Un dels forats més grossos és el de la Nit de Naps 2006, quan un grup de joves del poble que celebraven la tradició van acabar brutalment reprimits, detinguts i posteriorment jutjats. La càrrega policial que va desencadenar tots els fets no s’entén en clau d’ordre públic. Els agents de seguretat han de tenir com a missió protegir els drets i béns de les persones i guardar l’ordre públic, però per fer-ho sovint és més efectiu tenir mà esquerra, actuar amb intel·ligència. El que va passar aquella nit és que els cossos de seguretat van fer una càrrega. No es van limitar a immobilitzar sinó que es van convertir en agressors. I la polèmica entre napaires i Ajuntament comença per aclarir qui va ordenar aquella càrrega desmesurada i innecessària. Per tenir més detalls dels fets podeu visitar aquest web. El suport social perdut per Miquel Rubirola i el govern de CiU arran de la Nit de naps del 2006 no es limita als joves perjudicats, que al cap i a la fi potser alguns d’ells tampoc han estat mai votants, sinó que abraça també les corresponents famílies. Cal tenir en compte que els joves afectats eren del poble de tota la vida, i que moltes famílies han quedat irreversiblement decebudes per la manera com l’alcalde ha afrontat la qüestió. La llista d’Arenyautes o les revistes locals n’han estat parlant durant força temps. És possible que el sector jove estigui desencisat de la política i que tampoc doni suport a cap altre partit, però les respectives famílies són fermes candidates a canviar el sentit del vot. Personalment he seguit tota aquesta polèmica des d’una relativa distància, però on sí vaig ser present va ser al ple on es van portar els incidents. Un portaveu de la plataforma d’afectats va formular un seguit de preguntes a l’alcalde per demanar explicacions i la primera resposta d’aquest va ser: "vostè parla en nom d’una associació que no figura al registre municipal". Al marge que sigui cert o no, aquesta no és la millor manera de gestionar un conflicte. Rubirola va optar per una posició de força que ha mantingut fins que el poble es cansés de la polèmica, i això ha dolgut a moltes persones.
Al mateix ple en què es va portar aquella qüestió n’hi va haver una altra. L’intercomitè de treballadors de l’Ajuntament va impugnar els pressupostos com una forma de protesta per la falta de diàleg amb el Consistori i després d’esgotar tots els camins possibles. Respecte d’aquesta qüestió va opinar també Xavier Febrer, ara número 2 pel PSC, des del seu bloc. També hi ha hagut problemes amb els treballadors del geriàtric, com informa en aquesta notícia Ràdio Arenys, i amb el de l’emissora mateix. L’alcaldable d’ERC Quim Ponsarnau també va escriure sobre aquest punt al seu bloc el dia 1 de març passat.
Un altre forat és el que va deixar Lluís Blanchar en abandonar el govern i passar a ser regidor no adscrit. Dijous passat Vilaweb publicava aquesta notícia per la qual es confirmava que Blanchar serà el cap de llista del VIA. Això vol dir que, dels 2632 vots que CiU va obtenir a les municipals del 2003, els que eren suports a la persona de Lluís Blanchar ja no tornaran a CiU. És força inversemblant que el VIA, en cas d’obtenir representació, opti per ser al govern amb CiU.
Finalment, cal comentar també que, al marge del moviment de vots que pugui causar el personalisme de Miquel Rubirola, CiU no es troba, com a partit, en un moment especialment esplendorós. A mesura que s’acosta el 27 de maig surten arreu del país problemes amb les llistes. N’hi ha hagut a Vic, on l’alcalde d’Unió Jacint Codina ha anunciat que no es presenta a la reelecció per problemes amb el partit; també n’hi ha hagut a Sabadell, a Tarragona… I avui a la portada d’El Punt, Duran i Lleida diu que "avui el millor és mantenir CiU; demà, no ho sé". Sembla, doncs, que la mala relació entre CDC i Unió s’acosta al seu desenllaç després de molts anys de tensió latent, i això també podria acusar-ho el partit a Arenys de Mar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!