ERC, no es pot anar a missa i repicar campanes
La meva àvia sempre em deia quan volia dues coses contradictòries que "no es pot anar a missa i repicar campanes", aquesta és la frase que més s’ajusta a situació d’ERC d’ara. Sóc dels que creu que aquest Estatut d’ara comparat amb el del 30 de setembre deixa molt que desitjar. Però també sóc dels que penso que era difícil, amb la conjuntura actual obtenir l’Estatut del 30 de setembre. Tenim un Estat on 30 anys després de la democràcia encara hi ha poders fàctics com l’exercit o la justícia que es poden permetre el luxe de fer manifestacions totalment sortides de to.
També penso, i ho deia en el post anterior sobre l’Estatut, que no sabem quin límit té la negociació de l’Estatut, en quin punt hem de tornar amb les mans buides. I el que és segur era que després de dos anys no podiem tornar amb les mans buides.
Ara bé dit això, el que trobo inacceptable és que ERC ara faci els grans escarafalls, ells que han posat els socialites a la Generalñitat i els suporten a Madrid. El que no accepto és que intentin culpabilitzar de la retallar el negociador i no el que retalla que a més està recolzat per ells. El que no accepto és que vagin de "puretes" mantenint les mejadores a tope.
Que volen un altre Estatut, ho tenen molt fàcil, són els socis del Sr. Maragall i del Sr. Zapatero. I si no els fan cas els poden deixar caure. Si alhora de negociar un Estatut millor no se’n surten, vol dir que després de dos anys i mig de pactar amb el PSC i el PSOE arreu no els fan ni cas. Si ERC no se’n surt, ja poden reflexionar sobre els seus pactes, i sobretot, ser coherents i que deixar també les poltrones. Perquè el que no es pot fer és formar part d’un govern i votar en contra de l’única iniciativa que han tingut fins ara, l’Estatut. No es pot anar a missa i repicar campanes.