel·lícula, la millor actriu i el millor guió que ha donat de si el cinema anomenat independent nord-americà l’any 2007 són, a parer dels votants dels Independent Spirit Award (ISA): Juno, de Jason Reitman;  la seva protagonista (Ellen Page) i la seva esmolada guionista i dialoguista (Diablo Cody). Tant se val que, en la categoria de millor pel·lícula, hi hagués títols com I’m not there, de Todd Haynes, o Paranoid Park, de Gus Van Sant: s’han decantat per la que triomfa a la divisió d’honor del cinema més comercial i industrial, la dels Oscar. I pel cinema estovat i llaminer en lloc del que prioritza la creativitat: el premi al millor director l’han reservat per a Julian Schnabel (L’escafandre i la papallona), éssent el guardó de la millor fotografia per a Janusz Kaminski (L’escafandre i la papallona). Igualment, han decidit que la millor pel·lícula estrangera és la cantadíssima i enamoradíssima Once, de l’irlandès John Carney. Evidentment, l’han feta passar al davant de 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, de Cristian Mungiu; de Lady Chatterley, de Pascale Ferran; de Persèpolis, de Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud, i de La visita de la banda, d’Eran Kolirin. I l’altre títol de la nit ha estat The Savages, de Tamara Jenkins: millor actor (Philip Seymour Hoffman) i millor guió (Jenkins). Certament, I’m Not There, de Todd Haynes, se n’ha endut dos guardons: un, l’inevitable, a Cate Blanchett, com a millor secundària —fent d’un dels diversos Bob Dylan—, i l’altre, ja concedit d’antuvi, el Robert Altman Award al conjunt del repartiment de la pel·lícula —entre els quals, el malaguanyat Heath Ledger—.

Finalment, una observació. Fox Searchlight Pictures —sí, la divisió de la 20th Century Fox que factura cinema “independent”— té Juno i The Savages; Miramax —ara en mans de la Disney— té L’escafandre i la papallona i The Lookout (premi a la millor opera prima); Focus Features —satèl·lit d’ Universal Pictures— té Talk To Me (premi a Chiwetel Ejiofor al millor actor en paper secundari). Em sembla evident que “la independència” de què parlen ja no té res a veure amb moure’s a part del sistema de les “majors”, sinó que ha passat a ser un terme amb què designen una mena de producte: pel·lícules amb argument, sentiments, personatges, treballades amb cura estètica i potser fins i tot temàtica. És a dir, el que molts entenem simplement per cinema, però que les grans multinacionals de Hollywood han arraconat, invertint la calerada grossa en films d’acció, patacades i espetecs d’efectes especials. Així doncs, al racó aquest és el que en diuen “independent”; però són les mateixes “majors” els que l’administren.

La llista de premis dels ISA 2008: Vull llegir la resta de l’article.
La llista de nominacions prèvies: ISA: les nominacions.