ERC, no es pot anar a missa i repicar campanes
La meva àvia sempre em deia quan volia dues coses contradictòries que "no es pot anar a missa i repicar campanes", aquesta és la frase que més s’ajusta a situació d’ERC d’ara. Sóc dels que creu que aquest Estatut d’ara comparat amb el del 30 de setembre deixa molt que desitjar. Però també sóc dels que penso que era difícil, amb la conjuntura actual obtenir l’Estatut del 30 de setembre. Tenim un Estat on 30 anys després de la democràcia encara hi ha poders fàctics com l’exercit o la justícia que es poden permetre el luxe de fer manifestacions totalment sortides de to.
També penso, i ho deia en el post anterior sobre l’Estatut, que no sabem quin límit té la negociació de l’Estatut, en quin punt hem de tornar amb les mans buides. I el que és segur era que després de dos anys no podiem tornar amb les mans buides.
Ara bé dit això, el que trobo inacceptable és que ERC ara faci els grans escarafalls, ells que han posat els socialites a la Generalñitat i els suporten a Madrid. El que no accepto és que intentin culpabilitzar de la retallar el negociador i no el que retalla que a més està recolzat per ells. El que no accepto és que vagin de "puretes" mantenint les mejadores a tope.
Que volen un altre Estatut, ho tenen molt fàcil, són els socis del Sr. Maragall i del Sr. Zapatero. I si no els fan cas els poden deixar caure. Si alhora de negociar un Estatut millor no se’n surten, vol dir que després de dos anys i mig de pactar amb el PSC i el PSOE arreu no els fan ni cas. Si ERC no se’n surt, ja poden reflexionar sobre els seus pactes, i sobretot, ser coherents i que deixar també les poltrones. Perquè el que no es pot fer és formar part d’un govern i votar en contra de l’única iniciativa que han tingut fins ara, l’Estatut. No es pot anar a missa i repicar campanes.
El que no es pot fer és el passarell com fa CiU, que li roben la cartera any si, any també. I el que no pot ser és que CiU tingui la mirada tant curta i els pantalons tant baixats.
El que faltava ara es que us donguessin el poder a Catalunya per acabar de rematar,…….. aneu a demanar a can "sociates" a veure si allà us fan cas…………
Roc, opina com vulguis, però no ens prenguis per rucs.
Jo és que als d’ERC no els entenc: si ERC pacta amb el PSOE és una opció legítima,
però si CiU pacta amb el PSOE és una traïció al país. CiU són uns
venuts que cal expulsar del país per haver acceptat un Estatut
rebaixat, però PSOE (que són els que no han deixat passar de l’Estatut
rebaixat) i ICV són uns aliats vàlids per dur a terme una política
d’esquerres i de construcció nacional.
I encara en algun bloc es diu que ara ERC ha estat ‘valenta’…
Roc, et recordo que els convergents es van afartar de dir que era millor el "no estatut" (és a dir, retirar-lo) que no pas un mal estatut. Fins i tot el president Jordi Pujol va advertir de no marcar-nos un autogol. Doncs ja el té l’autogol: l’estatut de Rodríguez Ibarra.
Per cert, un enllaç d’independentisme.org desentona tant amb el teu post com l’Acebes al Fossar l’11 de setembre.
"Però qui us heu cregut que som! que anem a Madrid per la menjadora?" (Jordi Pujol)
Curiosa frase, no creieu?
Independència!
||*||
LLEGINT L`ENTREVISTA QUE LI FAN EN EL FAMÓS MAFO ( MIGUEL A. ORDOÑEZ) RESPECTA AL SISTEMA DE FINANÇAMENT EN EL DIARI EXPANSIÓN, S`ENTEN LA INMENSA MENTIDA DE CIU. NO HI HA RES DE RES. NOMÉS FUM.
Els convergents teniu mes cara que esquena: voleu presentar la més gran traició al país com l’unica opció possible. Mas, dedica’t a cuidar cabres que el país hi guanyarà
Als de CiU els remordiments no us deuen deixar viure. Sou patètics¡¡¡
Traidors. Puja a Sant Sadurni i no tornis.
Llegeix el teu propi comentari de fa una setmana, és del tot vàlid per definir l’acord Zapatero-Mas: "Què en quedarà d’aquell Estatut que va sortir de Catalunya amb el 90% dels vots de la cambra catalana? Aquesta és la pregunta que ens fem molts a aquestes alçades. Que teníem un Parlament de fireta ja ho sabíem, però ara està quedant ben palès amb el fet que la voluntat del 90% dels representants del poble de Catalunya hem de "negociar" un Estatut a mida del PSOE"
I de CiU, afegiria jo.
Roc fernandez, toca de peus a terra, home!
Els fets no es poden anar estirant o tallant.
1er el Parlament de Catalunya, presenta una proposta d’Estatut amb el màxim que creu què serà constitucional. Els partits sucursalistes (PSC i IC) segueixen el carro, ja que el partit regionalista (CiU) i el sobiranista ( ERC) collen.
El regionalista el que vol realment no es la sobirania, i amb l’experiència dew 23 anys i mig de no lluitar per ella, pacta amb el govern espanyol a canvi d’influir allà on l’ji agrada de veritat què ès a Madrid.
ERC cal què digui no, però no cal beneficiar als regionalistes i acabarà la legislatura i seguirà cercan la sobirania.
I creu-me Roc, la partida ja no és un estaut petit o gros, l’únic camí que queda pels catalans és la SOBIRANIA .
Ara ja no és temps de paraules cal fer camí. tota la resta, xerrades de cafè, perdre el temps…