Després del debat de l’estatut va tenir cert ressò una frase de Jordi Pujol que, més o menys, deia que els catalans ens havíem mirat i no ens havíem agradat. Aquesta sensació de fons s’ha tornat a repetir aquesta setmana en el debat monogràfic sobre l’estatut. Les declaracions de Xavier Vendrell potser van despertar massa
Després que des d’aquest bloc i d’altres s’hagi demanat insistentment que el programa Àgora dediqui una sessió a la via sobiranista, finalment dilluns vinent aquesta fita arribarà. Ja arran del referèndum de l’estatut ho vam demanar i des del 16 de febrer hi hem anat insistint. Finalment hem estat escoltats. No serem tan pretensiosos de
Tot i que TV3 hauria de ser la televisió nacional del Principat (a falta d’una televisió dels Països Catalans), millor que no ens n’hàgim de refiar. Per això he tingut una alegria immensa quan he pogut veure l’excel·lent feina feta per Xevi Mató amb el documental sobre el cas de l’Èric Bertran. Molta gent coneix
ERC i CiU no s’han posat d’acord en una resolució. CiU només deia que no renunciava a l’autodeterminació, que és com no dir res, i ERC no ha volgut treure l’al·lusió al pacte Mas-Zapatero. Molt bé. Continua el desencontre entre els dos partits. Però això no és notícia. La notícia serà quan es posin d’acord.
Després del ple d’avui, no hem aconseguit encara albirar cap canvi substancial. Les declaracions de Xavier Vendrell han introduït un element imprevist que podria haver canviat les coses, però de moment tot segueix igual. O gairebé. La sessió ha servit per a la retòrica i servirà, potser, per acordar alguna resolució. Però poca cosa més.
Ja ho deia dilluns mateix: les declaracions de Xavier Vendrell haurien de ser el punt de partida perquè la via sobiranista deixi de ser una exclusiva d’Esquerra. Montilla ha dit avui al Ple que el govern serà exigent en el desplegament de l’estatut. Com a declaració d’intencions està molt bé, és previsible i no podia
Em refereixo un cop més a Xavier Febrer aprofitant la seva disponibilitat al diàleg i el fet que sigui també blocaire. En el seu article d’aquest dilluns, es referia també a les declaracions de Xavier Vendrell. L’ús de la paraula estridències per descriure aquestes declaracions em sembla del tot inapropiat, especialment venint d’una persona com
Esquerra ha decidit portar el dret d’autodeterminació al debat de demà al Parlament. Així es pot llegir a Vilaweb. La pilota tornarà a ser, doncs, a la teulada convergent. Ara bé, com que el diàleg es preveu difícil (per no dir per a sords), aniria bé saber què espera sentir CiU exactament. La proposta formal
Emulant, si se’m permet, el títol de Josep Benet sobre Josep Tarradellas, faré un breu recorregut pel bloc de Xavier Febrer, número 2 pel PSC, que va començar la seva activitat el 9 de gener de 2005. Sovint als seus articles explica el contingut dels plens municipals, als quals assisteix, si no sempre, gairebé. El
Les declaracions de Vendrell han tornat a posar la independència en l’agenda mediàtica i política. Les reaccions a les seves paraules són ben variades, però em sorprèn en alguns casos que es donin moltes voltes sense arribar a respondre. Per començar el matí he escoltat els tertulians d’Antoni Bassas. Uns deien que si era una
Les declaracions de Xavier Vendrell a les quals em referia al final del darrer article són realment històriques i marcaran un abans i un després. Tenen unes quantes conseqüències. El primer que cal dir és que CiU ha perdut l’oportunitat de ser qui fes l’escac. Mas podia haver dit a Carod que es comprometia al
Oriol Ferran i RieraPeriodista 1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya? Si. És evident que ens sentim i volem ser poble i el dret a l’audeterminació dels pobles queda recollit a la Carta de les Nacions Unides. 2. Creus que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, amb independència del
Jordi Arcarons, militant de la JNC, de CDC i afiliat a l’Avalot, ha col·laborat també amb Socialcat en el dossier sobre "L’estratègia independentista avui". El seu escrit porta per títol "Quina és l’estratègia del catalanisme, avui?". El subratllat és meu i em serveix per remarcar que Arcarons, canvia, d’entrada, el subjecte de la pregunta. Aquest
Tot i que el més probable és que CiU torni a ser la força més votada a Arenys de Mar el proper 27 de maig, les possibilitats que Miquel Rubirola pugui repetir com a alcalde són més aviat baixes. Només m’imagino un titular que el pugui portar a l’alcaldia: "La dispersió de vot afavoreix Rubirola".
L’endemà mateix que el Parlament de Catalunya aprovés l’estatut del 30 de setembre de 2005 les coses van començar a bellugar-se. Al febrer de 2006 vam tenir la històrica manifestació. A l’octubre es va presentar Sobirania i Progrés. Aquesta setmana hi ha hagut l’acte a l’IESE. Però cada dia hi ha articles, declaracions o fets