Blog d'en Xavier Mir

Em refereixo un cop més a Xavier Febrer aprofitant la seva disponibilitat al diàleg i el fet que sigui també blocaire. En el seu article d’aquest dilluns, es referia també a les declaracions de Xavier Vendrell. L’ús de la paraula estridències per descriure aquestes declaracions em sembla del tot inapropiat, especialment venint d’una persona com ell que ha apostat sempre per una democràcia més participativa en l’àmbit local. Hi ha un principi bàsic, Xavier, que se sobreentén en totes les persones que aposteu per la democràcia participativa: el respecte per la voluntat política de la ciutadania. Celebro la teva presència a les llistes, estic convençut que pots fer una molt bona feina a l’Ajuntament, que ets una persona honesta i treballadora. I et diré més: estic convençut que seràs al govern al proper mandat. Potser fins i tot t’ocuparàs de la regidoria de la qual depèn l’equipament on treballo. Si és així, serà un plaer. Però em costa d’entendre, i perdona’m, que no hagis optat per una llista d’independents sinó pel PSC-PSOE, el partit d’Iceta, que creu que el dret d’autodeterminació que tu defenses és una collonada. El partit de Clos, que s’inhibeix davant el tancament de TV3 al País Valencià i segueix el joc a la política anticatalanista del PP. El partit, sobretot, de Zapatero, que va establir unes regles del joc per l’estatut i les va canviar a mitja cursa, que va dir que acceptaria l’estatut que sortís del Parlament i no el va acceptar, que va dir que seria generós en el desplegament de l’estatut i no ho és. I també el PSC és el partit d’Alfonso Guerra, el del ribot. Permet-me que expressi, si més no, la meva sorpresa. I ara, passo a referir-me al teu escrit sobre Vendrell.

Dius d’en Vendrell que "ha
sortit amb unes declaracions de primera pàgina dels diaris. Això és
l?única cosa que agrada a molts polítics, que els importa poc la feina
de cada dia". Creus que realment es buscava l’efecte mediàtic i prou? Creus que només ho ha dit per provocar? Creus que no és sincera i seriosa la proposta? Si creus tot això, potser és perquè penses que el referèndum no vindrà mai, que no s’ho creuen ni ells, que en puguem fer un. Si és així, t’equivoques. Això de l’estat propi va de veres. I això de preguntar al poble què vol fer si l’Estat no té en compte la voluntat del poble expressada el 18 de juny passat, també. I digues: de quina manera ha donat a entendre Vendrell que no li importi la feina de cada dia? Que potser mentre el país debatia l’estatut es deixava de banda la feina de cada dia? Que potser anar-lo a votar va significar aturar-ho tot? Crec, sincerament, que fas deduccions innecessàries i que d’això se’n deriven acusacions injustes.

En segon lloc, permet-me que rebutgi frontalment el paternalisme que fas servir en les teves paraules: "La gent d?ERC pensaran que aprofito el meu blog per carregar contra el seu partit, i no és aquesta la meva intenció. Em
sap greu que hi hagi segons quines persones que no els fan cap bé, i en
tot cas porten problemes a la gent que ens considerem d?esquerres." Creus que Vendrell expressa una voluntat política diferent de la que puguin tenir militants, votants i simpatitzants d’ERC? Que potser hi ha algú a qui ve de nou que ERC torni a dir a CiU que quan vulguin anar més enllà de l’estatut poden comptar amb ells? En quin sentit "no fa cap bé"? I encara m’inquieta més que afirmis que les declaracions de Vendrell porten problemes a la gent d’esquerres. Quins problemes? Realment algú d’esquerres es pot sentir incòmode per una consulta popular sobre l’autodeterminació? Algú com tu, Xavier, que creu tant en la participació en la política, pot deixar de denunciar que la voluntat expressada el 18 de juny no compti per res? És compatible no denunciar això i demanar que la gent s’impliqui més en la política? La gent es creurà la utilitat del seu vot el dia que vegi que la decisió presa col·lectivament va a missa. Si el 18 de juny es va votar un text estatutari, d’aquell text no se’n toca ni una coma i es comença a aplicar ipso facto, sense excuses electorals ni electoralistes. I si l’Estat s’hi resisteix, el més coherent és tornar a donar veu a la gent.

"No pot ser que cada dos per tres, surti algú d?ERC, que té responsabilitat de govern, i ho vulgui engegar tot a rodar." I qui ha engegat res a rodar, Xavier? Esquerra proposa un referèndum d’autodeterminació per superar l’escull en què ens trobem. Què hi ha en això que no pugui assumir el PSC? Com és que ho vol evitar de totes totes si precisament estan convençuts que la gent no vol la independència i que el referèndum està perdut? Si i només si el PSC rebutja la celebració d’aquest referèndum, i en canvi CiU hi dóna suport, hi haurà una crisi de govern i potser una moció de censura i un canvi de president. Però no serà per culpa d’ERC, que proposa una solució democràtica, sinó per culpa del PSC, que es nega a deixar que parli la gent.

"Ho
he dit públicament i ho repeteixo aquí, que estic a favor del dret a
l?autodeterminació, i si vingués el cas, votaria afirmativament. Tinc
tant respecte a aquest dret, que em molesta que se l?utilitzi de
qualsevol manera." En aquest punt, permet-me que recorri a la ironia. Tens tal respecte per aquest dret, que potser creus que és millor no tocar-lo, no exercir-lo. Xavier, com se suposa que l’hem de posar en pràctica si ni en parlem quan fa falta? En Vendrell no ha fet altra cosa i tu dius que l’utilitza. No serà que el PSC-PSOE utilitza en benefici propi una inèrcia heretada del franquisme i d’una transició mal feta que no permet qüestionar de cap de les maneres la unitat d’una nació que no és altra cosa que un estat? Al PSC-PSOE ja li va bé que no es faci cap referèndum perquè potser això ho fa servir el PP per desgastar Zapatero. Qui utilitza què, Xavier? No serà el PSC que utilitza, i de quina manera!, el poble de Catalunya per facilitar la continuïtat de Zapatero a la Moncloa?

"És una ofensa per als que hi estem a favor, però no volem viure en l?anècdota continuada." Com et pot ofendre una cosa així, precisament a tu!

"No em crec que l?única cosa que interessa a ERC és el dret a l?autodeterminació." I fas bé. Certament a ERC l’interessen moltes coses més. Per això governa a les àrees que governa. Oi que no pretenies fer una simplificació d’ERC com a partit independentista i prou? Perquè si fos això m’hauries decebut molt, Xavier. Suposo que no et creus la bajanada que només als socialistes els interessen les persones, no?

"Ens
queixem i critiquem l?ambient crispat a Espanya, que provoca el Partit
Popular, però hi ha molts que no s?adonen que estan fent una cosa
semblant (salvant distàncies), a Catalunya." No caiguem en aquests paranys massa fàcils, Xavier. El PP, si ho vol, troba provocacions sota les pedres. No podem fer o deixar de fer en funció de la reacció que pugui tenir el PP. Això és a la base de la democràcia. Atiar la por al PP ens envileix. Fem el que ens sembli que hem de fer per inciativa pròpia, i si a algú no li agrada, ja mirarem si ho podem fer entendre. I si no pot ser, mala sort. Però no ens acovardim, per favor.

"No
podem errar en l?estratègia. Si ens posem a tothom en contra, no ho
aconseguirem. És ben bé el contrari: hem de procurar que aquelles
persones que no ho viuen tant, s?ho facin seu, perquè hi vegin futur.
Si ho radicalitzem, estem perduts, i si a més enganyem a la gent, el
mal és molt més profund." Si compartim l’objectiu de poder-nos autodeterminar, que és una gran alegria, m’agradarà que hi treballem plegats. Però no sé on veus la radicalització. M’agradaria que m’ho expliquessis. Com ho podem fer, segons tu, perquè la gent que no vol el referèndum el vulgui?

Amb tot el meu afecte i admiració,

Xavier Mir