Un Estatut ben fotut. Zapatero: donde dije digo, digo diego

Sense categoria

Que en quedarà d’aquell Estatut que va sortir de Catalunya amb el 90% dels vots de cambra catalana?. Aquesta és la pregunta que enes fem molts a aquestes alçades. Que teníem un Parlament de fireta ja ho sabíem, però ara està quedant ben palès amb el fet que la voluntat del 90% dels representats del poble de Catalunya hem de "negociar" un Estatut a mida del PSOE.

També queda clar que la paraula d’en Zapatero prometent que acceptaria
el que sortís de Catalunya fer volar coloms. El PSOE no està disposat a
que Zapatero compleixi la paraula, als Estats Units per menys hauríen
muntat un pollastre de cal ample. El president mentint!. Però això és
Espanya, com ens va recordar el General Mena.

En
definitiva, que després de 25 anys de transició encara no podem deixar
de banda aquesta paraula, encara teneim un Estat amb presidents que no
diuen la veritat, generals que diuen els que els sembla i els catalans
hem de sotmetre la nostra voluntat a les esmenes del PSOE. I ara els
vailets d’ERC que havien descobert la fórmula de la Coca-Cola
fent President per primera vegada a la història una persona d’un partit
d’obediència catalana fan com si no anés amb ells. Ells que justament
mantenen al poder a Catalunya i a Madrid tota aquesta colla.

Començo
a pensar que per tenir un Estatut fotut és millor quedar com estem ara,
ja hi tornarem. Hi tornarem quan tinguem un president i un govern com
cal, que no faci riure.

La cursa de rucs

Ahir vaig pujar en burro a la ja tradicional cursa de rucs prèvia a Sant Antoni. És una festa que amb dos anys ja ha agafat volada, molta gent i amb molte sganes de passar-s’ho bé. I alguns temeraris i inconscients com jo.
Sense exeperiència en burros de quatre potes (des de dos potes la vida ja t’ensenya prou) vam muntar en burro l’alcalde, en Francesc Pineda, l’Andreu el Ramon i jo. Era el primer cop que muntava en un burro i com no podia ser d’una altre manera vaig anar per terra. Una demostració més que com tot a la vida l’experiència i la pràctica ho és tot. Avui veig que la Gemma (la corresponsal del 9 Nou) s’ha apiadat de mi i no en parlar al diari de la pinya. Només de la volta d’honor que vam començar quatre i van acabar tres.