Joan Oliver deixa cada dia unes engrunes en el nostre camí. És bo seguir-les, però abans de fer-ho cal tenir ben decidit quin camí és el nostre, i després cal recordar-lo en tot moment, no fos cas que caiguéssim en el cant de les sirenes. I la gràcia és que mai no saps si el
Finalment, en Xavier Febrer s’ha decidit a parlar de la seva presència a les llistes del PSC. Ho ha fet des del seu bloc, on de moment ja ha rebut mostres de suport d’Oriol Ferran i Isabel Artero. Com ell mateix explica, "Sempre he defensat la meva independència dels partits polítics, i continuo creient en
A la Xarxa de Blocs Sobiranistes ja en som 326. El creixement és constant. Una de les darreres incorporacions ha estat el bloc de la Fundació Catalunya Empresa Oberta, una excel·lent iniciativa que demostra que el sector empresarial suma cada cop més en el projecte sobiranista. No n’hi ha per menys si llegim, per exemple,
En un moment de l’evolució històrica del PSC en què s’ha defenestrat Pasqual Maragall, s’ha vist la seva esposa trencar el carnet, s’ha imposat la línia de Montilla i de PP Zaragoza; quan sembla que l’objectiu del PSC és mantenir els vots espanyolistes i si pot ser incorporar-hi els que només voten a les estatals;
Maiol Sanaüja i SolerEstudiant en Dret a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)1. Creus que el dret d?autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya? Seria aplicable si, primer, fóssim reconeguts com a nació, englobant el poble català en els quatre designis limítrofs i cardinals (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó). Malauradament,
Sobiranisme o nacionalisme? Aquesta és la qüestió (amb permís de William Shakespeare). Ahir, després de publicar la Carta oberta als nacionalistes catalans, al bloc El Mont va aparèixer un article en què es deia que la via sobiranista és en via morta. L’autor del bloc va rebre un comentari de Carme Laura Gil que deia:
Des que aquest bloc va començar a publicar-se ha tingut un únic interès: la mirada a l’actualitat política des del punt de vista sobiranista. Rarament hi escric sobre res que no sigui política i algú podria pensar que sóc avorrit i monotemàtic. I, si més no en aquest bloc, és així: sóc monotemàtic i ho
Diumenge passat vaig participar per primer cop a l’espai El Dominical de Ràdio Arenys, conduït per Enric Sierra, que també té bloc i l’escriu en castellà (aquí, entrevistat per Comunicació 21). La idea era aplegar diversos mitjans del municipi per fer una mica de balanç i prospectiva de la legislatura passada i de la que
L’Alberto Fernández, que té intenció de ser alcalde de Barcelona i es quedarà amb les ganes mentre pertanyi a un partit com el PP, ha estat entrevistat per La Razón i entre altres coses ha respost: "Más allá de cuestiones competenciales, el verdadero riesgo para la unidad de España viene de una doble ofensiva nacionalista
No té cap sentit que no es plantegi, per part de totes les parts implicades en el problema (inclòs el PSC i ICV), la via sobiranista com la més raonable en la situació actual i després d’esgotar totes les alternatives i possibilitats d’entesa. Impedir que les persones s’expressin democràticament sobre la possibilitat de formar un
Primer, una nova recomanació d’un article de Xavier Diez en què parla de la independència al marge del nacionalisme, com una solució al problema d’haver de conviure en un estat dominat pel PP tant si és al govern com si és a l’oposició. Des d’aquest bloc mateix he escrit ja moltes vegades que quan des
Potser la realitat és la mateixa, però la percepció comença a ser diferent. En l’entorn independentista sovint s’ha afirmat que la JNC són els cadells de CiU que quan es fan grans obliden la independència i s’assenten còmodament en el poder. Sovint s’ha criticat l’absoluta buidor de l’exhibició d’estelades quan no anava acompanyada dels gestos
El recurs a la miscel·lània és fàcil, ho reconec, però quan tens ganes de comentar moltes coses que no tenen gaire a veure entre elles, és una solució. He llegit a Nació Digital que ERC, que a les municipals del 2003 va presentar 470 llistes, ja n’ha tancat 615. La continuïtat de la tendència a
Aquesta setmana han coincidit dues estrenes importants relacionades amb Arenys de Mar i que han significat una projecció municipi enllà. D’una banda, la Nora a la Sala Muntaner; de l’altra, el documental d’en Lluís Danés Lluís Llach: la revolta permanent. Del primer se n’ha fet ressò el web de l’Ajuntament d’Arenys de Mar i el
Sembla ser que el president Montilla ha manifestat també un gran interès a tranquil·litzar el país davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional tombi o retalli encara més l’estatut. No sé si feia falta. Potser hi ha qui està nerviós, però jo diria que la sensació més estesa és un cansament atàvic, una sensació de