David va vèncer Goliat amb una fona. La pedra que va llançar era una DUI

PACTE NACIONAL PER LA DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA (DUI)

Aquesta plataforma neix per a tothom, persones i entitats, amb la voluntat explícita d’aconseguir  la república catalana ja i el seu propòsit és única i exclusivament per a exigir que els 72 diputats independentistes facin ús de la seva majoria que el poble els va atorgar al Parlament per a que proposin la DUI, la votin, guanyin i es proclami la República Catalana, fent valdre la seva majoria democràtica.

Hem d’aconseguir no 2000000 sinó 7000000 o 10000000 de signatures, passeu-ho a tothom, amics, familiars, desconeguts, a veure si aconseguim que el PACTE NACIONAL PER LA DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA (DUI) sigui VIRAL de debò. #processisme #independencia #omnium #anc #procesestafa #republicacatalana #dui #referendum #erc #cup #sumate

Si aconseguim un gruix important d’adhesions en aquesta iniciativa, la farem arribar al govern català i al Parlament i allà on sigui necessari.

https://www.change.org/u/32337176


RESULTATS D’AJORNAR LA DUI.

(Fotografia: Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, fundador de l’UPDIC)

RESULTATS D’AJORNAR LA DUI:

Un expresident i dues exconselleres jutjats. L’ANC i Òmnium embargats. I sumant. Sortirem els catalans de la trinxera alguna vegada i proclamarem la independència al Parlament com una nació digna ara que ho podem fer de forma legítima i democràtica? O seguirem posant urnes per a fer enquestes on no decidim absolutament res i seguirem oferint milers d’ous ferrats al déu Sol mentre Espanya ens segueix humiliant i nosaltres seguim fent el ploramiques?

Josep Castany (Catalunya Acció)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La DUI primer! per guanyar la Independència i reconquerir la llengua i la nació.

LA NACIÓ SENCERA,
LA LLENGUA CATALANA,
L’ESTAT INDEPENDENT
I LA CONSTITUCIÓ
COM LA DE “L’HAVANA”
BREU, CLARA, POTENT I URGENT.
.
.
:

Cal que creixi l’exigència de la DUI per part de tots els independentistes catalans.

Cal que fem un pacte per la DUI i que creixi l’exigència de la DUI per part de tots els independentistes catalans.

NO HI HAURÀ REFERÈNDUM. PREPAREM LA DUI !

Sort en tindrem ! Sempre al final el millor independentista és aquest estat invasor. Els 72 haurien de fer la DUI però l’opció dels seus capdavanters és no encarar-se amb l’amo invasor i perdre el temps fins que perdin la majoria que ja fa més d’un any que els permet fer la DUI o encara pitjor fins que perdem el Referèndum. Cosa d’alt risc en societats com Escòcia, el Quèbec o Catalunya.

Hem de guanyar la recuperació de la nostra Independència. Els nostres capdavanters sembla que juguin a predre-la.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM


Quan els catalans despertarem i aturarem aquest trist desgavell: “Ignorar el bressol de Catalunya, les terres del nord” Ai las !

Re-enviament d´un patriota

““La meva amiga Daniela, patriota d’Elna, a Catalunya del Nord, amb el títol “Vergonya, Cavallers, vergonya”, em fa arribar el seu clam de queixa i de denúncia (vegeu-lo davall) del menyspreu practicat, per enèsima vegada, pel [des]Govern de la Generalitat de Catalunya respecte dels catalans del Nord, fins al punt de ser partícip, aquest cop amb en Puigdemont al capdavant, del genocidi catalanofòbic practicat per Espanya i França des de, pel cap baix, l’any 1659.

Ara bé, cal precisar que aquest comportament antipatriòtic dels nostres manaires es correspon amb el <seguidisme ignorant permès i propiciat pels que en som conscients> del gruix de la població actual del <Principat de Catalunya> -les actualment encara quatre províncies espanyoles- que, diuen, es volen separar d’Espanya tot i mantenint intactes els privilegis dels conqueridors aplicats als esclaus com, entre d’altres,

1): l’oficialitat a la “nova república” “de la llengua imposada“ imposada a sang i a foc pels nostres seculars enemics i,

“2): perpetuar l’esquarterament de la Nació catalana, passant per sobre del bressol de Catalunya i anar a pactar amb els gavatxs (altrament dit “occitans” i, per extensió, francesos) en contra dels catalans del Nord.

“El que hauria de fer immediatament el Parlament de Catalunya és retirar l’oficialitat de la llengua “occitana” a casa nostra i deixar de malbaratar els nostres diners, en justa correspondència a com els “occitans” han fet desaparèixer de la nova regió francesa el nom de Catalunya o País català.

“Per què, sempre, els catalans ens hem d’agenollar i al damunt mantenir els desagraïts?“ “Llegiu-vos el document .pdf adjunt, i els enllaços al peu.

Salut,“

“Enric Borràs“ Tel. 667 97 65 17“

_______________________________

 

“Vergonya, Cavallers, vergonya” (Daniela Grau, Catalunya del Nord)

“ “Companyes, companys,“

“És amb profunda decepció i ràbia que acabem de sentir  i veure a TV3  com  en Puigdemont com a President  de la Generalitat de Catalunya  ha defraudat les nostres esperances i un cop més a la història menystingut la catalanitat de les terres del Nord,  preferint afalagar el poder francès.“

“La història es repeteix: per aconseguir   un suposat suport francès (improbable!)  el govern de Catalunya es fa còmplice del nostre anorreament: un cop més.“

“ Quina vergonya voler ser “neutral” quan  nosaltres estem víctimes des de fa tres segles d’un genocidi identitari i precisament quan,  des de fa un any, se’ns nega el dret de dir-nos catalans, sen’s nega el nom del nostre país pel primer cop en la llarga història del nostre genocidi identitari. Cada matí quan obro el mòbil veig: Elna, Occitanie.“

“La seva  “neutralitat”  és imperdonable perquè no es demanava cap valentia, cap heroïsme al Puigdemont només el coratge de dir a la Presidenta Delga que com a catalans del Nord ens mereixem el mateix respecte del poder francès que el que es demana al poder espanyol.

“El cor em batega de ràbia, d’impotència.“

“Daniela Grau“

“Adjunts dos articles de premsa i un article:

http://elmon.cat/noticia/188272/oui-au-pays-catalan-demana-respecte-al-govern-catala

NOTA DE PREMSA · Perpinyà, 18 de febrer de 2017

“El territori de Catalunya del Nord està sofrint la major agressió institucional catalana

d’ençà de la seva annexió a França, el 1659.”

PERPINYÀ DEMANA RESPECTE AL GOVERN

La visita del President Puigdemont, aquest cap de setmana a la regió francesa

d’Occitània és intolerable, ja que la mateixa Occitània nega el dret d’existència als

catalans del nord.

El territori de Catalunya del Nord està sofrint la major agressió institucional catalana

d’ençà de la seva annexió a França, el 1659.

Per primer cop ha perdut el nom, ja que la nova mega-regió «Occitània», creada l’1 de gener del 2016, li nega la identitat pròpia.

Aquesta negació institucional indigna els nord-catalans, que expressen un rebuig rotund

a través d’una recollida de firmes recolzada per desenes de milers de ciutadans, i 10 000

manifestants mobilitzats a Perpinyà el 10 de setembre de 2016, en la més gran

mobilització identitària catalana a l’estat francès.

En aquest gran moviment de revifalla, la

majoria dels 226 municipis nord-catalans han fitxat un plafó « País Català » a la seva

entrada.

En aquest context d’afirmació identitària nord-catalana, el president de la Generalitat

Carles Puigdemont comet un error greu en reunir-se amb la Presidenta de la nova regió

Occitana, Carole Delga, aquest diumenge 19 de febrer a la ciutat de Narbona.

Delga és la principal opositora del reconeixement de la identitat catalana en la nova regió. No

obstant, l’executiu català és insolidari amb Catalunya del Nord, atès que nega el

combat dels catalans del Nord i l’actuació vergonyosa de les autoritats occitanes.

Aquesta ignorància és intolerable per part del govern d’un país que reclama el respecte a

la pròpia identitat.

Nosaltres Catalans del Nord creiem en una Catalunya unida, des del respecte mutu.

Demanem al President Puigdemont que respecti Catalunya del Nord, avui dia

menyspreada, però determinada.

Arguments i posicionaments: www.ouiaupayscatalan.com

Vídeos: www.ouiaupayscatalan.tv

Contactes:

admin@ouiaupayscatalan.com

Tels. 04 68 35 34 54 et 06 75 74 25 49

_________________________________________________________________________________

SÍ al País Català · 9, carrer Camille Desmoulins 66000 Perpinyà · Tel. 04 68 35 34 54

press@ouiaupayscatalan.com · www.ouiaupayscatalan.com · www.ouiaupayscatalan.tv

Publicat dins de General | Deixa un comentari

SR. MAS: Primer la DUI (No busqui altres alternatives a un carreró sense sortida) ni tovalloles ni enganys!

IBARRETXE: “seguir la via unilateral per arribar a bon port, ja que fins que no facin el pas ningú els escoltarà”

MAS: “Mas ens diu que l’alternativa al referèndum es llençar la tovallola i desafiar a l’Estat a fer una oferta per votar al costat de la independència.”

Sr. Mas: Quina estratègia guanyadora és anar pidolant a l’amo espanyol el que mai us donarà, perquè si no ho sabeu, que ho haurieu de saber, -au va! no alegueu ignorància que no cola!- “la Independència no es demana sinó que des del cas Kosovo es Declara fent la DUI” així mateix o molt semblant ho havien expressat Xirinacs, Ghandi, Mandela, Sam Adams i molts altres.

Ja és miserable i terriblement ingenu el cas del Mas -sembla de P3 el que ha fet carrera política universitària i molts anys de pràctica autonomista- dient “llençar la tovallola i desafiar a l’Estat a fer una oferta per votar al costat de la independència”.

Mas va fer d’autonomista com Corbachov va fer de comunista, cap dels dos serveix per fer una independència. sigui la de la CEI (antiga URSS) o sigui la Independència de Catalunya.

Certament Mas i Puigdemont millor que pleguin perquè cap dels dos encara que volgués no sabria passar del que ells en diuen “Preindependència”

La idea de bomber del Sr. Mas “de tirar la tovallola” és terriblement negativa per tres motius:

Primer perquè aquesta expressió en boca dels reis dels subterfugis pot voler dir “rendir-se” com ja va fer una vegada el Sr. Mas als peus del Sr. Zapatero, i en català diem que qui és capaç de fer un cistell també és capaç de fer un cove.

Segon. l’expressió “tirar la tovallola” també es podria entendre a retar a l’altre a un duel, però el tardà defensor del Pacte Fiscal, per pròpia experiència hauria de saber que Espanya ni pacta ni consenteix, ni tremola davant del Mas pel referèdum ni davant d’Europa per l’Eix Mediterrani ni per altres coses més convenients pe a la UE.

I tercer, perquè en el cas de que Espanya consentís aquest duel, les condicions i les preguntes que implicaria serien altament perjudicials per a Catalunya, tan abans del referèndum pactat com per a la lectura dels resultats donat que Espanya sempre enganya i mai compleix.

Més encara aquest duel implicaria 10 o 15 anys més de procés, d’espoliació continuada, gegantina i ofegadora, i finalment encara podria sortir el PP, el PSOE, Ciutadans o el TC i impugnar els resultats. Són tants els esculls que hauria de saltar un Referèndum pactat que el fan totalment negatiu i inviable per a la decisió sobirana dels catalans.

En resum, Sr. Mas retiri aquestes brillants idees i potser que també amb elles es retiri vosté com segurament farà la Sra. Clinton. Vostè ja va fer el que podia: pactar de nit amb el Zapatero, no ssolir el pacte fiscal, inventar la pregunta doble i partida, fer la Consulta del 9N no vinculant des de sempre, enganyar als catalans i sobretot als seus votants amb el “suposat Dret de Decidir dels Catalans” que vosté i altres l’heu transformat interessadament en dret a opinar, i ajornar la independència sine die parlant ja ara amb tota la cara de les municipals del 2019.

Si de veritat els catalans volem la independència deixem-nos d’esperar en Convergència, Esquerra i Cup que només van allargant “la marrana” i anem tots junts amb un sol capadavanter i amb un sol objectiu: Declarar la Independència i com diu el Sr. Ibarretxe “unilateralment”!

Després del cas Kosovo i segons la resolució del tribunal Internacional de la Haia, això té un sol nom “DUI” i és legal internacional i legítim català.

Prego a l’ANC, a l’AMI i a tots els altres partits que es deixin de subterfugis i altres noms i sigles enganyoses, com ho eren el DIP i la RUI i que vagin per feina abans no perdem la majoria absoluta de 72 escons, 4 més dels que calen en el cas català per fer una DUI homologable a la de cas Kosovo.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

SR. MAS: Primer la DUI (No busqui altres alternatives a un carreró sense sortida) ni tovalloles ni enganys!

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cal que creixi l’exigència de la DUI per part de tots els independentistes catalans.

Cal que fem un pacte per la DUI i que creixi l’exigència de la DUI per part de tots els independentistes catalans.

NO HI HAURÀ REFERÈNDUM. PREPAREM LA DUI !

Sort en tindrem ! Sempre al final el millor independentista és aquest estat invasor. Els 72 haurien de fer la DUI però l’opció dels seus capdavanters és no encarar-se amb l’amo invasor i perdre el temps fins que perdin la majoria que ja fa més d’un any que els permet fer la DUI o encara pitjor fins que perdem el Referèndum. Cosa d’alt risc en societats com Escòcia, el Quèbec o Catalunya.

Hem de guanyar la recuperació de la nostra Independència. Els nostres capdavanters sembla que juguin a predre-la.

 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Quan els catalans despertarem i aturarem aquest trist desgavell: “Ignorar el bressol de Catalunya, les terres del nord” Ai las !

Re-enviament d´un patriota

““La meva amiga Daniela, patriota d’Elna, a Catalunya del Nord, amb el títol “Vergonya, Cavallers, vergonya”, em fa arribar el seu clam de queixa i de denúncia (vegeu-lo davall) del menyspreu practicat, per enèsima vegada, pel [des]Govern de la Generalitat de Catalunya respecte dels catalans del Nord, fins al punt de ser partícip, aquest cop amb en Puigdemont al capdavant, del genocidi catalanofòbic practicat per Espanya i França des de, pel cap baix, l’any 1659.

Ara bé, cal precisar que aquest comportament antipatriòtic dels nostres manaires es correspon amb el <seguidisme ignorant permès i propiciat pels que en som conscients> del gruix de la població actual del <Principat de Catalunya> -les actualment encara quatre províncies espanyoles- que, diuen, es volen separar d’Espanya tot i mantenint intactes els privilegis dels conqueridors aplicats als esclaus com, entre d’altres,

1): l’oficialitat a la “nova república” “de la llengua imposada“ imposada a sang i a foc pels nostres seculars enemics i,

“2): perpetuar l’esquarterament de la Nació catalana, passant per sobre del bressol de Catalunya i anar a pactar amb els gavatxs (altrament dit “occitans” i, per extensió, francesos) en contra dels catalans del Nord.

“El que hauria de fer immediatament el Parlament de Catalunya és retirar l’oficialitat de la llengua “occitana” a casa nostra i deixar de malbaratar els nostres diners, en justa correspondència a com els “occitans” han fet desaparèixer de la nova regió francesa el nom de Catalunya o País català.

“Per què, sempre, els catalans ens hem d’agenollar i al damunt mantenir els desagraïts?“ “Llegiu-vos el document .pdf adjunt, i els enllaços al peu.

Salut,“

“Enric Borràs“ Tel. 667 97 65 17“

_______________________________

 

“Vergonya, Cavallers, vergonya” (Daniela Grau, Catalunya del Nord)

“ “Companyes, companys,“

“És amb profunda decepció i ràbia que acabem de sentir  i veure a TV3  com  en Puigdemont com a President  de la Generalitat de Catalunya  ha defraudat les nostres esperances i un cop més a la història menystingut la catalanitat de les terres del Nord,  preferint afalagar el poder francès.“

“La història es repeteix: per aconseguir   un suposat suport francès (improbable!)  el govern de Catalunya es fa còmplice del nostre anorreament: un cop més.“

“ Quina vergonya voler ser “neutral” quan  nosaltres estem víctimes des de fa tres segles d’un genocidi identitari i precisament quan,  des de fa un any, se’ns nega el dret de dir-nos catalans, sen’s nega el nom del nostre país pel primer cop en la llarga història del nostre genocidi identitari. Cada matí quan obro el mòbil veig: Elna, Occitanie.“

“La seva  “neutralitat”  és imperdonable perquè no es demanava cap valentia, cap heroïsme al Puigdemont només el coratge de dir a la Presidenta Delga que com a catalans del Nord ens mereixem el mateix respecte del poder francès que el que es demana al poder espanyol.

“El cor em batega de ràbia, d’impotència.“

“Daniela Grau“

“Adjunts dos articles de premsa i un article:

http://elmon.cat/noticia/188272/oui-au-pays-catalan-demana-respecte-al-govern-catala

NOTA DE PREMSA · Perpinyà, 18 de febrer de 2017

“El territori de Catalunya del Nord està sofrint la major agressió institucional catalana

d’ençà de la seva annexió a França, el 1659.”

PERPINYÀ DEMANA RESPECTE AL GOVERN

La visita del President Puigdemont, aquest cap de setmana a la regió francesa

d’Occitània és intolerable, ja que la mateixa Occitània nega el dret d’existència als

catalans del nord.

El territori de Catalunya del Nord està sofrint la major agressió institucional catalana

d’ençà de la seva annexió a França, el 1659.

Per primer cop ha perdut el nom, ja que la nova mega-regió «Occitània», creada l’1 de gener del 2016, li nega la identitat pròpia.

Aquesta negació institucional indigna els nord-catalans, que expressen un rebuig rotund

a través d’una recollida de firmes recolzada per desenes de milers de ciutadans, i 10 000

manifestants mobilitzats a Perpinyà el 10 de setembre de 2016, en la més gran

mobilització identitària catalana a l’estat francès.

En aquest gran moviment de revifalla, la

majoria dels 226 municipis nord-catalans han fitxat un plafó « País Català » a la seva

entrada.

En aquest context d’afirmació identitària nord-catalana, el president de la Generalitat

Carles Puigdemont comet un error greu en reunir-se amb la Presidenta de la nova regió

Occitana, Carole Delga, aquest diumenge 19 de febrer a la ciutat de Narbona.

Delga és la principal opositora del reconeixement de la identitat catalana en la nova regió. No

obstant, l’executiu català és insolidari amb Catalunya del Nord, atès que nega el

combat dels catalans del Nord i l’actuació vergonyosa de les autoritats occitanes.

Aquesta ignorància és intolerable per part del govern d’un país que reclama el respecte a

la pròpia identitat.

Nosaltres Catalans del Nord creiem en una Catalunya unida, des del respecte mutu.

Demanem al President Puigdemont que respecti Catalunya del Nord, avui dia

menyspreada, però determinada.

Arguments i posicionaments: www.ouiaupayscatalan.com

Vídeos: www.ouiaupayscatalan.tv

Contactes:

admin@ouiaupayscatalan.com

Tels. 04 68 35 34 54 et 06 75 74 25 49

_________________________________________________________________________________

SÍ al País Català · 9, carrer Camille Desmoulins 66000 Perpinyà · Tel. 04 68 35 34 54

press@ouiaupayscatalan.com · www.ouiaupayscatalan.com · www.ouiaupayscatalan.tv

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Líders i poble catalans disposem-nos a fer la DUI per UNILATERALITAT entre unilaterals.

<La meva opinió és que tots sabem que l’estat espanyol no farà ni complirà res de tot això ja que de manera més barroera encara que els altres estats, Espanya és la reina de l’unilateralitat. Per tant es fa del tot necessari per part de Catalunya la Declaració Unilateral d’Independència “DUI” i aquesta és responsabilitat directa dels capdavanters catalans i del nostre Poble que els ho ha d’exigir i si no ho fan ha de foragitar-els i substituir-els.

Hi ha una cosa que els catalans hem d’aprendre dels espanyols, encara que, de tant demòcrates que presumim ser, sembla que no ens agradi, i és defensar els interessos de Catalunya i de la seva gent per sobre de moltes coses, i això és responsabilitat de tots, poble, capdavanters i totes les institucions catalanes que aquests conformen, entre elles i primer de totes el President, el Govern, el Parlament, l’ANC, l’AMI, tots els Partits Polítics Independentistes, … i una defensa primera, bàsica, imprescindible i essèncial és aplicar-nos a fer urgentment la UNILATERAL “DUI”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.>

————————————————

Resposta al post que vaig penjar en aquest blog el proppassat 16 de febrer que recollia l’article “Toc d’alerta del sr. Pere Pugès” que a mena de somis intenta dibuixar un escenari de com es desenvoluparà el Procés Català a partir d’ara i fa unes giragonses per no ser acusat de revelar l’estratègia catalana com està passant vergonyosament en el cas del Jutge Vidal. Aquesta resposta incideix en el que sembla una gran mancança en l’esmentat escrit. M’ha fet arribar la resposta, ací la teniu, és de Jordi Hervas:

El Sr. Pugès ens explica els seus somnis. En aquests somnis els polítics semblen uns espectadors que no han de moure un dit, el poble els farà la feina i sense declaració d’independència ni enfrontament amb la maquinària de l’Estat ja serem independents i no se’n haurà adonat ni l’Estat que pagarà els nostres funcionaris pensant-se que està pagant els seus. Al seu somni no hi ha aparegut cap DUI i en canvi hi ha vist 50.000 jubilats a la plaça St. Jaume i el poble tallant carreteres i aeroports de forma ghandiana. Desperti sr. Pugès i baixi dels núvols, la independència necessita líders disposats a plantar cara i liderar el poble (per això se’ls anomena líders) i no somiatruites que continuen enredant la gent i embolicant la troca amb somnis irreals”   (Jordi Hervas)

————————————–

El compatriota Frank Dubbé també em torna a enviar una part d’un escrit de l’Agustí Carles i Garau i crec és molt important, jo ho desconeixia. Pot ser el trumfo que es guarden a la màniga els nostres governants.  Donem la teva opinió. (Jaume)

“Des del punt de vista jurídic –tema en el qual hi ha molta confusió intencionada–, la creació d’un estat propi és possible i viable i, curiosament –en contra del que es repeteix erròniament–, l’emparament és a la mateixa Constitució Espanyola. La Constitució Espanyola, en el seu article 96, estableix que els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern. Doncs bé, el 20 d’abril del 1977 Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que havia aprovat l’Assemblea General de l’ONU el 16 de desembre del 1966, i és a l’article 1.1 dels dos tractats, en el qual es diu: “Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació (en castellà “derecho de libre determinación”). En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i en el punt 3r s’estableix: “Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, procuraran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides”

De: Frank Dubé [mailto:frank@dube.cat]

———————————–

<La meva opinió és que tots sabem que l’estat espanyol no farà ni complirà res de tot això ja que de manera més barroera encara que els altres estats, Espanya és la reina de l’unilateralitat. Per tant es fa del tot necessari per part de Catalunya la Declaració Unilateral d’Independència “DUI” i aquesta és responsabilitat directa dels capdavanters catalans i del nostre Poble que els ho ha d’exigir i si no ho fan ha de foragitar-els i substituir-els.

Hi ha una cosa que els catalans hem d’aprendre dels espanyols, encara que, de tant demòcrates que presumim ser, sembla que no ens agradi, i és defensar els interessos de Catalunya i de la seva gent per sobre de moltes coses, i això és responsabilitat de tots, poble, capdavanters i totes les institucions catalanes que aquests conformen, entre elles i primer de totes el President, el Govern, el Parlament, l’ANC, l’AMI, tots els Partits Polítics Independentites … i una defensa primera, bàsica, imprescindible i essèncial és aplicar-nos a fer urgentment la UNILATERAL “DUI”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.>

————————————–

Com a mostra de barroera unilateralitat nacional espanyola també m’han enviat el que segueix:
“L’escandol de Bankia: La “estafa” de BANKIA es va fer perquè no caigués en mans d’una entitat CATALANA … o estrangera

 Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la UPF i membre del consell de govern del Banc d’Espanya (càrrec que deixarà en setmanes) ha reconegut que la gent del banc d’Espanya va amagar les dades econòmiques de BANKIA “per ideologia, per nacionalisme espanyol- madrileny , per patriotisme espanyol ja que aquest banc no havia de quedar-se’l ni una entitat catalana ni un banc estranger “…

Ja veuen, va ocórrer igual que Endesa, “abans estrangera que catalana”. .., però aquí van ser una mica més enllà, “abans estafem als espanyols que no pas surti de Madrid” …

Tot això ens recorda quan es parlava de la fusió entre BANKIA i la Caixa. Realment la fusió la volien els madrilenys sempre que la seu estigués a Madrid, però els de la Caixa volien oparla …

Per tant el Banc d’Espanya va decidir que sortís a borsa obligant també al fet que els bancs es quedessin una quantitat d’accions , tots van transigir menys el BBVA que sabia que això era una estafa.

En fi, com dic sempre, ja fa anys que Espanya es va independitzar de Catalunya, el dolent és que hi ha catalans que no es donen per assabentats …”

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Espanya ja té la seva estratègia apunt … Compte ! nosaltres cal que urgentment preparem la DUI

Van per subjugar de nou Catalunya, o sigui matar-la.
 
(El Mön, OPINIÓ d’ Àstrid Bierge
16/02/2017 (http://elmon.cat/opinio/19456/quan-arribin-les-bufetades)
 
———————–
 
Mentre els espanyols ens jutgen i preparen les seves estratègies … compte!!! nosaltres cal que urgentment preparem la DUI i continuem fent tot el possible per guanyar la Independència: No perdem el temps i UNIM-NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA.
 
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.
 
 
 
Per quan arribin les bufetades,
 
preparem la resposta, preparem ràpidament la DUI
 
 
1 – imbècils? jo diria que no.
 
2 – MFXQuan aribin les bufetades, tothom a aturar el país i s’hauran acabat les ganes de jugar.
 
3 – Vaga General
 
4 – Desestabilització aleatòria
 
5 – DUI
 
6 – Fora del Sistema
 
7 – Poble Català per la DUI
 
8 – Tot això i més, però ordenat al revés.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

La DUI, l’ocupació del territori i la fermesa dels catalans.

Toc d’alerta (Vilaweb – Opinió contundent)

«Alguns cervells de Madrid ja han calculat i explicat que amb un centenar llarg de detencions aconseguirien escapçar el procés»

Per: Pere Pugès

Llegir la premsa madrilenya quan parla del nostre procés aporta molta informació sobre la mentalitat que guia els articulistes i contertulians, els alts funcionaris de l’estat i, sobretot, els polítics, que com més va més depenen dels anteriors, del poder mediàtic i funcionarial. La majoria han sortit de l’elit de les dinasties de funcionaris i es mantenen al poder, o en cauen, segons el suport que reben dels grans mitjans de comunicació. Tota una mostra del provincianisme ranci de sempre.

El dia 6 de febrer, a El Mundo, una senyora amb nom i cognoms de rancio abolengo i una estreta relació amb la FAES, publicava un article que em va sorprendre, no tant pel contingut com perquè descrivia amb força detalls allò que podria ser el desenllaç final de la nostra història vist des del seu punt de vista. Vaja, que explicava allò que potser té al cap –i amaga– el president del seu govern. I ho feia de manera figurada, com si expliqués una historieta més, amb la diferència que, així i tot, posa els pèls de punta. Faríem bé de no menystenir la intel·ligència de l’adversari i de no creure, ingènuament, que la democràcia sempre triomfa.

Suposo que esperaven que el pressupost fos un escull insalvable que ens abocaria a unes eleccions en què els independentistes es tirarien els plats pel cap i, com a resultat del trist espectacle i del desinflament que això hagués representat, el nou parlament ja no tindria majoria independentista. Però ara els toca aplicar el pla alternatiu que tenien dissenyat per a aquesta nova situació, tot i que amb el mateix objectiu i estratègia però havent d’ensenyar la poteta una mica més. L’article a què em refereixo n’explica els detalls. Resulta un desenllaç molt versemblant i coherent amb tot allò que han anat fent després d’anys en què les amenaces, l’autoritarisme i la instrumentalització de la justícia han estat el nostre pa de cada dia. Seria un final de cançó de l’enfadós.

Res d’estrany ni res que no puguem contrarestar i, fins i tot, aprofitar. Però compte!, ara ja no ens podrem equivocar ni podrem mantenir aquesta política de fireta i envegetes –entre partits i entre entitats– que tants efectes negatius ha tingut. Algú ha d’aixecar la vista de terra, de la batalleta diària, i aplicar la regla d’or d’aquest procés: només assolirem l’objectiu final si seguim la nostra línia i marquem el ritme. En canvi, si caiem en la provocació i ens desviem, el factor temps se’ns gira en contra i tenim les de perdre. Aquests darrers quatre anys ja ha passat unes quantes vegades i recuperar el camí i el ritme correctes ens ha costat temps, esforços, sacrificis i massa baixes innecessàries.

L’estratègia que segueix l’adversari el portarà, a partir d’ara, a radicalitzar la situació per aprimar el suport independentista i sempre amb la vista posada en unes eleccions a curt termini –de sis a deu mesos–, que és el que busca de fa temps. Aquesta pèrdua de suport a causa de la radicalització serà fruit, segons que diuen, tant de la lògica –per a ells– resposta catalana a l’enduriment de la judicialització del procés –inclosa l’aplicació parcial i gradual de l’article 155 de la seva constitució– com d’algunes accions violentes al carrer, com a resposta primària i convençuda dels sectors més radicals de l’independentisme o per l’acció dels grups infiltrats ja existents o els que es creïn des de les clavegueres de l’estat.

A partir de l’espurna d’Arenys de Munt, ja fa una mica més de set anys que va començar aquest procés i, si seguim el pla previst, d’aquí a poc més de sis mesos arribarem al moment clau, el referèndum o –en el pitjor dels casos– a l’aplicació del ‘pla desesperat’ del govern espanyol, que intentarà impedir que posem les urnes de qualsevol manera i que, fent-ho, ens legitimarà –internament i internacionalment– per declarar la independència. Anem bé, hem recuperat el relat i el domini de l’escena i només ens cal una mica de paciència i d’intel·ligència.

Si mantenim la calma i reforcem la unitat política –la nostra pedra a la sabata–, n’hi haurà prou per a provocar que l’adversari es posi encara més nerviós i cometi l’error fatal (per a ells), saltant la línia vermella marcada per la comunitat internacional. Mentrestant, preparem-nos per a poder fer front als dos eixos bàsics de la seva estratègia: l’aplicació de la seva llei segons la seva interpretació i l’ofec econòmic. I, pel que sembla, encara no ho tenim tot a punt… prou a punt. I m’agradaria equivocar-me, us ho asseguro.

La seva estratègia es basa a actuar de manera contundent i esglaonada a partir del moment en què el president convoqui el referèndum –tenen pressa i, en l’article esmentat, el preveuen al maig. Amb llei de transitorietat prèvia o no, el seu pla és el mateix, perquè per a deixar-la sense efectes –de cara als seus– en tindrien prou de portar-la al Constitucional. Aplicant el 155, requeririen al president Puigdemont que en un termini de cinc dies acatés la legalitat (la d’ells) i, si no ho fes, el suspendrien de les seves funcions i el substituirien pel titella de torn. I també ho farien amb els consellers que fessin costat al president. No suspendrien l’autonomia. Senzillament aprovarien una mesura provisional per a impedir el buit de poder i per a aplicar la seva llei. En aquesta hipotètica història, preveuen que el parlament respongui immediatament i acceleri les lleis de desconnexió i, per tant, no tindrien cap més remei que suspendre les funcions legislatives del parlament i substituir els membres de la mesa que s’hi oposessin.

La historieta de l’article ens explica com aturarien la rebel·lió popular que preveuen, perquè creuen que ho resoldran tot en qüestió d’hores, d’un parell de dies a tot estirar, si col·loquen els mossos sota les ordres del Ministeri de l’Interior, canvien els directors de TV3 i Catalunya Ràdio i declaren l’estat d’excepció (article 116 de la Sagrada Constitució). L’article no en parla, però alguns altres cervells de Madrid ja han calculat i explicat que amb un centenar llarg de detencions aconseguirien escapçar el procés. Això i assegurar el sou dels funcionaris i treballadors públics, ho consideren suficient per a encarrilar la qüestió i que tot quedi limitat a un assumpte d’ordre intern, que sigui interpretat com una acció temporal per a mantenir l’ordre constitucional i que, al cap de pocs dies, passi a ser un malson paït ràpidament per la comunitat internacional, que no està per massa ensurts en aquests moments.

Tot plegat s’acabaria amb el restabliment de l’autonomia després de fer unes eleccions autonòmiques que, segons ells, portarien els partits catalans unionistes al govern –un govern de concentració, de salvació nacional, hi afegeixo jo– per a restablir el país de les ferides causades per la frivolitat d’uns quants eixelebrats. Vaja, més o menys com ens han intentat explicar els Fets d’Octubre del 34.

Hem de reconèixer que saben construir i reconstruir la història. Fa més de tres-cents anys que s’hi apliquen (alguns diuen que ja en fa uns cinc-cents i no seré jo qui els desmenteixi).

Però, ja que ens conviden –més aviat ens provoquen– a participar en la construcció d’una història que encara no ha passat, potser que ens hi posem de debò. Us explicaré com l’escriuria jo.

D’entrada, durant els mesos vinents, rebaixaria la tensió. Ja se n’encarregaran ells, de mantenir-la i intensificar-la, fent el judici a l’ex-conseller Homs i dictant una sentència exemplar que servirà, molt probablement, per a orientar la del president Mas, l’ex-vice-presidenta Ortega i l’ex-consellera Rigau. Després vindrà la teatralització corresponent al judici a la presidenta del parlament i totes les accions que se’ls acudeixi contra qui calgui –batlles, regidors, funcionaris díscols… Serà una provocació constant i creixent, sens dubte. Però ho hem de saber suportar estoicament, amb accions de resistència passiva –ghandiana, com no es cansa de repetir l’amic Josep Pinyol– quan ens convingui. Hem de saber provocar la seva indignació i la solidaritat de l’opinió pública europea que forci els seus polítics a intervenir-hi.

El mes de setembre d’enguany hauria de ser el moment adequat per a prémer l’accelerador. Primer, perquè és quan el president Puigdemont va dir que faríem el referèndum i, ara menys que mai, el president pot permetre’s de perdre la credibilitat ni caure en la provocació de fer-lo abans i mostrar una feblesa gens convenient. I segon, perquè després d’una nova diada històrica que serveixi per a exigir que es dugui a terme del referèndum, serà el moment de convocar-lo, fer-lo i tenir els ulls del món mirant-nos.

Mentrestant, el nostre govern ha d’acabar de preparar l’escenari de l’endemà del referèndum i assegurar que tot rutllarà com una seda, més o menys… (tampoc no podem esperar miracles i que ens ho facin tot). Per la nostra part, la societat civil –no em cansaré mai de recordar que és la autèntica promotora i protagonista d’aquest procés– haurà de preparar-se per quan vulguin fer fora el nostre govern i la majoria dels membres del nostre parlament. Llavors sí que tota aquesta colla de 50.000 jubilats i pre-jubilats que ens mobilitzem quan ens criden haurem de plantar-nos a la plaça de Sant Jaume i al parc de la Ciutadella i garantir, ghandianament, que tots els nostres representants podran continuar al seu lloc per fer l’únic acte de desobediència realment necessari: no atendre l’ordre de suspensió de les competències executives del govern i de les competències legislatives del parlament. La història explicarà que tot el país es va mobilitzar uns dies, serenament, pacíficament, i va tallar les autopistes i carreteres que van o vénen del sud i l’oest, els accessos aeris i ferroviaris… i que quan va arribar final de mes, els funcionaris –metges, mestres, mossos d’esquadra, treballadors de les administracions públiques…– i els pensionistes van cobrar doblement: una paga els va venir de l’estat espanyol, que creia que ofegant financerament la Generalitat i pagant directament compraria els favors i la fidelitat de tota aquesta gent, i una altra paga va venir del lloc de sempre, de la Generalitat, que havia arribat als acords internacionals necessaris per a cobrir aquesta circumstàncies. Dos o tres mesos més mantenint aquesta pugna seran determinants per a decantar la balança a favor nostre. I aquí, també, els ciutadans hi tindrem tant o més protagonisme que els nostres polítics.

La història ens explicarà –espero– que uns quants mesos després el país funcionava perfectament i que l’estat espanyol no entenia com era que havien perdut Catalunya. Anys després, lluny de reaccionar, es va complir la predicció d’Alexandre Deulofeu, un figuerenc tocat per la tramuntana, que als anys seixanta va predir que el 2029 l’imperi espanyol acabaria ensorrat del tot i l’altiva Castella es quedaria sola. Potser serà la única manera que uns i altres entrin en el segle XXI i facin les revolucions pendents.

Ah! I que ningú no digui que revelo la nostra estratègia secreta. Us puc ben assegurar que tot això no deixa de ser com m’agradaria que poguéssim escriure la nostra història i ensenyar-la als nostres fills i néts.

Tampoc no em sorprendria que, si passa tot això, hagi estat fruit d’una estratègia elaborada pel conjunt de les forces polítiques i socials democràtiques i catalanistes del nostre país. Alguns altres, potser es pensaran que no deixa de ser un somni boig d’un santboià de soca-rel. Encara que, una vegada, un altre somni com el de l’ANC es va convertir en realitat i som aquí perquè molta gent vam creure que els somnis són possibles.

Pere Pugès

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Avui, 17h: Taula Rodona sobre el Judicis contra la Independència de Catalunya (Mas, Homs,Espot, Patrícia Gabancho)

Artur Mas i Santiago Espot,  avui  dilluns dia 13 a les 7 de la tarda debatent a l’Ateneu Barcelonès:

Avui, 17h: Taula Rodona sobre el Judicis contra la Independència de Catalunya (Mas, Homs, Espot, Patrícia Gabancho)

—————————-

Urgeix “La nostra decisió unilateral” un acte de ruptura

“la independència (amb DUI, amb RUI, amb tots dos) només pot arribar com a conseqüència de la nostra decisió unilateral, i que cal un acte de ruptura per fer-la realitat.”

Per aquest motiu, l’opció que considero més viable és la que el professor de dret de la Universitat de Copenhaguen Antoni Abat i Ninet va exposar al Parlament el maig passat:

una declaració unilateral d’independència per la majoria parlamentària independentista, justificada per la situació de bloqueig d’una sortida negociada per part del govern espanyol, seguida de la convocatòria d’un referèndum ratificatori, emparada ja en la nova legalitat (transitòria) sorgida de la DUI.

En podríem dir la solució DUI+RUI. Així, el conflicte Catalunya-Espanya es convertiria en matèria de dret internacional públic, i la competència per dirimir-lo passaria dels tribunals espanyols als internacionals.

( Albert Pereira)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

RESULTATS D’AJORNAR LA DUI.

RESULTATS D’AJORNAR LA DUI:

Un expresident i dues exconselleres jutjats. L’ANC i Òmnium embargats. I sumant. Sortirem els catalans de la trinxera alguna vegada i proclamarem la independència al Parlament com una nació digna ara que ho podem fer de forma legítima i democràtica? O seguirem posant urnes per a fer enquestes on no decidim absolutament res i seguirem oferint milers d’ous ferrats al déu Sol mentre Espaya ens segueix humiliant i nosaltres seguim fent el ploramiques?

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari