Després que des d’aquest bloc i d’altres s’hagi demanat insistentment que el programa Àgora dediqui una sessió a la via sobiranista, finalment dilluns vinent aquesta fita arribarà. Ja
arran del referèndum de l’estatut ho vam demanar i des del
16 de febrer hi hem anat insistint. Finalment hem estat escoltats. No serem tan pretensiosos de creure que els blocaires hi hem tingut cap incidència. És evident que es tracta d’una qüestió d’actualitat. Més aviat sembla que Xavier Vendrell hauria estat el detonant amb les declaracions. Si més no, la mala imatge que no s’ha pogut evitar al Parlament haurà tingut una compensació. L’autodeterminació arriba al debat mediàtic per la porta gran, per la televisió. I això hauria de desencadenar en nombrosos debats en altres mitjans. Referèndum, doncs, és democràcia.
És hora que el debat passi als ciutadans, que ocupi els mitjans de comunicació. Tal com diu en Nil en un comentari, però, cal no fer-se gaire il·lusions en el sentit que Ramon Rovira pot portar convidats que donin un missatge negatiu. Al
web del programa podem llegir que els convidats seran Jordi Barbeta, redactor en cap de política de
La Vanguardia i que recentment ha estat actualitat per haver denunciat les amenaces rebudes d’Antonio Bolaño (ha reclamat la independència i la llibertat, però dels periodistes); Joan Carles Girauta, del qual podeu llegir
aquest article sobre el dret d’autodeterminació a
Libertad Digital (i no és precisament independentista); Xavier Marcé, exdirector de l’Institut Català d’Indústries Culturals i protagonista d’una certa
polèmica quan va integrar l’estand català dins l’espanyol al MIDEM; Anna Sallés, de qui podrien sortir paraules sensates; i Joan Vall, director d’
El Punt Barcelona. Hi ha, doncs, dues persones segurament contràries a l’exercici del dret d’autodeterminació i dues que potser no el veurien malament. Però el debat quedarà coix si no s’hi posa algú altre que defensi aquest dret amb una vehemència comparable a la que és previsible en Girauta. En fi, veurem què en surt de tot plegat i quin debat es pot generar posteriorment. D’entrada, però, cal recordar que el programa té un
fòrum en el qual es pot participar. Estaria bé que aquest fòrum rebentés els rècords de participació, perquè ningú no pugui dir que el tema no interessa.
Gosaria afirmar que les impressions que ens han quedat a tots plegats del debat d’aquesta setmana al Parlament a cop calent aniran derivant cap a actituds concretes molt més profitoses. La gent anirà reflexionant i veurà que no és normal que es faci un escàndol d’unes declaracions de Xavier Vendrell que no tenien res de nou i en canvi no s’alci la veu quan algú com Iceta diu que l’autodeterminació és una collonada o que plantejar-la és una amenaça. No lliga gaire que es parli de picabaralla sobiranista entre ERC i CiU i després Felip Puig digui que CiU no és un partit independentista encara que hi hagi molts independentistes. Ni s’entén aquesta notícia (i no perquè estigui mal redactada) segons la qual CiU no ha votat la resolució d’ERC per responsabilitat política però en canvi ara amenaça amb una moció de censura. Alguns representants polítics han volgut canalitzar i conduir el debat, però potser no han tingut en compte que quan el debat passi a la societat civil amb l’empenta que porta ja no el podran controlar. El debat és obert i ja no el tancarà ningú. El debat ja no és que si CiU o que si ERC, que si crisi de govern o moció de censura, sinó que per primera vegada es parla de manera oberta i massiva de la possibilitat d’un plebiscit d’autodeterminació. El debat és obert i només quedarà tancat l’endemà del plebiscit, quan sapiguem què vol la ciutadania.
Per això convé que s’en parli a tot arreu, i quan més millor. A veure si de aqui a pocs anys la ciutadadania de Catalunya, de manera majoritària, té clar i exigeix que Catalunya exerceci l’autodeterminació i, per tant, la sobirania, com a única manera vàlida de fer avançar aquest país i així despertem de la hispanoadicció malaltisa i cega.
Pel que dius, sembla que l’Àgora farà un debat sobre el dret a l’autodeterminació sense la participació de cap independentista, precisament el col·lectiu més interessat en posar l’autodeterminació en el centre del debat polític. Això és increïble, però vinguent de TV3 (el nom ja ho diu tot) res no ens hauria de sorprendre.
Jo tampoc espero res de bo. A veure qui és el primer carallot que dirà que la independència avui dia ja no té sentit, etc. etc.
M’agradaria saver qué collons passa a TV3. (Ocultació del la manifestació 18 de febrer, cas “socialista de l’any”, perdó, català de l’any, espanyolització galopant, etc.) Són els treballadors? Tenen comissaris polítics encarregats de manipular-ho i potinejar-ho tot? ERC està al Govern, no pot fer res per evitar aquesta situació tan lamentable? No deia Carod que ara n’havien aprés i els socialistes no els tornarien a aixecar la camisa?
Per cert, qui és el malalt mental que invita el Bono a un programa de nens?
Si us plau, que algú m’ho expliqui.
Si hi ha un tipus com el Girauta, que té les idees molt clares en contra de la independència (encara que com a argumentador és bastant fluixet, per les vegades que ja l’he vist de convidat a l’Àgora), no sé perquè no hi ha un independentista clar que pugui defensar els postulats sobiranistes amb garanties, com en López Bofill, o algú com en Partal, que almenys debesaria la racionalitat de l’opció independentista. En fi, el debat ja em sembla "amanyat" d’entrada, i amb convidats de molt poc pes. No ho entenc. Està clar que hi volen passar de puntetes però treure’s la pressió de sobre ("nosaltres ja en vam parlar, de l’autodeterminació"). Què li està passant a La Nostra?