Arrosseganr-nos per terra com els cucs? -No! (John Adams a les 13 Colònies dels EEUU) “Cap proposta del Govern de Madrid ha de ser considerada. Cap” (llamp).

Arrosseganr-nos per terra com els cucs? -No! (John Adams a les 13 Colònies dels EEUU) “Cap proposta del Govern de Madrid ha de ser considerada. Cap”
(llamp-molins,ca/updic).

“No avalarem cap succedani ni cap alternativa, ni tampoc cap embolcall de tercera via”  (Anna Gabriel, la CUP)


Els Pressupostos del 2017 contenen “un compromís de ruptura amb l’Estat espanyol”. “Res pot substituir un referèndum, és un compromís ineludible, res pot aturar la celebració, les inhabilitacions són un preu molt assumible que hem de pagar. No estem per a bromes, hem assumit donar suport als pressupostos per aquest compromís”, ha recalcat.)

 

“100% d’acord amb la Gabriel” torraina_infernal (Racó Català)

“Cap proposta del Govern de Madrid ha de ser considerada. Cap”  (llamp).  Ni cap proposta d’aquestes del Mas que fan pudor d’esclavisme vergonyant, com moltes expressions, simbologies i comparacions de Puigdemont.

Com deia John Adams: s’arrosseguen i llepen a terra com una serp i el pitjor és que ho volen fer fer a Catalunya i als catalans per sempre “persistirem com les Bases de Manresa: 100 anys)

Mas segueix espanyolitzant amb propostes de tercera via i Puigdemont gosa parlar de les Bases de Manresa, és que vol esperar 100 anys?

Tots dos sembla que es fotin de Catalunya, dels catalans i del seu futur en llibertat. Aturem-els-hi els peus o ens donaran una altra vegada garsa per perdiu. Prou d’aquestes maneres! prou d’aquesta gent!”


Gabriel rebutja la proposta de Mas d’incloure la tercera via en el referèndum  (Fòrums Racó Català)

Anna Gabriel rebutja la proposta d’Artur Mas d’incloure la tercera via en el referèndum http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/gabriel-rechaza-propuesta-incluir-tercera-via-referendum-5919809

Gabriel rebutja la proposta de Mas d’incloure la tercera via en el referèndum

La diputada de la CUP insisteix que s’ha de fixar ja la data i la pregunta de la consulta

“Per a nosaltres no hi ha un pla b (…). No avalarem cap succedani, alternativa o embolcall de tercera via. No té sentit, la gent no ha sortit al carrer per exercir una altra cosa que no sigui el dret d’autodeterminació” . Així de taxativament ha respost aquest dijous la diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel a la possibilitat esgrimida ahir per Artur Mas de incloure en el referèndum una pregunta sobre la proposta del Govern central per a Catalunya .

I és que Gabriel ha insistit que la CUP serà inflexible davant qualsevol temptació de devaluar el referèndum, després del preu que han hagut de pagar a favor de la consulta aprovant uns pressupostos que ha qualificat de “continuistes i liberals”.

De fet, ha diferenciat entre el veto d’ara fa un any als pressupostos del Govern amb el suport actual en què, precisament, els del 2017 contenen “un compromís de ruptura amb l’Estat espanyol”. “Res pot substituir un referèndum, és un compromís ineludible, res pot aturar la celebració, les inhabilitacions són un preu molt assumible que hem de pagar. No estem per a bromes, hem assumit donar suport als pressupostos per aquest compromís”, ha recalcat.

Sobre els dos mesos de negociació des que es va decidir tramitar els comptes elaborats pel vicepresident Oriol Junqueras, la diputada cupaire ‘ha admès que quan diferents membres del Govern van llançar el ultimàtum que sense pressupostos no hi hauria referèndum això va provocar “certa estupefacció”.

I no ha desaprofitat l’ocasió de carregar contra Junqueras, a qui ha censurat la seva nul·la “voluntat de revertir ni part del model econòmic”, “ni tan sols en les enmiedas” que han presentat els anticapitalistes, com la que feia referència a acotar sous d’alcaldes, als interins o al salari dels treballadors d’empreses a les quals s’externalitzen serveis de la Generalitat com Ferrovial o Acciona.

LA DATA I LA PREGUNTA

Gabriel ha insistit igualment en el fet que, un cop aprovat el pressupost que inclou la partida per al referèndum, s’ha de fixar ja la data i la pregunta. “Com més aviat sapiguem la data, millor; és una demanda social”, ha recalcat, i alhora ha assenyalat que es pot fer aquest pas amb independència que el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) faci la seva feina. “No va renyida una cosa amb l’altra”, ha afegit.

No obstant, ha considerat que serà difícil que el PNR aconsegueixi el seu objectiu de pactar una consulta amb l’Estat. “Fins i tot els que defensen aquesta opció saben que no hi haurà un referèndum acordat”, ha manifestat en referència als ‘comuns’.

  • Ercoman 1.142 1 👍 1.414

    Que es quedi tranquil•la que aquesta proposta de Mas mai la signaria ERC.

    I que deixin d’insistir en la data del referèndum. Cada dia igual. Ja es posarà quan s’hagi de posar, cal ser astuts i poder tenir flexibilitat per reaccionar als fets.

    Imagineu-vos el poder de la imatge del vicepresident Oriol Junqueras sortint al parlament a posar data pel referèndum el dia després que inhabilitin a la Carme Forcadell!

 

ansar 11.835 10 168 👍 3.533

[Mas]… va posar per primer cop sobre la taula l’opció d’incloure una segona pregunta al referèndum.

http://www.ara.cat/politica/Mas-Madrid-incloure-espanyols-referendum_0_1763823735.html

——————- ho copiaré dur, però és així: (però, ai las! Mas encara mou la cua i belluga per aquí)

llamp 37.905 15 14 👍 6.280

Al tanto amb les terceres vies.

Cap proposta del Govern de Madrid ha de ser considerada. Cap

I per una senzilla raó, no són de fiar, ho han demostrat manta vegades.

Recordeu la Constitució, alló de las nacionalidades y regiones, fins i tot alló de los Pueblos de Espanya -que potser es referien a aquell on fan els anuncis del Fairy-, recordeu el carinyu amb que s’havia de tractar les llengües cooficials.

Aquell “esperit constitucional” ja va morir fa massa anys. Fins i tot en Pujol va dir un cop que només “calia una lectura generosa” d’aquella constitució del atado y bién atado. Però com era aixó, una constitució consentida i intervinguda pel franquisme tard o d’hora s’hauria de veure quin era el verdader esperit constitucional:

Guanyar temps i esperar a que los xurumbeles poguésin votar.

sempre han estat mirant el seu %, sempre l’han anat alimentant i a poc que s’han vist les orelles s’han abocat.

“Deixar caure” un nou cant de sirena -un nou encaix dins d’Espanya- seria la excusa perfecte que estan esperant molts per poder votar que NO a la independència (per lo del espai sideral, fora de la UE i l’euro i l’OTAN, els boicots i perquè sóm uns nazis que tot ens ho gastem en gas ZYCLON.

El que cal deixar ben clar és el preu de la dependència. Deixar clar que els hi continuarem pagant les farres i les hmiliacions que ens facin.

ansar 11.835 10 168 👍 3.533

Mas suplicant a Espanya que ofereixi una alternativa per a que el Si a la independencia no guanyi (al referendum que ell va intentar aturar quan Puigdemont el va plantejar)… i aqui encara el ~50% dels raconaries encara creuen que es independentista  
Indesquerra 15.816 7 109 👍 3.236

Què això ho diguera en aquella conferència amb l’Ibarretxe al País Basc (amb Otegi entre el públic) per respondre a una pregunta que li van fer des del públic pot passar (ho vaig dir en el seu moment), però que ara continue amb això “terceres vies i afegitons espanyols al Referèndum”  en conferències de mutu propio fins i tot com tu dius ja no cola.

En tot cas, el més fàcil és buscar el vídeo de la conferència per saber que va dir exactament, les paraules textuals de la conferència d’Ibarretxe les tenim i per això vaig dir el que vaig dir en aquell moment (com a tàctica per fer pressió valia però com a argument per se no).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’endemà de la Pre Independència: DUI ja! (Ni un pas enrrere)

La DUI és la porta de la nostra Independència i només fent la DUI, abans o després, millor abans! demostrarem que som un Poble madur i podrem formar part, si volem, del projecte europeu.

Ells, els diferents estats europeus, només hauran de donar-nos la benvinguda i acceptar-nos amb pla d’igualtat i amb les portes obertes per entrar o sortir, aquest és l’esperit confederal: “sobirania plena, llibertat i respecte”.

Només de nosaltres depèn, dels catalans, és clar!


PROGRAMA ELECTORAL D’UPDIC

2014

“Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.”

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya tan aviat com sigui possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament Català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes

La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol, els seus polítics i el seu Govern. La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, per ser la seu de la voluntat democràtica del Poble Català, i per descomptat, per la majoria política dels seus representants electes.

Si per motius que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no es pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se n’escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió de tots els càrrecs electes que formen aquesta majoria política. Un cop s’hagi produït l’acte de Declaració de la Independència, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los el reconeixement immediat del nou Estat Català i l’ingrés a cadascun d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol –hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit– en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el control del Govern Català o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana (Mossos d’Esquadra) en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou govern sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada. En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat Català, es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya es constitueix en Estat Independent. Proclamem constituïda la República Catalana, deslligada de qualsevol lligam polític i econòmic de l’Estat que ha tingut sotmesa Catalunya per la força de les armes des de fa més de 300 anys. Anunciem que aquest nou Estat Català es considera hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment, concretament fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la corona espanyola borbònica per la força de les armes.

Denunciem aquest acte de guerra, ocupació militar i posterior i reiterada repressió indiscriminada dels nostres ciutadans, dirigents i institucions i ens declarem deslligats de tot compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i l’Estat que llavors i actualment la representa. Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia. Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

3 – PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

UPDIC participarà en el procés constituent consegüent a la Declaració d’Independència proposant la fórmula republicana com a base del nou estat. Declararem Catalunya com Estat democràtic i de dret amb separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Totes les lleis actuals continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueix-hi o modifiqui. El procés constituent finalitzarà amb un referèndum d’aprovació de la nova Constitució de Catalunya, elaborada pel Parlament Constituent que alhora servirà de ratificació del procés d’independència.

————–

MODEL D’ESTAT:

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del govern i de la república, a més de la figura del president de la cambra. Proposem que el President de la República sigui escollit per sufragi universal, en comicis separats dels que se celebrin per escollir els representants del Parlament, que al seu torn escolliran el President del Govern i del Parlament.

Proposem que el President de la República tingui funcions de representació, de mediació entre les forces polítiques i de dissolució de la cambra i convocatòria electoral legislativa, mentre que el President del Govern, que es pot continuar denominant de la Generalitat, les tindrà de tipus executiu. Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República.

En uns futurs Països Catalans unificats, proposem la fórmula federal o confederal, on el president ho seria de tots els Països Catalans mentre cada Estat tindria el seu propi President del Govern i del respectiu Parlament.

MODEL DE SOCIETAT:

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen a la majoria d’estats democràtics d’Europa i del món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient i assegurar el benestar dels ciutadans i l’erradicació de la pobresa.

La llengua catalana serà l’única llengua oficial.

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteix-hi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors i els assalariats. Els autònoms i la petita i mitjana empresa, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran, de manera justa i equitativa, en funció dels beneficis i proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema, que anomenem lliberal positiu, afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, protector dels més vulnerables i desfavorits, amb reciprocitat concreta de l’ajuda rebuda, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteix-hi els drets dels treballadors i respecti el medi ambient.

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat i de l’educació, de les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables (que representen estalvi i contribució a la millora medi ambiental) i invertirà en desenvolupament, investigació i cultura.

Proposem unes forces armades professionals i de mida raonable, que s’ocupin de la vigilància de costes i del control de l’espai aeri, adaptades al terreny en tasques defensives, ben instruïdes, i equipades amb els mitjans necessaris. En casos de catàstrofes naturals, també tindran funcions socials per complementar el seu servei al país.  L’actual cos dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que corresponen a un cos integral de policia.

Considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i als pagesos i ramaders a gaudir de més facilitats per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat. Creiem que cal potenciar els municipis, perquè a més de poder fer les funcions que els correspon, es facin plans per la recuperació dels monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que afavoreixen el turisme, important font de riquesa addicional.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment. L’Oficina Anticorrupció haurà d’estar dotada dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL:

UPDIC considera que no és imprescindible pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret. Fent ús del nostre dret a triar la moneda, es continuarà amb l’euro, almenys de moment.

Amb posterioritat, s’haurà de decidir en un referèndum, si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients. El mateix pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització de defensa militar. Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països. Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin.

Catalunya, novembre del 2014

 

Anar al grup UPDIC de facebook: https://www.facebook.com/groups/307871362703415/

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La unilateralitat et defineix com Estat. El “PUNT I FINAL”: Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”

El que defineix als estats és la seva unilateralitat.

El “PUNT I FINAL”: Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”.

Els catalans sempre hem volgut un món millor, i la nostra llibertat i una Catalunya plena en tots sentits, però sense la unilateralitat ens quedem en les intencions i només amb les intencions esdevenim esclaus d’altri. Des del Compromís de Casp això ens està passant en progressió creixent, i així ja fa temps que ajupits davant de l’amo llepem a terra.

Arribem a l’hora del “PUNT i FINAL” que no vindrà sol per generació espontània, ha de ser fruit d’una ferma actitud de determinació -l’aplicació pràctica del dret a l’autodeterminació-.

Tot està fet, tot està apunt, milers de raons ens avalen, però falta el gest concret de trencament. 

-S’haurà de sortir al carrer? -sí”!  però només a fer una cosa -res de violències, sols lucidesa i determinació- només una cosa: Construirem el millor país del món i ho farem sols amb la col·laboració de tothom, sense ingerències alienes i per això diem PROU a aquesta relació amb Espanya. 

A partir d’ara serem Independents ho vulguin o no altres estats, alguns d’ells ens faran costat, altres tardaran una mica més, però nosaltres ja ara endeguem el nostre camí.

Fins ara hem patit i encara patim el gran handicap de la mesella actitud catalana: pensar o dir que facis el que facis “sense valor jurídic” t’ajuda en el Procés de Recuperació de la nostra secular independència.

Després i abans l’enemic sempre executa … ” van inhabilitar el magistrat de l’Audiència Provincial, Santiago Vidal, després d’haver redactat una constitució catalana, “sense valor jurídic”, durant el seu temps lliure.”

El que sembla que hauria d’eximir de culpa no ho fa i en canvi sí que coarta la teva pròpia acció i la transforma en inútil, superficial i incongruent. I enlloc de sumar indecisos escampes i debilites els convençuts.

Els nostres capdavanters “els dels somriures i els del WIN-WIN” es pensen que fent la “puta i la ramoneta” “jo no he fet res, això no té valor jurídic, només era una consulta no vinculant …” es pensen que així enganyaran al nostre gran mal tractador, espoliador i saquejador permanent.

Es pensen que ser i actuar unilateralment en les coses de la política entre nacions -la Realpolitik de veritat- no és prou democràtic, no és prou fi, no és prou políticament correcte, no és prou honorable … i així capen la seva i la nostra pròpia expressió efectiva de la seva i la nostra llibertat. Podrien, els nostres capdavanters, ser unilaterals però no ho són, podríem, tots nosaltres els catalans, que volem Catalunya lliure i plena, ser unilaterals però encara no ho som prou.

Potser aquesta necessària unilateralitat, i el convenciment absolut d’exercir-la, és l’últim esglaó que ens cal pujar per ser una nació madura de veritat, digne del primer valor de tota nació que es valori de veritat com a nació, digne de la seva pròpia Independència.

Tot el que fa el nostre enemic primer, Espanya, sí que és unilateral i amb valor jurídic. Ells sí que ja fa temps són un estat convençut dels seus propis interessos xafin a qui xafin, 

Espanya fa milers de coses malament, però tan s’hi val, alguns capdavanters europeus i mundials fan i faran els ulls grossos per interessos evidents, ja ho van fer el 1945 per altres interessos d’aquells moments i també ho van fer el 1714.

Catalunya, la honorable, ho fa tot bé menys una cosa: plantar-se i dir “PROU !” Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

——————————-

El que segueix ho he extret de Vilaweb:

1 – Àngels Vivas, exclosa pel CGPJ per mostrar-se a favor del dret de decidir

2 – ‘Hola, Espanya’ o el control dels mitjans de comunicació

3 – La tercera cambra política: el Tribunal Constitucional
Aquesta setmana, el PP i el PSOE han pactat de renovar el Tribunal Constitucional, i n’han exclòs la resta de formacions. La majoria dels magistrats són triats pels partits, que han convertit el tribunal en l’últim recurs de la política, tot triant magistrats cada vegada més polititzats i que porten al límit la interpretació partidista de la constitució.

El cas que més va desprestigiar el TC va ser la sentència sobre l’estatut català, que va tardar quatre anys, amb un tribunal dividit, alguns magistrats amb el mandat caducat i on es van comptar, a efectes de quòrum, membres que ja havien mort. D’aleshores ençà, el TC és una tercera cambra política que decideix sobre qüestions respecte de les quals la constitució és ambigua. Per exemple, les lleis de l’avortament, del matrimoni homosexual, dels desnonaments, de l’educació o de la tauromàquia. I a cada nomenament es reforça el partidisme, amb magistrats com més va més obedients a la doctrina de partit.

L’últim moviment ha estat dotar el tribunal de capacitat per a sancionar i inhabilitar els càrrecs que no compleixen les sentències, atorgant-li, doncs, capacitat penal sense judici previ ni dret d’apel·lació.

4 – Clara Ponsatí o el vet per ideologia

La professora, que s’havia mostrat partidària del dret de decidir, però en cap cas en la universitat, ho va considerar una maniobra de censura per opinions polítiques. Les sospites es van confirmar quan el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va dir que cap càtedra a l’estranger no serviria ‘de base per a encoratjar processos secessionistes contraris a la constitució’.L

5 – Operació Catalunya o la policia patriòtica contra l’independentisme


6 – El CNI contra ciutadans independentistes
Paral·lelament a l’activitat ‘alegal’ de la policia patriòtica, el CNI també ha actuat contra la independència. L’operació del CNI s’anomenava ‘Horizonte Después’. El pla constava de tres fases. La primera fase era potenciar a Catalunya tertulians i periodistes contraris a la independència; la segona, pagar diners a mitjans de comunicació que publiquen a Catalunya; i finalment, reunir tota la informació possible sobre els dirigents independentistes. L’operació va tenir un cost de deu milions d’euros entre el 2012 i el 2014.

7 – Santiago Vidal o el control del poder judicial
Una de les crítiques, fins i tot d’institucions europees, ha estat la intervenció dels polítics en els magistrats del CGPJ.

Amb una majoria de dotze a nou va ser el resultat de la votació que va inhabilitar el magistrat de l’Audiència Provincial, Santiago Vidal, després d’haver redactat una constitució catalana, sense valor jurídic, durant el seu temps lliure.

8 – La politització del CGPJ impregna la resta d’institucions judicials i fa trontollar el sistema, ja que aquest proposa membres del Tribunal Suprem, membres dels Tribunals Superiors de Justícia, jutges d’instrucció, etc. El 2015, el malestar professional va provocar que totes les associacions de jutges, que poques vegades es posen d’acord, s’unissin per demanar que tornés l’elecció directa per part dels jutges.

9 – Aquesta majoria ha estat clau per a designar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El CGPJ no va renovar el president Miguel Ángel Gimeno, perquè considerava que havia estat poc contundent en les investigacions de Mas, Rigau i Ortega. En canvi, es va triar un candidat més crític amb el sobiranisme, clau en la causa del 9-N. L’actual president, Jesús Maria Barrientos, va ser triat pel CGPJ davant de Gimeno, per dotze vots a nou.

10 – Quan la costa mediterrània passa per Madrid
L’últim escàndol, denunciat pel govern valencià, ha estat la utilització de prop de 1.000 milions d’euros dels fons reservats del corredor mediterrani per pagar les obres del corredor central, com el túnel d’Atocha-Chamartín o la connexió de l’aeroport de Barajas amb el TGV.

Aquestes inversions, de 56.000 milions en la xarxa transeuropea de transport, principalment en el TGV i l’alta velocitat radial de Madrid, contrasta amb la connexió València-Barcelona, teòricament el ramal rendible i real del corredor mediterrani, que encara manté 40 quilòmetres de trams de via única i amb constants incidències i retards. Sembla haver-hi una voluntat de no connectar i vertebrar els Països Catalans, i d’evitar que Catalunya sigui l’única porta ferroviària d’Europa amb l’estat.

El corredor mediterrani genera la meitat de la producció industrial i agrària de l’estat, el 60% del tràfic marítim i el 55% de les mercaderies transportades a l’estat. Però, tot i que el ferrocarril ha estat una reivindicació de dècades que ha unit empresaris i governs dels Països Catalans, i tot i ser altament rendible i un impuls a l’activitat, fa dècades que el govern espanyol l’ajorna i l’aparta.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Per què els “Processistes” us negueu a la DUI?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

S’acosten moments durs i perillosos. Vacunem-nos amb la DUI.

Josep Castany

5h · 

Un informe de l’ANC preveu que l’independentisme haurà d’estar preparat per a les “mobilitzacions permanents”, “acampades indefinides” i per “l’ocupació d’infraestructures davant de les possibles actuacions del govern espanyol. http://www.elnacional.cat/…/informe-anc-preveu-acampades-in…

I per què en lloc d’anar preparant els catalans per al desastre l’ANC no es preocupa d’exigir a Junts pel Sí i a la CUP que proclamin la independència al Parlament de Catalunya com a mesura preventiva, ara que tenen majoria absoluta legítima per a fer-ho tal com el poble els va votar, i així Catalunya passa a convertir-se en un afer internacional de primer nivell i deixa de ser un puto merder autonòmic intern d’Espanya.

Junts pel Sí, CUP, ANC i Òmnium esteu jugant amb foc i amb les vides dels catalans per no proclamar la independència, quan a més el Dret Internacional us ampara.

Josep Castany

44 minuts · 

El procés pel referèndum pactat en el què ens trobem em recorda moltes etapes, molts aspectes i molts discursos del procés de l’Estatut. Passen els anys i els mateixos nostrats actors intentant canviar Espanya perquè dialogui per a la fi fracassar un cop més. I mentrestant Espanya espoliant i els nostres polítics sense proclamar la independència. De veritat algú creu que això acabarà amb un somriure (el de la revolució) i amb una festa (la de la democràcia) com alegrement deien els prohoms de la societat civil organitzadora de festes i casaments? Hi ha algù que encara no se n’hagi adonat que la independència de Catalunya suposa la destrucció d’Espanya tal com l’entenen els espanyols? Que això no va ni de somriures ni de festes, sinó de coratge, dignitat i determinació?

 
Josep Castany

8h · 

“Nosaltres lluitem per alliberar una nació sotmesa, …ells per mantenir sotmesa una nació.

Nosaltres volem viure, ells ens volen morts.

Només un pot guanyar aquesta guerra, 
i només un s’ho juga tot.”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PACTE NACIONAL PER LA DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA (DUI). QUE NO ET DONIN GARÇA PER PERDIU !

PACTE NACIONAL PER LA DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA (DUI)

Aquesta plataforma neix per a tothom, persones i entitats, amb la voluntat explícita d’aconseguir  la república catalana ja i el seu propòsit és única i exclusivament per a exigir que els 72 diputats independentistes facin ús de la seva majoria que el poble els va atorgar al Parlament per a que proposin la DUI, la votin, guanyin i es proclami la República Catalana, fent valdre la seva majoria democràtica.

Hem d’aconseguir no 2000000 sinó 7000000 o 10000000 de signatures, passeu-ho a tothom, amics, familiars, desconeguts, a veure si aconseguim que el PACTE NACIONAL PER LA DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA (DUI) sigui VIRAL de debò. #processisme #independencia #omnium #anc #procesestafa #republicacatalana #dui #referendum #erc #cup #sumate

Si aconseguim un gruix important d’adhesions en aquesta iniciativa, la farem arribar al govern català, al Parlament i allà on sigui necessari.

 

https://www.change.org/p/pacte-nacional-per-la-declaraci%c3%b3-unilateral-d-independ%c3%a8ncia-dui?utm_content=petition&utm_medium=email&utm_source=41600&utm_campaign=campaigns_digest&sfmc_tk=1rSSO3F3c1lqh5jpneLMD5L%2bblqfCUTWocr8GrDyFusRDV9IA1w9C2Q85c93L%2fw2

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Hem arribat a l’hora de la Voluntat i hem de preparar-nos pel trencament i la fermesa: DUI Ja!

Carta d’homenatge a en Daniel Cardona i Civit

Benvolgut Daniel

Ja fa 74 anys que ens vas deixar. Patint, resistint fins l’últim moment la malaltia que et devorava lentament. Era l’any 1943. Han passat molts anys, hem sofert una dictadura repressiva, salvatge i criminal. I, després, un règim de falsa democràcia en el que seguim sotmesos. Tu en visqueres els inicis, encara era recent la derrota del nostre país. El nou 1714. La renovació de les hosts castellanes. 1939, any de nova desfeta.

La teva gesta, però, ha sobreviscut. Et recordem i t’idolatrem, car la història, al final, et dona la raó. No valien les abdicacions, el renec ni el derrotisme. No valien pactes, tractes ni concessions de cap mena amb l’enemic, amb l’ocupant. L’única via era el separatisme, tanmateix han hagut de passar dècades per tal que els catalans ens n’adonessim.

Tu, estel brillant en una nit de segles. Tu, far de llum en un mar de cendra. Daniel Cardona i Civit, referent per a tots els nacionalistes d’aquesta terra. Per a tots els patidors que sotmesa la veuen.

La puresa del teu ideal, la intransigència, l’amor que vers Catalunya professaves, la incansable lluita i l’aportació inefable a aquesta noble i trista història nostra. Quan els altres claudicaven, tu empunyaves la browning, quan uns entraven en el marc institucional de l’invasor, tu te’n desmarcaves. Quan uns es rendien, tu enarboraves la negra bandera de la resistència. Sempre català, sempre ferm.

Ha transcorregut molt de temps i les coses han canviat profundament, per bé o per mal. Tingues present, nogensmenys, que, malgrat tot, alguns et recordem i continuem aquesta noble empresa que iniciares durant una vida d’entrega i dedicació a la pàtria. Nosaltres som cardonistes. En honor teu, Vibrant.

 

Imatge destacada: mural d’homenatge al Maquis fet a Sallent el 2004. Serveix per il·lustrar la lluita incansable duta a terme pel nacionalisme radical català.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Catalunya defensa la seva “7 vegades” secular Independència.

L’eterna “Via Espanyola” -L’engany de Patxi López, Aznar, Rajoy …. o sigui de tot Espanya-
Entre Espanya i Catalunya les lleialtats mai han existit. Només hi ha submissió i maltractament i prou.
Ells o nosaltres:
Ells, per ser ells han volgut sempre, i volen ara, sotmetre’ns a nosaltres.
Catalunya no vol sotmetre castellans i espanyols, sols alliberar-nos d’ells per poder ser nosaltres.
Espanya i els espanyols que siguin ells i ens deixin tranquils, que visquin en llibertat sense trepitjar ningú.
El Projecte espanyol passa per sotmetre, absorbir i anular Catalunya.
 
El Projecte català és recuperar la nostra nació, la nostra dignitat, la nostra llibertat plena, fer marxa enrere d’una relació, amb Castella primer i forçada amb Espanya després, que ens ha portat a la ruïna material i espiritual.
Ni igualtat de ciutadans, que mai hi serà, sempre els catalans, a la pràctica, seran considerats ciutadans de segona amb les argúcies legals que els convinguin i que s’inventaran quan vulguin.
Ni reforma d’institucions, que només malden per sotmetre i modificar les institucions catalanes.
La fam fiscalitzadora d’Espanya és insaciable. Espanya no enten la Catalunya lliure, no la pot entendre, no la vol entendre!
Quin és el seu sentit de compartir i de compartir què…?
-El seu sentit de compartir és sotmetre Catalunya a les seves normes i lleis, com el 1714 amb les lleis de Castella, amb les que pretenien fer-nos un favor!? … un favor de mort, persecució de milers i milers de persones, i de robatori secular i un favor d’anul·lació de les nostres constitucions i llibertats. Trist favor farcit d’esclavatge.
Els dos projectes, el català i l’espanyol, s’ha demostrat al llarg de segles, són totalment antagònics, per això “la Castella Gran i la seva Espanya autèntica, no pas l’annexionada” sabent-ho amb precisió sempre ha maldat per destruir i barrar el pas a Catalunya, matar la seva nació com resava el Pròleg del Decret de Nova Planta, quan no a cop de bombes i baionetes a cop de repressions, execucions i lleis, de manera “que se consiga el efecto i no se note el cuidado”.
 
El camí del reeiximent de Catalunya i la garantia de la seva vida en plenitud sols passa per la Recuperació de la nostra Independència.
 
La relació amb Espanya és destructiva per a Catalunya.
No ens convenen ni senats espanyols; ni finançaments espanyols amb els diners i els recursos que abans ja ens ha saquejat; ni refer falses lleialtats trencades; ni diversitat interna que nosaltres ja tenim la nostra de diversitat; ni projecte de futur -que no n’hi ha cap per a Catalunya- sense la Independència plena.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els 72 no poden ignorar la DUI per dignitat i compromís amb el seu Poble. (27S)


L’Independentisme va guanyar el 27S i ha de complir el seu compromís.

Jo i molts catalans mai signarem aquest engany: “Un Referèndum pactat” amb l’enemic més barroer i traïdor -els espanyols -Espanya- sempre et disparen o apunyalen per l’espatlla-.

El que ara escriuré, sí que ho signaré i mil vegades si cal: Primer fer la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) i després, només com a sobirans catalans, fer un Referèndum Oficial Constituent per aprovar la nova Constitució Catalana.

És bo que també tinguem en compte que per fer la DUI -com la de Kosovo, homologada tel Tribunal de Dret Internacional de la Haia- només es necessita la clarividència de fer-la, uns capdavanters dels 72 diputats amb el coratge i la determinació d’alliberar Catalunya, un acord entre tots, la redacció del text copiat del de Kosovo per evitar sorpreses indesitjables, màxim 20 minuts per a la cerimònia i cap pressupost -zero euros- si els Srs. Diputats tenen la dignitat de pagar-se el desplaçament al local o Plaça on es decideixi fer la proclamació de la DUI.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM.

———————————————

Els 72 diputats independentistes
(Només en necessitem 68 per fer una DUI com la de Kosovo) de JxSí (Esquerra, Convergència i més catalans processistes de pensaments polítics diversos, però d’igual pensament Independentista) i de la CUP i més catalans rupturistes de pensaments polítics diversos, però d’igual pensament Independentista),

… aquests 72 diputats independentistes,
els seus capdavanters, l’ANC i l’AMI,
no poden ignorar la DUI per dignitat i compromís
amb el seu propi Poble
que va manifestar i ha manifestat així clarament l’elecció del camí de la Independència en tres grans ocasions:

Les Consultes (2009), la Consulta unitària del 9N (2014) i les eleccions plebiscitàries del 27S del 2015, i en múltiples macro manifestacions, de les més grans d’Europa, anant 10.000 catalans el 2009 a Brussel·les, amb una gran i extraordinària cadena de 400 km. semblant a la Gran Cadena de les Repúbliques Bàltiques, les Manifestacions de cada 11 de setembre: 2006, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015 i 2016. (Per assegurar l’any exacte d’aquests fets reals i correctament explicats hem de consultar-ho a Internet)

L’Independentisme va guanyar el 9N i el 27S i ha de complir el seu compromís.

La nit del 27S la veu d’un traïdor de fet, posat allà per ser veu dels encaixistes i retardataris va dir que s’havien perdut les eleccions plebiscitàries o el que representava equivalent “no tenir prou vots a favor de la Independència” el que segons ell els impossibilitava fer la DUI. La feina bruta ja va quedar feta aquella mateixa nit i aquell traïdor no gaire temps després es va retirar. La feina de tonto útil ja estava feta amb precisió destructiva. Qui movia els fils d’aquella persona titella.

Ha passat any i mig i els capdavanters catalans actuals, tot i disposar de 72 diputats, majoria absoluta suficient per a guanyar una DUI homologada pel Tribunal Internacional de la Haia en el cas Kosovo, ha renunciat a la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) i s’han inventat en quatre dies una nova pastanaga enverinada anomenada RUI (Referèndum 3

Unilateral d’Independència) per tal de desactivar la veritablement legal, legítima, possible i urgent DUI.

 

És inqüestionable, les Plebiscitàries de 27S del 2016, les va guanyar l’independentisme de llarg amb 72 diputats i escons, quatre més dels necessaris per fer la DUI amb la qual s’havien compromès. Però ells no estan per la feina de servir al seu Poble sinó, com sempre, estan per fugir d’estudi i eludir les seves veritables obligacions i compromisos.

I finalment per quadrar el cercle de l’encaixisme, autonomisme absolutament dependent i retardarisme més barroer i dissimulat cerquen un pacte nacional català per transformar el RUI unilateral en un referèndum pactat que Espanya no pactarà.

Aquest és el nou, i encara el no darrer, i agressiu engany contra els catalans i els
independentistes de bona fe: els demanen que enlloc de demanar un *”Referèndum, sí o sí -pactat o unilateral-“,  es limitin a signar “El pacte nacional per un Referèndum pactat”. * -expressió que el President Puigdemont només va fer servir per assegurar-se la votació dels pressupostos d’enguany que negociaven amb La CUP.

Els nostres mesells i perversos polítics i poble que els aplaudeix amb les llargues orelles -com els rucs- sempre procuren l’escapatòria pel darrera dels seus compromisos: “només farem el referèndum pactat perquè el Poble ens ho ha demanat amb la seva signatura”.

Jo i molts catalans mai signarem aquest engany: “Un Referèndum pactat” amb l’enemic més barroer i traïdor -els espanyols -Espanya- sempre et disparen o apunyalen per l’espatlla-.

El que ara escriuré, sí que ho signaré i mil vegades si cal: Primer fer la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) i després, només com a sobirans catalans, fer un Referèndum Oficial Constituent per aprovar la nova Constitució Catalana.

És bo que també tinguem en compte que per fer la DUI -com la de Kosovo, homologada tel Tribunal de Dret Internacional de la Haia- només es necessita la clarividència de fer-la, uns capdavanters dels 72 diputats amb el coratge i la determinació d’alliberar Catalunya, un acord entre tots, la redacció del text copiat del de Kosovo per evitar sorpreses indesitjables, màxim 20 minuts per a la cerimònia i cap pressupost -zero euros- si els Srs. Diputats tenen la dignitat de pagar-se el desplaçament al local o Plaça on es decideixi fer la proclamació de la DUI.

Els catalans, que estimem Catalunya i la volem definitiva i plenament lliure, donaríem, ara mateix, 7 voltes a tot Catalunya, pagant-nos-ho de la butxaca, com si es tractés de les 7 voltes que els jueus van donar a Jericó perquè caiguessin les muralles de la ciutat (aprox. 1405aC) tal com ho explica el llibre de Josué de la Bíblia”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CATALUNYA, NACIÓ OCUPADA, HA DE FER LA DUI I NO FER MARXA ENRERE.

ISRAEL, CATALUNYA, EU.
(Frank Dubé)

FONAMENTALMENT FREUND: HIPOCRESIA OCUPACIÓ D’EUROPA
PER 

8 DE FEBRER DE 2017 20:56

Pot sonar ximple, però en comptes d’estar constantment a la defensiva, potser és en última vegada a Israel per a donar a Europa una mica de la seva pròpia medicina.

El golf de Porto, a l'illa francesa de Còrsega.  Les belles platges, badies tranquil i FO densos

El golf de Porto, a l’illa francesa de Còrsega. Les belles platges, tranquil·les badies i boscos densos oculten un acte d’una altra manera lletja històrica: 1768-1769 invasió i annexió de l’illa, que era al moment d’una naixent república de França .. (Foto: REUTERS)

“Després de l’aprovació de la llei destinada a regular certes qüestions de la terra de Judea i Samaria de dilluns, amics ostensibles d’Israel a Europa no van perdre temps abans de carregar contra l’estat jueu en termes molt durs. Reunint tot el vidriol a la seva disposició, que sembla no tenir límits quan el subjecte és Israel, els líders del continent es van esvalotar retòrica que era tan obscè com ho va ser ofensiu.

Com de costum, era alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Federica Mogherini, que va escalar les altures de la hipèrbole quan va trucar a la llei “nova i perillosa”, com si la resolució de disputes per la terra a través de la compensació era un completament inaudita concepte en modern Llei. Però llavors Mogherini va anar més enllà, declarant que “el Parlament israelià ha legislat sobre la situació jurídica de la terra dins de territori ocupat que és una qüestió que queda més enllà de la seva jurisdicció.”

La ironia de la seva pròpia declaració va ser aparentment va perdre en ella. Després de tot, el que “jurisdicció” no Mogherini han d’interferir en els assumptes interns d’Israel, reprendre al seu parlament elegit democràticament o interpretar la legislació que tria passar? Altres líders, com el president francès, François Hollande, ha denunciat la legislació, dient que “obrir el camí per a l’annexió dels territoris ocupats”, mentre que el coordinador especial de l’ONU per al procés de pau a l’Orient Mitjà Nikolai Mladénov va dir que en legislar “al van ocupar les terres palestines, “Israel havien creuat” una línia vermella molt gruixuda “.

Bé, si d’Estat europeus i internacionals realment vol tenir un debat sobre” territoris ocupats “, li dic: tirar-ho endavant.

Un bon lloc per començar seria amb algunes de les pròpies relíquies colonials d’Europa, que s’aferra a l’avidesa, com un vagabund de tenir ressaca agafar una ampolla amb algunes gotes de vodka.

Prenguem, per exemple, l’illa de Còrsega, les platges belles, tranquil·les badies i boscos densos amagar un acte històric lletja: 1768-1769 invasió i annexió de la naixent república de França. Tot i el pas de gairebé 250 anys, molts corsos segueixen a anhelar una major autonomia o fins i tot la independència.

Al desembre de 2015, el nacionalista pe una part Còrsega va guanyar de forma espectacular les eleccions regionals de l’illa, que no superin només dos escons de la majoria absoluta. I les enquestes d’opinió mostren que dos terços dels corsos volen celebrar un referèndum sobre la independència de França.

Corsos independentistes diuen que París ha estat deliberadament tractant de “Frenchify” l’illa, sotmetre a la seva cultura i idioma.

Però quan va ser l’última vegada que va escoltar als líders europeus, o qualsevol altra persona per a aquesta matèria, la denúncia de França per les seves “territoris ocupats”?

I després, per descomptat, no és Catalunya, on el govern regional té previst celebrar un referèndum sobre la independència al setembre d’aquest any tot i l’oposició de les autoritats espanyoles.
Curiosament, però, no sembla enyorança dels catalans per la independència de provocar tant interès en capitals europees com la dels palestins, tot i que els primers tenen una millor cas per a un estat propi. 

Per començar, no era en realitat un estat català, encara que sigui breument, al segle 17, mentre que no hi ha hagut mai una Palestina independent de tota la història. I encara que un cregui que els palestins han estat ocupats des de 1967, 

 
Espanya ha estat ocupant Catalunya des de fa més de tres segles. Això fa que sigui un conflicte de major durada, i la justícia retardada és justícia denegada. 
D’altra banda, els catalans poden legítimament pretendre ser una nació amb la seva pròpia llengua; els àrabs palestins no poden.

La llista, per descomptat, continua, i inclou llocs com les Illes Malvines.

Va ser fa 35 anys aquest mes d’abril que la Gran Bretanya va enviar una força de tasca naval de més de 100 vaixells per prendre les illes de tornar d’Argentina, reafirmant així la seva segle- antiga ocupació colonial.

Més recentment, en un dels majors presa de les terres de la història moderna, Noruega va consolidar el seu control sobre més de 2,7 milions de quilòmetres quadrats de l’Antàrtida quan es va declarar unilateralment al juny de 2015 que el seu territori a la part oriental de la regió s’estenia fins al fons fins al Pol Sud. Un llibre blanc publicat pel Ministeri d’Afers Exteriors noruec va declarar obertament que “el propòsit de l’annexió va ser per sotmetre a la terra que ara es troba sense reclamar,” i Noruega afirma que la terra pertany a ella perquè hi era en primer lloc.

Curiosament, no sembla que aplicar la mateixa lògica a Judea i Samaria, on la presència jueva anterior a la fundació de l’Islam per més de 1.500 anys.

És evident que quan un posa les coses en perspectiva històrica, bram d’Europa sobre els “territoris ocupats” d’Israel no és més que la duplicitat diplomàtica. Això és especialment cert a la llum del fet que Judea i Samaria són l’antic cor del poble jueu i el bressol de la nostra civilització.

A diferència de molts dels propis territoris ocupats d’Europa, Israel té tot el dret – moral, històrica, teològica i militarment – per estar a Judea i Samaria, i pel que romandran.

Així que la propera vegada que la UE decideix cridar sobre la necessitat de “posar fi a l’ocupació,”

Israel ha d’anunciar que és l’enviament d’observadors de drets humans a Còrsega, Catalunya i altres àrees, per assegurar que les potències ocupants europeus no estan trepitjant els drets dels residents indígenes. 

I l’estat jueu també ha de començar a treballar en alguns projectes de resolucions de l’ONU denunciant l’ocupació europea en curs de diverses parts de la terra a tot el món.

Pot sonar ximple, però en comptes d’estar constantment a la defensiva, potser és en última vegada a Israel per a donar a Europa una mica de la seva pròpia medicina.

———————
 
Comentaris:
  • Gràcies a Michael Freund per a un article brillant. Es posa molt bé quan diu que “a diferència de molts dels propis territoris ocupats d’Europa, Israel té tot el dret – moral, històrica, teològica i militarment – per estar a Judea i Samaria, i pel que seguirà sent”. En efecte, hi ha una gran falta d’equitat en la forma en què Israel és tractat pel món vis-a-vis els palestins, i era especialment intel·ligent Freund per posar en relleu els diversos països europeus que tenen els seus propis territoris ocupats …. Veure més
    respondre

    Compartir
    45 Agraïments
  • RLY____
    febrer 9
    no s’oblidi que el Regne Unit controla Gibraltar, que Espanya considera ocupat territori espanyol. Però quan es tracta d’Israel, Espanya i el Regne Unit unir les seves mans.
    respondre

    Compartir
    22 Agraïments
  • Eliyahu Ben Abraham
    febrer 12
    No És Que és considerar que aquesta Ocupat de fet, amb resolucions de l’ONU Ordenar la descolonització.
    respondre

    Compartir
  •  la gota d’aigua verda
    febrer 12
    El meu estimat Martell, ha Que Tenir en compte en Tractat d’Utrecht de 1713. La Espanna es va rendir als Anglesos i va retre Gibraltar una de Ells. De l’altre costat, els anglesos van violar a Les Condicions del Tractat Que van incloure Una Prohibition de permetre Jueus o Musulmans habitar a Gibraltar. – Taronja Hammer diu que Espanya no es limita a tenir en compte The Rock ocupat però és així, de fet, i les resolucions de les Nacions Unides han ordenat “descolonització”. Qualssevol que siguin els mèrits poden ser del cas d’un i altre costat, l’ONU no té … Veure més
    respondre

    Compartir
    2 Agraïments
  • febrer 9
    Mike, que es va oblidar de ocupat el nord de Xipre. Aquesta illa és una part de la UE, però la resta de la UE, a excepció de Grècia, no els importa que Turquia ha ocupat al voltant del 35% de l’illa des de 1974, també al volant d’un estimat de 200.000 grecoxipriotes fora de casa seva. Però la UE no li importa. L’ONU no li importa, ni els EUA, etc, etc I el que pot ser pitjor és que la premsa occidental ni tan sols trucar a l’ocupació turca una ocupació. Més aviat, el MSM Occidental en general el diu un “conflicte”. … Veure més
    respondre

    Compartir
    31 Agraïments
  • Eliyahu Ben Abraham
    febrer 12
    Això és escombraries. Ells es preocupen. Potser no és en la seva premsa (francament, LOVD Israel, però el periodisme és un dels pitjors que he vist), però sens dubte es preocupen per ell.
    respondre

    Compartir
    A l’igual que 1
  •  L’or dels indis nord-americans
    Febrer 13
    No, em temo que no ho fan. He viscut a Xipre durant tres anys i com un estrany, era tan clar com el nas a la cara – xipriotes encara estan a l’espera de respostes sobre la pèrdua dels seus éssers estimats, no poden creuar la “frontera” al nord de Xipre sense passaports, etc. Qui dóna un xiulet? Ningú. Ha estat un problema sense resoldre durant més de 40 anys. Pel que fa a Israel, i la hipocresia de la resta del món, ben fet a Michael Freund. Gran article.
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • febrer 9
    No té sentit realment. Eurotrash no estan interessats en la lògica o la raó. Ells mai poden superar la seva aclaparadora antisemitisme i va a ser la mort d’ells – literalment.
    respondre

    Compartir
    25 Agraïments
  •  bone cien
    febrer 9
    ¿No et donen un munt de xecs de benestar d’Europa? Millor ser agradable.
    respondre

    Compartir
    2 Agraïments
  •  verd de la trompeta
    febrer 9
    Um … no.
    respondre

    Compartir
    9 Agraïments
  •  verd de la trompeta
    Febrer 9 Edited
    Vostè està confós, amic – Post que en el Ramallah Post, no aquí. Es tracta dels àrabs que reben milions dels europeus, no els Jueus. Rebem creuades, inquisicions, pogroms, expulsions i el genocidi d’ells.
    respondre

    Compartir
    36 Agraïments
  • febrer 9
    I no oblidem que París ha de ser dividit. Dues capitals que representen dos estats per a dos pobles: (1) La Francesa (2) la florida, els musulmans robustos allà.
    respondre

    Compartir
    22 Agraïments
  • febrer 9
    No oblidi que Espanya manté dues colònies en el nord d’Àfrica, Ceuta i Melilla, i que els bascos no estan contents en absolut. Tampoc ho són els flamencs, a Bèlgica.
    respondre

    Compartir
    17 Agraïments
  • Mordavig165
    febrer 12
    Digues-me escombraries, si us plau
    respondre

    Compartir
  •  la gota d’aigua verda
    febrer 12
    Les mateixes bascos, si us plau
    respondre

    Compartir
  • febrer 8
    ‘Hora que Israel per a donar a Europa una mica de la seva pròpia medicina.’ Més eficaç: Intel retenir fins que l’euro bestioles actuar com amics, no enemics!
    respondre

    Compartir
    15 Agraïments
  •  cien dels xilis
    febrer 12
    Estic d’acord a Europa sempre va ser Rutten “egoista arrogant, etc …
    respondre

    Compartir
    A l’igual que 1
  • febrer 9
    Mogherini és un esquerrà anodí i igual que la majoria de Nondescripts d’esquerra és impulsat per la ideologia. En lloc de dolls de verí contra Israel, Mogherini faria bé de deixar de sermonejar Israel i denunciar l’ocupació del territori per les comunitats musulmanes a França ia Bèlgica. Aquests territoris controlats musulmans s’han transformat en santuaris per als terroristes i els terroristes aspirants. Judea i Samaria han de ser considerats com una part integral d’Israel.
    respondre

    Compartir
    14 Agraïments
  •  Purple Cactus
    febrer 11
    Fins i tot els EUA és un territori ocupat .. Potser ella té un consell per a ells també.
    respondre

    Compartir
    2 Agraïments
  • febrer 9
    Un excel·lent relat.
    respondre

    Compartir
    11 Agraïments
  • febrer 11
    Molt ben parlat / written– també Polònia ocupa una gran part d’Alemanya des del final de la Segona Guerra Mundial, Rússia ocupa una gran part de Finlàndia, Karelen, Suècia ocupa una gran part de Dinamarca Skåne i Blekinge i Halland des de 1635, per la qual cosa de fet ho era folish d’Israel a retornar el Sinaí a Egipte, hauria de pertànyer a Israel, ja que wan la guerra. També Jordan ocupa una gran part d’Israel històric del riu Jordà, en què va passar i Amman, i Síria ocupa una part molt gran de l’antiga Israel del Golan … Veure més
    respondre

    Compartir
    10 Agraïments
  • Alf Ake Roland
    febrer 12
    Alf Ake Roland, de Wikipedia: “El poble sami (també sami, saami) són un poble indígena del nord d’Europa que habiten Sápmi, que avui abasta parts del nord de Suècia, Noruega, Finlàndia i la península de Kola, a Rússia.”
    respondre

    Compartir
    A l’igual que 1
  • febrer 11
    “El president francès, François Hollande, ha denunciat la legislació, dient que” obrir el camí per a l’annexió dels territoris ocupats “. Oh, això espero !! Judea i Samaria són Israel. Eren Israel molt abans que les nacions esmentades a l’ article anterior que existís !!
    respondre

    Compartir
    7 Agraïments
  • febrer 9
    Freund és correcta, que Europa i el món en la hipocresia pràctica general i la doble moral respecte a Israel. Però soscava la seva pròpia tesi, i perjudica els nostres interessos, per la seva falta de rigor històric. És cert que el patriota cors Pasquale Paoli va fer proclamar una república corsa i s’oposen a la presa de possessió francesa de l’illa en 1769. No obstant això, el Freund deixa d’esmentar és que Còrsega era legalment part de la República de Gènova, Gènova i Còrsega havia venut a França, i Gènova formalment … Veure més
    respondre

    Compartir
    7 Agraïments
  • Jake2016
    febrer 9
    En realitat, la història d’Israel és similar. El territori ha passat d’ocupant a l’ocupant durant els últims 2.000 anys. Dels romans a diversos imperis musulmans als britànics, al clan Aràbia Hashamite formació de Jordània ia Israel, i en el cas de “Cisjordània” i Gaza, Jordània i Egipte. Després de 1967 Jordània i Egipte van renunciar a qualsevol reclamació, deixant a Israel en possessió.
    respondre

    Compartir
    9 Agraïments
  •  Bàsquet d’oliva
    Febrer 9 Edited
    És cert, però el cas de Còrsega i Catalunya no són similars com les reclamacions Freund. Són territoris sovereigm de França i Espanya, respectivament. En el cas de Judea i Samaria, no hi ha hagut cap sobirà des de l’època otomana. La Societat de les Nacions va decidir que el territori en qüestió passaria a formar part de la llar nacional jueva. Israel està complint amb la llei internacional.
    respondre

    Compartir
    13 Agraïments
  • Jake2016
    febrer 9
    Jake, crec que té raó pel que fa a la història moderna de Còrsega. No obstant això, crec que s’equivoca pel que fa a l’idioma. Evidentment, és una forma d’italià però pertany al dialecte genovès / Ligúria. No és una forma de la Toscana. Com vostè diu, l’illa era part de la República de Gènova. Pel que seria natural que el llenguatge sigui una forma de genovesa / Ligúria. D’altra banda, molts o la majoria dels colons moderns a l’illa procedien de Gènova / Ligúria.
    respondre

    Compartir
    2 Agraïments
  • febrer 11
    No s’oblidi dels bascos el territori està ara ocupat per Espanya i França. Després hi ha els kurds, que després de la Primera Guerra Mundial es va negar una terra pròpia pel que els britànics podien robar la seva petroli. Després hi ha totes aquestes fronteres arbitràries a l’Àfrica que han conduït a la denegació dels drets a diverses nacionalitats africanes. Per descomptat, la UE només vol parlar d’Israel. El que fa diferent a Israel? Oh, sí, que és l’única nació jueva.
    respondre

    Compartir
    5 Agraïments
  • Phillip Nagle
    Febrer 17
    Les Vascongadas (País Basc) ha estat part d’Espanya més de 1000 anys. Aquesta part d’Espanya mai va ser independent.
    respondre

    Compartir
  •  con vermell
    febrer 20
    I què! Els bascos no són espanyols i han lluitat per la seva independència. D’altra banda, no era una nació independent a Israel des que va ser conquistat pels romans. No obstant això, aquests europeus hipòcrites seguir lluitant per un estat àrab palestí, que mai ha existit, sense tenir en compte les aspiracions nacionals legítimes dels bascos i kurds.
    respondre

    Compartir
  • febrer 11
    Després de l’ocupació russa de Crimea Nikolai Mladenov ha de ser l’últim per parlar de l’ocupació israeliana de la terra palestina. Tots aquests països rectes, que demonitzen Israel va ocupar territoris molt més grans que tot Israel és. Abans que conspirar contra Israel han de resoldre la situació dels seus propis territoris en disputa o ocupades.
    respondre

    Compartir
    5 Agraïments
  • febrer 9
    Michael Freund per FM!
    respondre

    Compartir
    4 Agraïments
  • febrer 8
    el títol de l’article diu prou
    respondre

    Compartir
    4 Agraïments
  • febrer 11
    Cavo, el seu article és el meu millor regal de Sant Valentí. La veritat mai pot brillar millor !! Gràcies Michael Freund, Ets la llum sobre les Nacions. Gràcies de nou
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • febrer 12
    Què esperes de la claveguera d’Europa, però que està pagant i pagarà molt més de la infestació musulmans que els està overuning
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • febrer 12
    Europa incrementalment està sent colonitzat per l’Islam que estan jugant un joc perillós de pacificació i una gran quantitat de persones que perdran les seves llibertats en nom de la “pau” que no és una pau en absolut, sinó la submissió a les creences tirànics. La tolerància de qualsevol cosa que no és la tolerància. La tolerància implica oposició sense punts de vista que són tolerats només hem identitat i que és l’objectiu dels islamistes i socialistes oposats. La UE ha escrit sobre la religió, ha de ser tolerant de burla o crítica, avui … Veure més
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • febrer 11
    No puc començar a dir-li el molt que estimo aquest article i aquest punt de vista. Delicte, delicte, delicte.
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • febrer 9
    Sí, per suposat. Fes-ho. Potser Netanyahu pot portar tot el que amb Trump, l’ús d’algunes il·lustracions. Cap inconvenient. D’aquesta manera, vostè aprendrà ràpidament si s’ha parat o no.
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • febrer 11
    Val la pena intentar-ho? Com respondre als europeus? “Bé, és diferent – ejem ejem”. Això és tan estúpida com demanar als Estats Units a renunciar a CA, ja que una vegada va pertànyer a Mèxic. Hola!
    respondre

    Compartir
    2 Agraïments
  • febrer 11
    Shavua Tov Per fi tenim un periodista criticar positivament els nostres detractors. No cal perdre el temps dient-li al món de les meravelles d’Israel, sinó mostrar els horrors i la hipocresia dels nostres majors crítics. El món àrab ja no pot survikve menys que culpa als jueus per tot i quan van a culpar ud pels baixos preus del petroli, que fa que l’exportació de terror molt més car i que pugui tancar amb una comparació – en un restaurant xinès estrictament Kosher a 13 carrer a Bor ‘Park, … Veure més
    respondre

    Compartir
    2 Agraïments
  • febrer 11
    Gràcies, Michael, per a un exposée excepcional! Mantingues la bona feina! Mazel tov, i Shalom!
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • febrer 11
    Interessant. Els ~ Mundial de 8 milions de persones enfront d’Israel ~ 8 milions. La democràcia a l’Orient Mitjà
    respondre

    Compartir
    3 Agraïments
  • Ed Simonis
    febrer 11
    I els àrabs poden fer cap mal, mentre que Israel pot fer res bé! Israel és una meravellosa ciutadà del món; contribuint tot, des de les operacions de socors a les innovacions que han fet del món un lloc millor. El que tenen els àrabs i els perses fetes en comparació amb Israel per a la millora de la humanitat ???
    respondre

    Compartir
    4 Agraïments
  • Ed Simonis
    febrer 11
    Messies lluitar per Sion. Els que vénen contra Israel causa de Jerusalem es trobarà que és un “calze de atordiment.” Tot el seu selectiva justícia pròpia no va a justificar-los. Zecharia 12-14, Joel 3, etc.
    respondre

    Compartir
    A l’igual que 1
  • sbrenn01
    febrer 11
    El món veu d’un altre
    respondre

    Compartir
  • febrer 11
    Altres exemples: l’annexió polonesa de Prússia i Prússia Oriental des de la Segona Guerra Mundial; Annexió russa del terç oriental de Polònia (a l’est de la línia Curzon) després de la Segona Guerra Mundial; Ocupació nord-americana de Guantánamo i Puerto Rico després de la Guerra Espanyola-Americana; Ocupació francès de Tahití fent cas omís de la població indígena. La llista va molt més enllà dels exemples d’un territori ocupat o annexat que són veritablement atroç, en contrast amb les reclamacions indiscutibles d’Israel a la terra natal de la seva gent per el … Veure més
    respondre

    Compartir
    A l’igual que 1
Carregar més respostes …

 


L’ambaixador espanyol a Israel esclata contra un article pro-procés d’un nord-americà, ex assesor de Netanyau
http://www.directe.cat/noticia/579136/lambaixador-espanyol-a-israel-esclata-contra-un-article-pro-proces-dun-nord-america

Fernando Carderera defensa (amb mentides descarades) que Catalunya sempre ha format part d’Espanya i que l’Estat mai ha anat en contra del Principat, ni el 1714.

Quina por que els fa un possible suport d’Israel al procès catalá…

Edu

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari