El segon personatge d'aquest secció Ànimes del purgatori en penaque més llàstima ens fa és Betoret, Rafael Betoret, un xic de bona família que va desviar-se d'on tocava. Ens fa llàstima perquè ix molt menys en els mitjans que la resta dels receptors de regals de la trama política del cas Gürtel, i això que ell havia fet tant com la resta per ser important. Però, no. A penes el nomenen, passa quasi desapercebut. Ell, que s'havia implicat a fons en que li adjudicaren cinc anys consecutius el pavelló de Fitur del País Valencià a Orange Market! Ell, que és el més elegant de tots, com es veu en aquesta foto. Ell, que vol cridar l'atenció, perquè si no, com explica aquesta manera de vestir? Ell, que ha relliscat en una taca d'oli després d’aparèixer el seu immaculat nom fins aleshores en els papers de la trama. Ell, Rafa, Betoret, que abans pintava fava i ara no pinta una merda, per bé que en la Diputació encara li mantinguen la pataqueta. Pobre xic!
Amb Ànimes del purgatori en pena obrim una nova secció. És un apartat de llàstima. De pena. De compunció... La que ens donen (collons, Vicent no et rigues que estem en directe!) alguns personatges de la política valenciana i la que provoquen per la seua actuació.
En primer lloc, ens donen aflicció perquè eren persones amb tota una vida per davant... Vida de la qual gaudien, lluint bons vehicles, bons complements, visitant bons restaurants, viatjant a costa dels diferents pressuposts públics, tenien una família orgullosa d'ells i la seua trajectòria, atresoraven cada dia més reconeixement públic... a la fi, la política s'havia convertit en un art sense secrets per a tot un seguit d'elements que han resultat tindre més perill que un sindicalista d'UGT convertit a cap de departament.
Així és la vida. I mira que se'ls hi notava. No serà que no semblaven ser exactament allò que ara ja sabem que són. Sense poder enganyar a ningú amb trellat, han aconseguit enganyar fins i tot a la família, el partit i, per extensió, al votant.
Encetem la secció amb Bernabé Cano, l'alcalde de la Nucia, a la Marina Baixa. Íntim amic de El Bigotes, va contractar amb les empreses de Correa i ha liderat l'expansió urbanística en el seu municipi, on va introduir als detinguts Correa i Pablo Crespo... A hores d’ara, implora a la Puríssima Concepció, patrona d’aquest municipi de la Marina Baixa, que tot el pes de la llei caiga damunt del seu cap FranSisco Camps perquè ningú es recorde dels putiferis que va organitzar amb els imputats made in Gürtel i així seguir sent el far ètic del PP de la Nucia.
Fa cinquanta anys per primer vegada una colla de nacionalistes valencians es van trobar a les Fonts de Llíria. El Camp de Túria agraeix d’aquesta manera el compromís vitalici d'aquests homes que iniciaren el reviscolament del País.
Recull d’escrits del concert al Pla de l’Arc el 21 de novembre del 2009 amb Miquel Gil, Pep Gimeno ‘Botifarra’, l’Orquestra Àrab de Barcelona i la Unió Musical de Llíria dins dels actes commemoratius de la campanya ‘400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria’ organitzada pe l’Institut d’Estudis del Camp de Túria
Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics
"València necessita una cançó" és un documental que s'endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps.
A través d'aquest servei, es poden traduir automàticament textos sencers i també pàgines web de llengües com l'anglès, l'alemany, el rus o el xinès al català i també a la inversa
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.
Una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l'ús de programari en valencià (el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana)
