Club 7 Cinema

Sinopsi Dan és un soldat que ha estat apartat de l’exèrcit fa poc. Per escapar de la seva pròpia vida i dels amics, es refugia en l’alcohol. La seva dona, Nicole, sense adonar-se de com se’ls està degradant la relació, no troba la manera d’arribar a Dan. Alhora, Gaelle busca l’amor, desesperadament i sense èxit. El seu germà Thierry, agent immobiliari, se sent molt atret per Charlotte, una companya de feina. I Charlotte juga amb els sentiments de Thierry de manera perversa. Com tots els altres, Lionel, que reparteix la  vida entre el pare malalt  i la feina de barman, intenta combatre la solitud. Sota la neu a París,  les vides de sis personatges, cadascun d’ells amb la seva pròpia història i sentiments, vides a la recerca de l’amor fugisser. Són històries de personatges que es troben i no es veuen.

Director Alain Resnais. Guió Jean-Michel Ribes, adaptat de l’obra d’ Alan Ayckbourn. Música Mark Snow. Fotografia Éric Gautier. Repartiment Lambert Wilson (Dan), Laura Morante (Nicole),Isabelle Carré (Gaëlle), André Dussollier (Thierry), Sabine Azéma (Charlotte),Pierre Arditi (Lionel). Festivals i premis  Venècia 2006 (Lleó d’Argent al millor director, Alain Resnais), Premis del Sindicat de la Crítica Francesa 2007 (Millor pel·lícula), Premi FIPRESCI als European Film Awards 2007 (Alain Resnais), César del Cinema Francès 2007 (8 nominacions: director, guió adaptat, muntatge, música, fotografia, vestuari, disseny de producció, so)

(..) aquests sis personatges (..) no necessiten buscar cap autor (..) perquè tenen un cineasta amb disposició d’acompanyar-los en l’aventura incerta dels seus cors, que bateguen mentre es busquen, es troben, se separen, es necessiten, es confessen i s’enganyen. De fer-ho sense moure’ls com a titelles o mirar-los altivament per riure-se’n, malgrat que aquesta pel·lícula malenconiosa té moments de franca i divertida comèdia (Imma Merino, Full de mà del Cinema Truffaut)

Rere d’aquesta comèdia de la vida, però, s’amaga un univers artificial de decorats que no neguen en cap moment la seva condició i una neu que envaeix el film creant un París més somniat que real. Amb això vull dir que Resnais ha arribat a l’essència del cinema: una gran mentida que ens pot portar a la veritat (Carlos Losilla, Avui)

(..) històries personals revelades en llocs públics de sis personatges (quatre, encarnats pels actors fetitxe de Resnais…) construïdes en forma de duets. Cada relació aborda temes similars (la soledat, la dependència, la monotonia, les repressions) amb un estil cada vegada més fonamentat en la complicitat entre director i actors (Quim Casas, Èxit)

L’enllaç amb aquestes crítiques i un breu resum de les que no tenen enllaç, a Vull llegir la resta de l’article.