Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
vicentgalduf | País | dijous, 18 de març de 2010 | 10:07h

El món faller es va convertir durant els anys 80 i 90 en una bandera del secessionisme lingüístic al País Valencià. La dreta vencedora de la Batalla de València i les pressions mediàtiques de mitjans de comunicació com Las Provincias, amb María Consuelo Reina al seu capdavant, van utilitzar els monuments i les comissions per a les seues intencions polítiques. Ara, al 2010 i amb la 'pau' lingüística aconseguida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les falles i llibrets que es regulen pel valencià de la Real Académia de Cultura Valenciana (RACV) són marginals i poques són les comissions que no seguixen la normativa oficial. Només una desena de les 380 comissions de la ciutat de València es regix per les secessionistes Normes del Puig quan abans era tot el contrari. Però, malgrat esta millora, encara tres de les 12 falles de secció especial es mantenen fidels al secessionisme lingüístic. Són Malva-rosa-Pons, Antic Regne de València-Duc de Calàbria i La Mercé que opten per les normes secessionistes tant als seus llibrets com als cartells de les falles.  (llegir article complet de l’Informatiu)

vicentgalduf | De tot un poc | dimecres, 17 de març de 2010 | 19:55h

Estàs al volant del teu cotxe i circules a velocitat constant.  A la teua esquerra hi ha un precipici. A la teua dreta un camió de bombers que circula exactament a la mateixa velocitat que tu. Davant de tu cavalca un porc que és més gran que el teu cotxe i darrere et segueix un helicòpter a arran de sòl, tots dos a la mateixa velocitat que tu. Què faries per a aturar-te?

Pensa una miqueta i quan ho tingues clar, cerca la solució des d'aquest enllaç (per cert, això de trecaclosques faller és per les dates que estem i no per res més)

vicentgalduf | Camps al PAIs de les Meravelles | dimecres, 17 de març de 2010 | 10:25h
Ens menys d’un mes el vídeo Hitler i el Cabanyalha rebut quasi 70.000 visites al youtube. Si a d’açò afegim la recent censura del PP valencià a l’exposició de la Unió de Periodistes al MUVIM, aleshores és més que evident que aquest muntatge no sembla ja tan exagerat, tot el contrari. Per això la dreta valenciana està nerviosa i comença a amenaçar com així ho denuncien amb aquestes imatges que vénen a accentuar la doble moral que practica el partit de Camps.

vicentgalduf | CANAL 9: MANIPULACIÓ i DESPOTISME | dimarts, 16 de març de 2010 | 18:41h

Vincenzo Sanz, l'exsecretari general de Canal 9, ja està formalment imputat per la suposada comissió d'un delicte d'assetjament sexual a tres periodistes de la cadena de televisió de merda que patim i tenim al País Valencià. Amb tanta merda com per allí s'escampa, què voleu!

Vincenzo, l'home que va dir "estic en política per a folrar-me", és ara una ànima en pena, però que no dóna gens de llàstima.

Li ha tocat una jutge a Paterna, que, de moment, ja ha decretat una ordre d'allunyament per a Vincenzo, que no podrà acostar-se a menys de 300 metres de les tres denunciants ni posar-se en contacte amb elles per qualsevol mitjà.

Tant de presumir per Canal 9, tanta ostentació, tant de cotxe oficial, tanta fanfarroneria, tant de mató com ha semblat sense alçar dos pams de terra i ara, mira, acusat d'assetjament amb un vídeo aconseguit amb càmera oculta com a prova inclòs.

Estaria bé que altres treballadores també assetjades per l'impresentable de Sanz s'afegiren a la denúncia. En són unes quantes més, que de moment no volen donar la cara. Vorem.

De Sanz a penes hi havia alguna foto rulant pels mitjans. La que ara tots tenim és d'ell entrant al jutjat acompanyat per la seua dona, Esther Franco,  diputada del PP a les Corts. Ho hauria d'haver fet fa anys, molts anys, però a cada porc... Que es fa llarg? Si, però fa més gustet!


vicentgalduf | País | dimarts, 16 de març de 2010 | 14:26h

Fermín Palacios, el president del Sindicato Independente a València que va dir que els culpables dels suïcidis dels homes eren les dones pel “maltractament psicològic”, té una particular forma d’entendre la lluita obrera. Segons un document al que ha tingut accés l’Informatiu, Palacios, un persona molt pròxima al partit ultra España 2000, s’oferix als empresaris per a rebentar les eleccions i així boicotejar el treball de sindicats de classe. D’esta manera, posa a disposició de l’empresari el Sindicat Independent per a muntar llistes “distintes a UGT o CCOO”. La intenció, que sense cap rubor plasma a la carta dirigida al director de l’empresa, és aconseguir “treballadors no afiliats entre el personal de la plantilla de la empresa disposats a presentar-se com a candidats independents”. És a dir, la campanya no es fa entre els treballadors, sinó que es busca a l’empresari per a que siga este que assenyale a la persona adient amb la intenció de restar delegats a les opcions més combatives. No es la primera volta que en estes opcions s’han inclós càrrecs de l’empresa per intimidar i pressionar els treballadors o directament per ser el braç armat dels interessos de l’empresari.  (llegir article complet)


+ Fermín Palacios, un sindicalista groc amb els favors del Consell El Sindicato Independente està dirigit per Fermín Palacios, un hereu directe del sindicato vertical de l’època franquista.  Palacios manté una plaça d’alliberat per la funció pública tot i no haver pogut concórrer en cap llista a les passades eleccions sindicals. “És un premi que li dona el Consell per mantenir-lo tranquil i que moleste el menys possible”, explica una font sindical, al temps que recorda que sense el beneplàcit d’Economia no podria tindre este privilegi. No és d’estranyar, com explica una altra font del món sindical, que “estiga com Pere per sa casa” a la Conselleria. El Sindicato Independente no té cap representació a la funció pública i és per això que ha necessitat de l’ajuda del Consell per mantenir-se com alliberat (+)

 

vicentgalduf | Camp de Túria | dimarts, 16 de març de 2010 | 02:38h

(Del bloc Ulisses20) M'arriba extraoficialment. Em demanen que no declare la font. Sobretot perquè és tan directa a la pròpia notícia que, les conseqüències, serien immediates. Terribles. I els càstigs no es farien esperar sobre algunes persones. Un senyor Douguet, o Duguet, que fa de director general del Decathlon a Sant Antoni de Benaixeve, al Camp de Túria. De fet, segons monsieur Duguet, el pitjor del Camp de Túria, és la quantitat de gent que encara parla valencià, que ell no considera una llengua germana del català, no. Ell diu que tret del castellà, la resta de llengües no espanyoles no són llengües, sinó dialectes. Així que si tu et presentes a la selecció de personal, per trobar-hi feina, i et demanen les llengües que domines, juga-te-la que si parles valencià et marquen aquella casella d'indesitjable. En tot cas, t'obliguen que no l'uses davant els clients mai. Almenys si vols conservar la feina. Bé, alguns francesos ja se sap, com entenen el respecte per les llengües, per la llibertat i el respecte, quan hi ha en qüestió no solament la llengua i la llibertat, sinó els mínims que durant anys ells, els francesos, van defensar davant Europa i el món. Comencem, doncs, una campanya a favor de la llengua, una altra més, que no contra Decathlon, ni els seus productes, ni els seus clients, ni els seus treballadors. Malgrat els Duguet, alguns francesos, i una qualitat/preu dubtable, d'alguns dels seus productes. No res, una campanya blocaire, a través de la xarxa, dels amics, contra els inútils, els desgraciats, i els ignorants que ataquen el Camp de Túria, que es pensen que poden arribar ací, plantar la seua empresa i instal·lar tot de manies i pegues xenòfobes i racistes. 

 

PD1: l'accionista majoritari de DECATHLON és el grup ALCAMP, que és també accionista de LEROY MERLIN. Per a redonir la informació, una gran part dels productes venuts en DECATHLON són fabricats a la Xina.

PD2: I com be diu l’amic J.B. “Hi ha Esports Arnau i Altarriba a València, i hi un munt de llocs on comprar els estris esportius que no siga el Decatholon on treballa el senyor Duguet i cal ajudar-lo a entendre el seu greu error. En una societat capitalista avançada i democràtica no cal cascar-los ni en el cap ni en els collons, que és per on es reprodueixen aquests paràsits, sinó en la butxaca. Ajudem-lo a recapacitar i, de pas, anar de pet cap a l'atur. Té uns efectes immediats. Féu-ne la prova i teniu l'èxit assegurat.”

vicentgalduf | De tot un poc | dilluns, 15 de març de 2010 | 21:41h

Tenim el dia rar i estem així de simpàtics promocionant cadenes de televisió d’altres països sense cobrar-los absolutament res. Perquè després vagen dient que la pela és la pela! Si és que quan ens posem som aixina d’esplèndids, magnànims  i mos la pela tot...




vicentgalduf | Música | dilluns, 15 de març de 2010 | 20:07h
vicentgalduf | País | dilluns, 15 de març de 2010 | 13:04h

La proposta és fruit d'una llarga i meditada reflexió d'un parell de dies i producte d'un seguit de requisits indispensables que han d'afavorir el creixement de Compromís.

És conegut que Joan Ribó és el triat per encapçalar la llista per València de Compromís, candidatura avalada pel seu lideratge en Projecte Obert. Però s'ha d'analitzar tot en profunditat. Ribó ha sigut diputat un parell de legislatures, és cert, però també ho és que no està en la vida pública aquesta legislatura. Ha perdut grau de coneixement popular, que ja era baix, no per res, sinó perquè les forces de l'oposició parlamentaria mai han tingut la capacitat de fer-se visibles, entre altres coses pel boicot de la RTVV i altres mitjans de la premsa valenciana que durant molts anys li reien les gràcies al PP. Així que una part de la imatge de Joan Ribó s'ha difuminat.

Ara per ara la cara més perceptible de Compromís a la ciutat de València és Mònica Oltra. Ha sigut la portaveu de Compromís en moments de molt de rebombori mediàtic, viu a la ciutat, les Corts estan al cap i casal -on es concentra una gran part de l'actualitat del País- i no està renyit ser candidata a la alcaldia de València amb formar part de la llista per València a les Corts. Rita ho ha fet i és alcaldessa i diputada.

València és el gran drama electoral de l'esquerra valenciana. Rita arrasa i la capital és el feu més complicat per al Bloc, que va concórrer les darreres eleccions amb el PSOE valencià.

És l'hora d'una candidata de l'esquerra a València, amb un alt grau de coneixement i compromís, amb tiró entre la gent jove, amb empenta per a tindre la capacitat de treball de poder fer la campanya municipal i tirar una ma en les anomenades autonòmiques.

Ribó podria ser el segon en la llista de València, reforçant-la a l'espera del que succeïra. Aconseguir superar el 5% del vot garantiria, quasi segur, un parell o tres de regidors a València i representació a les Corts. No n'hi hauria problema. I a l'espera del resultat de les eleccions 'autonòmiques', la Mònica és molt evident que resultaria una millor candidata a la alcaldia que Ribó.

Les coses, com són. Si després el repartiment de les quotes de poder no dona per a més... això serà una altra història, però demanem que es reflexione aquesta opció política en una ciutat que viu ofegada pel PP i on l'esquerra o el PSOE valencià a penes rasquen bola.

Aquesta dinàmica és més fàcil trencar-la amb la projecció de la imatge i el dinamisme de Mònica que amb Joan, un excel·lent polític, millor persona i, segurament, un extraordinari portaveu de Compromís en l'ajuntament de València. Però ací parlem del candidat. De la candidata, concretament.

vicentgalduf | Llíria | dilluns, 15 de març de 2010 | 07:30h

Ja vos ho advertíem en anteriors escrits que al traslladar la secció de psiquiatria de l’Arnau a Llíria i no previndre cap ampliació o adaptació del nou hospital a aquesta matèria, irreversiblement anava a afectar tot açò a la capacitat final. Mentre la població continua augmentant als pobles del Camp de Túria, Serrans i Racó d’Ademús les prestacions disminueixen.  Les nostres reflexions provocaren que des de distints estaments es mobilitzaren per veure si efectivament tot açò afectaria a aquest nou centre mèdic i, desgraciadament, el passat 5 de març tots els nostres temors es confirmaven: segons ha confirmat oficialment la conselleria de Sanitat, el departament de psiquiatria provinent de l'hospital de l’Arnau disposarà de 24 llits, que cal restar dels 120 de l’Hospital de Llíria ja que no es tocarà ni modificarà el projecte en obres actual, per tant per a les especialitats mèdiques i quirúrgiques bàsiques del centre edetà hi haurà sols 96 llits. Izquierdo i el PP llirià que diuen? Ells són feliços volant ‘sobre el nido del cuco’.

vicentgalduf | Música | diumenge, 14 de març de 2010 | 20:09h

Sense cap mena de dubte, una de les comissions falleres més singulars de la ciutat de València és la falla Arracapins. La centenària comissió destaca per la seua fidelitat a les arrels combinada amb una aposta transgressora i de modernitat. La nit de la plantà  estaran acompanyats per les veus d’ Josep Aparicio Apa i Pep Gimeno Botifarra. Demà 15 de març, la comissió d’Arrancapins (ÁNGEL GUIMERÀ- PINTOR VILA PADRES) com la resta de falles de la ciutat i de moltes altres localitats plantarà el seu monument. La falla, que porta per títol “Canya al foc” està realitzada un any més per la pròpia comissió i enguany vol ser un homenatge als dimonis de Massalfassar. Demà dilluns per la nit, a partir de les 22:30 hores, oferiran un concert al seu casal del carrer de Vila Prades amb Josep Aparicio Apa i Pep Botifarra. Podeu saber més a l’esdeveniment Facebook.

vicentgalduf | escrits de Baizair | diumenge, 14 de març de 2010 | 13:24h
A l’estiu abusar de les caragolaes, per la tardor unflar-se a rovellons i a les portes de la primavera posar-se fins el cul d’espàrrecs...  alegries i gojos naturals que per al Vicent i el Galduf esdevenen vicis alliberadors dels que gaudir les 24 hores. Perdre’s un grapat d’hores per l’horta o la muntanya acabant plàcidament a la cuina per preparar tot un ritual orgàsmic que esclatarà de ple a la taula... Ahir dissabte de bon matí ens en vam anar mes amunt del Cabeçò Roig i retornarem carregadets. Era la segon eixida d’una temporada que serà fecunda.  Hui hem preparat una bona truita (la imatge adjunta és l’inici del testimoni) per a esmorzar tot i que anit ja els tastàrem. I demà repetirem. I a l’altre. Senyores i senyors, cap a la sobredosi total d’espàrrecs!
vicentgalduf | País | diumenge, 14 de març de 2010 | 11:53h
Dilluns 15 de març a partir de les 21:30 hores a la Sala El Loco, del carrer Erudit Orellana de València ciutat.

vicentgalduf | Bàsquet Groc-i-Negre | diumenge, 14 de març de 2010 | 00:35h

Caguendena que repoquetes alegries tenim enguany i quan de sobte venen, nosaltres sense fer acte de presència. Després de tragar-nos un grapat de partits infumables aquesta temporada on hem acabat amb el rabo entre cames, el dia bo ens escaquegem i toca gastar-se les peles amb el telèfon per a assabentar-nos del que va ocórrer. I com a casa dels pobrets tan sols mengem una vegada al mes, tot i el triomf, Vicent Faubel, el jugador franquícia edetà, va patir una greu lesió i pràcticament ha dit adéu a la temporada. Ens ho conta, com sempre, el nostre benvolgut soci Vicent Mu. afònic i encara emocionat: resulta que després d’anar els groc i negre per davant tot el partir, restant setze segons el València Sunny Delight s’ha posat per primera vegada un punt per davant... però a la fi 73-70 i el sector pessimista mut. 

Aquest post té una dedicatòria especial ja que tan sols l’hem escrit per un motiu d’agradable compromís: l’amic Pep Jordan està des del passat divendres a Brussel·les i allí continuarà bona part de la setmana vinent. D’ací unes hores es connectarà a Ca Vilaweb. Si no haguera trobat cap article de bàsquet, aleshores assumiria la derrota, però al llegir aquestes lletres Pep encetarà el dia a la capital belga amb una gran alegria. El vídeo adjunt no té res a veure amb el partit d’ahir: senzillament l’editem per a decorar aquest escrit.

vicentgalduf | De tot un poc | dissabte, 13 de març de 2010 | 19:59h
Pa cagar-se: s’ha reencarnat i ara viu a l’Índia...

vicentgalduf | País | dissabte, 13 de març de 2010 | 08:57h

Eixim a 2.886 euros per valencià. És el resultat de dividir els 14.330 milions d'euros del dèficit de la Generalitat pels cinc milions de valencians que vivim al País. I el deute ja supera el 14% de tot el Producte Interior Brut valencià.

Anem a més, en creixement imparable i sense fre, com si el deute acumulat no s'haja de tornar, com si no importara.

Tenim una explicació i una pregunta. L'explicació al deute desbocat és que el Consell està esperant que el País Valencià passe a ser del Tercer Món i després el deute siga perdonat per tal d'ajudar els pobrets valencians a reviscolar i que se'n isquen de la crisi per la via del perdó dels països desenvolupats.

I la pregunta: ara que el govern valencià es planteja posicionar-se en rebel·lió contra la pujada de l'IVA decretat pel govern espanyol, nosaltres podem declarar-nos també rebels contra l'increment imparable del deute dels comptes públics valencians?
vicentgalduf | Música | divendres, 12 de març de 2010 | 17:53h

Skalissai va presentar l’any passat el seu segon treball: “Mentre la terra dorm”. Ara, el grup ska de la Marina ens permet descarregar-nos els temes del seu treball de manera gratuïta. Els inicis d’Skalissai es troben dins d’una maranya de fum tancada en sis metres quadrats on gent, cada dia diferent, es reunien al voltant d’una bateria per a posar nerviosa a la veïna. Es a principis del 2003 quan el grup comença a tenir una forma semblant a la que en l’actualitat té. Avui el grup el composen nou membres de Xaló, Llíber i Benissa, i combinen guitarres, baix, trompetes, trombó, bateria, veu i percussions per tal de crear sons que facen moure’s a la gent , recolzant-se en l’ska i passant per altres ritmes com el reagge, la paxanga, el funk… A l’estiu del 2004 van oferir el seu primer concert. Uns mesos després, Skalissai guanyà el concurs “Tirant de rock La Marina, a arrel del qual van fer la seua primera aparició a un gran festival el 30 d’abril del 2004 en Valencia. I fou en 2007  quan van publicar el seu primer treball “Obri els ulls”. Recentment, la darrera meitat del 2009,  han publicat el segon treball “Mentre la terra dorm” , fusionant-se en altres ritmes com poden ser drums&bass, dub o fins i tot atrevint-se amb les rantxeres mexicanes. Podeu saber més al seu Myspace. I descarregar-vos el seu treball des d’ací.

vicentgalduf | País | divendres, 12 de març de 2010 | 13:40h

El cas de la xiqueta que els tribunals van eximir del valencià a l’escola apareix en una pàgina web de contactes eròtics propietat de son pare. Juan Vicente Santacreu, pare ultradretà espanyol d'una estudiant del CP Sanchis Guarner que fa els exàmens de valencià en castellà amb el vist i plau de la conselleria d’Educació de Fontdemora vulnerant així la llei,  ha estat objecte de polèmica els darrers dies pels comentaris xenòfobs i homòfobs d'un dels seus webs i ha sigut identificat també com el propietari d'un altre web ben curiós. Es tracta de pormi.net, on també fa publicitat del cas de la seua filla, inclòs a l'apartat Lencería Sexy, entre fotos de dones en roba interior i comentaris sobre ejaculacions i ereccions, on també veiem que 1.000 amateurs t'esperen (pàgina de webcams amb porno en directe), Blue Rain Sex (botiga d'articles eròtics), i altres banners similars. Santacreu és propietari de l'empresa JVS Service al camí de Montcada de València, que ofereix material d'informàtica i diversos recursos web. A l'apartat de les empreses que han contractat els seus serveis, trobem la següent advertència: "De les empreses de Barcelona només hem elegit les que estan en espanyol, ja que els webs en català només serveixen de decoració al no ser útils i manquen d' interès comercial".

vicentgalduf | País | divendres, 12 de març de 2010 | 12:42h

... o la metamorfosi imposada.

vicentgalduf | Camp de Túria | divendres, 12 de març de 2010 | 09:26h

El Casal Jaume I del Camp de Túria a la seua seu de Llíria va acollir dies enrere la segona trobada d’intercanvi de llavors tradicionals del Camp de Túria, organitzada pel mateix casal i amb la col·laboració de Llavors d’ací i Terra i salut. Va ser una ocasió única per als amants de l’agricultura ecològica, tant professionals com persones que tenen hortes familiars, per a obtindre eixes llavors que tant els costa trobar i així poder aportar el seu granet de sorra en la supervivència i conservació de les varietats autòctones que tota la vida s’han conreat a les nostres terres. A la pàgina 3 (ací podeu accedir) de l’edició de paper (ací) del mes de març del diari comarcal InfoTúria podeu llegir un interessant article de com va desenvopular-se aquest encontre.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 274 visites
  • Aquesta setmana: 4022 visites
  • Aquest mes: 10171 visites
  • Des de l'inici: 347271 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 588 visites
  • Aquesta setmana: 4119 visites
  • Aquest mes: 16584 visites
  • Des de l'inici: 450262 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Març 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats