Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: Sweeney Todd. El barber diabòlic del carrer Fleet
El seu gust per l’imaginari gòtic i el món d’ultratomba és encara ben present, però el Burton de Sweeney Todd perd aquell to naïf i innocent d’alguns dels seus films anteriors (..) per avançar cap a un humor negre molt "sagnant" (en tots els sentits de la paraula) i una gravetat molt poc habitual en la seva filmografia (Judith Vives, Capgròs i Espaiisidor)
(..) producció fallida i maldestra, una versió esquizofrènica de l’obra teatral de Christopher Bond i el musical de Stephen Sondheim… (Carlos Losilla, Avui)
Aquest Sweeney Tood no és una submisa il·lustració d’un musical de Broadway, sinó una tenebrosa ficció burtoniana que ha escurçat el nombre de cançons (..), i que ens capbussa en el romanticisme negre i surreal, propi de les millors obres del cineasta, visualment fascinat i dramàticament commovedor (Antonio José Navarro, Time Out Barcelona)
Stephen Sondheim ha dit que la seva intenció era crear un “musical terrorífic” i és de suposar que Burton tenia el perfil ideal per recrear aquesta idea (Oriol de Balanzó, Time Out Barcelona)
La timidesa amb què Tim Burton afronta Sweeney Todd ens porta a qüestionar-nos per què el musical no acaba de trobar uns clars camins de renovació dins del cinema (Àngel Quintana, El Punt)
Burton hi posa de la seva collita els esperats signes distintius i foscos: la sang tan espessa i irreal com en les produccions de la Hammer, la barreja de violència macabra i humor negre, el maquillatge expressionista a l’estil de La núvia cadàver i la relació existent entre les fulles d’afaitar del barber Johnny depp i el cabells embullats de la seva amant Bonham Carter, i tot plegat és el més semblant a Eduard Mans de Tisores (Quim Casas, Èxit)
No crec possible una segona edat d’or del cinema musical americà (Tim Burton, a Nando Salvà, Èxit)
Judith Vives: Burton s’enfosqueix (Capgròs i Espaiisidor, 22.02.2008)
Quim Casas: Terror cantat [article sense enllaç] (Èxit, núm. 64, suplement d’ El Periódico, setmana del 14 al 20 de febrer de 2008)
Tot i que va existir realment, el barber Sweeney Todd s’ha reconvertit en un personatge de ficció gràcies al cinema, la literatura i, sobretot, el teatre musical (..) Per això no és possible esperar-ne, de Tim Burton, un acostament realista, malgrat que per atmosferes i detalls el seu film guardi relació amb algunes evocacions a Jack l’Esbudellador. Burton se cenyeix al musical (..) i a la història fatídica del personatge (..), però hi posa de la seva collita els esperats signes distintius (..)
Carlos Losilla: Grandesa i misèria (Avui, 19.02.2008)
Antonio José Navarro: L’estrena de la setmana (Time Out Barcelona, 18.02.2008)
ALTRES ARTICLES
Oriol De Balanzó: Les notes afilades de Tim Burton (Time Out Barcelona, 19.02.2008)
Àngel Quintana: El musical que no funciona (El Punt, 17.02.2008)
Nando Salvà entrevista Tim Burton. "La violència i la sang són, aquí, part de l’espectacle" [article sense enllaç] (Èxit, núm. 64, suplement d’ El Periódico, setmana del 14 al 20 de febrer de 2008)
Només he volgut plasmar la fascinació que vaig sentir en conèixer el muntatge teatral de "Sweeney Todd" quan era estudiant, ran d’un viatge a Londres (..)
Són cançons molt dramàtiques, gairebé operístiques, així que calien actors que sabessin cantar i no pas cantants que actuessin (..) La veu de Depp té claredat, timbre i poder emocional. Aporta la urgència del rock, i amb això desperta la violència de les lletres i les melodies de Sondheim. (..)
D’alguna manera, la meva visió de "Sweeney Todd" ret homenatge (..) a les velles pel·lícules de terror i d’actors com Boris Karloff o Peter Lorre (..)
La violència, aquí, és part de l’espectacle. No pretén ser realista, sinó impressionista (..)
No crec possible una segona edat d’or del cinema musical americà (..), ara són els empresaris teatrals els que agafen prestades idees a Hollywood (..)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!