Un Estatut possible que ens demostra que no som al final del camí
Sembla ser que tindrem Estatut. Segur que no és tant ambiciós com el que va sortir de Catalunya. Però algú s’ha arribat a creure que amb l’Espanya que tenim era possible un Estatut com el que va sortir el 30 de setembre?. El PSOE tenia un compromís fet solemnement per en Zapatero que des del primer moment s’ha incomplert. Primer va dir que aprovaria allò que vinguésde Catalunya. Després allò que vingués de Catalunya amb una ampia majoria i encara que a més fos constitucional.
Els partits catalans han negociat el que va acordar el 90% del poble de Catalunya amb els senyors del PSOE. I tots hem entrat al joc. Potser perquè no hi havia més remei. Potser perquè ho tenim muntat així. Però ja hem començat malament si el que volíem era el que va sortir el 30 de setembre del Paralement. Ara bé, llavors era blanc o negre.
A la trannsició vam tenir uns condicionants. Ara en tenim uns altres encara que no els vulguem veure. Un President de la Generalitat de fireta, un govern de la Generalitat desprestigiat i sense lideratge, un ERC entregada fins ara al PSOE que ha fet possible que primer cop a la història hi hagi un president no nacionalista i a sobre "porti" la negociació d’un nou Estatut i un nou finançament. Un PSOE que quan va prometre el que va prometre era només per pur càlcul electoral. Un PP absolutament crispat, allunyat del centre i capaç de jugar amb qualsevol cosa i de fer tota la demagogia possible. Uns partits nacionalistes CiU i ERC desunits per les diferents ferides que s’han fet mutuament. Un PSOE que sap que el PP no donaria res i per tant els catalans no podem dir ho retirem i ja tornarem quan n’hi hagi uns altres. Un PSC entregat des del primer moment al que digui l’amo de Madrid…
Vaja que l’acord que s’ha tancat és un dels acords possibles, rebaixa les espectatives que teníem del 30 de setembre però amb aquest panorama algú pot assegurar un acord millor?. Potser per aquest motiu el catalansime sempre ha estat possibilista perquè mai hem tingut una partida prou fàcil per jugar a una altra cosa.
També això ens demostra qe no som al final del camí, que després d’aquest Estatut i d’aquesta negociació n’hi hauran d’haver més. Com deia Companys: "tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer".