"La proposta d’Esquerra de fer president Artur Mas si
CiU accedeix a impulsar un referèndum d’autodeterminació provoca, si
més no, perplexitat. No perquè ERC plantegi el dret a
l’autodeterminació, sinó perquè d’entrada ho fa a partir d’una oferta a
l’oposició que suposaria trencar el govern d’Entesa que va pactar només
fa quatre mesos." (Editorial d’El Punt). Suposaria trencar el govern d’Entesa en el cas que el PSC i ICV no acceptessin la celebració de la consulta com a alternativa a la negació de la sobirania catalana feta per part de l’Estat. Però per què no l’haurien d’acceptar? Que potser no s’ha de fer res quan una dotzena de persones tenen capacitat per tombar allò que han donat per bo centenars de milers de persones a través del seu vot? I encara, sobre els quatre mesos, la pregunta seria, per què CiU no va acceptar el referèndum fa quatre mesos i sí accepta ara (si finalment ho fes)?
Que si municipals, que si efecte Carretero, que si marcar perfil sobiranista… Tot aquest debat sobre les intencions d’ERC és inútil i només serveix per passar l’estona. ERC ho proposa perquè ho vol. I si no és així, si ERC no està disposada a trencar el govern, CiU tindrà una excel·lent oportunitat per demostrar-ho si són ells els qui es converteixen en impulsors del plebiscit i posen ERC contra les cordes. Encara a l’editorial d’El Punt d’avui dimarts llegim que la proposta "pot provocar la devaluació d’un dret legítim dels
catalans com és el de decidir i un enrenou innecessari que no fa altra
cosa que atribuir imatge d’immaduresa als republicans." No ho entenc. Com es pot aconseguir devaluar el dret d’autodeterminació? I com es pot pensar que proposar un referèndum d’autodeterminació és provocar un enrenou? Ja sabem que hi ha gent que no ho vol. I què? Ens legitima el fet que no imposem res a ningú. Qui malgrat la falta de respecte a la voluntat dels catalans en l’estatut per part de l’Estat espanyol decideixi que vol continuar dins l’Estat, que voti en aquest sentit. I que les majories democràtiques ho decideixin.
En tot aquest debat generat per Vendrell és bo saber sempre amb qui estem parlant. Si parlem amb una persona que vol que tinguem un estat propi els termes del debat no són els mateixos que si parlem amb algú que vol fer veure que tot plegat és un escàndol, que no està disposat a donar la paraula a la ciutadania. Que des d’El Periódico es parli de la immaduresa dels republicans és una cosa a la qual ja estic acostumat, però llegir aquesta mena d’editorials a El Punt em dol. No dic pas que el diari s’hagi de posicionar favorablement a la independència, però estic segur que és favorable al dret de decidir, i amb aquesta editorial d’avui no ho sembla. "ERC hauria de treballar per aglutinar una majoria política que permeti exercir el dret a decidir dels catalans", diuen. I què coi es pensen que fa Vendrell quan pregunta a CiU si ha canviat d’opinió respecte de fa quatre mesos? "Usar-lo com a arma política pot fer que se li giri
en contra, i pot generar un germen de desestabilització que ningú vol
començant, paradoxalment, pels líders d’ERC al govern que fa quatre
mesos que asseguren que és hora de fer feina i no soroll." A veure: que no es va obrir un procés estatutari mentre s’estava governant amb un altre text a la mà més antic? Que no es va votar un estatut en plena legislatura? Quin problema hi ha d’haver perquè ERC s’assegui amb CiU a parlar de la construcció d’aquesta alternativa mentre l’obra de govern avança amb tota normalitat? I si al final s’acorda un calendari i una votació al Parlament, que no serà demà passat, ja veurem en quins termes es planteja.
Tot això, sense sortir d’El Punt. Espero poder llegir editorials més acurats en properes ocasions. De la resta de mitjans, avui, de moment, ni en parlo. Comencem un llarg debat, i la veritat és que feia falta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que ha plantejat Esquerra és com a mínim una cursa de mig fons.
Caldrà asseure’s al graó de la porta i esperar …
Els esdeveniments futurs aclariran tota aquesta qüestió. Veurem d’ací a uns quans dies si Esquerra prepara el trencament o s’acomoda a fer de satèl·lit del PSOE.
Si de veritat algun partit dels actuals prepara el trencament ens trobarà als de Catalunya Acció treballant seriosament a la següent estació del Tren de la Independència.
És cert que Catalunya desitja la Independència, cal caminar en aquest sentit però cal donar testimoni de coherència, sobretot per
"aglutinar una majoria política que permeti exercir el dret a decidir dels catalans"
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
Avui ERC i CiU han votat conjuntament una resolució al Congrés espanyol sobre el traspàs de la competència per a fer referèndums, que ha estat refusada pels partits espanyols. Esperem que al parlament català tornin a coincidir alhora de votar sobre l’autodeterminació.
Benvolgut Xavier,
coincideixo absolutament amb tots els teus plantejaments. m’encoratja llegir els mateixos arguments que vaig esgrimir ahir parlant amb un militant de CiU que no feia més que defugir el debat real (està o no està per l’autodeterminació CiU?) amb absurditats i mediocritats desesperants. Vendrell ha fet una cosa que, com a mínim, mereix el meu entusiasta reconeixement: una vegada més ha posat a primera línia del debat polític i institucional el dret del poble català d’expressar lliure i democràticament la seva voluntat.
Que pq ERC va preferir els socialistes i no CiU després de l’1-N? Simple: essent un partit sobiranista d’esquerra, si no té possibilitat de fer política des de la perspectiva del sobiranisme (CiU no acceptarà convocar un referèndum), no li quedava més opció que fer una aposta estratègica per un govern progressista, perquè la correlació de forces és la que és, i com bé constates, ERC no aglutina encara una majoria social suficient per plantejar el referèndum de forma unilateral.
No va retreure tant CiU que ERC no hagués volgut fer un ‘front nacional’ (malgrat que CiU va intentar primer la sociovergència pactant a Madrid la retallada de l’Estatut que va aprovar el Parlament)? Doncs ara és el moment. Fem-lo, el front nacional. Que ERC aniria a totes no ho dubto gens. Que CiU vulgui plantar-se i fer un gest de maduresa i normalitat democràtica, convocant un referèndum d’autodeterminació, ja ho dubto més.
endavant amb el bloc, xavier
marc colomer
Començaré dient que ERC ha posat sobre la taula el debat sobre l’autodeterminació. I això és bo. Feia molta falta, si és que de veritat volem tenir una democràcia de qualitat.
Ara bé: sóc pessimista. El PSC-PSOE, el PP i C’s estan radicalment en contra de que els catalans i les catalanes puguem decidir lliurement el nostre futur, mentre que CiU i ICV-EUiA només estan a favor de l’autodeterminació a nivell teòric (política d’aparador per acontentar les respectives parròquies), però s’oposen a que Catalunya exerceixi aquest dret democràtic reconegut per la legislació internacional. Tenim mala peça al teler.
És un partit l’objectiu del qual és justament “canalitzar” els desitjos d’independència dels catalans cap al no res. Els que posen els cales, que són els que van enviar a Mas a “negociar” Madrit, no els deixarien mai fer res que no sigui donar voltes i voltes a les mateixes renúncies de sempre (per cert, ahir Colomines al Agora: patètic).
Dels peseces ni en parlem, s’ha de tenir molta barra i molt de cinisme per dir que són catalanistes. Tenen tots els mitjans de comunicació completament controlats i manipulats; això no passa ni a les pitjors dictadures. No vull ni imaginar la que liarien en una campanya del referèndum, només cal veure la que van fer per demanar el sí per aquesta estafa d’estatut. Quins mitjans tenim a favor els sobiranistes?
Em sap greu discrepar, Xavi, perquè hi haurà poques persones que et llegeixen que siguin més partidàries que jo d’escindir-nos d’Espanya d’una puta vegada, però m’identifico molt més amb l’article d’en Partal que no pas amb el teu apunt d’aquest vespre.
De totes les persones que tenen veu i vot en el vaivé de la política diària, em penso que només una persona s’ha près seriosament la proposta d’ERC: Federico Jiménez Losantos. Coherent amb si mateix, i potser escaldat per la sentència de l’Audiència de Barcelona que el condemna a indemnitzar Puigcercós i Carod, només ha dit que ell ya lo venía avisando, i que dentro de cinco años ja veurem com estan les coses. És la cantarella del "Se rompe España" i ell ha afegit l’estrofa d’en Vendrell a la seva canço. La resta dels mortals, però -llevat de la digníssima i conscienciada parròquia independentista- estan perplexos, basculant en una estreta gamma de sensacions que van del menyspreu fins al déja vu.
La veritat, em penso que una qüestió tan seriosa com aquesta està sent tractada per en Vendrell i la direcció d’ERC com un instrument per fer foc d’encenalls. Tinc la sensació que, després del cap de setmana de contrast de posicions amb Carretero i el seu grup de suport, els dirigents d’Esquerra han visualitzat l’apocalipsi quan el Constitucional esmicoli allò que queda de l’Estatut i en Carretero s’alci proposant CiU i ERC el referèndum per l’autodeterminació i els enganxi uns enllestint el pacte ministerial a Madrid i els altres aferrats a la mamelleta de la Diputació del general Montilla. Aquest escenari enfonsaria la cúpula actual d’ERC, i s’han estimat més de desactivar-lo, a costa -és molt gros, això!- de posar sobre la taula la qüestió amb total frivolitat i desactivar-ne el potencial com a reacció al maltractament espanyol. A veure si ens entenem: A què treu cap oferir a Mas el govern si diu "SI" a muntar el referèndum? Aquest diumenge passat? Per què? Per què no pel Nadal del 2003? O quan van pressionar Maragall per fer dimitir Carod, o quan es van guanyar 8 diputats al Congrés de Madrid el 14 de març del 2004, o quan se’ns va retallar l’Estatut i en Mas va dir "amén" a la Moncloa, o durant la campanya electoral del passat octubre…? Per què ara i no aleshores? Perquè potser aleshores no era el moment. I ara ho és, després de veure en Montilla xiulat a Verges i aclamat a Can Zam? És que s’han adonat tot d’una que van triar malament, i ara ho volen arreglar a corre-cuita?
Em temo que és el que he dit abans. Carretero és una bomba d’espoleta retardada dins el partit, i no hi hauria un moment més efectiu per fer la proposta que l’endemà del cop de gràcia a l’Estatut. Imagina’t l’escenari. La societat catalana indignada, frisant per una reacció, i ERC llança la bomba: T’apuntes, Mas, o et fotràs la llengua al cul com un xaiet per enèssima vegada? Què fas, Montilla? Ets el president de la Generalitat de Catalunya, t’ho recordo. I tu, Saura? Aquest era el moment, i aconseguiries retratar -encara més, si és possible- la malaptesa, el tripijoc i la doble moral dels nostres politiquets. La comunitat internacional no podria estar més d’acord amb un plantejament tan coherent, fins i tot els mitjans que tant arraconen Esquerra haurien de comulgar amb la gran roda de molí, i es trobarien en una incomoditat i un impasse terrible, perquè la gent del carrer clamaria al cel. Serien dies de manifestació sonada.
Tot això s’ho ha carregat l’amic Vendrell, per encàrrec d’en Puigcercós. Ara, la proposta de referèndum no passa de ser una altra de les frivolitats d’ERC, ja les trobàvem a faltar, són incapaços d’estar calladets i no muntar el sarau, no tenen cultura de govern ni disciplina, aquests són els que alimenten el PP…
Tot això i més, et sentiràs a dir, perquè per legítim que sigui, ERC no té credibilitat entre els mitjans dominats pel PSOE i CiU (ja no diguem els altres), prou que s’encarreguen d’erossionar-la dia a dia, pel que pugui ser. Amb el gest d’aquest diumenge poses el tema sobre la taula, sí, però ferit de mort i a punt perquè li clavin l’estigma de collonada, "Frivolitat dels de sempre". I el pitjor de tot és que crec que Esquerra ho ha fet a consciència. Per trinxar-ho. Per desactivar en Carretero. No hi ha dret.