La DUI s’haurà de fer. Millor abans del Referèndum que no pas després.

Manuel Serrano Sánchez

“Algú pot trobar on diu que el referèndum previ a la declaració és un requisit indispensable pel reconeixement internacional?”

Benvolguts compatriotes:

Últimament he exposat, amb certa reiteració, el que penso a l’entorn del referèndum que centra tota l’actuació política “dels nostres”en el moment actual.

Ho he fet, i torno a insistir-hi, amb els meus arguments com a base de les meves conviccions a la recerca dels que, a la força seran contraris als meus, que sostenen l’impuls de tot aquest moviment favorable a allò que estan propugnant “els nostres”:

El referèndum tant sí com no.

He de dir que estic sorprès, molt, que no hagi obtingut respostes argumentades vàlides fins ara, contràries als arguments que exposo.
La meva explicació és, segur, molt millorable, cadascú tenim les limitacions que tenim, però dic el que vull dir i, crec de manera suficientment entenedora.

Si això que dic és lo correcte, i si no ho és espero que m’ho diguin de manera argumentada, d’això va el tema, llavors vol dir, ras i curt, que el que estan fent “els nostres”, el camí que ens estan incitant a recórrer, allò que propugnen, no ho és.

S. O. S.

Si tot plegat és així, cal que algú m’expliqui, ens expliqui, per què tanta gent, sense pensar, de manera automàtica i inconscient de la manipulació que pateixen, segueixen un camí indefinit i tortuós quan tenen el camí clar, expedit i legítim davant els ulls.

A l’espera d’aquestes explicacions argumentades, aquí teniu novament la meva:

REFERÈNDUM O REFERÈNDUM.
Aquesta cosa.-

Tot i la seva complexitat vaig a fer una reflexió, que no lliçó.
Fins on l’encerto o vaig errat que cadascú ho miri segons la seva òptica.

Actualment Catalunya és una part de l’Estat anomenat Reino de España. Oficialment constitueix una de les 17 autonomies que l’integren. Com autonomia té un cert marge d’autogovern, cada dia més minso per cert, però en qualsevol cas, sobretot de certa importància i/o rellevància, ha d’estar a lo que digui l’Estat.

Un referèndum, d’autodeterminació, gaire res, sembla, tot indica, que no té competències per fer-lo. Així doncs si es vol realitzar, cal demanar permís a l’Estat que és qui en té les competències. I és que dins d’un Estat les parts, si no en tenen la competència explícita, no poden fer allò que vulguin quan vulguin, es deuen a les directrius que marqui el govern central, subjecte a les lleis corresponents, per les bones o per les altres.

Fet aquest primer aclariment, val a dir que un referèndum no es pot fer com es vulgui i cal que compleixi els paràmetres i requisits establerts per la Comissió de Venècia, que és l’òrgan de la UE que entèn i té les potestats en la qüestió dels referèndums, perquè sigui oficialment reconegut i validat el seu resultat.

Com he expressat d’entrada, cal que es compleixin els requisits entre els quals els més importants són: cens, pregunta, possibilitats de victòria de cada una de les respostes possibles, percentatge mínim de participació…, etc.
Bàsicament les recomanacions són: que el cens inclogui totes les persones que compleixen els requisits per poder votar en aquesta elecció, que la pregunta sigui única i amb resposta binària, és a dir: SI o NO i recomanen explícitament l’absència de límit mínim de participació.

Res, bufar i fer ampolles tot això del referèndum, sobretot si es vol fer, com és el cas, dins d’un altre Estat i amb l’oposició d’aquest i sent, com és, que la part està supeditada al tot tant sí com no.

Així doncs, per fer aquest referèndum hi ha dues possibilitats:
-Amb acord i per tant autorització de l’Estat matriu.-
No sembla una opció gaire factible si ens atenim a la història i antecedents d’actuació de l’Estat espanyol des de la seva fundació, la qual cosa porta a pensar que si l’autoritzen serà perquè en tenen la certesa de mantenir la unitat de l’Estat, és a dir que la resposta serà NO. I, a més, s’apunten el tanto de la democràcia. Com podrien tenir aquesta certesa? hi ha medis.

-Sense acord, fent prèviament la declaració d’independència.
En aquest cas, des del moment que es fa la declaració s’està fora de l’Estat anterior i per tant fora de l’abast de les seves lleis.

Analitzat de manera simple, simplista si voleu, el tema va de fer un referèndum dins d’Espanya.
Dins d’un estat del que només s’és una part, no es pot fer res sense autorització expressa, et posis com et posis. I de cap manera avalat per la comunitat internacional, de cap manera. Cap estat avalarà res que vagi en contra d’un altre estat consolidat, més encara quan Catalunya i Espanya no tenen un conflicte reconegut i Espanya passa per ser un estat democràtic membre de l’ONU de l’OTAN i de la UE, entre altres institucions internacionals.

No s’albira doncs cap possibilitat que un referèndum vinculant, tant si com no, que alguns diuen, i en contra de la voluntat d’Espanya es faci.
No ens deixem de banda, a més, que es diu, molt seriosament sembla, que si el resultat del referèndum, si malgrat tot es fa, fos SI i Espanya no el reconegués es faria la declaració, ara sí.

Déu n’hi do!

Aquest és el merder en que ens tenen immersos i entretinguts.
Pensant per vosaltres mateixos, sense prendre’s res, fredament, “a palo seco”, algú s’ho pot creure?

Veient tot això, en la situació actual, la lògica diu que cal d’inici una declaració formal del Parlament, seguida immediatament de l’acció executiva de prendre el control de totes les institucions i ens corresponents, continuant per tots els passos encaminats al reconeixement i consolidació del nou Estat.

La comunitat internacional avalarà, o no, una independència de Catalunya que comenci per una declaració, fets consumats. Mai posaran en risc les relacions interestatals avalant una acció interna d’una part d’un estat consolidat que, a més, no té cap conflicte internacionalment reconegut.

Cap referèndum, cap llei de transitorietat jurídica ni d’altra mena, que es faci dins d’Espanya, pot ser vàlida ni tenir cap efecte real si no és que es fa prèviament una declaració d’independència.

Antoni Abat Ninet ens mostra el camí i ens diu com s’ha de recórrer en la seva declaració en seu parlamentària.

Algú pot trobar on diu que el referèndum previ a la declaració és un requisit indispensable pel reconeixement internacional?

https://youtu.be/w8DbuBZYt0k

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ha passat molt temps. Hem avançat. Ara no tinguem por de la DUI.

L’estaca …

Si tu tibes per aquí i jo tibo per allà …
l’estaca caurà!

Ara mateix si tinguéssim els lideratges polítics ben situats, o sigui al capdavant de la Generalitat tot seria més fàcil.

A menys de dos anys vista tenim una nova ocasió en les eleccions al Parlament Català. El 31 de desembre del 2012 els caps dels partits independentistes catalans haurien de segellar un pacte per posar-se mans a l’obra aparcant les diferències naturals i lògiques, però hem d’entendre que ens cal col·laborar.

Tenim tres mesos per arribar a l’11 de setembre i tres mesos més para arribar al 31 de desembre d’aquest 2012. Som-hi tots!

Cal marxar, cal trencar, cal esdevenir independents per poder ser interdependents i com deia la Nebreda ahir en un escrit dins d’Europa ara és hora de numerar de nou els diferents actors com els jugadors d’un nou equip de futbol.

Fins i tot l’opinió dels contra independentistes ens ha de servir com a eina per la ruptura i l’èxode polític necessaris.

Catalunya i el món ens necessita i ens esperen:
Sí! ha arribat el moment de dir prou.

Salvador Molins (BIC-CA, ANC, SCI)

_______________

“he vist un cel nou i una terra nova” … he vist de nou Catalunya Lliure !

(Salvador Molins, juny del 2017)

Recordant molts patriotes traspassats i d’una manera especial el Josep Espelt. El Josep tenia des del 2006 aquest poster que us adjunto, era una Ofrena de l’11 de setembre al Monument de Rafel de Casanova de Berga, el tenia a la paret al costat del seu ordinador des d’on batallava amb totes les seves forces per l’assoliment de la dignitat de tot Catalunya, per la llengua -infinitamment- i per la Recuperació de la Independència de Catalunya i en favor de totes les generacions passades, actuals i futures de catalans. El Josep era una gran persona, un immens patriota, un enamorat i defnsor de la Llengua, i ja no cal dir-ho … de la seva esposa, dels seus fills i dels seus néts, quan va morir ja sabia que en venia un altre. Gràcies Josep! Estem apunt d’assolir el teu gran somni i anhel, recuperar amb plenitud la nostra Independència. Que així sia!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els líders que necessitem: JORDI FORNAS, IELTSIN, ESPOT, HELMUT KOHL, FORCADELL …

Helmut Kohl, canceller d’Alemanya entre els anys 1982 i 1998

Avui s’ha mort a 87 anys l’ex-canceller alemany Helmut Kohl, segons que informen diversos mitjans alemanys, com Der Spiegel. Kohl fou al capdavant del govern alemany amb la CDU entre el 1982 i el 1998 i va saber aprofitar l’oportunitat del procés de reunificació d’Alemanya.

Va començar la seva carrera política a les joventuts de la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU) i va ser president del govern regional de Renània-Palatinat l’any 1969. El 1973 va convertir-se en president de la CDU i el 1982 va convertir-se en el canceller de la República Federal d’Alemanya (RFA) després d’una moció de censura dels demòcrata-cristians i els liberals contra l’aleshores canceller social-demòcrata Schmidt.

Kohl va ser canceller durant setze anys, fins el 1998, guanyant quatre eleccions consecutives (1983, 1987, 1990 i 1994). El seu principal èxit és la reunificació d’Alemanya l’any 1990 després de la caiguda del Mur de Berlín a partir de la integració dels territoris de la República Democràtica d’Alemanya a la RFA.

La reunificació d’Alemanya va reforçar la integració i ampliació de la Comunitat Econòmica Europea i va convertir el país en el puntal econòmic d’Europa després de superar uns anys de dificultats econòmiques i socials.

El 1998 va perdre les eleccions contra Gerhard Schröder, el líder del Partit Social-demòcrata, que va fer una coalició amb Els Verds. La seva retirada política va arribar el 2002, quan va abandonar el parlament alemany i va cedir la presidència de la CDU a l’actual cancellera, Angela Merkel.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

AIRE FRESC PER A LA INDEPENDÈNCIA: Programa de l’UPDIC. DUI ja!

Romeva: ‘Tot és impossible fins que passa, i llavors és irreversible’

Unim-nos per la DUI (Jordi Fornas, UPDIC)

LA DUI, ABANS O DESPRÉS S’HAURÀ DE FER, MILLOR ABANS !
Siguem prudents.  Tinguem apunt la DUI(Salvador Molins, CA, Updic)

UNITS PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA PROJECTE POLÍTIC

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya (DUI) el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que la DUI s’ha de fer al Parlament Català, representant de la voluntat popular manifestada a les urnes i després de la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no necessàriament han de ser els que descriu l’actual legalitat vigent, que considerem il·legítima per haver estat imposada fraudulentament.

La Declaració la farà en seu parlamentària la majoria política dels representants electes, de manera unilateral i sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que representin la majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència i Proclamació de la República, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement de l’Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb l’Estat català es buscarà la mediació de tercers països i dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que, per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya torna a ser un Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, alliberada de qualsevol lligam polític i econòmic envers el Regne d’Espanya que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força des de fa més de 300 anys.

Anunciem que, provisionalment, tornen a ser vigents les Constitucions de Catalunya del 1714, mentre el Parlament no elabori una nova Constitució o les modifiqui.

A través d’aquestes Constitucions, l’Estat Català es reclama hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la monarquia borbònica per ocupació militar i amb els Decrets de Nova Planta, que queden derogats.

Denunciem aquell acte de guerra, posteriorment reiterat, i la repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions. Ens declarem alliberats de qualsevol compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i de l’Estat que llavors i actualment la representa.

Reclamem les compensacions econòmiques i materials que es deriven dels segles d’ocupació i espoliació als Estat que les hagin perpetrat, així com les pertinents reparacions de guerra.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem a les nacions que van signar compromisos amb l’Estat Català, quan encara era independent, el seu compliment.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

3 – PROCÉS CONSTITUENT

Mentre es consolida l’Estat independent, amb la construcció i el control efectiu de totes les estructures inherents a un Estat independent, i el reconeixement d’un nombre suficient de països, les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

Finalitzada aquesta part del procés d’independència, es convocaran eleccions constituents al Parlament perquè els ciutadans puguin escollir el model d’Estat en funció de les opcions que proposin els diferents partits polítics.

UPDIC participarà en el procés constituent proposant i defensant el model d’Estat que es descriu en aquest programa i que pretén que Catalunya sigui un Estat Democràtic i de Dret, laic i amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

El procés d’independència finalitzarà quan s’aprovi la Constitució (o Constitucions) de Catalunya, que hauran debatut i acordat els partits presents al Parlament.

MODEL PARLAMENTARI

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del Govern i de la República, a més de la figura del President de la cambra.

El Parlament tindrà funcions legislatives i elegirà el President del Govern i del Parlament.

A la futura nació unificada federal, el President ho serà de tots els Països que formen la Nació mentre cada Estat tindrà el seu propi President del Govern i del Parlament.

Caldran unes Corts Federals on, representants dels tres Estats, debatin i acordin el que sigui d’interès general o de la seva competència.

Aquests representants seran nomenats pels respectius Parlaments i es constituirà un Govern Federal escollit pel President.

El President de la República serà elegit per sufragi universal dels ciutadans de tots els Estats de la Nació.

El President de la República tindrà les funcions de representació internacional, de mediació entre les forces polítiques i, per esgotament del mandat o a petició de la respectiva cambra, convocarà eleccions legislatives, mentre que els Presidents dels Governs, les tindran de tipus executiu en els respectius territoris.

Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República, que ho serà en representació de tots els Estats que la composin.

MODEL DE SOCIETAT

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen en l’entorn de la majoria d’Estats democràtics d’Europa i del Món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient, assegurar el benestar dels ciutadans i l’eradicació de la pobresa, amb un sistema de repartiment equitatiu que impedeixi l’exclusió social.

IDIOMA

La llengua catalana serà l’única oficial.

A la Val D’Aran també ho serà l’aranès.

MODEL D’ESTAT

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteixi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors autònoms i la petita i mitjana empresa que, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran en funció dels beneficis, proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteixi els drets dels treballadors, la igualtat salarial de gènere i d’oportunitats i la llibertat sexual.

Total garantia per a la llibertat d’informació, pública o privada.

La Val D’Aran, tindrà el seu sistema autonòmic, amb oficialitat de la llengua occitana i reconeixement del dret a l’autodeterminació.

MEDI, SANITAT I CULTURA

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat, l’educació i les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables, invertint en el reciclatge per contribuir a la millora medi ambiental. També invertirà en recerca, desenvolupament i cultura.

S’ocuparà de facilitar l’accés a l’esport, potenciar les seleccions esportives i ajudar els esportistes de totes les especialitats quan participin a nivell internacional.

En l’aspecte cultural tindrà cura de la recuperació de la memòria històrica, amb especial atenció a les falsedats introduïdes en els cinc darrers segles i la recuperació dels personatges i patriotes que han estat ocultats o esborrats pels ocupants.

Permetrem l’accés a les plantes medicinals, impedirem el maltractament animal i afavorirem la protecció de la fauna autòctona.

SEGURETAT I DEFENSA

Proposem unes forces armades professionals que cobreixin terra, mar i aire, de la mida raonable i proporcional que correspon al nostre territori.

S’ocuparan de la vigilància de costes, del control de l’espai aeri i estaran adaptades al terreny en tasques defensives. Ben instruïdes i equipades amb els millors mitjans, adequadament actualitzats.

Inclouran una força especialitzada d’intervenció en crisis internacionals, si la situació política i els compromisos i aliances ho requereixen.

S’organitzarà un cos de reserva voluntari i/o de lleva, perquè la defensa de la pàtria és deure de tots els ciutadans.

En cas de catàstrofe natural, les forces armades tindran també funcions socials per complementar el servei al país.

L’actual Companyia dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que s’escauen a un cos integral de policia que canviarà de nom en funció del servei a desenvolupar, com el control de fronteres i duanes.

ECONOMIA

Defensem l’economia de lliure mercat i considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i potenciar els sectors primaris (agrícola, ramader, pesquer) per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat.

Fomentarem el cooperativisme.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment.

Dotarem l’Oficina Antifrau dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa i garantir-ne la imparcialitat.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

Creiem que cal potenciar els municipis, millorar-ne el finançament i ampliar-ne les funcions que els corresponen. Que puguin fer plans per la recuperació de monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que ens faran estimar i admirar més la nostra terra i afavoreixen el turisme, important font de riquesa.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

Substituirem les províncies per una divisió en vegueries i comarques.

Les actuals diputacions provincials desapareixeran i les seves funcions i funcionaris s’incorporaran al nou sistema administratiu de l’ Estat català.

Volem una llei electoral, amb llistes de partits obertes a la possibilitat de l’elector de triar entre els candidats i que s’adapti a la nova distribució territorial.

Les eleccions legislatives es faran a cada Estat quan correspongui, en períodes màxims de quatre anys i conjuntament (cada cinc anys) a tots els Estats quan es tracti d’eleccions a la presidència de la República.

Proposem que tots els Presidents tinguin una limitació màxima de tres mandats.

Els Estats dels antics regnes de València, Mallorca i del Principat de Catalunya, conformaran la República Federal Catalana.

La Federació restarà oberta a la possible adhesió d’altres Estats que sol·licitessin voler formar-ne part, fins i tot en règim confederal.

Considerem que, les comarques que la monarquia hispànica va cedir, perquè fossin annexionades al Regne de França pel Tractat dels Pirineus (1659), anomenades Catalunya del Nord, i les comarques que han estat afegides a les províncies de l’Aragó, anomenades Franja de Ponent, són part integrant del Principat de Catalunya.

En reclamarem la devolució, als Estats francès i espanyol.

NACIONALITAT

Considerem que la nacionalitat catalana ha de ser per als nascuts a Catalunya i els no nascuts aquí que acreditin 30 anys de residència, tots ells actualment amb nacionalitat espanyola.

Els nascuts al País Valencià, les Illes mallorquines i els territoris catalans annexats a altres Estats, amb nacionalitat espanyola o francesa, actualment residents en territori del Principat de Catalunya.

Per obtenir la nacionalitat catalana caldrà inscriure’s al registre que es crearà a tal efecte.

Els nascuts a l’estranger, fills o nets de pares catalans que van haver d’emigrar per motius econòmics o es van haver d’exiliar per motius de persecució política, tindran dret a la nacionalitat catalana si ho sol·liciten.

Els que quedin fora d’aquests supòsits podran demanar permís de residència temporal i sol·licitar la nacionalitat quan entrin dins dels paràmetres descrits, si així ho desitgen.

En aquest cas, caldrà demostrar coneixement de la llengua (oral i escrit) i integració a la cultura catalana.

Es faran excepcions amb els que, estant en aquesta situació, hagin demostrat el seu compromís amb l’alliberament nacional.

Aquests casos seran objecte d’especial atenció a l’hora de rebre la ciutadania.

Els estrangers/eres casats amb catalans/nes, la podran sol·licitar al cap de cinc anys de matrimoni.

SIMBOLS

Proposem que, la bandera quadribarrada amb l’estel blanc sobre fons blau, actualment símbol popularment majoritari de la lluita independentista, representi el futur Estat del Principat de Catalunya.

Els nous Estats Valencià i Insular, decidiran en el seu moment si també la volen fer seva o quina és la bandera que millor els representa. No excloem la possibilitat d’adoptar les històriques banderes de València i Mallorca, quadribarrades i amb franges blaves, de les que actualment s’han apoderat els regionalistes, els assimilats i els ocupants.

La bandera tradicional quadribarrada roja sobre fons d’or, històricament pertanyent a la casa comtal de Barcelona, sense més símbols addicionals, representarà el conjunt dels Estats de la República Federal Catalana.

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL

UPDIC considera que no ens cal pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein, permet la lliure circulació de persones i mercaderies i una independència més àmplia.

Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret.

Fent ús del nostre dret a triar la moneda, proposem continuar amb l’euro, però sense descartar encunyar la nostra pròpia moneda si ens resulta convenient.

Amb posterioritat, es podrà decidir en referèndum si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients.

Pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització militar, el Govern decidirà amb quines interessa més bastir acords bilaterals o integrar-s’hi en funció dels interessos nacionals i estratègics. Es posarà a referèndum si es considera necessari.

Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països.

Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin i els vincles culturals i comercials amb Andorra (serem garants de la seva sobirania a través del bisbe de La Seu), amb la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya i amb Occitània i Provença.

També amb les mateixes illes de Sicília, Sardenya i Malta que, durant segles, van formar part de la confederació catalana.

Darrera revisió de febrer del 2017 aprovada per la Comissió Executiva d’UPDIC

Fotografia: Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa va fundar l’UPDIC per presentar-se a les darreres eleccions Europees. Jordi Fornas és alcalde honorífic de la ciutat de Venècia capital del Venetto.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Crònica de l’anunci: 1 d’OCT – Sí (Referèndum d’Autodeterminació naturalment vinculant)

Crònica de l’anunci: 1 d’OCT – Sí

Escrita per Pere Cardús, Vilaweb 

La convocatòria es farà l’1 d’octubre i demanarà als ciutadans si volen que ‘Catalunya sigui un estat independent en forma de república’ <Sí o No>. Puigdemont ha deixat ben clar que la resposta donada per la ciutadania seria vinculant i que el govern es comprometia a fer-la efectiva. ‘La resposta serà un mandat que aquest govern es compromet a aplicar’, ha dit el president.”

L’abraçada, els ulls plorosos i un ‘visca Catalunya’ que ha fet trémer el Pati dels Tarongers

Crònica de l’anunci de la data i la pregunta del referèndum d’independència al Palau de la Generalitat

Puigdemont anuncia la data i la pregunta del referèndum al Pati dels Tarongers (fotografia: Pere Cardús).

A les nou del matí no hi havia ningú, davant el Palau de la Generalitat. Bé, no hi havia ningú fora de la gent habitual. Transportistes, turistes i artistes diversos transitaven com si no fos a punt d’esdevenir-s’hi un terratrèmol de conseqüències i rèpliques imprevisibles. Una pluja tímida i serena acompanya les primeres hores d’un dia històric. Puigdemont i Junqueras, dos símbols de la unitat independentista, han anunciat que el referèndum sobre la creació d’un nou estat català –el segon després d’Andorra– es farà l’1 d’octubre.

La convocatòria demanarà als ciutadans si volen que ‘Catalunya sigui un estat independent en forma de república’. Puigdemont ha deixat ben clar que la resposta donada per la ciutadania seria vinculant i que el govern es comprometia a fer-la efectiva. ‘La resposta serà un mandat que aquest govern es compromet a aplicar’, ha dit el president.

Un dia històric, sí
Els periodistes, més dels habituals, havien esperat des de primera hora el gran moment per a poder-lo explicar als lectors, oients i espectadors amb tota mena de detalls. Amb aquest posat incrèdul i distant tan en voga, el comentari entre els cronistes del gremi era ‘un altre dia històric, oi?’, amb aquell mig somriure perdonavides. Sí que és un dia històric. Com ho seria en qualsevol país del món que hagués decidit de fer-se gran. Decidir la independència del teu país deu ser la cosa més important que pot fer un poble durant la seva història.

Poc abans de començar la reunió extraordinària de govern, hem vist com travessava la plaça de Sant Jaume un dels cervells de tot plegat: Carles Viver i Pi-Sunyer. Semblava un missatge, en el seu camí cap a l’Institut d’Estudis Autonòmics, com si ell ja ho hagués deixat tot a punt per a aquest moment. Diuen que tota l’enginyeria de la independència, amb els mapes d’estructures i els plans d’acció, ja és a punt. Tan sols cal que el poble parli i decideixi de romandre al Regne d’Espanya o crear una república moderna per als catalans.

El moment i l’atenció internacional
La pluja no ha cessat mentre arribaven els consellers, el vice-president i el president al Saló Daurat, amb la gran taula rodona del Tribunal de Cassació de la Generalitat republicana i el mural d’Antoni Tàpies, que ret homenatge als redactors de les quatre grans cròniques medievals, sempre vigilant. L’escena ha estat seguida pels fotògrafs habituals i per una colla de corresponsals de mitjans estrangers que també ha volgut viure el moment. A partir d’ara, l’atenció internacional tindrà un ull posat als mesos més decisius de la història recent de Catalunya. L’estat espanyol ho sap i haurà de calcular bé què fa per no provocar efectes contraris als que desitja.

El mandat i un estat impropi
Junqueras, que ha estat el primer de parlar davant la presidenta del parlament, de tot el govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP, ha recordat que abans d’arribar a aquesta situació les institucions catalanes havien demanat divuit vegades a l’estat espanyol d’acordar la convocatòria un referèndum. Divuit ocasions que han trobat la mateixa resposta negativa. El vice-president ha justificat que el govern convoqui un referèndum i ha desgranat algunes de les mancances més significatives que implica mantenir-se dins l’estat espanyol. Finalment, abans de donar la paraula al president per al gran anunci, Junqueras ha recordat que la decisió presa en la reunió extraordinària de govern d’avui és el resultat d’una majoria parlamentària amb un mandat electoral clar sobre la independència.

El sol ha sortit al Pati dels Tarongers
Carles Puigdemont ha pres la paraula quan el sol ja havia eixit i donava aquell to tan màgic del Pati dels Tarongers, on s’ha fet l’anunci. ‘Hem perseguit l’acord de manera reiterada’, ha dit el president, que ha recordat que Catalunya havia fet moltes propostes a l’estat espanyol per resoldre la situació amb un pacte. ‘Hem fet arribar moltes vegades la nostra voluntat de seure a dialogar’, ha dit. També ha explicat que el govern havia fet arribar aquesta voluntat a tots els racons del món on havia pogut. I que s’havia explicat a tothom qui havia volgut parar l’orella. ‘S’acaba la legislatura i no tenim cap resposta positiva de l’estat’, ha recordat davant les cares somrients dels membres del govern i de la majoria parlamentària.

Ni febles ni subordinats
I després d’agafar aire, el president ha encarat l’anunci que tothom esperava. El govern fa ús de l’exercici legítim del dret d’autodeterminació d’una nació mil·lenària, ha reforçat Puigdemont. El referèndum es farà el dia 1 d’octubre. S’havia especulat amb el 24 de setembre –que és la festa de la Mercè– i el 8 d’octubre –una mica allunyat d’aquesta segona quinzena de setembre que sempre s’havia assenyalat. I la pregunta només utilitzarà els arbres per a la confecció dels sobres i les butlletes de vot. Tampoc no té ni subordinades ni pronoms febles… Quin missatge: ni febles ni subordinats! Serà binària i rotundament clara: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ Anirà impresa en les tres llengües oficials –català, aranès i castellà– i tan sols oferirà dues respostes possibles: sí o no. Hi haurà pocs dubtes d’interpretació del resultat. I això és important perquè Puigdemont s’ha compromès –ell i el seu govern– a aplicar la resposta que doni la ciutadania.

Un ‘visca Catalunya’ que ha ressonat i moltes escenes
Puigdemont ha tancat l’anunci amb un ‘visca Catalunya’ que ha ressonat en un Pati dels Tarongers vibrant d’emoció. Els diputats i els membres del govern han aplaudit una bona estona. Anna Simó, membre de la mesa del parlament investigada, ha mirat Marta Rovira, secretària general d’ERC, amb les mans obertes: ‘Bé! Ja ho tenim!’ S’han abraçat emocionades. El diputat revelació Lluís Llach tenia els ulls plorosos. No ho podia pas amagar. Tampoc no ho volia, segurament. Germà Bel bescanviava parers amb el batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. Podria ser que li recordés que bona part del joc del referèndum es viurà en les seves terres: el Baix Llobregat i les Terres de l’Ebre. Una altra escena ens recordava que el referèndum ha de servir per a sortir de l’atzucac en què han restat atrapades algunes comarques com l’Anoia. Potser parlaven d’això l’economista i diputat Oriol Amat i la diputada d’Igualada Maria Senserrich.

El futur a les mans
Alguns dels setanta-un diputats de la majoria parlamentària –caldrà veure què passa amb l’absent Germà Gordó– s’han fet fotografies al lloc dels fets. Rialles, encara. Aplaudiments, emocionats. Com per donar-se força per tot això que vindrà. Perquè avui, entre les deu i les onze del matí d’aquest 9 de juny, s’ha fet el tret de sortida d’una cursa que l’estat omplirà d’obstacles que caldrà esquivar, tombar o, fins i tot, negligir. La convocatòria formal arribarà quan el parlament hagi aprovat la base legislativa del referèndum. Però avui ja ha començat el compte enrere. El poble tindrà la paraula. Una cosa tan revolucionària com aquesta. El futur a les mans.

(Crònica de l’anunci: 1 d’OCT – Sí

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La fermesa dels convençuts. Recuperarem la nostra Independència: DUI ja !

Entrem a la darrera etapa, la de
la fermesa dels catalans convençuts.

Els capdavanters han avançat molt, només falta que no es tenquin de banda com han fet fins ara davant la necessitat de preparar i fer la DUI el més aviat possible.

La mateixa Comissió de Venècia els ho ha dit: heu de pactar amb l’estat matriu.

Doncs pactem amb l’estat matriu, el nostre nou estat català,  un cop esdevinguem de vell nou estat independent un cop haver fet la DUI.

Catalunya, trencada d’Espanya i alliberada, pot fer tants referèndums com vulgui, de la mateixa manera que ho fan a Suïssa i altres països lliures.

La clau del Trencament internacional legal és diu DUI. preneu-ne nota.

Ara, doncs entrem a la darrera etapa … la de la fermesa dels catalans convençuts que com els Cubans sabrem ser dignes de la nostra sobirania.

Salvador Molins, CA – UPDIC

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Referèndum que ens cal: Ni pactes ni Coitus Interruptus. DUI ja!

El Referèndum que ens cal: Ni pactes ni Coitus Interruptus. DUI ja!

Poble de Catalunya no et deixis enganyar, un nou monstre retardatari s’han inventat i volen  perllongar-li la vida, ho fan per manifassejar la teva veritable sobirania: L’artificial Pacte del “Pacte Mort” 400.000 signatures per un Referèndum pactat impossible dins la legalitat espanyola contra els 2.300.000 vots del Sí del 27S que amb 72 diputats fins ara justifiquen de sobres la DUI que no han fet per desídia ni volen fer per insensatesa.

Us enrecordeu de l’estatut esclau i mort?
Us enrecordeu del Concert Econòmic impossible i també matat?
Us enrecordeu del “Dret a Decidir” matat el 9N amb un Referèndum no vinculant?
Us enrecordeu del 27S que vam guanyar però s¡entesten a dir que el vam perdre?
Us enrecordeu de la DUI que preveia l’anterior full de ruta que podrien ja haver fet amb els 72 diputats de majoria absoluta?

Quantes pastanagues per enredar als incauts catalans! Quants enganys i traïcions!
Contínuament protegint-se la retirada per quan els convingui fer un pas enrere o cap a la cantonada.

Tot i així Catalunya avança amb penes i treballs mentre l’espoliació que no s’ha rebaixat ni un bri ofega possibilitats i mata persones reals, … tots en coneixem casos propers … ai las!

Ara encara no en tenen prou, ara volen més instruments com aquest “Pacte pel Pacte Mort” per justificar les seves derives retardatàries camuflades darrera preteses prudències, per amagar entre molts les seves mancances i febleses, més instruments per coartar la nostra voluntat i decisió democràtica. S’omplen la boca amb la paraula democràcia però no dubten a fer el que se’ls enveta per tallar-li les ales. I aquests no són els altres -els espanyols- sinó molts dels nostres i de ben a prop.

Espanya diu “no pactarem cap Referèndum”, Europa diu “pacteu amb Espanya”, i els del govern pretenen perllongar el Pacte pel “Referèndum pactat” que per sort nostra ja va néixer inútil i ara ja és mort amb un previsible i estrepitós xoc amb el Mur de la Vergonya que fa tres-cents anys subjuga els catalans. Tots sabíem o hauríem de saber que Espanya no pactaria ni pactarà mai un referèndum d’autodeterminació i Puigdemont, Junqueras i Romeva, els 72, l’ANC, l’AMI i l’ÒMNIUM no poden al·legar ignorància, ho sabien, però les marrades són el seu esport preferit en el Gran Slalom Retardatari de la Independència dels Catalans.

Ara surten veus per reclamar a Europa que faci complir als Espanyols per pactar el Referèndum … Que no! que no hi haurà pacte! com ho hem de dir, Espanya diu no i Europa diu aneu a parlar amb l’estat espanyol que nosaltres som un club d’estats i Espanya és el nostre soci més estimat encara que per darrera odiïn haver de dir-ho. Que no! collons! no perdeu més temps!

Es veu que encara no tenim prou col·lectius i prou institucions, és que us els he de repetir, rucs de merda! collons!  El Parlament, el govern, el President, l’ANC, l’AMI, L’ÒMNIUM, els partits polítics, grups i grups de la societat civil, col·lectius d’opinió, …. no en tenen prou encara, a cada iniciativa neix una nova plataforma com la del Dret a Decidir … ai las! de decidir no sé què? perquè tothom decideix menys el Poble de Catalunya que prou diu i ho diu ben alt cada any: INDEPENDÈNCIA! amb performances i veritables consultes de tota mena i format: INDEPENDÈNCIA! però ningú se l’escolta, començant pel President i acabant per aquest nou monstre que s’estava morint però bona cura tenen de fer-li urgentment una bona transfusió de sobirania que no es seva sinó només dels catalans de peu, el Poble menut fidel a tots aquells que des del 1714 han vessat la seva sang per la nostra dignitat, la nostra llibertat i el futur en plenitud de les generacions presents i futures de Catalunya.

Poble de Catalunya no et deixis enganyar, un nou monstre retardatari volen  perllongar per manifassejar la teva veritable sobirania: L’artificial Pacte del “Pacte Mort” 400.000 signatures per un Referèndum pactat impossible dins la legalitat espanyola contra els 2.300.000 vots del Sí del 27S que amb 72 diputats fins ara justifiquen de sobres la DUI que no han fet per desídia ni volen fer per insensatesa.

La DUI legítima i legal internacional ens fa sobirans i com a tals dignes i capacitats per fer Referèndums Unilaterals, naturalment, a cor que vols, sense que els malparits que pretenen ficar el seu nas brut i les seves mans llardoses dins els llibres dels nostres infants hi puguin dir res i sense que l’artificial Comissió de Venècia ens vagi refregant pel nas el seu codi de bones maneres pensat per posar pals a les rodes als Processos d’Autodeterminació dels Pobles, o sigui un altre instrument en mans dels estats ja establerts per barrar la llibertat dels Pobles i de la gent.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Victòria o fracàs. Ho tornarem a intentar. DUI o Via Bàltica. Forcadell?

DARRERA FASE DEL “PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CATALANS” (SENSACIÓ D’INDEPENDÈNCIA  – extret de Vilaweb i enganxat a la part final d’aquest post)

PRIMER LA DUI:

Per això, tenint 72 diputats independentistes, la primera obligació democràtica d’obediència al Poble Català que ja s’ha expressat a les Consultes, a les Manifestacions massives, al 9N i sobretot al 27S, i la primera obligació assenyada (Els Referèndums es perden al Quèbec, a Escòcia i també  molt probablement a Catalunya, nosaltres ni som més llestos, ni millors,  ni més afortunats …) la primera obligació assenyada és la DUI, guanyadora ara mateix pels 72 diputats, majoria absoluta al Parlament de Catalunya, i guanyadora per legal i homologada internacionalment pel Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

“SENSACIONS” (Vilaweb)

“Falta el 5% per culminar la Ruptura”  (Salvador Molins, CA-UPDIC)

“Només falta el RUI i, si no és possible, per força major, proclamar la DUI” (Ramon Cotarelo)

“Amb la data i la pregunta estarem al 95% de la ruptura” (Salvador Cardús)

“I per als catalans de Mallorca i de València? L’esperança de la doble nacionalitat, ara com ara.»  (Rosa Calafat)

PERILL:  
 com més va, més probable és una oferta filibustera d’últim minut per part de l’estat.

POSSIBLE RESPOSTA ESPANYOLA <L’estat no s’enfrontarà cara a cara al Referèndum, farà com al 9N, si guanya el Sí dirà que sense pacte no és vàlid (comissió Venècia), si guanya el No dirà que sí que és vàlid, que l’estat espanyol és molt democràtic i que el referèndum s’ha perdut.

Si guanya el “NO” (pot guanyar la democràcia?) però perd segur Catalunya i tots els catalans.

HO TORNAREM A INTENTAR! :  A partir del “Cas Kosovo”, que marca un abans i un després en Dret Internacional respecte a les Declaracions d’Independència -si vols aprofitar la nova Jurisprudència generada, en aquest cas pel tribunal competent que és el Tribunal de Dret Internacional de La Haia-, així, doncs, a partir del “Cas Kosovo”en cada una de les eleccions democràtiques regionals per elegir Parlament o President es pot optar a una DUI si hi ha les persones compromeses, la determinació suficient, la claredat de conceptes i posicionaments i el suport del vot del Poble.

Si perdem el Referèndum, aleshores haurem d’esperar l’UPDIC (Units per a Declarar la Independència Catalana) compromés amb la DUI  i  l’ANC, ÒMNIUM, AMI, … compromesos de veritat en la Via Bàltica i en la DUI.



LA VIA BÀLTICA, què és?

(Fotografia de la Cadena de les tres Repúbliques Bàltiques, Lituània, Letònia i Estònia, la darrera, ara mateix ocupa el càrrec de la Presidència de la UE. Després de la cadena, tots units al costat d’un lideratge únic sense la participació directa dels Partits Polítics, sinó amb tot el Poble en un sol cos, en un sol any van assolir la Independència cadascuna de les tres repúbliques, un veritable exemple a seguir per als catalans, el que jo anomeno: LA VIA BÀLTICA en contraposició amb la VIA CATALANA, aquesta darrera “la via dels somriures” que sense preveure abans una DUI ens poden quedar glaçats.)

Si guanya el NO o immediatament de guanyar el Sí no es Proclama la Independència, aleshores els 72 i la Via Catalana hauran fracassat.

UN NOU CAP VISIBLE UNITARI DE VERITAT  (Amb tots, CUP inclosa)

Podria ser Carme Forcadell el cap visible d’un nou lideratge unitari de l’Independentisme Català en una possible VIA CATALANA 2 a l’estil de la VIA BÀLTICA?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

 

COMPATRIOTES, LA UNITAT PER A LA DUI !

 

 

Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
98% fletxa-verda «Falten poc més de 120 dies. El referèndum s’ha de fer, es farà i es guanyarà. I després vindrà la feina, molta. Els nostres representants al parlament, 72 diputats i diputades, majoria absoluta, i el govern de la Generalitat, van fent la seva feina, i faran el que han de fer.Són legitimats pels nostres vots. El camí cap a la independència és a pocs metres del cim, poquets, dues passes. Està tot dit.»
Gener 2017 (95%) Febrer 2017 (97%) Març 2017 (97%) Abril 2017 (97%) Maig 2017 (98%)

 

Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
95% fletxa-verda «Els esdeveniments de final de maig han estat decisius per a anar finint el procés: l’estat ja s’ha pronunciat negant-se a pactar el referèndum. Cap gest en cap àmbit: ni social, ni judicial, ni econòmic, ni polític… Per resposta, només la repressiva i la recentralització. Cal que el govern i les institucions informin el món i els organismes internacionals de l’estat del procés. Cal no perdre aliats i guanyar-ne. Perquè tot s’accelerarà. Votarem al referèndum d’autodeterminació. Hi ha majoria parlamentària amb el suport de la gran majoria d’entitats i, sobretot, el suport del poble català. Però si l’estat l’impedeix, el parlament és determinant per a acabar el procés d’autodeterminació.    Referèndum o declaració d’independència.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (87%) Març 2017 (87%) Abril 2017 (87%) Maig 2017 (89%)

 

Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB 95% fletxa-verda «Si finalment és el Pacte pel Referèndum qui assumeix la darrera paraula sobre la data i la pregunta de la consulta, el camí cap a la declaració unilateral d’independència és irreversible, perquè és clar que l’estat no permetrà el desplegament de les urnes i la DUI serà l’única opció possible. Per tant, un 95% de possibilitats que Catalunya es proclami independent. Una altra cosa és que arribi a ser-ho, que dependrà del grau de brutalitat de la reacció d’Espanya.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%) Març 2017 (92%) Abril 2017 (92%) Maig 2017 (95%


Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora

80% fletxa-verda «Tot i que tenim la sensació que el procés entra en fase d’acceleració, perquè necessàriament han de passar coses, els terminis poden no ser immediats. Per tant, som una mica on érem, però no ben bé. Per una banda, cal consolidar la unitat (que els comuns regategen excessivament i erròniament). Per una altra, cal veure quina és la resposta de la maquinària de l’estat a la fixació de data i pregunta i quina és la resposta a aquesta resposta.

Aleshores sí que sabrem com va tot i què podem esperar.

Tot i que el procés entra en fase d’absoluta incertesa, que anirem esbrinant a mesura que les coses passin.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (77%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (80%)


…/…

_______________________

El termòmetre de la independència diu que hem recorregut un 79,2% del procés, dos punts i escaig més que no pas ara fa un mes. Segons que ha dit el govern, l’anunci de la data i la pregunta del referèndum són a tocar, i gairebé totes les valoracions ho subratllen com un fet positiu. Però per a alguns la situació és la mateixa de fa un mes.

Alabajos, Pau – Músic
70% fletxa-verda «El PP s’ha tancat, posa bastons a les rodes del procés i torpedina el diàleg sense cap mirament. Nihil novum sub sole. Tothom sabíem que passaria, crònica d’un democraticidi anunciat. Ara arriba el moment de la veritat: com que el referèndum serà impossible d’acordar amb el govern espanyol, els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya ja no poden aclucar-se d’ulls. El procés ha arribat a un punt de no-retorn: o continuar negociant amb una paret pels segles dels segles, o fer un pas endavant i aferrar-se a les urnes, a la democràcia i a la desobediència civil com a única via possible per a garantir un futur digne per als principatins. Ara i ací, s’han acabat els debats sobre el sexe dels àngels, s’han acabat la puta i la Ramoneta i s’han acabat les excuses de mal pagador. Passar o no passar el Rubicó, aquesta és la qüestió.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (66%) Març 2017 (67%) Abril 2017 (68%) Maig 2017 (69%)

Albinyana, Pep – Periodista
90% fletxa-verda «Ara pareix que vinguen presses, com si tot fóra a punt de precipitar-se perquè se senten més crits. En realitat, de sorpresa no n’hi ha hagut cap, i no es tracta de córrer perquè no fugim de ningú. Mantinguem el ritme i la ruta que ens han dut ja al 90%, i gaudim del viatge que fem.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (70%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Altaió, Vicenç – Escriptor i pensador
100% fletxa-verda «Res de l’estat no s’ha mogut d’ençà que vam començar a caminar. Hem rebut deslegitimació del fet democràtic, operacions secretes a la contra i càstigs. Res a parlar. Ens volen ficar la por al cos i que no posem les urnes sota amenaça. Espanya, l’Espanya de la constitució monàrquica i de les autonomies, envellida, fa figa per corrupció, per centralisme i per incapacitat. Les peces de l’escaquer no s’han mogut: ni l’immobilisme dels unionistes, ni les ambigüitats dels tactismes, ni la fermesa dels independentistes a voler posar la democràcia en valor. El relat positiu continua essent un valor: la independència per a reescriure la història que no ens deixen escriure, per a viure el que ens priven. Per a poder ser i per poder a estar. De cop, tot s’accelera.»
Gener 2017 (100%) Febrer 2017 (100%) Març 2017 (50%) Abril 2017 (100%) Maig 2017 (100%)

Antich, Xavier – Filòsof
70% fletxa-verda «Les novetats del mes de maig porten el procés a les portes del moment definitiu. El mig milió de signatures en favor del referèndum recollides pel Pacte Nacional pel Referèndum; la proposta institucional del MHP al govern espanyol per a negociar el referèndum, la resposta negativa del govern de Rajoy a obrir cap mena de diàleg sobre aquest tema i els intents d’intoxicació qualificant-lo de cop d’estat; la necessitat, formulada per membres del govern de la Generalitat, per les forces parlamentàries en favor del referèndum i pels moviments socials favorables a la independència, d’anunciar aviat la data i la pregunta del referèndum: aquests tres fets palesen la proximitat del moment definitiu de l’anunci i la convocatòria del referèndum, al davant del qual ja no valen subterfugis ni demores. El juny serà el punt d’inflexió definitiu.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (55%) Abril 2017 (60%) Maig 2017 (65%)

Bertran, Lloll – Actriu
91% fletxa-verda «No correm tant com en Kilian Jornet, però avancem amb decisió i coronarem el cim de la llibertat. Com deia Joan Maragall, ‘Adéu, Espanya!’. Adéu-siau… au… au… au… au…!»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (88%) Abril 2017 (88%) Maig 2017 (90%)

Boatella, Dolors – Creativa
97% fletxa-verda «Som al 97% d’una data per al referèndum, hi falta el 3%. Una votació vinculant és en ella mateixa una mostra de país lliure. La primera depèn d’esdevenir una nació independent, democràtica i transparent. Fem possible aquesta festa del dret de decidir, hi estem totes convidades i la ressaca serà èpica.»
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (49,9%) Març 2017 (49,9%) Abril 2017 (49,9%)

Bosch, Núria – Doctora en ciències econòmiques per la UB i membre del CATN
85% fletxa-verda «Em mantinc. No sé veure nous elements que escurcin més el camí. Sí que som més a prop és del xoc de trens, però hi ha encara moltes incerteses per a poder pronosticar res de diferent.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà
80% fletxa-verda «El maig no ha estat un mes tan trepidant com es preveu que seran els mesos vinents. S’ha avançat i, cosa què és més important, s’ha fet de manera ferma, sense tremolor de cames. I malgrat les amenaces constants s’ha licitat la compra d’urnes i s’ha anat a la boca del llop, a Madrid, a explicar les raons democràtiques pel referèndum. La manera de parlar dels polítics espanyols i les tergiversacions de la seva premsa denoten molts nervis. Molts. El govern català, per contra, sembla tranquil, serè, ferm i unit. I ja se sap que qui comet errades sempre és el que s’ha posat nerviós.»
Gener 2017 (65%Febrer 2017 (70%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (78%)

Calafat, Rosa – Lingüista
90% fletxa-verda «No badem. Hem entrat com a poble en un trànsit de fugida cap endavant. Els riscs, tots; les oportunitats, infinites. La dona de Lot, a l’Antic Testament, torna estàtua de sal per haver mirat cap enrere. El panorama que deixava era el desordre, l’incivisme. Nosaltres, com a nova nació d’Europa, posam la mirada al present, les urnes; i al futur, la construcció. I per als catalans de Mallorca i de València? L’esperança de la doble nacionalitat, ara com ara.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (80%)

Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà
85% fletxa-verda «Tot demostra que ens acostem al moment crucial. Des de Catalunya anem fent passos cap al referèndum per a aconseguir el nostre objectiu. El referèndum és la màxima expressió de la democràcia i sorprèn que hi hagi partits que no es decantin per la democràcia i prefereixin quedar-se en un estadi en què cada vegada perdem més drets democràtics. Les actituds que vénen de Madrid, els atacs a tots els qui vivim a Catalunya, el col·lapse a l’aeroport, l’atac als llibres escolars, les querelles als nostres representants són exemples d’aquest retrocés democràtic… Per això el conflicte es va perfilant entre la democràcia i el retrocés. Tinc totes les esperances que guanyi la democràcia i així hi guanyarem tots els qui vivim a Catalunya, independentment de què votem.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (78%) Maig 2017 (80%)

Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN
95% fletxa-verda «El fet que es doni per acabat el termini per a un pacte impossible, més destinat a un destinatari internacional i interior –els dits Comuns– que al govern espanyol, ho accelera tot. La data i la pregunta que coneixerem d’aquí a pocs dies, és el pas que tant hem esperat i que acabarà d’excitar el règim espanyol. Amb la data i la pregunta estarem al 95% de la ruptura. Una altra cosa és el recorregut posterior per a consolidar la independència.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (88%) Maig 2017 (88%)

Casagran, Roc – Escriptor
80% fletxa-verda«Els esdeveniments s’han de precipitar d’una vegada. Data, pregunta i campanya a favor del sí –o del no. Cal la determinació d’estar convençuts que ho farem i que s’aplicaran els resultats. Si això queda clar, no hi haurà qui ho pugui aturar.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (76%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (*) Maig 2017 (*)

Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès
90% fletxa-verda «Som a prop, i la culminació és fer el referèndum vinculant. Es constata determinació del govern d’organitzar-lo i d’executar-lo. A la població li arriba el missatge de fermesa. ‘Som una nació, nosaltres decidim’, aquell camí que iniciàvem com a poble organitzat el 2010 no s’atura. Ens cal, més que mai, anar units i plegats per assolir la llibertat del nostre poble. D’una altra banda, ha tornat el discurs de la por. Però la població és més madura i els fets i esdeveniments que han passat darrerament justifiquen més que mai el camí sense retorn de Catalunya.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (85%) Maig 2017 (80%)

Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora
90% fletxa-verda«Amb les últimes negatives de Rajoy, l’interès europeu per Catalunya agafa embranzida: el RUI i la declaració d’independència es perceben com a possibilitats reals. JxSí i la CUP avancen ferms; com més va, més probable és una oferta filibustera d’últim minut per part de l’estat. Però ara el joc ja ha començat i no s’hi valen marrades: cal convocar, votar i guanyar.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Colomer, Neus – Membre de l’ANC de Palafrugell
80% fletxa-verda «*»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (80%)

Corrons, Jordi – President d’Òmnium Bages
85% fletxa-verda «Havent rebut el darrer no del govern espanyol, i ja en van 18, els partits polítics i aquella part molt majoritària de la societat catalana compromesos amb el referèndum van assumint que l’haurem de tirar endavant unilateralment. Fins al punt que avui el debat no és tant, com havia passat fins ara, si el farem pactat o no, sinó que se centra a saber com el podem fer perquè sigui efectiu i vinculant. Molt aviat el president anunciarà la data i la pregunta del referèndum, i ens caldrà mantenir-nos ferms davant una ben possible ofensiva judicial, política i qui sap si policial de l’estat espanyol. És ben cert que fer el referèndum depèn de nosaltres i prou i no pas de les prohibicions de l’estat. I si no, només cal recordar que vam fer el 9-N, un acte de desobediència col·lectiva en tota regla.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (83%)

Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED
82% fletxa-verda «La Generalitat ha complert tot allò que raonablement s’ha d’exigir a un referèndum pactat. L’estat no vol diàleg i només té en consideració la repressió. Moralment, ja s’ha guanyat. Només falta posar en pràctica el RUI i, si no és possible, per força major, proclamar la DUI.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (80%)

Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB
95% fletxa-verda «Si finalment és el Pacte pel Referèndum qui assumeix la darrera paraula sobre la data i la pregunta de la consulta, el camí cap a la declaració unilateral d’independència és irreversible, perquè és clar que l’estat no permetrà el desplegament de les urnes i la DUI serà l’única opció possible. Per tant, un 95% de possibilitats que Catalunya es proclami independent. Una altra cosa és que arribi a ser-ho, que dependrà del grau de brutalitat de la reacció d’Espanya.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%) Març 2017 (92%) Abril 2017 (92%) Maig 2017 (95%)

Deulofeu, Joan – Membre de l’ANC de Palafrugell
90% fletxa-verda «El mes de gener vaig escriure: ‘Crec que entre el maig i el juny veurem esdeveniments.’ Doncs ja hi som, en plena ebullició i la tensió augmentant el voltatge. No puc pas saber quin serà el camí que es perfili pròximament, però certament, veient l’escala de declaracions i accions, només observo la necessitat que el govern es mantingui ferm en el calendari previst, tot plegat per poder fer el nostre camí cap a la independència amb les màximes garanties.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (85%) Maig 2017 (90%)

Domingo, Jordi – Advocat i membre de Constituïm
90% fletxa-verda «Entrem en els moments decisius en què tothom se sotmetrà a la prova definitiva. El procés d’acceleració ja ha començat. L’actuació del parlament –aprovació de la compra d’urnes; modificació del reglament; habilitació de la segona quinzena d’agost…– continua el camí adient i va marcant fites paradigmàtiques. Cada vegada es fa més evident –si és que ningú en tenia cap dubte– que el nostre parlament està disposat a exercir plenament la seva sobirania, malgrat crítiques, paranys, riscs i amenaces. D’una altra banda, la ciutadania persisteix i persevera a tot el país. Guanya pes específic la idea del dret d’autodeterminació. Tot es va fent irreversible. Contra tot això, l’estat espanyol només hi oposa la pròpia indolència, l’amenaça i l’error contumaç. Si no defallim, la partida la tenim guanyada. Només cal que tothom sàpiga, de manera intel·ligent i amb coratge, complir, i donar, allò que li pertoqui. Per això deixo el nostre últim 10% per a aquesta fase decisiva. »
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (86%) Maig 2017 (87%)

Escriche, Lluís – Membre de l’ANC de Berga
84% fletxa-verda «No és que el govern i el parlament no fessin les coses bé, però aquest mes crec que ens han transmès una gran sensació de seguretat i de saber a on ens dirigim. L’acord per a la compra de les urnes; la presentació a Madrid; la signatura del manifest dels 600 juristes on diuen que el referèndum no sols és legítim, sinó que també és legal i constitucional… L’empenta final serà quan ens diguin data i pregunta.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (69%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (77%)

Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC
96% fletxa-verda «És indubtable que aquest darrer mes hem fet un pas de gegant. Hem aconseguit la unitat, la seguretat en nosaltres mateixos, la certesa, la força necessària per a afrontar l’etapa més difícil i definitiva. No tenim cap bola de vidre ni podem garantir l’èxit, però sabem que tenim les eines per a guanyar i si les utilitzem bé i no fem errors, guanyarem.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (84%) Març 2017 (84%) Abril 2017 (89%) Maig 2017 (92%)

Forcades, Teresa – Metgessa, teòloga i monja benedictina
75% fletxa-verda «Em mantinc. La negativa del president Rajoy a obrir un diàleg sobre l’aspiració d’autodeterminació que és majoritària a Catalunya –80%–, ha confirmat de forma clara l’escenari de confrontació; és precisament el conflicte polític i les baralles que es produeixen en aquests moments ‘per dalt’ –entre elits i entre partits– que em fa mantenir en una puntuació alta, perquè fa recaure el pes del procés en la capacitat de resposta popular i aquesta, fins ara, no ens ha fallat.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (70%) Març 2017 (*) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (75%)

Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora
80% fletxa-verda «Tot i que tenim la sensació que el procés entra en fase d’acceleració, perquè necessàriament han de passar coses, els terminis poden no ser immediats. Per tant, som una mica on érem, però no ben bé. Per una banda, cal consolidar la unitat (que els comuns regategen excessivament i erròniament). Per una altra, cal veure quina és la resposta de la maquinària de l’estat a la fixació de data i pregunta i quina és la resposta a aquesta resposta. Aleshores sí que sabrem com va tot i què podem esperar. Tot i que el procés entra en fase d’absoluta incertesa, que anirem esbrinant a mesura que les coses passin.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (77%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (80%)

Gili, Eulàlia – Membre de l’ANC de Palamós
97% fletxa-verda «Aquesta setmana hem fet un pas de gegant. Rajoy ens ha sorprès contestant immediatament la carta del president Puigdemont, deixant ben clara una vegada més la negativa a negociar i això ha precipitat tot un seguit d’accions.
El comunicat conjunt de les entitats demanant data i pregunta no s’ha fet esperar i ha estat molt oportú per a satisfer les expectatives dels independentistes. També deu haver inquietat els unionistes per la força unitària i la capacitat de convocatòria que ha transmès. Ara, calma i serenitat. Mentre els representants del govern de Madrid van apujant el to de les amenaces fins a nivells a vegades ridículs, nosaltres continuem un camí ben traçat. Deixem fer… En aquest tram final hem d’actuar conjuntament entitats i institucions, sense fissures, i hem de confiar que així ho faran.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (85%) Maig 2017 (96%)

Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
98% fletxa-verda «Falten poc més de 120 dies. El referèndum s’ha de fer, es farà i es guanyarà. I després vindrà la feina, molta. Els nostres representants al parlament, 72 diputats i diputades, majoria absoluta, i el govern de la Generalitat, van fent la seva feina, i faran el que han de fer. Són legitimats pels nostres vots. El camí cap a la independència és a pocs metres del cim, poquets, dues passes. Està tot dit.»
Gener 2017 (95%) Febrer 2017 (97%) Març 2017 (97%) Abril 2017 (97%) Maig 2017 (98%)

Ibarz, Mercè – Escriptora, periodista i doctora en comunicació audiovisual per la UPF
50% fletxa-verda «Continuo sense veure canvis substancials en el termòmetre respecte dels dos mesos previs. És cert que des de l’estat la temperatura defensiva s’ha apujat i que el panorama col·lectiu s’ha fet més lleig en termes espanyols, però la independència continua essent una incògnita. Tanmateix, el Pacte pel Referèndum es belluga, o sigui que l’ampolla continua mig plena.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (66%) Abril 2017 (50%) Maig 2017 (50%)

Isern, Joan Josep – Crític literari, escriptor i autor del bloc ‘Totxanes, totxos i maons‘ de VilaWeb
92% fletxa-verda «Les cartes són a la vista i ja sabem –per si algú encara creia en miracles– que Espanya es nega a qualsevol acció que signifiqui un reconeixement del nostre dret de decidir. Saben que tenen les de perdre –molt a perdre, quan els deixem sols– i insisteixen en la via judicial i la tremendista. Per una altra banda, les forces polítiques catalanes no s’esforcen gaire a dissimular les seves limitacions, però la situació ja ha arribat a un punt sense retorn. Ara és quan hem d’estar amatents per a assolir el protagonisme que ens pertoca, no deixar-ne passar ni una i sortir al carrer així que calgui. Tic, tac, tic, tac…»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (84%) Abril 2017 (88%) Maig 2017 (90%)

Lázaro, Pilar – Membre de l’ANC d’Olvan
82% fletxa-verda «Perquè el temps passa. Sembla que el govern català té clara la convocatòria del referèndum. Queda clar també que des del govern espanyol no canviarà res. A mi m’ha resultat difícil d’entendre tants intents de negociació. Suposo que s’havia de fer de cara a l’exterior. Què falta doncs, ara? Falta que els comuns s’hi afegeixin i que hi hagi una més amplia majoria que voti, que voti el que vulgui, però que sigui representativa i no es repeteixi un nou 9-N. Això és possible? En tinc dubtes perquè ben bé no sé a què juguen. Seria un gran avenç per a la democràcia que s’aconseguís aquesta majoria. Esperem a dimarts a veure si es pot i si ho haurem de tirar endavant els que ho tenim clar.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (83%) Març 2017 (83%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (81%)

Llombart, Jofre – Periodista
60% fletxa-verda «És la majoria parlamentària que no s’oposa al referèndum: el 48% de JxS i la CUP + el 12% de CSQP, que més tard o més d’hora hauran de decidir si estan amb el 80% de la ciutadania que vol votar o amb un estat espanyol que ho vol impedir. La setmana vinent, amb l’anunci de la data i la pregunta, s’haurà de començar a aclarir tot plegat.»
Gener 2017 (48%) Febrer 2017 (53,3%) Març 2017 (53,3%) Abril 2017 (53,3%) Maig 2017 (55%)

Lluís, Joan-Lluís – Escriptor
75% fletxa-verda «La sensació de vertigen que és a punt d’apoderar-se de tots nosaltres recomana que, en aquest darrer mes sense data ni pregunta, tinguem una puntuació raonable. A partir del juny, tot serà sacseig i trepidació. I via fora.»
Gener 2017 (62%) Febrer 2017 (67%) Març 2017 (69%) Abril 2017 (73%) Maig 2017 (74%)

López Bofill, Hèctor – Escriptor i doctor en dret i professor de la UPF
75% fletxa-verda «Hi ha la determinació del govern català de fer el referèndum i la negativa absoluta del govern espanyol de negociar-ne els termes. S’acosta el moment de la ruptura que, per dur que sigui, no portarà a una integració sinó a emprendre la singladura definitiva cap a la constitució de la República Catalana com a subjecte de sobirania i la recerca de reconeixement internacional.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (55%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (70%) Maig 2017 (70%)

Martí, Tomeu – Periodista
92% fletxa-verda «Han passat moltes coses aquest darrer mes. El to amenaçador dels representants de l’estat espanyol ha augmentat d’intensitat i de volum. Malgrat això, l’independentisme es manté sòlid. Segurament, la cosa més inquietant és que aquestes passes es fan lentes i s’aprofita cada una per allargar una mica el procés. Quan hi hagi data i pregunta, l’horitzó serà molt clar i aleshores serà el moment que tothom –especialment els qui han mantingut una actitud més ambigua– es retrati. Quan comenci la campanya del referèndum, tindrem la independència a tocar. La franja del 8% que resta per assolir la independència ara quedaria repartida de la següent manera. Mitjans de comunicació: 1%; fermesa i cohesió del lideratge independentista: 0’5%; actitud i alineament del cos de Mossos d’Esquadra: 1%; alineament dels actors internacionals: 1’5%; i mobilització popular independentista: 4%.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (87%) Abril 2017 (89%) Maig 2017 (90%)

Martínez-Vernis, Núria – Poeta
60% fletxa-verda «A l’alça perquè la insistència és un grau, i un moment o altre, sumarem tants no del govern espanyol que revertiran inevitablement en un sí. Ens farem tan pesats que menjarem anissos.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (50%) Març 2017 (40%) Abril 2017 (50%) Maig 2017 (50%)

Mesquida, Biel – Escriptor i poeta
80% fletxa-verda «El fet que el cap del govern central, Rajoy, rebutgi l’oferta del govern català per negociar el referèndum fa que la situació es trobi en un punt sense tornada. No hi ha res a fer. El Pacte per Referèndum amb mig milió de signatures és tot un èxit. Abans de quinze dies ja hi haurà pregunta i data per al referèndum. Anam endavant! Tot aquest camí ja és independència, mental i real.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (60%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (77%)

Murlà, Josep – Membre de l’ANC del Baix Empordà
95% fletxa-verda «Ara el salt serà gros. Potser tinc massa bona fe, però el compromís mostrat pel govern és evident i me’l crec. Després de comprovar les reiterades negatives de l’estat espanyol, hem de tirar pel dret.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (90%) Abril 2017 (91%) Maig 2017 (92%)

Obrador, Pau – Sociòleg, geògraf i professor de la Universitat de Northumbria
80% fletxa-verda «Aquest mes han passat quatre fets destacats. El primer és el rebuig frontal de Rajoy a l’última oferta de diàleg de la Generalitat. Una altra pantalla passada. Ja no hi ha diàleg possible abans del referèndum. El segon és la victòria de Pedro Sánchez que debilita la capacitat repressiva del PP. Sánchez no donarà mai suport al referèndum, però tampoc no avalarà fàcilment mesures com l’article 155 de la constitució. El tercer fet és l’aprovació del pressupost de l’estat, especialment dur amb els Països Catalans. Es governa descaradament contra el País Valencià, Catalunya i les Illes alhora. I això no fa més que reforçar el procés i coordinar agendes polítiques. I quart, han començat ja les converses per fixar data i pregunta. Les divisions queden enrere. El mes de juny serà el decisiu. Un, dos, tres… Ens tirem a la piscina, plena de gent i d’il·lusió.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (70%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (75%)

Olid, Bel – Escriptora i presidenta de l’AELC
65% fletxa-verda«Sembla que arribem al cap del camí. La via del diàleg amb l’estat espanyol és definitivament esgotada i només hi ha l’opció de tirar endavant. Segurament ara falta la part més difícil. Sortirem al carrer en massa si l’estat espanyol decideix d’impedir la votació a la força? Com reaccionarà la comunitat internacional? Ens faran costat els ciutadans de la resta de l’estat? Si finalment aconseguim votar, guanyarà el sí? Hi ha una maledicció xinesa que diu ‘tant de bo et toqui viure temps interessants’. I sembla que sí, que ens ha tocat.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (51%) Març 2017 (55%) Abril 2017 (57%) Maig 2017 (55%)

Oliveres, Arcadi – Professor d’economia de la UAB i activista
30% fletxa-verda «Rebaixa la puntuació del mes anterior per tres factors: la manca de decisió en el cas Palau; la negativa coneguda però reiterada, encara amb més força, per part del govern central i que recentment ha anat acompanyada d’una important reticència per part del gran –que no pas el petit– empresariat de Catalunya; i la dedicació, gairebé exclusiva, al tema referèndum sense avançar gaire en la descripció del que més ens ha d’interessar i que és el país que volem.»
Gener 2017 (37%) Gener 2017 (37%) Març 2017 (37%) Abril 2017 (32%) Maig 2017 (35%)

Otamendi, Martxelo – Periodista
79% fletxa-verda«Després de l’última oferta del govern català a Mariano Rajoy, crec que s’entra en la recta final. El camí és marcat tot esperant de posar data i pregunta. Hi ha uns quants interrogants: com actuarà l’estat espanyol per evitar el referèndum, quina reacció tindrà Catalunya o com s’incentivarà la participació dels partidaris del no. Veurem.»
Gener 2017 (48%) Gener 2017 (65%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (73%) Maig 2017 (76%)

Pasqual, Gemma – Escriptora i vice-presidenta de l’Associació Cultural del País Valencià
85% fletxa-verda «Aviat el govern anunciarà data i pregunta per al referèndum. Aquest serà el punt de no-retorn i, en la meva opinió, la reacció de l’estat espanyol que vindrà a continuació serà la que accelerarà el procés.»
Gener 2017 (80%) Gener 2017 (80%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Passola, Isona – Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
65% fletxa-verda«Primer passarem pel referèndum –o el no-referèndum per la violència de l’estat. Segons la resposta de la societat civil i la fermesa del govern, la situació farà un salt endavant. Ara som a prop del referèndum, a un 100%. I a un 65% de la independència. Si he baixat en la puntuació és perquè ara ho veig més possible que mai, i per tant, vull ser subjectivament realista.»
Gener 2017 (65%) Gener 2017 (70%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (77%)

Peretó, Juli – Bioquímic i professor de la Universitat de València
90% fletxa-verda«Ha acabat la fase d’esperar una resposta per part del govern central, una resposta que mai no ha arribat i que en un món ideal hauria estat pactar la consulta i fer campanya pel no. Ara s’acosta el moment de les passes fermes cap al referèndum i la gran incògnita és què faran ells per impedir-ho. Llàstima que les veus sensates entre els partits i els intel·lectuals espanyols siguen tan estranyes…»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%) Març 2017 (90%) Abril 2017 (90%) Maig 2017 (90%)

Pérez, Carmen – Sociòloga
50% fletxa-verda«Semblava que, un cop escenificat el cop de porta de l’estat espanyol a la via pactada, finalment, es passaria via a organitzar el referèndum. En canvi, ens tornem a embolicar amb les demandes dels comuns, ressuscitem el Pacte Nacional pel Referèndum i tot plegat endarrereix l’anunci de la data i la pregunta.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (50%) Març 2017 (50%) Abril 2017 (50%) Maig 2017 (50%)

Pijoan, Gerard – President d’Òmnium Eixample
70% fletxa-verda «Mantinc la puntuació perquè, tot i que la sensació és que som a les portes d’una nova etapa, quant a fets continuem com fa un mes: pendents que s’anunciï la data i la pregunta. No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. Certament el Pacte pel Referèndum ha donat molt de joc:  ha situat el debat en la voluntat democràtica i ha posat l’estat espanyol en un paper vergonyós i de difícil comprensió internacional, com ara perseguir urnes. A més els partits independentistes semblen haver aparcat les diferències públicament. El gran repte del mes és anunciar el referèndum mirant de conservar la màxima unitat possible. Per fer-ho la ciutadania hem de pressionar perquè el referèndum sigui inevitable.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (70%) Maig 2017 (70%)

Pont, Albert – President del Cercle Català de Negocis
65% fletxa-verda «Estem en un moment d’impàs, tot esperant que el govern trobi el moment per a anunciar data i pregunta i la posterior convocatòria de referèndum. Encara hi ha massa preguntes sense resposta oficial per a dir que hem avançat respecte del termòmetre anterior.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (65%) Maig 2017 (65%)

Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
95% fletxa-verda «Els esdeveniments de final de maig han estat decisius per a anar finint el procés: l’estat ja s’ha pronunciat negant-se a pactar el referèndum. Cap gest en cap àmbit: ni social, ni judicial, ni econòmic, ni polític… Per resposta, només la repressiva i la recentralització. Cal que el govern i les institucions informin el món i els organismes internacionals de l’estat del procés. Cal no perdre aliats i guanyar-ne. Perquè tot s’accelerarà. Votarem al referèndum d’autodeterminació. Hi ha majoria parlamentària amb el suport de la gran majoria d’entitats i, sobretot, el suport del poble català. Però si l’estat l’impedeix, el parlament és determinant per a acabar el procés d’autodeterminació. Referèndum o declaració d’independència.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (87%) Març 2017 (87%) Abril 2017 (87%) Maig 2017 (89%)

Solano, Xavier – Politòleg
45%  «*»
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (45%)

Tubella, Imma – Catedràtica de comunicació i ex-rectora de la UOC
85% fletxa-verda «El procés continua i en la bona direcció, pacíficament, esgotant totes les possibilitats de diàleg i amb la legitimitat que li atorga la majoria parlamentària i el suport popular, que per molt que el vulguin menystenir, és únic en una qüestió com aquesta. A l’altra banda només hi ha negació, desorientació i amenaces. Continuem amb fermesa, el desenllaç s’acosta. »
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (75%)

Ustrell, Ricard – Periodista
30%  «*»
Gener 2017 (25%) Febrer 2017 (28%) Març 2017 (30%) Abril 2017 (*) Maig 2017 (*)

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Unim-nos per la DUI (Jordi Fornas, UPDIC)

LA DUI, ABANS O DESPRÉS S’HAURÀ DE FER, MILLOR ABANS.
(Salvador Molins, CA-UPDIC)

UNIM-NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA
(Jordi Fornas, Fundador de l’Updic, ex batlle de Gallifa)

—————–

SENSACIÓ D’INDEPENDÈNCIA:

DARRERA FASE DEL “PROCÉS DE RECUPERACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CATALANS”

PRIMER LA DUI:

Per això, tenint 72 diputats independentistes, la primera obligació democràtica d’obediència al Poble Català que ja s’ha expressat a les Consultes, a les Manifestacions massives, al 9N i sobretot al 27S, i la primera obligació assenyada (Els Referèndums es perden al Quèbec, a Escòcia i també  molt probablement a Catalunya, nosaltres ni som més llestos, ni millors,  ni més afortunats …) la primera obligació assenyada és la DUI, guanyadora ara mateix pels 72 diputats, majoria absoluta al Parlament de Catalunya, i guanyadora per legal i homologada internacionalment pel Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

“Falta el 5% per culminar la Ruptura”  (Salvador Molins, CA-UPDIC)

Llegir i rellegir i anar subratllant ….


“Només falta el RUI i, si no és possible, per força major, proclamar la DUI” (Ramon Cotarelo)


“Amb la data i la pregunta estarem al 95% de la ruptura” (Salvador Cardús)

 

“I per als catalans de Mallorca i de València? L’esperança de la doble nacionalitat, ara com ara.»  (Rosa Calafat)


PERILL:    com més va, més probable és una oferta filibustera d’últim minut per part de l’estat

Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà
80% fletxa-verda «El maig no ha estat un mes tan trepidant com es preveu que seran els mesos vinents. S’ha avançat i, cosa què és més important, s’ha fet de manera ferma, sense tremolor de cames. I malgrat les amenaces constants s’ha licitat la compra d’urnes i s’ha anat a la boca del llop, a Madrid, a explicar les raons democràtiques pel referèndum. La manera de parlar dels polítics espanyols i les tergiversacions de la seva premsa denoten molts nervis. Molts. El govern català, per contra, sembla tranquil, serè, ferm i unit. I ja se sap que qui comet errades sempre és el que s’ha posat nerviós.»
Gener 2017 (65%Febrer 2017 (70%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (78%)

Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB 95% fletxa-verda «Si finalment és el Pacte pel Referèndum qui assumeix la darrera paraula sobre la data i la pregunta de la consulta, el camí cap a la declaració unilateral d’independència és irreversible, perquè és clar que l’estat no permetrà el desplegament de les urnes i la DUI serà l’única opció possible. Per tant, un 95% de possibilitats que Catalunya es proclami independent. Una altra cosa és que arribi a ser-ho, que dependrà del grau de brutalitat de la reacció d’Espanya.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%) Març 2017 (92%) Abril 2017 (92%) Maig 2017 (95%

<L’estat no s’enfrontarà cara a cara al Referèndum, farà com al 9N, si guanya el Sí dirà que sense pacte no és vàlid (comissió Venècia), si guanya el No dirà que sí que és vàlid, que l’estat espanyol és molt democràtic i que el referèndum s’ha perdut. Aleshores haurem d’esperar l’UPDIC (Units per a Declarar la Independència Catalana) compromés amb la DUI i l’ANC compromesa de veritat en la Via Bàltica i en la DUI. Els 72 i la Via Catalana hauran fracassat.>  Salvador Molins, CA-UPDIC.>

Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED
82% fletxa-verda «La Generalitat ha complert tot allò que raonablement s’ha d’exigir a un referèndum pactat. L’estat no vol diàleg i només té en consideració la repressió. Moralment, ja s’ha guanyat. Només falta posar en pràctica el RUI i, si no és possible, per força major, proclamar la DUI.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (80%)


Calafat, Rosa – Lingüista
90% fletxa-verda «No badem. Hem entrat com a poble en un trànsit de fugida cap endavant. Els riscs, tots; les oportunitats, infinites. La dona de Lot, a l’Antic Testament, torna estàtua de sal per haver mirat cap enrere. El panorama que deixava era el desordre, l’incivisme. Nosaltres, com a nova nació d’Europa, posam la mirada al present, les urnes; i al futur, la construcció. I per als catalans de Mallorca i de València? L’esperança de la doble nacionalitat, ara com ara.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (80%)

Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN
95% fletxa-verda «El fet que es doni per acabat el termini per a un pacte impossible, més destinat a un destinatari internacional i interior –els dits Comuns– que al govern espanyol, ho accelera tot. La data i la pregunta que coneixerem d’aquí a pocs dies, és el pas que tant hem esperat i que acabarà d’excitar el règim espanyol. Amb la data i la pregunta estarem al 95% de la ruptura.

Una altra cosa és el recorregut posterior per a consolidar la independència.» <el 5%>
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (88%) Maig 2017 (88%)

PERILL:    com més va, més probable és una oferta filibustera d’últim minut per part de l’estat

Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora
90% fletxa-verda«Amb les últimes negatives de Rajoy, l’interès europeu per Catalunya agafa embranzida: el RUI i la declaració d’independència es perceben com a possibilitats reals. JxSí i la CUP avancen ferms; com més va, més probable és una oferta filibustera d’últim minut per part de l’estat. Però ara el joc ja ha començat i no s’hi valen marrades: cal convocar, votar i guanyar.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès
90% fletxa-verda «Som a prop, i la culminació és fer el referèndum vinculant. Es constata determinació del govern d’organitzar-lo i d’executar-lo. A la població li arriba el missatge de fermesa. ‘Som una nació, nosaltres decidim’, aquell camí que iniciàvem com a poble organitzat el 2010 no s’atura. Ens cal, més que mai, anar units i plegats per assolir la llibertat del nostre poble. D’una altra banda, ha tornat el discurs de la por. Però la població és més madura i els fets i esdeveniments que han passat darrerament justifiquen més que mai el camí sense retorn de Catalunya.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (85%) Maig 2017 (80%)

 

 

Calafat, Rosa – Lingüista
90% fletxa-verda «No badem. Hem entrat com a poble en un trànsit de fugida cap endavant. Els riscs, tots; les oportunitats, infinites. La dona de Lot, a l’Antic Testament, torna estàtua de sal per haver mirat cap enrere. El panorama que deixava era el desordre, l’incivisme. Nosaltres, com a nova nació d’Europa, posam la mirada al present, les urnes; i al futur, la construcció. I per als catalans de Mallorca i de València? L’esperança de la doble nacionalitat, ara com ara.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (80%)


FALS: Si guanya el “NO” (pot guanyar la democràcia?) però perd segur Catalunya i tots els catalans.

 

Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà
85% fletxa-verda «Tot demostra que ens acostem al moment crucial. Des de Catalunya anem fent passos cap al referèndum per a aconseguir el nostre objectiu. El referèndum és la màxima expressió de la democràcia i sorprèn que hi hagi partits que no es decantin per la democràcia i prefereixin quedar-se en un estadi en què cada vegada perdem més drets democràtics. Les actituds que vénen de Madrid, els atacs a tots els qui vivim a Catalunya, el col·lapse a l’aeroport, l’atac als llibres escolars, les querelles als nostres representants són exemples d’aquest retrocés democràtic… Per això el conflicte es va perfilant entre la democràcia i el retrocés. Tinc totes les esperances que guanyi la democràcia i així hi guanyarem tots els qui vivim a Catalunya, independentment de què votem.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (78%) Maig 2017 (80%)

 

PRIMER LA DUI:  

Per això, tenint 72 diputats independentistes, la primera obligació democràtica d’obediència al Poble Català que ja s’ha expressat a les Consultes, a les Manifestacions massives, al 9N i sobretot al 27S, i la primera obligació assenyada (Els Referèndums es perden al Quèbec, a Escòcia i també  molt probablement a Catalunya, nosaltres ni som més llestos, ni millors,  ni més afortunats …) la primera obligació assenyada és la DUI, guanyadora ara mateix pels 72 diputats, majoria absoluta al Parlament de Catalunya, i guanyadora per legal i homologada internacionalment pel Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

90% fletxa-verda «Entrem en els moments decisius en què tothom se sotmetrà a la prova definitiva.
El procés d’acceleració ja ha començat. L’actuació del parlament –aprovació de la compra d’urnes; modificació del reglament; habilitació de la segona quinzena d’agost…– continua el camí adient i va marcant fites paradigmàtiques. Cada vegada es fa més evident –si és que ningú en tenia cap dubte– que el nostre parlament està disposat a exercir plenament la seva sobirania, malgrat crítiques, paranys, riscs i amenaces. D’una altra banda, la ciutadania persisteix i persevera a tot el país. Guanya pes específic la idea del dret d’autodeterminació. Tot es va fent irreversible. Contra tot això, l’estat espanyol només hi oposa la pròpia indolència, l’amenaça i l’error contumaç. Si no defallim, la partida la tenim guanyada. Només cal que tothom sàpiga, de manera intel·ligent i amb coratge, complir, i donar, allò que li pertoqui. Per això deixo el nostre últim 10% per a aquesta fase decisiva. »
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (86%) Maig 2017 (87%)

 

84% fletxa-verda «No és que el govern i el parlament no fessin les coses bé, però aquest mes crec que ens han transmès una gran sensació de seguretat i de saber a on ens dirigim. L’acord per a la compra de les urnes; la presentació a Madrid; la signatura del manifest dels 600 juristes on diuen que el referèndum no sols és legítim, sinó que també és legal i constitucional… L’empenta final serà quan ens diguin data i pregunta.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (69%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (77%)

TENIM LES EINES APUNT?    ON TENIM LA DUI?      SABEU QUE ELS REFERÊNDUMS ES PERDEN?     SABEU QUE TENIU/TENIM 72 DIPUTATS PER A FER LA DUI ABANS DEL REFERÈNDUM?:

Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC
96% fletxa-verda «És indubtable que aquest darrer mes hem fet un pas de gegant. Hem aconseguit la unitat, la seguretat en nosaltres mateixos, la certesa, la força necessària per a afrontar l’etapa més difícil i definitiva. No tenim cap bola de vidre ni podem garantir l’èxit, però sabem que tenim les eines per a guanyar i si les utilitzem bé i no fem errors, guanyarem.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (84%) Març 2017 (84%) Abril 2017 (89%) Maig 2017 (92%)

COMPATRIOTES, LA UNITAT PER A LA DUI !

Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora
80% fletxa-verda «Tot i que tenim la sensació que el procés entra en fase d’acceleració, perquè necessàriament han de passar coses, els terminis poden no ser immediats. Per tant, som una mica on érem, però no ben bé. Per una banda, cal consolidar la unitat (que els comuns regategen excessivament i erròniament). Per una altra, cal veure quina és la resposta de la maquinària de l’estat a la fixació de data i pregunta i quina és la resposta a aquesta resposta.

Aleshores sí que sabrem com va tot i què podem esperar.

Tot i que el procés entra en fase d’absoluta incertesa, que anirem esbrinant a mesura que les coses passin.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (77%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (80%)

 

Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
98% fletxa-verda «Falten poc més de 120 dies. El referèndum s’ha de fer, es farà i es guanyarà. I després vindrà la feina, molta. Els nostres representants al parlament, 72 diputats i diputades, majoria absoluta, i el govern de la Generalitat, van fent la seva feina, i faran el que han de fer. Són legitimats pels nostres vots. El camí cap a la independència és a pocs metres del cim, poquets, dues passes. Està tot dit.»
Gener 2017 (95%) Febrer 2017 (97%) Març 2017 (97%) Abril 2017 (97%) Maig 2017 (98%)

 

Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
95% fletxa-verda «Els esdeveniments de final de maig han estat decisius per a anar finint el procés: l’estat ja s’ha pronunciat negant-se a pactar el referèndum. Cap gest en cap àmbit: ni social, ni judicial, ni econòmic, ni polític… Per resposta, només la repressiva i la recentralització. Cal que el govern i les institucions informin el món i els organismes internacionals de l’estat del procés. Cal no perdre aliats i guanyar-ne. Perquè tot s’accelerarà. Votarem al referèndum d’autodeterminació. Hi ha majoria parlamentària amb el suport de la gran majoria d’entitats i, sobretot, el suport del poble català. Però si l’estat l’impedeix, el parlament és determinant per a acabar el procés d’autodeterminació.    Referèndum o declaració d’independència.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (87%) Març 2017 (87%) Abril 2017 (87%) Maig 2017 (89%)

 

……………..

 

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-sensacio-de-la-independencia-frega-el-80-pocs-abans-de-lanunci-de-la-data-i-la-pregunta-termometre-referendum/

 

El termòmetre de la independència diu que hem recorregut un 79,2% del procés, dos punts i escaig més que no pas ara fa un mes. Segons que ha dit el govern, l’anunci de la data i la pregunta del referèndum són a tocar, i gairebé totes les valoracions ho subratllen com un fet positiu. Però per a alguns la situació és la mateixa de fa un mes.

Alabajos, Pau – Músic
70% fletxa-verda «El PP s’ha tancat, posa bastons a les rodes del procés i torpedina el diàleg sense cap mirament. Nihil novum sub sole. Tothom sabíem que passaria, crònica d’un democraticidi anunciat. Ara arriba el moment de la veritat: com que el referèndum serà impossible d’acordar amb el govern espanyol, els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya ja no poden aclucar-se d’ulls. El procés ha arribat a un punt de no-retorn: o continuar negociant amb una paret pels segles dels segles, o fer un pas endavant i aferrar-se a les urnes, a la democràcia i a la desobediència civil com a única via possible per a garantir un futur digne per als principatins. Ara i ací, s’han acabat els debats sobre el sexe dels àngels, s’han acabat la puta i la Ramoneta i s’han acabat les excuses de mal pagador. Passar o no passar el Rubicó, aquesta és la qüestió.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (66%) Març 2017 (67%) Abril 2017 (68%) Maig 2017 (69%)

Albinyana, Pep – Periodista
90% fletxa-verda «Ara pareix que vinguen presses, com si tot fóra a punt de precipitar-se perquè se senten més crits. En realitat, de sorpresa no n’hi ha hagut cap, i no es tracta de córrer perquè no fugim de ningú. Mantinguem el ritme i la ruta que ens han dut ja al 90%, i gaudim del viatge que fem.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (70%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Altaió, Vicenç – Escriptor i pensador
100% fletxa-verda «Res de l’estat no s’ha mogut d’ençà que vam començar a caminar. Hem rebut deslegitimació del fet democràtic, operacions secretes a la contra i càstigs. Res a parlar. Ens volen ficar la por al cos i que no posem les urnes sota amenaça. Espanya, l’Espanya de la constitució monàrquica i de les autonomies, envellida, fa figa per corrupció, per centralisme i per incapacitat. Les peces de l’escaquer no s’han mogut: ni l’immobilisme dels unionistes, ni les ambigüitats dels tactismes, ni la fermesa dels independentistes a voler posar la democràcia en valor. El relat positiu continua essent un valor: la independència per a reescriure la història que no ens deixen escriure, per a viure el que ens priven. Per a poder ser i per poder a estar. De cop, tot s’accelera.»
Gener 2017 (100%) Febrer 2017 (100%) Març 2017 (50%) Abril 2017 (100%) Maig 2017 (100%)

Antich, Xavier – Filòsof
70% fletxa-verda «Les novetats del mes de maig porten el procés a les portes del moment definitiu. El mig milió de signatures en favor del referèndum recollides pel Pacte Nacional pel Referèndum; la proposta institucional del MHP al govern espanyol per a negociar el referèndum, la resposta negativa del govern de Rajoy a obrir cap mena de diàleg sobre aquest tema i els intents d’intoxicació qualificant-lo de cop d’estat; la necessitat, formulada per membres del govern de la Generalitat, per les forces parlamentàries en favor del referèndum i pels moviments socials favorables a la independència, d’anunciar aviat la data i la pregunta del referèndum: aquests tres fets palesen la proximitat del moment definitiu de l’anunci i la convocatòria del referèndum, al davant del qual ja no valen subterfugis ni demores. El juny serà el punt d’inflexió definitiu.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (55%) Abril 2017 (60%) Maig 2017 (65%)

Bertran, Lloll – Actriu
91% fletxa-verda «No correm tant com en Kilian Jornet, però avancem amb decisió i coronarem el cim de la llibertat. Com deia Joan Maragall, ‘Adéu, Espanya!’. Adéu-siau… au… au… au… au…!»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (88%) Abril 2017 (88%) Maig 2017 (90%)

Boatella, Dolors – Creativa
97% fletxa-verda «Som al 97% d’una data per al referèndum, hi falta el 3%. Una votació vinculant és en ella mateixa una mostra de país lliure. La primera depèn d’esdevenir una nació independent, democràtica i transparent. Fem possible aquesta festa del dret de decidir, hi estem totes convidades i la ressaca serà èpica.»
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (49,9%) Març 2017 (49,9%) Abril 2017 (49,9%)

Bosch, Núria – Doctora en ciències econòmiques per la UB i membre del CATN
85% fletxa-verda «Em mantinc. No sé veure nous elements que escurcin més el camí. Sí que som més a prop és del xoc de trens, però hi ha encara moltes incerteses per a poder pronosticar res de diferent.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà
80% fletxa-verda «El maig no ha estat un mes tan trepidant com es preveu que seran els mesos vinents. S’ha avançat i, cosa què és més important, s’ha fet de manera ferma, sense tremolor de cames. I malgrat les amenaces constants s’ha licitat la compra d’urnes i s’ha anat a la boca del llop, a Madrid, a explicar les raons democràtiques pel referèndum. La manera de parlar dels polítics espanyols i les tergiversacions de la seva premsa denoten molts nervis. Molts. El govern català, per contra, sembla tranquil, serè, ferm i unit. I ja se sap que qui comet errades sempre és el que s’ha posat nerviós.»
Gener 2017 (65%Febrer 2017 (70%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (78%)

Calafat, Rosa – Lingüista
90% fletxa-verda «No badem. Hem entrat com a poble en un trànsit de fugida cap endavant. Els riscs, tots; les oportunitats, infinites. La dona de Lot, a l’Antic Testament, torna estàtua de sal per haver mirat cap enrere. El panorama que deixava era el desordre, l’incivisme. Nosaltres, com a nova nació d’Europa, posam la mirada al present, les urnes; i al futur, la construcció. I per als catalans de Mallorca i de València? L’esperança de la doble nacionalitat, ara com ara.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (80%)

Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà
85% fletxa-verda «Tot demostra que ens acostem al moment crucial. Des de Catalunya anem fent passos cap al referèndum per a aconseguir el nostre objectiu. El referèndum és la màxima expressió de la democràcia i sorprèn que hi hagi partits que no es decantin per la democràcia i prefereixin quedar-se en un estadi en què cada vegada perdem més drets democràtics. Les actituds que vénen de Madrid, els atacs a tots els qui vivim a Catalunya, el col·lapse a l’aeroport, l’atac als llibres escolars, les querelles als nostres representants són exemples d’aquest retrocés democràtic… Per això el conflicte es va perfilant entre la democràcia i el retrocés. Tinc totes les esperances que guanyi la democràcia i així hi guanyarem tots els qui vivim a Catalunya, independentment de què votem.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (78%) Maig 2017 (80%)

Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN
95% fletxa-verda «El fet que es doni per acabat el termini per a un pacte impossible, més destinat a un destinatari internacional i interior –els dits Comuns– que al govern espanyol, ho accelera tot. La data i la pregunta que coneixerem d’aquí a pocs dies, és el pas que tant hem esperat i que acabarà d’excitar el règim espanyol. Amb la data i la pregunta estarem al 95% de la ruptura. Una altra cosa és el recorregut posterior per a consolidar la independència.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (88%) Maig 2017 (88%)

Casagran, Roc – Escriptor
80% fletxa-verda«Els esdeveniments s’han de precipitar d’una vegada. Data, pregunta i campanya a favor del sí –o del no. Cal la determinació d’estar convençuts que ho farem i que s’aplicaran els resultats. Si això queda clar, no hi haurà qui ho pugui aturar.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (76%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (*) Maig 2017 (*)

Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès
90% fletxa-verda «Som a prop, i la culminació és fer el referèndum vinculant. Es constata determinació del govern d’organitzar-lo i d’executar-lo. A la població li arriba el missatge de fermesa. ‘Som una nació, nosaltres decidim’, aquell camí que iniciàvem com a poble organitzat el 2010 no s’atura. Ens cal, més que mai, anar units i plegats per assolir la llibertat del nostre poble. D’una altra banda, ha tornat el discurs de la por. Però la població és més madura i els fets i esdeveniments que han passat darrerament justifiquen més que mai el camí sense retorn de Catalunya.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (85%) Maig 2017 (80%)

Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora
90% fletxa-verda«Amb les últimes negatives de Rajoy, l’interès europeu per Catalunya agafa embranzida: el RUI i la declaració d’independència es perceben com a possibilitats reals. JxSí i la CUP avancen ferms; com més va, més probable és una oferta filibustera d’últim minut per part de l’estat. Però ara el joc ja ha començat i no s’hi valen marrades: cal convocar, votar i guanyar.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Colomer, Neus – Membre de l’ANC de Palafrugell
80% fletxa-verda «*»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (80%)

Corrons, Jordi – President d’Òmnium Bages
85% fletxa-verda «Havent rebut el darrer no del govern espanyol, i ja en van 18, els partits polítics i aquella part molt majoritària de la societat catalana compromesos amb el referèndum van assumint que l’haurem de tirar endavant unilateralment. Fins al punt que avui el debat no és tant, com havia passat fins ara, si el farem pactat o no, sinó que se centra a saber com el podem fer perquè sigui efectiu i vinculant. Molt aviat el president anunciarà la data i la pregunta del referèndum, i ens caldrà mantenir-nos ferms davant una ben possible ofensiva judicial, política i qui sap si policial de l’estat espanyol. És ben cert que fer el referèndum depèn de nosaltres i prou i no pas de les prohibicions de l’estat. I si no, només cal recordar que vam fer el 9-N, un acte de desobediència col·lectiva en tota regla.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (83%)

Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED
82% fletxa-verda «La Generalitat ha complert tot allò que raonablement s’ha d’exigir a un referèndum pactat. L’estat no vol diàleg i només té en consideració la repressió. Moralment, ja s’ha guanyat. Només falta posar en pràctica el RUI i, si no és possible, per força major, proclamar la DUI.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (80%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (80%)

Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB
95% fletxa-verda «Si finalment és el Pacte pel Referèndum qui assumeix la darrera paraula sobre la data i la pregunta de la consulta, el camí cap a la declaració unilateral d’independència és irreversible, perquè és clar que l’estat no permetrà el desplegament de les urnes i la DUI serà l’única opció possible. Per tant, un 95% de possibilitats que Catalunya es proclami independent. Una altra cosa és que arribi a ser-ho, que dependrà del grau de brutalitat de la reacció d’Espanya.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%) Març 2017 (92%) Abril 2017 (92%) Maig 2017 (95%)

Deulofeu, Joan – Membre de l’ANC de Palafrugell
90% fletxa-verda «El mes de gener vaig escriure: ‘Crec que entre el maig i el juny veurem esdeveniments.’ Doncs ja hi som, en plena ebullició i la tensió augmentant el voltatge. No puc pas saber quin serà el camí que es perfili pròximament, però certament, veient l’escala de declaracions i accions, només observo la necessitat que el govern es mantingui ferm en el calendari previst, tot plegat per poder fer el nostre camí cap a la independència amb les màximes garanties.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (85%) Maig 2017 (90%)

Domingo, Jordi – Advocat i membre de Constituïm
90% fletxa-verda «Entrem en els moments decisius en què tothom se sotmetrà a la prova definitiva. El procés d’acceleració ja ha començat. L’actuació del parlament –aprovació de la compra d’urnes; modificació del reglament; habilitació de la segona quinzena d’agost…– continua el camí adient i va marcant fites paradigmàtiques. Cada vegada es fa més evident –si és que ningú en tenia cap dubte– que el nostre parlament està disposat a exercir plenament la seva sobirania, malgrat crítiques, paranys, riscs i amenaces. D’una altra banda, la ciutadania persisteix i persevera a tot el país. Guanya pes específic la idea del dret d’autodeterminació. Tot es va fent irreversible. Contra tot això, l’estat espanyol només hi oposa la pròpia indolència, l’amenaça i l’error contumaç. Si no defallim, la partida la tenim guanyada. Només cal que tothom sàpiga, de manera intel·ligent i amb coratge, complir, i donar, allò que li pertoqui. Per això deixo el nostre últim 10% per a aquesta fase decisiva. »
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (86%) Maig 2017 (87%)

Escriche, Lluís – Membre de l’ANC de Berga
84% fletxa-verda «No és que el govern i el parlament no fessin les coses bé, però aquest mes crec que ens han transmès una gran sensació de seguretat i de saber a on ens dirigim. L’acord per a la compra de les urnes; la presentació a Madrid; la signatura del manifest dels 600 juristes on diuen que el referèndum no sols és legítim, sinó que també és legal i constitucional… L’empenta final serà quan ens diguin data i pregunta.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (69%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (77%)

Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC
96% fletxa-verda «És indubtable que aquest darrer mes hem fet un pas de gegant. Hem aconseguit la unitat, la seguretat en nosaltres mateixos, la certesa, la força necessària per a afrontar l’etapa més difícil i definitiva. No tenim cap bola de vidre ni podem garantir l’èxit, però sabem que tenim les eines per a guanyar i si les utilitzem bé i no fem errors, guanyarem.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (84%) Març 2017 (84%) Abril 2017 (89%) Maig 2017 (92%)

Forcades, Teresa – Metgessa, teòloga i monja benedictina
75% fletxa-verda «Em mantinc. La negativa del president Rajoy a obrir un diàleg sobre l’aspiració d’autodeterminació que és majoritària a Catalunya –80%–, ha confirmat de forma clara l’escenari de confrontació; és precisament el conflicte polític i les baralles que es produeixen en aquests moments ‘per dalt’ –entre elits i entre partits– que em fa mantenir en una puntuació alta, perquè fa recaure el pes del procés en la capacitat de resposta popular i aquesta, fins ara, no ens ha fallat.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (70%) Març 2017 (*) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (75%)

Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora
80% fletxa-verda «Tot i que tenim la sensació que el procés entra en fase d’acceleració, perquè necessàriament han de passar coses, els terminis poden no ser immediats. Per tant, som una mica on érem, però no ben bé. Per una banda, cal consolidar la unitat (que els comuns regategen excessivament i erròniament). Per una altra, cal veure quina és la resposta de la maquinària de l’estat a la fixació de data i pregunta i quina és la resposta a aquesta resposta. Aleshores sí que sabrem com va tot i què podem esperar. Tot i que el procés entra en fase d’absoluta incertesa, que anirem esbrinant a mesura que les coses passin.»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (77%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (80%)

Gili, Eulàlia – Membre de l’ANC de Palamós
97% fletxa-verda «Aquesta setmana hem fet un pas de gegant. Rajoy ens ha sorprès contestant immediatament la carta del president Puigdemont, deixant ben clara una vegada més la negativa a negociar i això ha precipitat tot un seguit d’accions.
El comunicat conjunt de les entitats demanant data i pregunta no s’ha fet esperar i ha estat molt oportú per a satisfer les expectatives dels independentistes. També deu haver inquietat els unionistes per la força unitària i la capacitat de convocatòria que ha transmès. Ara, calma i serenitat. Mentre els representants del govern de Madrid van apujant el to de les amenaces fins a nivells a vegades ridículs, nosaltres continuem un camí ben traçat. Deixem fer… En aquest tram final hem d’actuar conjuntament entitats i institucions, sense fissures, i hem de confiar que així ho faran.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (85%) Abril 2017 (85%) Maig 2017 (96%)

Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
98% fletxa-verda «Falten poc més de 120 dies. El referèndum s’ha de fer, es farà i es guanyarà. I després vindrà la feina, molta. Els nostres representants al parlament, 72 diputats i diputades, majoria absoluta, i el govern de la Generalitat, van fent la seva feina, i faran el que han de fer. Són legitimats pels nostres vots. El camí cap a la independència és a pocs metres del cim, poquets, dues passes. Està tot dit.»
Gener 2017 (95%) Febrer 2017 (97%) Març 2017 (97%) Abril 2017 (97%) Maig 2017 (98%)

Ibarz, Mercè – Escriptora, periodista i doctora en comunicació audiovisual per la UPF
50% fletxa-verda «Continuo sense veure canvis substancials en el termòmetre respecte dels dos mesos previs. És cert que des de l’estat la temperatura defensiva s’ha apujat i que el panorama col·lectiu s’ha fet més lleig en termes espanyols, però la independència continua essent una incògnita. Tanmateix, el Pacte pel Referèndum es belluga, o sigui que l’ampolla continua mig plena.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (66%) Abril 2017 (50%) Maig 2017 (50%)

Isern, Joan Josep – Crític literari, escriptor i autor del bloc ‘Totxanes, totxos i maons‘ de VilaWeb
92% fletxa-verda «Les cartes són a la vista i ja sabem –per si algú encara creia en miracles– que Espanya es nega a qualsevol acció que signifiqui un reconeixement del nostre dret de decidir. Saben que tenen les de perdre –molt a perdre, quan els deixem sols– i insisteixen en la via judicial i la tremendista. Per una altra banda, les forces polítiques catalanes no s’esforcen gaire a dissimular les seves limitacions, però la situació ja ha arribat a un punt sense retorn. Ara és quan hem d’estar amatents per a assolir el protagonisme que ens pertoca, no deixar-ne passar ni una i sortir al carrer així que calgui. Tic, tac, tic, tac…»
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (80%) Març 2017 (84%) Abril 2017 (88%) Maig 2017 (90%)

Lázaro, Pilar – Membre de l’ANC d’Olvan
82% fletxa-verda «Perquè el temps passa. Sembla que el govern català té clara la convocatòria del referèndum. Queda clar també que des del govern espanyol no canviarà res. A mi m’ha resultat difícil d’entendre tants intents de negociació. Suposo que s’havia de fer de cara a l’exterior. Què falta doncs, ara? Falta que els comuns s’hi afegeixin i que hi hagi una més amplia majoria que voti, que voti el que vulgui, però que sigui representativa i no es repeteixi un nou 9-N. Això és possible? En tinc dubtes perquè ben bé no sé a què juguen. Seria un gran avenç per a la democràcia que s’aconseguís aquesta majoria. Esperem a dimarts a veure si es pot i si ho haurem de tirar endavant els que ho tenim clar.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (83%) Març 2017 (83%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (81%)

Llombart, Jofre – Periodista
60% fletxa-verda «És la majoria parlamentària que no s’oposa al referèndum: el 48% de JxS i la CUP + el 12% de CSQP, que més tard o més d’hora hauran de decidir si estan amb el 80% de la ciutadania que vol votar o amb un estat espanyol que ho vol impedir. La setmana vinent, amb l’anunci de la data i la pregunta, s’haurà de començar a aclarir tot plegat.»
Gener 2017 (48%) Febrer 2017 (53,3%) Març 2017 (53,3%) Abril 2017 (53,3%) Maig 2017 (55%)

Lluís, Joan-Lluís – Escriptor
75% fletxa-verda «La sensació de vertigen que és a punt d’apoderar-se de tots nosaltres recomana que, en aquest darrer mes sense data ni pregunta, tinguem una puntuació raonable. A partir del juny, tot serà sacseig i trepidació. I via fora.»
Gener 2017 (62%) Febrer 2017 (67%) Març 2017 (69%) Abril 2017 (73%) Maig 2017 (74%)

López Bofill, Hèctor – Escriptor i doctor en dret i professor de la UPF
75% fletxa-verda «Hi ha la determinació del govern català de fer el referèndum i la negativa absoluta del govern espanyol de negociar-ne els termes. S’acosta el moment de la ruptura que, per dur que sigui, no portarà a una integració sinó a emprendre la singladura definitiva cap a la constitució de la República Catalana com a subjecte de sobirania i la recerca de reconeixement internacional.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (55%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (70%) Maig 2017 (70%)

Martí, Tomeu – Periodista
92% fletxa-verda «Han passat moltes coses aquest darrer mes. El to amenaçador dels representants de l’estat espanyol ha augmentat d’intensitat i de volum. Malgrat això, l’independentisme es manté sòlid. Segurament, la cosa més inquietant és que aquestes passes es fan lentes i s’aprofita cada una per allargar una mica el procés. Quan hi hagi data i pregunta, l’horitzó serà molt clar i aleshores serà el moment que tothom –especialment els qui han mantingut una actitud més ambigua– es retrati. Quan comenci la campanya del referèndum, tindrem la independència a tocar. La franja del 8% que resta per assolir la independència ara quedaria repartida de la següent manera. Mitjans de comunicació: 1%; fermesa i cohesió del lideratge independentista: 0’5%; actitud i alineament del cos de Mossos d’Esquadra: 1%; alineament dels actors internacionals: 1’5%; i mobilització popular independentista: 4%.»
Gener 2017 (80%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (87%) Abril 2017 (89%) Maig 2017 (90%)

Martínez-Vernis, Núria – Poeta
60% fletxa-verda «A l’alça perquè la insistència és un grau, i un moment o altre, sumarem tants no del govern espanyol que revertiran inevitablement en un sí. Ens farem tan pesats que menjarem anissos.»
Gener 2017 (70%) Febrer 2017 (50%) Març 2017 (40%) Abril 2017 (50%) Maig 2017 (50%)

Mesquida, Biel – Escriptor i poeta
80% fletxa-verda «El fet que el cap del govern central, Rajoy, rebutgi l’oferta del govern català per negociar el referèndum fa que la situació es trobi en un punt sense tornada. No hi ha res a fer. El Pacte per Referèndum amb mig milió de signatures és tot un èxit. Abans de quinze dies ja hi haurà pregunta i data per al referèndum. Anam endavant! Tot aquest camí ja és independència, mental i real.»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (60%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (77%)

Murlà, Josep – Membre de l’ANC del Baix Empordà
95% fletxa-verda «Ara el salt serà gros. Potser tinc massa bona fe, però el compromís mostrat pel govern és evident i me’l crec. Després de comprovar les reiterades negatives de l’estat espanyol, hem de tirar pel dret.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (85%) Març 2017 (90%) Abril 2017 (91%) Maig 2017 (92%)

Obrador, Pau – Sociòleg, geògraf i professor de la Universitat de Northumbria
80% fletxa-verda «Aquest mes han passat quatre fets destacats. El primer és el rebuig frontal de Rajoy a l’última oferta de diàleg de la Generalitat. Una altra pantalla passada. Ja no hi ha diàleg possible abans del referèndum. El segon és la victòria de Pedro Sánchez que debilita la capacitat repressiva del PP. Sánchez no donarà mai suport al referèndum, però tampoc no avalarà fàcilment mesures com l’article 155 de la constitució. El tercer fet és l’aprovació del pressupost de l’estat, especialment dur amb els Països Catalans. Es governa descaradament contra el País Valencià, Catalunya i les Illes alhora. I això no fa més que reforçar el procés i coordinar agendes polítiques. I quart, han començat ja les converses per fixar data i pregunta. Les divisions queden enrere. El mes de juny serà el decisiu. Un, dos, tres… Ens tirem a la piscina, plena de gent i d’il·lusió.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (70%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (75%)

Olid, Bel – Escriptora i presidenta de l’AELC
65% fletxa-verda«Sembla que arribem al cap del camí. La via del diàleg amb l’estat espanyol és definitivament esgotada i només hi ha l’opció de tirar endavant. Segurament ara falta la part més difícil. Sortirem al carrer en massa si l’estat espanyol decideix d’impedir la votació a la força? Com reaccionarà la comunitat internacional? Ens faran costat els ciutadans de la resta de l’estat? Si finalment aconseguim votar, guanyarà el sí? Hi ha una maledicció xinesa que diu ‘tant de bo et toqui viure temps interessants’. I sembla que sí, que ens ha tocat.»
Gener 2017 (51%) Febrer 2017 (51%) Març 2017 (55%) Abril 2017 (57%) Maig 2017 (55%)

Oliveres, Arcadi – Professor d’economia de la UAB i activista
30% fletxa-verda «Rebaixa la puntuació del mes anterior per tres factors: la manca de decisió en el cas Palau; la negativa coneguda però reiterada, encara amb més força, per part del govern central i que recentment ha anat acompanyada d’una important reticència per part del gran –que no pas el petit– empresariat de Catalunya; i la dedicació, gairebé exclusiva, al tema referèndum sense avançar gaire en la descripció del que més ens ha d’interessar i que és el país que volem.»
Gener 2017 (37%) Gener 2017 (37%) Març 2017 (37%) Abril 2017 (32%) Maig 2017 (35%)

Otamendi, Martxelo – Periodista
79% fletxa-verda«Després de l’última oferta del govern català a Mariano Rajoy, crec que s’entra en la recta final. El camí és marcat tot esperant de posar data i pregunta. Hi ha uns quants interrogants: com actuarà l’estat espanyol per evitar el referèndum, quina reacció tindrà Catalunya o com s’incentivarà la participació dels partidaris del no. Veurem.»
Gener 2017 (48%) Gener 2017 (65%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (73%) Maig 2017 (76%)

Pasqual, Gemma – Escriptora i vice-presidenta de l’Associació Cultural del País Valencià
85% fletxa-verda «Aviat el govern anunciarà data i pregunta per al referèndum. Aquest serà el punt de no-retorn i, en la meva opinió, la reacció de l’estat espanyol que vindrà a continuació serà la que accelerarà el procés.»
Gener 2017 (80%) Gener 2017 (80%) Març 2017 (75%) Abril 2017 (80%) Maig 2017 (85%)

Passola, Isona – Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
65% fletxa-verda«Primer passarem pel referèndum –o el no-referèndum per la violència de l’estat. Segons la resposta de la societat civil i la fermesa del govern, la situació farà un salt endavant. Ara som a prop del referèndum, a un 100%. I a un 65% de la independència. Si he baixat en la puntuació és perquè ara ho veig més possible que mai, i per tant, vull ser subjectivament realista.»
Gener 2017 (65%) Gener 2017 (70%) Març 2017 (70%) Abril 2017 (75%) Maig 2017 (77%)

Peretó, Juli – Bioquímic i professor de la Universitat de València
90% fletxa-verda«Ha acabat la fase d’esperar una resposta per part del govern central, una resposta que mai no ha arribat i que en un món ideal hauria estat pactar la consulta i fer campanya pel no. Ara s’acosta el moment de les passes fermes cap al referèndum i la gran incògnita és què faran ells per impedir-ho. Llàstima que les veus sensates entre els partits i els intel·lectuals espanyols siguen tan estranyes…»
Gener 2017 (90%) Febrer 2017 (90%) Març 2017 (90%) Abril 2017 (90%) Maig 2017 (90%)

Pérez, Carmen – Sociòloga
50% fletxa-verda«Semblava que, un cop escenificat el cop de porta de l’estat espanyol a la via pactada, finalment, es passaria via a organitzar el referèndum. En canvi, ens tornem a embolicar amb les demandes dels comuns, ressuscitem el Pacte Nacional pel Referèndum i tot plegat endarrereix l’anunci de la data i la pregunta.»
Gener 2017 (50%) Febrer 2017 (50%) Març 2017 (50%) Abril 2017 (50%) Maig 2017 (50%)

Pijoan, Gerard – President d’Òmnium Eixample
70% fletxa-verda «Mantinc la puntuació perquè, tot i que la sensació és que som a les portes d’una nova etapa, quant a fets continuem com fa un mes: pendents que s’anunciï la data i la pregunta. No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. Certament el Pacte pel Referèndum ha donat molt de joc:  ha situat el debat en la voluntat democràtica i ha posat l’estat espanyol en un paper vergonyós i de difícil comprensió internacional, com ara perseguir urnes. A més els partits independentistes semblen haver aparcat les diferències públicament. El gran repte del mes és anunciar el referèndum mirant de conservar la màxima unitat possible. Per fer-ho la ciutadania hem de pressionar perquè el referèndum sigui inevitable.»
Gener 2017 (60%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (70%) Maig 2017 (70%)

Pont, Albert – President del Cercle Català de Negocis
65% fletxa-verda «Estem en un moment d’impàs, tot esperant que el govern trobi el moment per a anunciar data i pregunta i la posterior convocatòria de referèndum. Encara hi ha massa preguntes sense resposta oficial per a dir que hem avançat respecte del termòmetre anterior.»
Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (65%) Març 2017 (65%) Abril 2017 (65%) Maig 2017 (65%)

Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
95% fletxa-verda «Els esdeveniments de final de maig han estat decisius per a anar finint el procés: l’estat ja s’ha pronunciat negant-se a pactar el referèndum. Cap gest en cap àmbit: ni social, ni judicial, ni econòmic, ni polític… Per resposta, només la repressiva i la recentralització. Cal que el govern i les institucions informin el món i els organismes internacionals de l’estat del procés. Cal no perdre aliats i guanyar-ne. Perquè tot s’accelerarà. Votarem al referèndum d’autodeterminació. Hi ha majoria parlamentària amb el suport de la gran majoria d’entitats i, sobretot, el suport del poble català. Però si l’estat l’impedeix, el parlament és determinant per a acabar el procés d’autodeterminació. Referèndum o declaració d’independència.»
Gener 2017 (85%) Febrer 2017 (87%) Març 2017 (87%) Abril 2017 (87%) Maig 2017 (89%)

Solano, Xavier – Politòleg
45%  «*»
Gener 2017 (40%) Febrer 2017 (45%)

Tubella, Imma – Catedràtica de comunicació i ex-rectora de la UOC
85% fletxa-verda «El procés continua i en la bona direcció, pacíficament, esgotant totes les possibilitats de diàleg i amb la legitimitat que li atorga la majoria parlamentària i el suport popular, que per molt que el vulguin menystenir, és únic en una qüestió com aquesta. A l’altra banda només hi ha negació, desorientació i amenaces. Continuem amb fermesa, el desenllaç s’acosta. »
Gener 2017 (75%) Febrer 2017 (75%) Març 2017 (77%) Abril 2017 (77%) Maig 2017 (75%)

Ustrell, Ricard – Periodista
30%  «*»
Gener 2017 (25%) Febrer 2017 (28%) Març 2017 (30%) Abril 2017 (*) Maig 2017 (*)

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Catalunya del Nord ha estat, és i serà un País Català. Visca la Confederació dels Països Catalans! (Daniela Grau)

“Ara a tots nosaltres habitants de la Catalunya del Nord, sigui quin sigui el nostre origen, ens pertoca resistir a la darrera i terriblement amenaçadora manipulació, mitjançant el llenguatge, que ens imposa l’estat francès: el nostre país es diu Occitanie; des de fa un any hem esdevingut per la força, sense cap plebiscit ni consulta democràtica, pretesament occitans. La gran majoritat dels ajuntaments ha reaccionat i imitat la iniciativa del moviment Oui au Pays Catalan de posar sota el nom del poble un rètol amb la denominació «Pays Catalan» i alguns, per iniciativa pròpia encara millor, «País Català».

Després de tres segles d’intents d’anorreament de la nostra memòria, de la nostra llengua, de la nostra identitat i d’empobriment endèmic del país, hem de portar el combat pel nom del país i pel dret a ser i a decidir, amb l’esperança que gràcies a tots vosaltres la República Catalana ens ajudarà a guanyar-lo en cadascun dels Països Catalans.”

(Paràgrafs finals del Parlament 2017, Daniela Grau)

Benvolgut, t’adjunti el parlament amb l’esperança que sigui del teu interès  (Daniela Grau, Catalunya del Nord

Dia de la Memòria Commemoració del 25.05.2.1285 i atrocitats segle XX

Parlament 2017

Benvolguts connacionals,

El Dia de la Memòria cada any a Elna pel maig consta de dues parts íntimament lligades: la part religiosa amb la missa en català, l’única en tot l’any a Elna i una de les poques en tota la Catalunya del Nord, i la part laica a continuació. Acostumem fer els parlaments dins el magnífic claustre però la restricció dels horaris d’obertura ens obliga enguany fer-ho dins la catedral amb el vistiplau de mossèn Oriol.

En aquest acte laic i com a representant de la Comissió Organitzadora, agraeixo la presència de les regidores, les senyores Roselina Bertrand Planes i Fanny Balaguer Antagnac, del senyor Joan Ridaura per Esquerra Repúblicana de Catalunya Nord, del senyor Joan Pere Pujol fundador del Cercle Alfons Mias, i de la senyora Maria Rosa Tourné, membre de l’ANC.

Ens preguen disculpar llur absència el senyor Iu Barniol, batlle d’Elna, la senyora Mònica Garrigue-Auzeil, primera tinent d’alcalde, delegada a la cultura i al patrimoni, la senyora Àngela Fournier, regidora, que han de presenciar a Barcelona la sisena trobada de les nines que es diuen Elna en homenatge a Elisabeth Eidenbenz i a la Maternitat d’Elna. Ens prega també excusar-la la senyora Teresa Clota de l’entitat Indrets dels Record, incansable patriota al servei de la nostra cultura. Presenta i activa des del primer any al costat del desaparegut senyor Garriga Trullols en aquesta commemoració; sense llur implicació no s’hauria pogut iniciar-la fa nou anys. També s’excusa el senyor Jordi Vera, coordinador de la nova formació política OUI au Pays Catalan.

Agraïm l’organització de la vinguda dels germans del Principat de Catalunya al senyor Josep Puig de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i la participació de la Coral d’Elna, així com dels cantants Jimmy Vila i Salomon Tékameli àlies «Espinas». Agraïm la presència dels membres del Casal Comarcal de Lleida, així com de tots vosaltres amics de la Catalunya del Nord. Enguany la sola data possible per retrobar-nos ha estat avui, dia de la festa de les mares a l’estat francès, raó per la qual algunes mares i àvies no poden ser amb nosaltres.

La finalitat d’aquest Dia de la Memòria a Elna des de fa anys és clara i contundent: retrobar una part de la memòria robada o manipulada pels colonitzadors francesos, tot denunciant no sols interpretacions falsificadores, manipulacions vergonyoses sinó també l’ús d’un lèxic la perversitat del qual contribueix a perpetrar mentides i a consolidar-les.

No s’ensenya la nostra història i com que tampoc no se la pot esborrar completament perquè en tenim proves materials contundents de totes les èpoques, se la dissimula. Llegint les publicacions de les oficines de turisme es pot comprovar fàcilment. Cap rastre de la nostra catalanitat és a dir d’una història compartida durant segles amb la resta de la nació catalana.

El període ibèric preromànic és silenciat, d’ençà d’uns anys el mot «iber» quasi tabú; la prestigiosa civilització queda desconeguda de la població nord-catalana tot i que els anys cinquanta del segle passat l’arqueòleg Roger Grau va trobar a Elna no sols ceràmiques del segle VI abans de Crist, sinó també les imponents restes arqueològiques de la ciutat ibèrica evocada per Iliberris, l’antic nom d’Elna. Aquelles restes van ser tapades per edificar-hi un grup escolar malgrat les injuncions d’en Grau, perquè volia crear a més del museu un centre de recerques i una biblioteca arqueològica dedicada als ibers.

Sortosament podem descobrir al Museu de Lleida el nostre propi passat: l’especialista E. Junyent de la Universitat de Lleida hi afirma que Indíbil, el resistent iber a la colonització romana, va capitanejar el 218 aC tropes que van passar pel Coll de la Perxa a l’Alt Conflent per venir a sostenir, amb l’ajuda del cartiginès Anníbal, la lluita dels ibers de l’antiga Iliberris contra els romans. Com vivien els ibers? A què es referia Titus Livi quan va afirmar que «l’objectiu d’Indíbil, el cabdill dels ilergets que es va enfrontar a Roma, era alliberar el país del jou estranger i retornar-los per sempre als usos i costums dels avantpassats?» (Sílvia Marimon Ara, 20.02.17). Qui ho sap a la Catalunya del Nord? La població d’Elna només ha sentit a parlar dels elefants d’Anníbal. Per tan brillant que hagi estat la civilització autòctona ibèrica, només es parla de la dels conqueridors romans. Elna podria promoure aquest brillant passat si figurés sobre les Rutes dels Ibers del Principat de Catalunya fins al País Valencià: el Museu d’Ullastret consagrat als ibers queda ben a prop amb una hora d’autopista. Qui hi promou una excursió? Quants ensenyants hi porten la mainada? Quants polítics del país hi han anat?

Tanmateix no és d’estranyar; atès que a França es repeteix el dogma martellejat a totes les generacions que les «muntanyes són frontera natural», no passa pel cap de la gent anar a cercar les arrels de la nostra història de l’altre costat de l’Albera, a «Espanya»  com se sol dir del Principat. Per contra, els qui ho saben i temen que es divulgui, silencien les recerques i les troballes fetes a la resta de Catalunya i s’enginyen a provar fins a fer afirmacions grotesques que els nostres avantpassats eren els dels francesos, els gals. Algun arqueòleg s’hi ha atrevit a Elna mateix.

La perversitat del lèxic usat per explicar la història del país afecta ben entès tots els períodes: el sentit de la denominació «Corona d’Aragó», per designar el conjunt de territoris formats per Catalunya i Aragó, ha estat transformat, manipulat, de tal manera que es fa creure que érem aragonesos i que després ben entès vam esdevenir espanyols. Catalans amb governants catalans, mai ho vam ser!

L’únic període d’esplendor enaltit en la historiografia profrancesa és el regne «des rois de Majorque», sense ni tan sols escriure Mallorca en català. Es parla de l’esplendor econòmica d’aquells setanta anys de regnat separat, sense al·ludir a la destrucció d’Elna per les tropes francopapistes que cobejaven el tron de Pere el Gran a Barcelona; sense dir tampoc que els francesos amb l’ajuda del papa – que també era francès–, es volien venjar dels sicilians que havien cridat «mort als francesos» perquè rebutjaven llur dominació i preferien la catalana. Evidentment es justifica la traïció de Jaume II el 1285 que va deixar entrar les tropes franceses de Felip l’Ardit al Rosselló i va fugir pel soterrani del castell reial de Perpinyà per no haver d’encarar-se al seu germà Pere: es pretén que no devia cap vassallatge al seu germà.

Dels múltiples saquejos, destruccions patits pels catalans del Nord al llarg dels segles així com de les resistències per fidelitat a Catalunya, tampoc no se’n parla. Ans al contrari: per explicar que els comtats van esdevenir francesos el 1659 amb la mutilació del Principat de Catalunya i la conquesta per Lluís XIV, l’avi de Felip IV, es repeteix invariablement que el Rosselló va ser «rattaché», és a dir reincorporat a França; s’insinua així amb una pèrfida manipulació del llenguatge que tot al llarg de la nostra història érem francesos, quan de fet la més llarga ocupació francesa havia durat trenta anys al segle XV. A més a més s’aprofita el tema de l’annexió per inculcar a la gent uns mots indeslligables: «le Roussillon est définitivement français», s’exclou així per endavant qualsevol possible aposta catalana de futur.

Aquesta manipulació de les ments es fa doncs, en un primer temps, mitjançant l’ocultació del passat –segles o decennis segons el cas– i després, quan ja no es pot més amagar, mitjançant l’ús d’un vocabulari que li treu la importància i, si són fets horrorosos, en minimitza la gravetat així com la culpabilitat dels governs francesos.

És el cas amb el tema de la Retirada, ocultat durant quasi setanta anys; quan surt a la llum, s’intenta disminuir la responsabilitat no sols del govern col·laboracionista pronazi de Vichy sinó també s’intenta  amagar la responsabilitat dels socialistes francesos que van habilitar els camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès i Ribesaltes. L’historiador Denis Peschanski, president del consell científic del Memorial de Ribesaltes, va preferir qualificar el govern de Vichy d’«ultra-reaccionari» que no pas de «feixista» (Conferència-debat Les camps français d’internement de la zone sud, D. Peschanski, 11.12.1999).

També és paradigmàtica l’ocultació de l’existència del Camp de Concentració de Ribesaltes del  gener de 1941 al 1942, que continuà a ser un camp de detenció fins al 2007, és a dir durant seixanta-dos anys més, després de la segona guerra mundial. Pel que fa a la denominació del camp, Peschanski va preferir mantenir la denominació «camp d’internament», en lloc de «camp de concentració», quan la infermera austríaca Friedel Bohny-Reiter, enviada pel Socors Suís per cuidar-hi els nens del 1941 al 1942, escriví en el seu dietari «camp de concentració». Ella veia dia a dia els horrors del tractament infrahumà, gent patir i morir de fam, de fred, de malalties, en aquell camp del qual se sap només des de finals dels anys noranta que va ser l’avantsala de la mort: d’allà van partir 2.313 jueus cap a Drancy i Auschwitz.

El 1992 la historiadora que traduí el dietari de Bohny Friedel-Reiter anà al camp i s’estranyà «de la impressió de guerra» així com «de no trobar enlloc cap placa (commemorativa) o monument recordant els sofriments de milers de persones en aquests llocs» (J

Pel que fa a les persecucions patides a l’estat francès per uns 6000 gitanos tancats en camps  del 1940 fins al 1946 –un any després de la fi de la segona guerra mundial!– és un tema encara tabú; la placa commemorativa del Memorial del Camp de Ribesaltes, on foren també internats, amaga la responsabilitat dels governs franels «estrangers indesitjables que representaven un perill potencial per a França», que va permetre el tancament fàcil i ràpid dels refugiats catalans, espanyols i dels gitanos no sedentaris, tot i que ells eren ciutadans francesos i no estrangers! A l’octubre del 1940 l’armada alemanya ordenà internar els gitanos en la zona ocupada però el govern francès els internà també en zona lliure, no ocupada pels alemanys, sense doncs haver-hi estat obligat.

A França hi va haver 24 camps d’internament de gitanos entre el 1940 i el 1946; uns 350 gitanos van ser deportats cap a Auschwitz i un centenar cap a Buchenwald i Sachsenhausen. Del genocidi del gitanos, dels pogroms que van també patir a més a més en certs països europeus del 1946 al 1948, no se’n parla gaire. L’ONU menciona els drets dels roms per primera vegada el 1977 per exhortar els estats a atorgar-los els mateixos drets que la resta de la població.

Així aquest Dia de la Memòria d’enguany té també l’objectiu d’homenatjar la nació gitana que ha tant patit, i és encara avui víctima d’ostracisme i de deportacions. Esperem que dins uns Països Catalans lliures, independents pugui ser valorada i tingui veu pròpia per decidir lliurement el seu futur.

La comunitat que conviu amb nosaltres a la Catalunya del Nord parla català i el transmet als seus mainatges. Ens dóna el millor exemple de fidelitat a la llengua i doncs a la Terra. Que en sigui regraciada. Mereix un monument per haver sabut resistir millor que nosaltres a la francesització, a l’assimilació forçada.

Ara a tots nosaltres habitants de la Catalunya del Nord, sigui quin sigui el nostre origen, ens pertoca resistir a la darrera i terriblement amenaçadora manipulació, mitjançant el llenguatge, que ens imposa l’estat francès: el nostre país es diu Occitanie; des de fa un any hem esdevingut per la força, sense cap plebiscit ni consulta democràtica, pretesament occitans. La gran majoritat dels ajuntaments ha reaccionat i imitat la iniciativa del moviment Oui au Pays Catalan de posar sota el nom del poble un rètol amb la denominació «Pays Catalan» i alguns, per iniciativa pròpia encara millor, «País Català».

Després de tres segles d’intents d’anorreament de la nostra memòria, de la nostra llengua, de la nostra identitat i d’empobriment endèmic del país, hem de portar el combat pel nom del país i pel dret a ser i a decidir, amb l’esperança que gràcies a tots vosaltres la República Catalana ens ajudarà a guanyar-lo en cadascun dels Països Catalans.

Visca la República Catalana!

Visca la Confederació dels Països Catalans!

Daniela Grau

Elna, 28.05.2017

Publicat dins de General | Deixa un comentari