ANGLATERRA HA FET EL QUE CATALUNYA ENCARA NO HA FET. … DUI JA !

DUI DUI

Felicito els anglesos per la seva decisió, per no haver fet cas de falses temptacions i falses ofertes, i sobretot per haver posat davant de tot i sempre la seva sobirania.

Felicito Europa si és una unió econòmica, una unió política, un club o pseudo  federació de la qual se’n pugui sortir.

La Independència d’una nació, la seva plena sobirania, és el primer de tots els valors d’un Poble que se sap i es vol nació lliure. Això tot Poble conscient de la seva naturalesa no ho pot oblidar sota cap excusa o concepte, compartir sobirania no vol dir renunciar-hi, una federació i una confederació s’han de fonamentar en el dret primer i absolut de poder-ne sortir. Europa no pot pretendre mai que ser europeu pugui ésser un valor superior a ser català o anglès, si Europa vol ser viable haurà d’esdevenir la Confederació dels Pobles i nacions lliures que la conformin.

Felicitats anglesos, felicitats Anglaterra!

Felicitats també Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord per la vostra decisisó, encara que sigui contrària a la d’Anglaterra. Sou uns Pobles madurs i dignes, vull ara mateix la mateixa maduresa per a Catalunya -la meva nació-.

Desitjo que Catalunya faci ben aviat la seva DUI. Per a nosaltres aquest és el millor camí i quan més aviat el fem millor!

Europa queda debilitada amb la marxa d’Anglaterra ja que Europa perd gran part del poc que tenia d’anglosaxona, a partir d’ara l’eix germànic-franc-espanyol pesarà massa i en cas de que la Unió s’autodestrueixi els catalans quedaríem altra vegada amenaçats per l’esperit feixista i invasor espanyol de sempre. Sempre he cregut que l’afer “Franco” i el seu “Movimiento” no era altra cosa que una de les moltes formes imperialistes i invasores de la mateixa Espanya o Castella, una de les seves múltiples facetes, sempre imperialista, colonitzadora i espoliadora.

En resum que ho fotem el camp de pressa o quedarem atrapats com un vulgar peó arrossegat per la Geoestratègia actual que per moments se’ns està girant en contra. Això ja ens va passar el 1714. Ara des del 2012 fins ara hem esperonat als mateixos anglesos a prendre la seva actual decisió. Ells ho han fet.  Perfecte! Però nosaltres els catalans encara no ho hem fet, en parlem molt però no ho hem fet, estem distrets i anem donant voltes perdent un temps escàs i preciós.

És culpa meva i de molts de nosaltres, ens hem refiat de gent i partits que no tenen les ganes, el convenciment, la maduresa, ni la fermesa necessàries per portar Catalunya a la seva Independència. Quan reaccionarem? Quan crearem una alternativa independentista i sobiranista de veritat? El temps del moment actual se’ns acaba!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, simpatitzant de l’UPDIC -Units per Declarar la Independència de Catalunya- partit fundat per Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

1-NO-26J

Publicat dins de General | Envia un comentari

MxI : La llei de l’embut i l’estat català independent

Lleis catalanes d'estat per precipitar les estructures d'estat! __ BIC 2390

Lleis catalanes d’estat per precipitar les estructures d’estat! __ BIC 2390

Per les estrucutres d’estat … lleis d’estat !!!

Salvador Molins (PPCC) <smolins9@gmail.com>
19.23 (Fa 10 minuts)

Hola, he pensat que sense una estructura complicada però els homes del MxI moviment per la Independència que ja va definir l’ANC en els seus començaments hauríem de coordinar-nos de fet, d’alguna manera ja ho fem, hem d’assolir la consciència de formar un sol cos, el poli rabiut de la pel·lícula ja que l’ANC moltes vegades fa de poli bo, respectuós i mesurat, suposo que d’alguna manera és el que ha de fer per no escampar massa el ramat dels partits. Seria bo un potent MxI on tots els independentistes hi fossim com a elements ferms i potents.

Com pots veure el tema de la Declaració de la Independència unilateral va agafant força i això crec que és gràcies a tants i tantes dones i homes com tu i com jo. El Tena hi va donar una bona empenta i jo no m’he quedat curt, amb menys potència perquè sóc més desconegut i petit.

Ara ja toca parlar de la constitució de l’Havana i la de Reagrupament, jo veig més potent la primera, però la segona també té algunes coses bones quan parla dels PPCC i com a element pedagògic breu.

Hi ha una altre tema que he intuït al conèixer fa dos dies aquest jutge Santiago Vilanova, aquest home té la preparació suficient per reorganitzar el Poder Judicial Català en una setmana i no crec exagerar, com ell segur que hi han més jutges, notaris i advocats, deuen estar aplegats en una sectorial de l’ANC.

Han. hem de construrir ja els tres poders catalans d’estat: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial, com si fossin a l’ombra … rebels!

El que ja ens cal ara són les decisions -d’estat-.

Mas va començar a parlar d’Estructures d’Estat, podem començar per les lleis a l’estil del que serà l’estat català independent, no fent cas de la legalitat espanyola, començar a trencar passant d’ells i de les seves lleis i dels seu joc brut entre “Constitución, leyes, juezes i policías” l’aparent bon rotllo “de las instituciones, derechos y demás” i l’amenaçant patacada de “la Ley” “la desautorización”, la “suspensión”, la “prisión”, … quan no l’ “indulto a los suyos” o la “culpabilización” dels nostres.

Calen lleis catalanes rebels … i passar d’ells! ja!!!

Salvador Molins, BIC, CA, MxI, ANC, SI

Fotografia: Concentració a Berga (Josep Soler, SI i ANC)
del dia de la Declaració de la Sobirania Catalana

 

2 comentaris a l’entrada: Lleis catalanes d’estat per precipitar les estructures d’estat! __ BIC 2390

  1. Salvador Molins i Escudé diu:
    L’estat som nosaltres!
    MagdalenaMontsegur | dimecres, 6 de febrer de 2013 | 09:08h
    No oblidem que la sobirania recau en el Poble, som nosaltres -no pas el Govern- qui constitueix la Nacio catalana. La iniciativa social, personal, col.lectiva resulta fonamental per endegar un país lliure amb estructures i funcions d’estat.
    Els que tinguin pressa que no esperin: Comencem!
  2. Salvador Molins i Escudé diu:
    El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en la seva sentència del 22 de juliol del 2010 va proclamar:

    – Declarem que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’Independència.

    – Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica preval aquesta segona.

    – Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta voluntat la que crea i modifica, quan sigui necessàri, la legalitat.

    Catalunya Acció
Publicat dins de General | Envia un comentari

Fer la DUI demà mateix, gest clau per a l’èxit del procés.

Antoni Abat Ninet (professor de dret a la Universitat de Copenhaguen i ponent al parlament català): ‘La DUI l’hauria feta l’endemà del 27-S. No ho hem tingut mai tan bé com ara’

La intervenció al Parlament, molt crítica amb la lentitud del procés, va impressionar. El seu full de ruta és anar de cara al gra: fer una DUI demà mateix, com aquell qui diu, i exactament el mateix dia convocar un referèndum unilateral d’independència. Al referèndum es demanaria si la gent ratifica la independència ja declarada. No creu que el camí sigui escriure una constitució, ara, sinó centrar-se en la independència. I també defensa la DUI, que troba  (Extret de Vilaweb).

Au, i ara, tots els xaiets a votar a les Espanyes, que els que viuen del “procés”, és a dir, d’allargar l’autonomia i retardar la nostra independència diuen que hem de ser forts a Madrid, com deia el mateix Pujol i en Miquel Roca fa 30 anys.

farrrr

1-NO-26J

Publicat dins de General | Envia un comentari

LA DUI … ELLS MAI LA FARAN … que els voti sa mare!

Ell_mai_no_ho_faria_FA1 - NO 26J
LA DUI …
ELLS MAI LA FARAN … que els voti sa mare!
.
Per la Independència només hi ha un camí “LA DUI” i una sola opció: ABSTENCIÓ. NO ANAR-HI. NI ESPANYA, NI EL TC NI LES SEVES ELECCIONS.
.
Ells, Junts pel Sí , La CUP, l’ANC, CDC, ERC, ells MAI FARAN UNA DUI. ELLS MAI LA FARAN !
.
AQUEST 26-J del 2016 … VOTAR? – No, Gràcies !
.
LES NOSTRES VOTACIONS VAN ÉSSER EL 27S del 2015 i les vam guanyar, però la CUP, ERC i CDC -Junts pel Sí- van enganyar i trair Catalunya, la seva misèria de plantejaments, manca d’estratègia i de voluntat d’alliberar de veritat Catalunya els va portar a mentir i autoenganyar-se dient que no es podia fer la DUI perquè no s’havien assolit el 50%+1 de vots quan les DUI no es basen en vots sinó en diputats, o sigui el que se’n diu voluntat política unilateral d’alliberar el teu Poble. En el cas Català, com proporcionalment va ésser a Kosovo, sols es necessiten la suma de 68 Diputats i l’acte de la Declaració que no cal fer-lo en el Parlament sinó en qualsevol local dignificat pel mateix acte de Declaració, com podrien ésser el Palau de la Música, el Teatre Nacional o el mateix Teatre Municipal de Berga.
.
Junts pel Sí i la CUP van mentir, havien guanyat les eleccions i han disposat fins ara de 72 diputats, majoria molt ample i digne per fer una DUI catalana perfecte i democràtica, conforme a la Jurisprudència actual de la Comunitat Internacional, de la qual n’és responsable i tutor el Tribunal de Dret Internacional de La Haia.
.
Junts pel Sí i la CUP no han seguit la lliçó del Molt Honorable President Macià de fer tot el Possible per Guanyar la Independència de Catalunya.
.
Com resa aquell anunci dels gossos abandonats a la carretera “ells mai ho faran” “ells mai faran la DUI” -La DUI l’únic camí homologat-  són eunucs catalans autonomistes que no saben treure’s espanya del cap, són uns perfectes i agenollats esclaus de les polítiques, lleis i mentalitats de la “meseta castellana”, servents i agenollats fidels a l’amo espanyol que, amb la complicitat d’ells, ens roba diners, recursos, futur, dignitat, sobirania i llibertat. Glòria a Castella! Glòria! eunucs catalans!
.
La Dui amb 72 diputats es podia fer, però ELLS MAI LA FARAN !!!
.
Que les voti sa mare! Que vagin a pidolar sous i prebendes a Castella.
.
Votar-los en unes eleccions estrangeres …. ? -NO, GRÂCIES !!!
.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l?UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.
DUI DUI
Publicat dins de General | Envia un comentari

La línia recta de la Independència passa per la DUI. El Referèndum en tot cas ha de ser de Ratificació de la DUI.

1 - NO 26J

Les Fotografies i particions d’aquest post els he fet jo, Salvador Molins de Catalunya Acció, que coincideixo amb moltes coses de les que ací expressa Quim Torra, menys en una: La Vía és la DUI i posteriorment només si la Comunitat Internacional ho demana es faria el Referèndum de Ratificació de la DUI.  El text és de Quim Torra.

L’etapa de preindependència ara ja és d’execució”
“Que només disposarem de la nostra mobilització i determinació per fer front a tots els obstacles (cens, funcionaris amenaçats, etc.)? Efectivament. Però ja sabem que això és l’únic de què disposarem sempre.”
I només des de la força de la gent i de la seva determinació els passos següents poden tenir
èxits.”
el mateix CATN, després de recordar casos semblants a Noruega, Estònia i Croàcia, afirma: “Fins i tot podria valorar-se la possibilitat que la mateixa proclamació d’independència inclogués un compromís de celebració d’un referèndum de ratificació, anunciat en el termini més breu possible.”    (Quim Torra)

Les Fotografies i particions den aquest post els he fet jo, Salvador Molins de Catalunya Acció que coincideixo amb moltes coses de les que ací expressa Quim Torra, menys en una: La Vía és la DUI i posteriorment només si la Comunitat Internacional ho demana es faria el Referèndum de Ratificació de la DUI.
EXTRET DEL PUNT-AVUI – OPINIÓ
ESCRIPTOR I EDITOR - 17 juny 2016 2.00 h

TRIBUNA

La línia recta

QUIM TORRA - ESCRIPTOR I EDITOR

“Afegir-hi el RUI en aquest moment situa la qüestió catalana allà on ha de ser: la pròpia sobirania i la democràcia

27s

Les eleccions del 27-S van marcar no tan sols la desaparició –o si voleu, superació– de la Catalunya autonòmica, sinó que també van endur-se allò que denominàvem “la fase de definició i estudi del procés”. L’etapa de preindependència, que com molt bé la definia fa uns mesos el professor Carles Boix “és ja d’execució”, obre una etapa inèdita, sí, sense manual d’instruccions.

estat català independent república

El punt de partida és la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, del 9 de novembre de 2015. Tal com indica el seu segon article, “El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república”. Tornem-ho a llegir i adonem-nos de la transcendència de cada una de les paraules. Però no només això: el Parlament de Catalunya, “com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional…”.

És a dir, vam decidir que érem sobirans i que només pertoca als catalans escollir el nostre futur polític. D’altra banda, també vam planificar un calendari que, en 18 mesos, aspirava a portar a la pràctica un “cercle virtuós”: creació d’estructures d’estat, procés civil constituent i pla de xoc social; i tramitació de les lleis constituents.

1743630_599143356900484_4940143862166674914_n

Malauradament, no disposar de pressupostos altera aquest camí traçat i caldrà fer tot el possible per a aprofitar els recursos que es puguin “salvar”. És una greu errada (perquè res com l’acció del govern ens podria fer més “real” el futur que la República Catalana vol oferir als seus ciutadans). Les palanques de la confiança i la responsabilitat hem de fer-les servir alhora i junts.

I ara què? Al meu entendre, per una banda, el tronc central de l’acció de govern és perfectament defensable i hauria de continuar (el cercle virtuós, la no-cooperació amb l’Estat, comunicar, comunicar i comunicar, la legitimitat democràtica, el tarannà, la persistència, el diàleg).

En canvi, sí que cal plantejar-se el final d’aquesta legislatura excepcional.

PRECIPITEM_6

La llei més important que s’ha de tramitar, la famosa llei de règim jurídic (o de transitorietat jurídica) prevista en l’actual full de ruta, implica la desconnexió de l’ordenament jurídic espanyol al mateix temps que decretarà la continuïtat de les lleis que no contradiguin la creació del nou estat. Com és fàcil d’entendre, no és que sigui inconstitucional, és inconstitucionalíssima. Però ens situa davant mateix de l’objectiu que ens vam marcar: som sobirans i nosaltres decidim.

10426080_880147815368036_1519353385737757046_n

Tot això, repeteixo, era el que estava previst fins ara.

Arribats a aquest punt, som davant del desconegut.

I només des de la força de la gent i de la seva determinació els passos següents poden tenir
èxits.

I és aquí precisament on té sentit “enriquir” el full de ruta amb el RUI, entès no només com un referèndum d’independència, sinó de ratificació de tot el que s’ha vingut fent des del 27-S. De fet, el mateix CATN, després de recordar casos semblants a Noruega, Estònia i Croàcia, afirma: “Fins i tot podria valorar-se la possibilitat que la mateixa proclamació d’independència inclogués un compromís de celebració d’un referèndum de ratificació, anunciat en el termini més breu possible.”

HAIA_FOT

És a dir, unim l’aprovació de la llei de règim jurídic i referèndum. És la manera de fer-ho i de fer-ho bé, respectant el 48% en tots els sentits i aspirant a una majoria absoluta que referendi tot el camí desenvolupat (majoria que, com hem constatat, sempre serà molt més fàcil d’assolir si només hem d’escollir entre un sí o un no). Un referèndum amb conseqüències jurídiques i vinculants.

Se’m dirà que és igualment inconstitucional. És clar que sí. Però és que la independència de Catalunya ha de ser inconstitucional o no serà. Precisament al que aspirem és a dotar-nos de la nostra pròpia constitució catalana. I, en canvi, afegir-hi el RUI en aquest moment situa la qüestió catalana allà on ha de ser: la pròpia sobirania i la democràcia.

Que és un trencament? Ho és, sí, però també la llei de règim jurídic ens situa en la mateixa posició. Que només disposarem de la nostra mobilització i determinació per fer front a tots els obstacles (cens, funcionaris amenaçats, etc.)? Efectivament. Però ja sabem que això és l’únic de què disposarem sempre.

11s2016

Que ens trobarem davant d’escenaris “gandhians”? I tant, o és que algú es pensava arribar a la república catalana d’una altra manera?

Podem donar-hi voltes, però la línia recta cap a la independència passa pel RUI.

AUTOR

 

“Que només disposarem de la nostra mobilització i determinació per fer front a tots els obstacles (cens, funcionaris amenaçats, etc.)? Efectivament. Però ja sabem que això és l’únic de què disposarem sempre. “

1 sense por salmó

Publicat dins de General | Envia un comentari

Volem eixamplar la base independentista? Demostrem que estem disposats a prendre el poder. (Santiago Espot)

Volem eixamplar la base independentista? Demostrem que estem disposats a prendre el poder. El capteniment dubitatiu es decanta sempre a favor del que demostra fermament i obertament que vol guanyar. Ningú fa costat als que sempre es lamenten que no els deixen fer. En política, el poder serveix per canviar les coses i la raó per consolar als que perden.” (Santiago Espot )

MAJORBC

Santiago Espot | 18/05/2016 a les 22:35h

A Catalunya l’expressió “ens hem de carregar de raons davant del món” ha estat, i és, una de les més recurrents per part dels dirigents polítics anomenats sobiranistes. Fa l’efecte que amb això n’hi haurà prou perquè la comunitat internacional intercedeixi per nosaltres. Fa uns mesos el secretari d’Hisenda de la Generalitat, en una entrevista a La Vanguardia, afirmava que “jo crec que ens trobarem amb una independència assumida de facto per la comunitat internacional, les empreses i l’estat espanyol. Al final hauran de seure a la taula. Perquè els interessarà tant a nosaltres com a ells fer-ho”. És clar, i a ell a sobre li pagaran el dinar.

El fet de pensar només que tenim la raó pot portar al paroxisme de voler fer creure a Espanya que ells també sortiran guanyant amb un estat català i que serem més amics que mai. Pensen que els espanyols ballaran d’alegria quan perdin el seu 20% del PIB i el seu pes a la UE quedi a l’altura del de Polònia. Una Catalunya independent deixaria Espanya amb un poder més reduït en el Consell de la UE, donat que el vot de cada estat depèn en part de la seva població (ho serà de forma absoluta a partir de 2017). El vot espanyol equival al 9,09% de la població de la UE, donats els seus més de 46 milions d’habitants, el que significa que es troba a només tres percentuals per sota d’Itàlia i quatre del Regne Unit. El nostre trencament amb Espanya els deixaria allunyats del grup principal com són Alemanya (16%) i França (gairebé 13%). Quedaria només tres punts per sobre d’una “potència” com Romania.

La quantitat de la seva població també condiciona la presència dels diferents estats en la composició del Parlament Europeu. Actualment Espanya té 54 escons i Polònia 51. Amb 7,5 milions d’habitants  menys el  número d’eurodiputats s’aniria igualant entre ambdós i la quantitat de funcionaris espanyols es podria reduir, donat que sempre hi ha relació directa entre la “grandària” de cada estat i la presència dels seus connacionals en la burocràcia europea. Tot plegat, deixaria Espanya en grans dificultats per a reivindicar un paper “líder” en la direcció europea i l’aproparia a la segona divisió tant en termes de població com de PIB.

Però no només existeixen raons econòmiques que fan que mai pugui arribar-se a cap acord amb Espanya que posi en qüestió, ni que sigui mínimament, la seva unitat territorial. Hi ha poderoses raons d’ordre de mentalitat col.lectiva que constitueixen un obstacle insuperable per poder arribar a un consens amb qualsevol govern de Madrid sigui del color que sigui. Un dels catalans que millor, i més finament, va saber copsar l’ànima castellana fou el gran periodista i escriptor Agustí Calvet, que ha passat a la història amb el pseudònim de Gaziel. En el seu “Castella endins”, amb quatre frases, ens dibuixa la pedra angular sobre la qual s’ha fonamentat la política espanyola dels darrers tres segles: “Castella no ha pogut entendre mai , acceptar ni consentir que en l’Espanya feta a la seva imatge pugui haver-hi un altre esperit diferent, encara que aquesta diferència sigui involuntària, fatal, i tan legítima com la seva; perquè segons ella (i a veure qui la convenç del contrari!) qualsevol altra forma de ser és una heretgia”.

Nosaltres, en ser un poble que el poder polític no l’hem exercit des de fa centúries (ha estat el veí el que ho ha fet) el veiem com una cosa aliena i l’associem de forma inconscient al totalitarisme. Tot plegat fa que tinguem distorsionat el seu autèntic significat. Entre la nostra gent està mal vist aquell que tingui ambició de manar. Generalment s’acostuma a dissimular aquesta vocació amb frases com “si m’ho demanen, m’hi posaré” o “estic a disposició de la gent”. Un aire de falsa modèstia embolcalla sempre la política catalana.

Si realment hom fes una autèntica pedagogia del que significa la direcció d’una societat moderna no tindríem capat el sentit del poder. Moisés Naím, en el seu exitós llibre La fi del poder, el defineix d’aquesta manera: “El poder és la capacitat de dirigir o impedir les accions actuals o futures d’altres grups d’individus. O, altrament dit, el poder és allò amb el que aconseguim que altres tinguin conductes que, d’una altra forma, no haurien adoptat.” Si això ho traslladem a la causa de la independència de Catalunya, vol dir que cal tenir poder per intentar avortar les iniciatives d’Espanya contra nosaltres. Exactament com també és imprescindible si volem modificar les actituds neutres respecte al nostre objectiu. Volem eixamplar la base independentista? Demostrem que estem disposats a prendre el poder. El capteniment dubitatiu es decanta sempre a favor del que demostra fermament i obertament que vol guanyar. Ningú fa costat als que sempre es lamenten que no els deixen fer. En política, el poder serveix per canviar les coses i la raó per consolar als que perden.

Publicat dins de General | Envia un comentari

No us deixeu enganyar per cants de sirenes imperials ni per caducs autonomistes.

La restitució de Catalunya. La darrera cruïlla del poble Català: Independència o submissió.

1 - negresBASTI-3COL-DER

Restituïm la nostra universalitat. Llibertat plena i responsabilitat històrica. No volem sotmetre ningú, sols volem assolir la nostra plenitud com a Nació i constituir-nos de nou com estat català independent.

Els Quatre Pilars de la nostra acció per a una nova Renaixença. 

Primera imatge: aspecte actual de les Quatre Columnes. Fotografies dels darrers dies (any 1919) de la construcció de les Quatre Columnes projectades per en Puig i Cadafalch, en la qual les columnes encara estan envoltades de les bastides que van caldre per la seva construcció.
El 1928, les quatre columnes van ser enderrocades per fer mal a Catalunya, perquè el món no les pogués veure com a signe de catalanitat durant l’Exposició Universal del 1929. Quelcom semblant al que va passar als Jocs Olímpics de “Barcelona 1992″. Sempre es tracta d’ofegar Catalunya, intentar sotmetre-la i encara més, amagar la catalanitat i tots els mots com “Català, Catalunya, Països Catalans … “!

L’acció treu les cabòries

 Però si l’acció no és l’adequada la causa que provocava les cabòries persisteix. Per tant ens cal afinar l’acció convenient per a bé del nostre poble. Sabeu ben bé que Catalunya és el que més ens obsessiona als independentistes. No és res per a profit personal ni egoista sinó tot al contrari.

Al nostre torn, nosaltres, els independentistes,  tenim ben clar que l’acció obligada per quelcom extern a la pròpia determinació és una cosa que els catalans no acceptem ni podem acceptar de cap manera; des dels temps de la Confederació sempre ha estat així.

Catalunya Acció vol excel·lir en el servei a Catalunya i la seva gent i per això el seu objectiu principal és l’assoliment de la llibertat nacional, res possible o  impossible sinó just i necessari! o sigui … un dret de les catalanes i catalans, un deure de Catalunya a exercir!

Quatre són els pilars sobre els que hem de fonamentar la nostra acció:

El primer és la llengua.

El segon és la història.

El tercer és el Poble i el seu anhel de llibertat.

El quart és l’Estat català.

Aquests quatre pilars són veritables columnes catalanes sobre les que se sustenta el futur de la nostra Nació.

Les cabòries no són cabòries sinó veritable depressió dels catalans que estimen Catalunya, quan veuen com perilla la llengua, com aquesta necessita de la nostra acció positiva, intel·ligent i esperançada, quan veuen tanta deserció i ignorància.

Les cabòries són depressió manifesta quan catalanes i catalans conscients veuen com es calla i s’amaga la nostra venerable història, com si temessin -els cupables- que al mostrar-la se’ls veiés la seva  inoperància i mediocritat. -O és que l’amaguen per seguir ofegant al nostre Poble?

Què temen aquests porucs?

A qui s’han cregut aquesta gent que volen segrestar-nos l’ànima fins que no ens hi quedi ni un bri d’alè?

Els dos milions d’independentistes que vàrem votar el 9N i el 27S som conscients que a Catalunya li cal una “Nova Renaixença” el principal fruit de la qual ha d’ésser una veritable regeneració política; nous plançons polítics sans i forts, alimentats amb una nova saba fruit de la maduració política i nacional que ja molts patriotes assagen dia a dia.

La Primera Columna, El neguit de l’anhel contingut i  contínuament aixafat és imparable!   Brolla i brolla com una font. El Poble encara és viu i la cabòria provoca el neguit, i el neguit provoca la lluita: la perenne i incruenta lluita! … el foc de l’anhel, l’ànima de les guspires capaces de desvetllar “les tombes flamejants!”. Aquesta és la columna més alta! Aquesta l’han edificada les nostres matrius maternals!  amb el dolor dels seus parts i amb la serenor de les seves ensenyances.

En canvi la quarta columna no està feta ni de cabòries, ni de neguits, ni d’anhels …  sinó que han maldat per desfer-la a còpia de renúncies i enganys, a còpia de pors i traïdories!

La gent de Catalunya Acció, la gent de l’UPDIC i tants i tants patriotes d’arreu volem aixecar de nou les bastides per tal de, un dia molt proper, començar a fer pujar de nou aquestes velles i belles columnes!

Com catalans castellers, incansables i agosarats, reivindicarem la llengua! explicarem la història donant-la a conèixer insistentment als quatre vents!  alimentarem l’ànima del nostre Poble i aprendrem i ens entrenarem per tenir ben madur el nostre sentit d’Estat català!

 Així prepararem la nostra independència, així ens prepararem per l’exercici del nostre dret a la llibertat nacional!.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, simpatitzant de ll’ UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

1 - NO 26J

Publicat dins de General | Envia un comentari

27S i DIP: No a la submissió ! … Ni TC ni eleccions estrangeres! … VOTAR ? -No Gràcies !

Mori el procés i visquin la DUI i el Punt i Final.

Matem el procés abans no mori d’innanició o el matin ells -els eunucs de l’anhel anestesiat-

1 - NO 26J

Extret del Blog de Josep Pinyol (Declaració Unilateral d’Independència):

“L’Onze de Setembre vinent s’hauria de convocar l’Assemblea de Càrrecs Electes prevista en el Full de Ruta de l’ANC. Els regidors i alcaldes, els diputats i senadors independentistes de tots els parlaments s’haurien de conjurar a portar la via unilateral fins a les seves darreres conseqüències, és a dir a obeir la legalitat catalana encara que aquesta obediència comporti la presó.

Al mateix temps centenars de milers de persones han de comprometre’s a passar de les manifestacions festives dels anys anteriors a l’ocupació pacífica, però permanent, de places i carrers si els nostres representants són empresonats. Hem de tenir frescos els records de les ocupacions de la primavera àrab a Tunísia i Egipte o de la plaça Maidan de Kiev. Aquesta disposició col·lectiva constituirà la pedra de toc de la nostra determinació davant del Regne d’Espanya i davant de la comunitat de nacions democràtiques.”

 

1 sense por salmó

Publicat dins de General | Envia un comentari

Ni dubtar, ni témer: Preparem la DUI. Si no en són capaços o no volen haurem de foragitar-els.

27s1743630_599143356900484_4940143862166674914_n

 

“L’Onze de Setembre vinent s’hauria de convocar l’Assemblea de Càrrecs Electes prevista en el Full de Ruta de l’ANC. Els regidors i alcaldes, els diputats i senadors independentistes de tots els parlaments s’haurien de conjurar a portar la via unilateral fins a les seves darreres conseqüències, és a dir a obeir la legalitat catalana encara que aquesta obediència comporti la presó.

Al mateix temps centenars de milers de persones han de comprometre’s a passar de les manifestacions festives dels anys anteriors a l’ocupació pacífica, però permanent, de places i carrers si els nostres representants són empresonats. Hem de tenir frescos els records de les ocupacions de la primavera àrab a Tunísia i Egipte o de la plaça Maidan de Kiev. Aquesta disposició col·lectiva constituirà la pedra de toc de la nostra determinació davant del Regne d’Espanya i davant de la comunitat de nacions democràtiques.”

“Caldria deixar de costat els elements accessoris del programa de «Junts pel Sí» i fixar la data en què s’acomplirà el seu nucli central. És a dir fixar la data en què es procedirà a «la proclamació de la independència … l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i de la llei del procés constituent»

Si el President Puigdemont fixa el dia per acomplir aquests tres passos i es preparen per ser executats en una sessió parlamentària única, la dinàmica de la marxa vers la independència canviarà de manera radical. “

En el replantejament del full de ruta cal centrar-se en el nucli del problema, assumir que tindrà conseqüències penals i fer-ho el més ràpid possible. “

També és temerari encetar la fase de debat participatiu del procés constituent quan la divisió entre els independentistes fa impossible aprovar uns pressupostos de transició.”

No podem dubtar de nosaltres mateixos. El Parlament té tota la legitimitat per a procedir amb el mandat democràtic que va guanyar les eleccions del 27/S. És l’últim recurs que ens queda per exercir un dret inalienable davant d’un Estat espanyol que es va annexionar Catalunya per la força l’any 1714. ”

 

Josep Pinyol (DUI)

11s2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

NI REFERÈNDUM, NI FEDERALISME: Català no votis a les eleccions estrangeres!

1 - NO 26J

NI REFERÈNDUM, NI FEDERALISME: Català no et federis mai amb els teus enemics, tu has nascut per a ésser plenament lliure!

Publicat el 30 de març de 2016

 

1 PRECIPITEM_6149 estat

NO A CAP FEDERALISME AMB ESPANYA:

Catalunya va equivocar-se de parella, no tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

Català no et federis mai amb els teus enemics, tu has nascut per a ésser plenament lliure! 

La relació amb Espanya que vàrem començar fa 500 anys ens ha costat milers de milions de pèrdues econòmiques i la pèrdua de moltíssimes oportunitats per al nostre reeiximent com a Poble, ens ha costat milers i milers de vides, tortures, judicis sumaríssims a carretades, honor, dignitat, supeditació, submissió i vergonya … no tornem a repetir aquest terrible error i horror.

Catalunya no et federis mai amb Espanya, tu has de ser independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU i amb opció al Consell de Seguretat.

Sempre ho hem volgut així i així serà.

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

————————–

Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà !

Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i per mica que puguis no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb qui es pensi que és el centre del món, o amb qui es pensi que al cel es parli la seva llengua, o amb qui pretengui que la seva nació estigui per sobre de les altres i gosi dir que la seva nació és una Nació de Nacions amb l’excusa de sempre sortir-se amb la seva aixafant als altres.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres.

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves. 

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució i les seves lleis.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment i que pugui competir i derrotar a les seves.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en territoris i països aliens

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

Catalunya no et federis mai ni amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.

Tu has nascut per a ésser plenament lliure com Noruega, Suïssa o Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de la pàgina de facebook “Compromesos amb la DUI”, simpatitzant de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

1 sense por salmó

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari