Amb Jordi Fornas (el Ieltsin Català), diguem-los-hi ben clar: El mandat del 27S és Independència, o sigui DUI, i us vàrem atorgar 72 diputats.

01 - IELTSIN CAT 1743630_599143356900484_4940143862166674914_ndalt22tanc33

Amb Jordi Fornas  (el Ieltsin Català) , diguem-los-hi ben clar:
El mandat del 27S és Independència, o sigui DUI, i us vàrem atorgar 72 diputats.

Jordi Fornas és capaç de fer la DUI i Proclamar la Independència ara mateix, i hi està compromès, tal com seria capaç d’enfilar-se sobre un tanc (no pas dins un tanc que apunti al poble) sinó plantant cara a l’Statu Quo covard i instal·lat en un procés llarg i acomodat, ple d’excuses i giragonses -”procés” respectuós amb la legalitat vigent que per més INRI és espanyola, fa dos dies ho deia l’Avui parlant dels assuptes exteriors del departament del Sr. Romeva-

Catalans !    Despertem!

Només assolirà proclamar la Independència qui s’hi comprometi i no tanqui les portes a la DUI com Jordi Fornas de l’UPDIC, un possible “IELTSIN CATALÀ” amb el nivell de valor i d’amor a la Pàtria dels catalans que professava el Molt Honorable President Francesc Macià, l’Àvi de Catalunya li deien els nostres avantpassats que el veneraven i estimaven perquè van veure amb claredat el seu compromís i exemple per l’assoliment de la Recuperació de la Independència de Catalunya que els nostres avantpassats havien administrat al llarg de 700 anys.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM.

—————-

Jordi Fornas i Prat (Barcelona, 22 de maig de 1952) és un polític independentista que el 2011 va assolir la batllia de Gallifa (Vallès Occidental) encapçalant una candidatura de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Algunes iniciatives seves van aconseguir ressò mediàtic i ara encapçala el partit UPDIC (Units per Declarar la Independència Catalana).

Entrevistem Jordi Fornas per saber què pensa del present i l’avenir de Catalunya.

Vau fundar UPDIC ja fa mesos. Quin és l’objectiu d’aquest partit?
Tal com el seu nom indica, l’objectiu principal és la declaració d’independència (DUI). Creiem que és l’única via possible per assolir l’alliberament nacional; tota la resta de propostes, com referèndums unilaterals (RUI), processos constituents i desobediències vàries, només són fugides d’estudi per evitar haver d’encarar el problema frontalment i fer creure a la gent que treballen per la
independència i que tot això és molt complicat i difícil. És la política del “fer-ho bé”, del “pas a pas”, de l’”això no té marxa enrere”, que finalment només són placebos per tenir el poble anestesiat i confiat que els polítics estan fent el que cal i que aviat serem independents. És el que anomenen “el procés”.

Enllaç article :

https://lasageta.net/2016/08/18/jordi-fornas-prendrem-el-control-de-les-estructures-destat-quan-fem-la-dui/ 

Cartell 11S

Publicat dins de General | Envia un comentari

Diguem i fem tots! Cada vegada més!: Punt i Final per guanyar definitivament la nostra Independència!

1 ara Hora DUI

 

11 S  DUI   2016

19è mes, el del PUNT i FINAL:

.
«En aquesta legislatura -18 mesos- no es Declararà la Independència» (Puidemont) I el mes 19è què? més pastanagues? més estructures d’estat impossibles dins d’Espanya? Inacabables Processos Constituents impossibles dins d’Espanya o llargs, dificultosos, diàleg de sords, per tornar la culpa o la causa al Poble Català, quan la Independència és tasca de capdavanters alliberadors disposats a la unilateralitat.

.

L’exemple OTEGI, fem un partit i un programa, per si de cas JUNTS i CUP, CDC i ERC no acaben de donar el pas.

.

Quan veieu l’estelada negra recordeu: Catalunya Morirà per cansament i innanició si  no fem el Punt i final i saltem la valla. El darrer mono, el número 100, vull ser jo!  No matem ni matarem ningú … ens maten a nosaltres, la nostra dignitat, la nostra cultura, la nostra idiosincràsia, la nostra llengua, la nostra economia … i ens deixen muts per sempre «ofreciendo siempre glorias a Espanya». Si no fem el Punt i Final serem al món i a la història «el Poble que no va poder tornar a ser» un més dels molts pobles que ha soterrat la història. Haurem estat esclaus sol·lícits i deixarem la nostra vergonya pels nostres fills i néts  i  per les succesives generacions.

.

El Diputat Llach ho pot entendre i l’ANC també!

.

Al capdavant de l’ANC hi Volem la LIZ CASTRO o millor qui es comprometi amb el «Punt i Final» perquè cal aquesta pressió per fer el salt que s’ha de fer. Ja s’està treballant, però cal aquesta preesió, aquest convenciment i aquest neguit.

.

Sí tal com ho ha dit Otegi … el millor favor és la Independéncia i el nostre compromís.

.

El millor favor no és ni el Dret a Decidir -els catalans no tenim cap dret a decidir mentre ens mantinguem dins d’Espanya-. El millor favor tampoc és el sobiranisme, són mots edulcorants que desvien l’atenció que cal, ara ha sortit una plataforma per anar perpetuant el «procés constituent pel Dret a Decidir, de moment i anar tirant que no ve d’un any, ni dos, ni tres! El mateix President de la Generalitat «autonòmica» va parlant d’Itaques i de generacions incansables que mai arribaran del tot ni acabaran del tot … !

.

El Procés Constituent no serà un procés tancat fins que ja siguem plenament independents per tant anem de pressa, assentem-ne les bases i el deixarem ben polit i enllestit quan ja no depengeum de ningú més que nosaltres mateixos. Aquí tothom vol un país a la seva pròpia comoditat quan el primer objectiu i interès, primer de tot, és Catalunya, el nostre país de sempre i plenament lliure per sempre!

.

Les estructures d’estat no funcionaran a ple rendiment ni s’adequaran a Catalunya fins que ja haguem trencat la nostra dependència de Madrid; trencament que no depèn de Madrid sinó de nosaltres mateixos, del nostre cervell personal, del nostre govern propi.

.

Ha d’arribar un moment, en el 19è mes, en que ens han de ficar a molts a la presó si els ve de gust, però nosaltres dir prou i mantenir-nos-hi amb fermesa: PUNT I FINAL !

.

Aquesta idea ha de créixer entre nosaltres i esdevenir imparable.

.

Engradim els cercles de trencament, de DUI, de Punt i Final, de Solidaritat, d’UPDIC, de Catalunya Acció, de l’AMI, de l’ANC, que les ones gravitatòries nacionals catalanes s’entrecreuin i se sumin per la necessària reverberació final.

.

Diguem tots! Cada vegada més!: Punt i Final per guanyar definitivament la nostra Independència!

.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, simpatitzant de Compromesos amb la DUI, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, Simpatitzant de l’UPDIC -UNITS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA- de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-.

 

1 PRECIPITEM_6

Publicat dins de General | Envia un comentari

Catalunya pot completar a Occident l’Eix Anglosaxó entre els EEUU, Anglaterra i Israel.

27sqaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad
La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la nostra Estelada.
Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.
L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia. L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca, …
A més, dins d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altre ferma companya.
Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu del Sur» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM,simpatitzant de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.
YnJ1c3NlbC1DQQ==_230080_4389_1
Publicat dins de General | Envia un comentari

“no hi haurà “transició” o “desconnexió” sinó una ruptura” (Hèctor Lòpez Bofill) … DUI ja !

13516230_1077446552302460_3625934681689315090_n

La DUI és el camí homologat pel TRIBUNAL DE DRET INTERNACIONAL DE LA HAIA !

PERQUÈ VOLEM FER SERVIR SUCCEDANNIS DESCAFEINATS COM EL RUI ABANS D’HORA  I AIXÍ AMB ENORMES DIFICULTATS ABOCATS AL FRACÀS?

1 ara Hora DUI

La força de la DUI

per  Hèctor López Bofill

Si hi ha alguna possibilitat de legitimar la secessió catalana en el concert internacional a través de les eleccions del 27-S, aquesta requereix que obtinguin una àmplia majoria els partits que es comprometin en el programa a efectuar la declaració unilateral d’independència (DUI).

Qualsevol altra proposta, com la que malauradament circula aquests dies entre els anomenats partits sobiranistes, obre la porta al fet que els actors exteriors puguin al·legar amb fonament que no hi ha un mandat democràtic clar per a la creació del nou estat.

El full de ruta acordat a la “taula de les forces polítiques i socials per a l’estat propi”, com diem, contribueix a enteranyinar la relació entre el vot popular i l’expressió de la majoria partidària d’una Catalunya sobirana i subjecte de dret internacional.

Els partits i les associacions que conclouen el document del 13 de març de 2015 encara parlen de “conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític” (una expressió, la mateixa que es va fer servir per plantejar la consulta, després procés participatiu, del 9-N), de la qual no es desprèn en cap moment la necessitat de visualitzar la voluntat “d’independència”.

Però els mecanismes que es proposen per concretar les accions que realitzaria la hipotètica majoria política conseqüent amb els propòsits de l’acord són encara més embullats:

1) declaració solemne del Parlament de Catalunya de l’inici del procés que ens ha de dur a la constitució del nou estat (som encara a l’inici del procés?

No havíem quedat que el 27-S havia de perpetrar el gest final?,

2) iniciació del procés constituent,

3) desplegament dels mecanismes de transició nacional i de les estructures d’estat i

4) culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

Deixant a banda que els termes independència o estat independent no apareixen enlloc de les diverses fases (i així la “constitució del nou estat” encara es podria associar a un estat membre d’una federació com succeí en la primera pregunta del 9-N), el més sorprenent i decebedor és que encara es continuïn concebent els moviments següents al 27-S dins la legalitat espanyola.

Sembla que el nostre estament polític es resisteixi a aprendre la lliçó experimentada d’ençà de 2012: que les institucions de l’Estat reprimiran tota actuació que es desenvolupi dins el marc de la Constitució de 1978.

Així, per exemple, la “declaració solemne del Parlament” que preveu l’acord del 13 de març patirà el mateix destí que la resolució de l’assemblea catalana de 23 de gener de 2013 sobre el dret de decidir: impugnació davant el Tribunal Constitucional espanyol, anul·lació i, en conclusió, total manca d’efectivitat.

Una insensatesa que arriba al seu punt culminant amb la pretensió dels partits i les associacions catalanes de fer una constitució sense trencar amb el sistema vigent.

Tots aquests anhels quedaran amputats des del moment zero.

D’aquí que l’únic avenç plausible en el procés que es pot copsar consisteix en el fet que les eleccions del 27-S tinguin com a conseqüència immediata la ruptura amb l’Estat espanyol, i això només es materialitza amb la citada DUI.

<LA FÒRMULA DE LA DUI>

Només quan el Parlament català estableixi, per exemple a la manera que ho van fer els representants dels Estats Units al Congrés General de 1776, que Catalunya és “un estat lliure i independent” i que “s’entén dissolt tot vincle” amb Espanya que es pot obrir la tanda de reconeixements internacionals i que es poden implementar les mesures de construcció de l’estat bloquejades dins l’actual marc polític.

En d’altres paraules, fins que no es tingui clar que no hi haurà “transició” o “desconnexió” sinó una ruptura, que encara continua essent l’únic llenguatge comprensible no tan sols per a una Espanya que no permet referèndums de secessió sinó també per a la comunitat internacional, anirem fent llargues marrades que ens poden abocar a una derrota sense pal·liatius.

L’únic avenç plausible en el procés que es pot copsar consisteix en el fet que les eleccions del 27-S tinguin com a conseqüència immediata la ruptura amb l’Estat espanyol.

27s

PRECIPITEM_6

qaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

Publicat dins de General | Envia un comentari

Qui cregui en la Unitat que s’uneixi per la DUI. Unim-nos per Declarar la Independència !

ara Hora DUIpreparanttanc1llegintdalt221 - UPDIC 01

És temps d’anar junts cap a la DUI, i si podem estaviar-nos el referèndum de ratificació molt millor.

En una societat com la nostra, el Quebec o Escòcia un Referèndum abans de fer la DUI es té molt risc de perdre’l.  Si el Referèndum de ratificació es fa quan la gent ja s’ha asserenat, mesos després d’haver fet la DUI, és molt més fàcil guanyar-el. La gent se sumen al cavall guanyador, veuen que no ha passat res dolent i aleshores els tants per cent favorables pugen, hom hem pogut constatar vàries vegades.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa (UPDIC = Units per a Declarar la Independència Catalana)

———————–

Homes com Jordi Fornas o Ieltsin són capaços de precipitar el “Punt i Final” de la Recuperació de la nostra Independència.

Publicat el 1 de juliol de 2016  (L’article que segueix no és meu)

 1 PRECIPITEM_6

 Quan

En la teoria revolucionària clàssica, quan un moviment encara no està en condicions de prendre el poder o d’iniciar una ofensiva, es diu que està en una fase prèvia d’”acumulació de forces”. Sovint, però, partits i organitzacions es reclamen en aquesta fase per emmascarar les pròpies mancances i fracassos, per no admetre la incapacitat d’incidir socialment i de connectar amb els anhels del poble al que pretenien representar. A vegades, però, la teoria es compleix i l’acumulació de forces és real. És el cas de l’independentisme els darrers 30 anys i, de manera més accelerada, els darrers 10. A cada No de l’estat (a les seleccions esportives, a l’Estaut, al model escolar, al català a Europa, al pacte fiscal, al dret a decidir, al referèndum, a invertir en rodalies, a la independència…) uns quants milers d’habitants d’aquest racó de món han decidit que ja en tenien prou, que no volien continunar sent súbdits del Regne d’Espanya. Tant és així que una proposta –la independència- que l’any 1985 reunia uns poquíssims milers de persones al carrer i no comptava amb gairebé cap representant a les institucions públiques, ara, 30 anys més tard, convoca milions de persones, té milers de regidors i regidores i majoria clara d’escons al Parlament. La primera conseqüència d’aquest canvi en la correlació de forces és que des dels lideratges diversos ja no es pot dir allò que tant havíem sentit en el passat: “no podem anar més enllà perquè la gent no ens seguiria”. Ara, aquests 72 diputats i diputades senten l’alè al clatell de 2 milions de persones que els exigeixen seguir fent passes endavant malgrat les portes tancades que planteja l’estat. Caldrà, ja ningú ho dubte, esbotzar la porta o construir-ne una de nova que ens permeti sortir del clos en què s’ha convertit el marc legal votat per molts dels nostres pares i avis l’any 78, sota el xantatge del retorn a la dictadura. D’això va o hauria d’anar la legislatura que està apunt de començar, de construir un marc jurídic que ens permeti substituir l’actual, de forma programada i calendaritzada, sí, però irreversible i a curt/mitjà termini (18 mesos).

Ara bé, en aquesta mena de processos no sempre les coses surten com s’han acordat a les reunions. De fet, quasi mai surten exactament així perquè és impossible preveure amb certesa els moviments de l’adversari, l’actitud dels nombrosos altres agents afectats i, no menys important, el paper que hi jugarà l’atzar i els imponderables. La història és plena d’esdeveniments aparentment menors que de sobte desencadenen processos que feia temps que es gestaven. Un petit augment del preu del pa, l’assalt a una presó per alliberar-ne els presos, la negativa d’una dona a seure en un determinat seient del bus o el llançament al mar d’unes caixes de te en protesta per uns impostos considerats excessius són alguns dels fets que han iniciat revolucions de gran abast. L’estratègia de l’estat és la contenció, aturar el procés utilitzant el mínims mitjans possibles. Ara bé, un excés de zel d’un funcionari, un jutge amb ganes de protagonisme, un accident fortuït o un incident provocat poden  espatllar els guions d’uns i altres i precipitar els esdeveniments. Caldrà, aleshores, que siguem capaços d’improvitzar, de tirar pel dret, d’aporfitar l’escletxa i de sortir al carrer. La festa pot començar en qualsevol moment, estigueu apunt.

—————–

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Prenem consciència de la vàlua i necessitat de la DUI. Tenim més de 68 diputats i la voluntat d’esdevenir un Poble independent.

Un informe remarca que Catalunya cercarà el reconeixement internacional ‘d’acord amb la voluntat del seu poble’ i no pas ‘d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’

Les estelades i els punters han omplert totalment la Via Lliure de la Meridiana.

Per: Redacció

 

Favorit

Sense anuncis

La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre ahir tres informes sobre l’autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol ‘La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional‘. Hi van intervenir tres ponents: Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan Vejvoda. La sessió va ser presidida pel president del Comitè d’Afers Europeus del congrés, el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, que el mes de setembre passat ja va convidar una delegació oficial del govern català a explicar el procés d’independència.

Del cas català en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar especialment incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea. Williams és professor de l’American University i fundador de Public International Law &amp; Policy Group. Ha assessorat el govern dels Estats Units sobre la creació de nous estats, com ara els sorgits de la desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia, i també governs de diversos continents, entre els quals Kossove, Montenegro i Sudan del Sud, tant en processos de pau com en la redacció de la primeres constitucions.

 

Cambra de representants dels Estats Units.

Cambra de Representants dels Estats Units.

 

La manca de coherència de la UE complica la seva aproximació al cas català

En la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria ‘el reconeixement internacional d’acord amb la voluntat del seu poble i no pas d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’. Invocà tot seguit la sentència de la Cort Internacional sobre Kossove i recordà que no hi havia cap precepte de la llei internacional que pogués prohibir una declaració unilateral d’independència.

En aquest punt, va criticar la manca d’una ‘aproximació coherent i cohesiva’ de la Unió Europea cap als moviments d’autodeterminació. Mancança que, segons ell, portarà a una situació difícil en el cas català, perquè, tal com s’ha comportat fins ara la Unió, si accepta de reconèixer Catalunya repercutirà en l’interior de diversos estats, però si no ho accepta ‘es crearà un conflicte latent a Europa que apartarà capital polític i recursos econòmics d’una Espanya afeblida’.

Segons Williams,  la independència de Catalunya, si no fos reconeguda per la Unió Europea ‘crearia, tanmateix, un estat que tindria l’euro per moneda, amb set milions de catalans que mantindrien la nacionalitat europea, encara que fos fora de la Unió’. Malgrat això, el professor Williams avisa que no reconèixer Catalunya seria ‘extremadament difícil de justificar’ per part dels estats que formen l’actual Unió Europea, molts dels quals no eren independents fa vint-i-cinc anys.

Abandonar l’actual política a favor de l’status quo de les fronteres

La intervenció de Williams, més enllà del cas català, se centrà en la proposta d’un model de gestió per part dels Estats Units dels casos d’autodeterminació. Segons ell, els Estats Units haurien d’abandonar la ‘política que només emfasitza l’estabilitat i l’status quo de les actuals fronteres’ en favor d’una política més oberta a l’autodeterminació, però alhora regulada, que va anomenar ‘de sobirania guanyada’. Això significa que els processos d’independència haurien de sotmetre’s a unes regulacions i a uns pactes per tal d’evitar tensió i violència entre els estats.

La intervenció de Jason Sorens, en una aproximació més teòrica, va concloure que una vegada un estat es declari independent els Estats Units no tenen cap més remei que definir-se, i va proposar de fer-ho ‘sense tenir en compte només els interessos de l’estat del qual s’ha separat el nou estat, sinó també els d’aquest nou estat i els efectes de la secessió en la política regional’.

Sorens va posar en relleu que com més oberta és l’actitud del govern central menys perill hi ha de violència i tensió. I va contraposar exemples com el danès (que autoritza explícitament el dret d’independència de Grenlàndia i les illes Fèroe) amb l’espanyol.

Pel que fa a la tercera intervenció, d’Ivan Veijvoda, es va centrar en els mecanismes per a assegurar l’acord entre les parts i va posar un èmfasi especial en els referèndums del Quebec i Escòcia.

Publicat dins de General | Envia un comentari

11S Manifestació per la DUI: __Què esperen JXSí i la CUP? -Tal vegada esperen perdre la Majoria que els permet fer la DUI i així guanyar la Independència?

JXSí i la CUP mai faran la DUI. Ells mai la faran! Desaprofitaran i llençaran per la borda els 72 diputats que tenen ara i tossuts mai la faran!

Publicat el 9 d’agost de 2016

13516230_1077446552302460_3625934681689315090_n

Aquest 11S vine a la manifestació per la DUI, perquè, un any més, els catalans ignoraran que la Independència es declara al nostre Parlament. 

De nou l’11-S d’enguany, estarà dedicat a suplicar i implorar a espanya que ens permeti fer la darrera ocurrència de l’ANC o del MHP de torn;

de nou, un any més, els catalans ignoraran que la Independència es declara al nostre Parlament,

per tant, no exigiran la Independència sinó que demanaran la prolongació indefinida del “prusés”, no pas la llibertat.

Si vols exigir la DUI t’esperem.

1 sense por salmó

Publicat dins de General | Envia un comentari

L’error de la Via Catalana ha estat confiar un afer nacional als polítics partidistes, ben al revés de la Via Bàltica.

0-balticaCatalunya va equivocar-se de parella.  No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història!

VIA BÀLTICA o VIA CATALANA ?

Els Partits catalans que ara mateix tenen a les mans el timó del Procés de Recuperació de la Independència de Catalunya no serveixen a l’objectiu de la Independència sinó que es serveixen d’ella i de la bona fe dels catalans per anar prenent posicions i quotes de poder, amb uns càlculs de volada gallinàcia que enfonsen, enfanguen i encallen aquest procés.

El partit Demòcrata (antiga Convergència) mou totes les peces per consolidar-se i alimentar-se com a partit, tant la moció de confiança com les jugades estratègiques votant a favor dels espanyols a Madrid no estant pensades per ajudar la Independència de Catalunya sinó sols per interessos pecuniaris i de partit, digueu-me innocent si això no és cert.

La Cup parla d’actuar sense por i escenifica voluntat rupturista i de desobediència, i entra en discussions sobre els Pressupostos encara autonòmics amb el mateix èmfasi amb que ho fan els de JxSí (Demòcrates i Esquerra) i cap d’ells es valent ni decidit per encarar la veritable unitat independentista, la unitat necessària per aprofitar els 72 diputats, que ara tenen i potser no tindran mai més, per a fer una DUI com la que es va fer a Kossovo i que ´no és contrària a la legalitat internacional.

I finalment Esquerra va fent la puta i la ramoneta sense aixecar gaire pols ni suposar cap alternativa enfront de les jugades dels altres dos partits. Esquerra espera millorar les seves posicions respecte dels Demòcrates i la Cup però no juga fort a favor de la Independència i tampoc empeny ni reforça la DUI.

La Independència no és una afer polític sinó un afer nacional del Poble molt abans de la política i oblidar o negar això que és un concepte bàsic i vital per a la llibertat d’un Poble ha estat el gran error de l’ANC que amb la Via Catalana ha cedit la seva responsabilitat en mans d’uns partits immersos i lligats al sistema autonòmic espanyol, del que depenen econòmicament, comprats de facto pel sistema del “atado y bién atado” que tan bé funciona en tots els Statu Quo.

El camí de l’enfangament actual que ja dura des del 2012 només té dues sortides, o la Via Bàltica, que tot el Poble Independentista s’arreceri entorn d’uns representants de l’ANC unitaris que poden prendre moltes formes però sols compartir un sol objectiu la DUI, o que els mateixos partits que abans he esmentat sumin els seus 72 diputats per a fer el mateix, una DUI.

Sense aquesta concreció l’11 de setembre del 2017 encara estarem donant voltes com ara.

Aleshores haurem d’esperar que una nova alternativa com l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- autènticament compromesa amb la DUI, i organitzadora de la Manifestació de l’11 S d’enguany, es consolidi més o menys lentament.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

Podem preguntar-nos: Per què ens cal recolzar Fornas i el seu projecte UDIC?

Publicat dins de General | Envia un comentari

ARA SERIA EL MOMENT IDONI PER UNA D.U.I. (Declaració Unilateral d’Independència) (Vicenç Mariner)

Vicenç Mariner
Em fa dubtar molt que després de nombroses declaracions i resolucions aprovades pel Parlament, s’hagi acceptat com si res que el TC les anul·lés i que l’única resposta sempre sigui que obeiran el mandat del 27S, però mai diuen que no s’obeirà al TC i la resolució o declaració independentista aprovada s’aplicarà.

13886274_1098568393523609_7652576799570781421_n

ARA SERIA EL MOMENT IDONI PER UNA D.U.I. (Declaració Unilateral d’Independència):

Tal com van anant les coses, i aprofitant el desgavell de les “espanyes” per fer un govern, crec que és ara seria el moment idoni en què el Parlament hauria de proclamar la independència i exercir-la de ple, amb ocupació efectiva i clara de tot el territori català i les seves infraestructures, totes i de tot tipus, per part dels mossos i del poble si calgués. Un altre moment com aquest crec que ja no el podrem gaudir. I, evidentment, la fórmula seria la única acceptada pel dret internacional, que és la D.U.I., i que és la que obligaria als estats a intervenir d’una manera o d’altra. Qualsevol altra fórmula interna, tipus R.U.I., com es planteja ara crec que ens faria retrocedir al 2.012.

Em fa dubtar molt que després de nombroses declaracions i resolucions aprovades pel Parlament, s’hagi acceptat com si res que el TC les anul·lés i que l’única resposta sempre sigui que obeiran el mandat del 27S, però mai diuen que no s’obeirà al TC i la resolució o declaració independentista aprovada s’aplicarà.

És una pena tant donar voltes per anar a parar sempre al mateix lloc i no avançar realment cap pas cap a la independència real. Em fan patir molt les reiterades afirmacions del President dient que ens deixarà a les portes de la independència, i després què, Toc- toc ?

Visca Catalunya Independent de les Espanyes!!!

Vicenç Mariner
(Ho ha publicat al Facebook de l’UPDIC)

1 ara Hora DUI11s2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

Ara mateix una DUI és guanya (68 diputats) i la RUI es perd per falta de participació (Els del “no” no hi participaran)

HAIA_FOTDIP _  27S

El factor incertesa és viu en tots dos casos, però ara mateix una DUI és guanya (68 diputats) i la RUI es perd per falta de participació (Els del “no” no hi participaran).

La DUI es pot fer demà mateix només cal posar d’acord els partidaris del Sí a la Independència i partidaris de l’Estat Independent en forma de República: Puigdemont, Junqueras i la CUP, amb 72 diputats al darrere, quatre més dels 68 diputats imprescindibles que conformen majoria.

La RUI està envoltada d’incerteses, dificultats i prohibicions, la manca de censos, l’edat dels votants, els perills de tupinada com la flagrant del vot exterior del 27S, etc, observadors internacionals, tants per cent exigits de participació i de marge percentual exigible injustament al cantó del “Sí”. En resum, Multitud de dificultats insalvables.

La DUI és un procediment que ja s’ha practicat A Kossovo, no necessita de cap aprovació de l’estat que es vol abandonar i ha estat un procediment per assolir la Independència que ja compte amb el vist i plau de la Jurisprudència Internacional, i en el cas català amb el vist i plau de departaments de primer nivell en política internacional dels EEUU com els que s’han manifestat darrerament en  ”La Cambra de Representants dels Estats Units quan va debatre ahir tres informes sobre l’autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol ‘La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional‘. https://foreignaffairs.house.gov/hearing/subcommittee-hearing-u-s-policy-toward-national-self-determination-movements/

Tant la DUI com la RUI necessitaran igualment un cop fetes la fermesa absoluta i ple convenciment dels catalans independentistes i dels seus capdavanters.

Preparem-nos doncs per aquesta fermesa i no ens refiem de les múltiples incògnites i dificultats reals que suposa convocar i guanyar una RUI d’incerta participació dels qui volen Catalunya sotmesa a Espanya.

Els Referèndums en països de nivell de vida bo i exempts de confrontacions bèl·liques recents es perden, es perden al Quebec, es perden a Escòcia i també hi ha molt risc de que per una causa o altra es perdin a Catalunya o no tinguin prou validesa al no poder assolir el nivell de participació que pugui exigir la comunitat internacional o que ens puguem autoexigir nosaltres mateixos tan acostumats a autoflagel·lar-nos en tots sentits.

Ara és l’hora de la DUI. No ho dubteu, siguem guanyadors, no pas perdedors!

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, partidari de la DUI, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, simpatitzant del partit polític UPDIC -Unim-nos per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

11 S  DUI   2016

Publicat dins de General | Envia un comentari