Ja ho deia
dilluns mateix: les declaracions de Xavier Vendrell haurien de ser el punt de partida perquè la via sobiranista deixi de ser una exclusiva d’Esquerra. Montilla ha dit avui al Ple que el govern serà exigent en el desplegament de l’estatut. Com a declaració d’intencions està molt bé, és previsible i no podia ser d’altra manera. Però si una cosa tenim clara tots plegats és que aquesta exigència ja no és gaire més que declaració d’intencions. Si es planteja la via sobiranista és, precisament, perquè hem constatat massa vegades que l’Estat té l’última paraula, i que si volen congelar el desplegament fins després de les eleccions, poca cosa podrem fer a banda de protestar. I si volen continuar ocultant les balances fiscals, poc hi podrem fer igualment. El president de la Generalitat no és honest quan amaga el debat de fons. Tenim un problema, unes necessitats per cobrir, i no tenim la sobirania necessària perquè les resolucions adoptades com a col·lectiu prenguin forma i es concretin. I davant d’aquest problema es nega a admetre l’alternativa: preguntar a la gent si li sembla bé que tinguem cedida la sobirania a l’Estat o si prefereix recuperar-la. És democràcia en estat pur i el president de la Generalitat, precisament ell, no s’hi pot negar. Si CiU accepta formar una Taula per l’Autodeterminació; i si ICV, com a partit autodeterminista, s’hi afegeix, el PSC quedarà al costat, únicament, de Ciutadans i PP. És això el que volen?
El president de la Generalitat també ha dit que si surten complicacions en el desplegament de l’estatut, el govern de Catalunya hi respondrà, i que estaran preparats. Però no ha dit com hi respondrà ni com està preparant aquesta resposta. La resposta hauria d’incloure la reflexió que sense sobirania, és a dir, sense cap mena de capacitat per evitar que les decisions col·lectives preses democràticament siguin escapçades o menystingudes per l’Estat, és difícil estar preparat. Es fa difícil de creure que un partit que es considera d’esquerres basi la seva planificació davant possibles dificultats a ocultar possibles solucions. La millor manera de preparar-se per aquestes dificultats és donar cabuda al dret de decidir democràticament el nostre futur. I dir a la gent que aquesta alternativa no existeix és fer-los un flac favor, és negar-los el dret més fonamental de tots. Molt Honorable President de la Generalitat: faciliti la constitució d’una Taula per l’Autodeterminació i faci que el PSC també hi sigui present mentre el Govern de Catalunya continua en el dia a dia.
En un moment històric com aquest en què al Parlament de Catalunya es debat sobre el desplegament i les possibilitats d’un estatut acabat de néixer i amb símptomes d’esgotament; en un context marcat per l’entrada de l’autodeterminació en l’agenda política, la Xarxa de Blocs Sobiranistes, constituïda fa uns mesos, es converteix en una eina ideal per copsar l’opinió dels blocs polititzats i dels no polititzats. Segons la darrera actualització del rànquing Catalexa, feta ahir dimarts dia 27, la XBS ocupa el lloc núm. 162 del rànquing general i la posició 875.638 en el conjunt de la xarxa. Entre tots hem d’aconseguir que la XBS sigui entre les cent primeres posicions del rànquing. Obriu un bloc, sindiqueu-lo a la XBS, comenteu l’evolució de les municipals al vostre municipi o allò que us vingui de gust. I si no teniu bloc, llegiu i recomaneu la XBS. En pocs llocs trobareu el bullici d’idees que hi ha a la XBS, i sense límits de participació, sense filtre de cap mena. En Pere Meroño demana a Mas que faci costat a ERC; en Marc Roca diu que cal empènyer CiU al sobiranisme i no a l’inrevés; Moisès Rial demana que es planifiqui l’autodeterminació i que es compti amb les plataformes que està articulant la societat civil. I així, idees i més idees, debat i més debat. Enlloc com a la XBS.