No fem invents estranys, la DUI és homologada pel Tribunal Internacional de la Haia.

1 PRECIPITEM_61 vertader procés

Caldrà fer la DUI, sí o sí! i quan més aviat millor!

Abans de qualsevol “Referèndum Unilateral” invent català que com tants altres no funcionarà, s’ha de fer la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) que ja ha estat homologada internacionalment en el cas Kosovo.

Ara a l’ANC i a la premsa es parla d’un Referèndum unilateral  que ja l’hem fet tres vegades, quantes vegades l’haurem de fer encara?

Els polítics a qui s’ha donat el mandat de fer la Independència van fent marrades per saber que volen els catalans, això és una presa de pel i una manca de convicció esgarrifoses. No volen o no poden, són dèbils i no s’ho creuen. No sé s’hi ho volen?  … ja en dubto.

Ara no fan falta “Referèndums” sinó una sola decisió: fer la DUI, preparar-la i fer-la, però capats s’escuden amb la fal·làcia de que no tenen un mandat específic per a fer la DUI.

A hores d’ara molts de nosaltres ja sabem hi veiem que sense la Independència Catalunya esdevindrà una reserva índia, sabem tots que ens cal la Independència però n’hi ha que es volen creure que els espanyols, bon xicots, els hi donaran, que serà una festa, un win-win ben arrambats.

No! només hi ha un camí: LA DUI i a més es dona el cas que la DUI és homologada internacionalment.

Tots hem de saber, doncs, que sense la maleïda DUI no hi haurà independència!

Què esperem!?

 

Vam guanyar les Consultes, el Referèndum del 9n (2014) i les Plebiscitàries del 27S (2015) … No valen excuses … DUI ja !

REF VIA MORTA

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

La DUI és la porta de sortida: “Sense la DUI som un Problema Domèstic Espanyol (Blanca Serra)”

1 ara Hora DUIHAIA_FOTREF VIA MORTA
Extret de Literatura catalana moderna – Illes, Blog de l’escriptor Miquel López Crespí per
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.
El règim autonòmic, que forma part de l’arquitectura política de l’Estat espanyol imposa unes limitacions que comencen pel no reconeixement de l’existència d’una nació i un poble català i la impossibilitat, per tant, que aquest poble d’aquesta nació pugui decidir el seu futur polític; d’això en resulta la impossibilitat d’organitzar la consulta efectiva d’autodeterminació des del Parlament Autonòmic i el Govern de la CAC; si dintre de la democràcia del sistema polític espanyol el Poble Català no està dotat de personalitat jurídica pròpia, també pot resultar que no podem ser reconeguts en el marc jurídic internacional i que el nostre plet sigui considerat, fins ara, una picabaralla interna entre espanyols.Totes aquestes consideracions em porten a concloure que el procés constituent català, si vol realment programar l’exercici del dret d’autodeterminació via referèndum o eleccions constituents vàlids en Dret Internacional, ho haurem de fer fora dels òrgans regits pel marc de la Constitució espanyola i, per tant, en un necessari nou marc institucional propi – digui’s Assemblea de Representants Electes Catalans o Assemblea Nacional Constituent, i de forma unilateral. Aquesta és la feina que , de manera coordinada, hem de tirar endavant en els pròxims mesos, des de les institucions de la CAC, des dels poders municipals i des de les entitats populars com l’ANC.” (Blanca Serra)PRECIPITEM_6

Els camins cap a la Declaració Unilateral d’Independència
19/05/2016 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l’ANC

PER BLANCA SERRA PUIG, MEMBRE DE LA CUP BARCELONA I DE L’ANC

La culminació d’un llarg procés constituent és el que tenim ara entre mans i ho dic així perquè no crec que en el nostre cas hàgim de pensar que

el procés constituent es redueix a bastir una arquitectura d’estructures d’estat de cara a la construcció d’un nou estat independent que s’expressa en una nova constitució.

Els constitucionalistes es solen trencar el cap intentant aclarir en quin moment es considera que comença un procés constituent d’un nou estat; segons alguns en el context d’un procés d’independència un procés  constituent comença quan es té un estat independent de facto, sigui reconegut o no o bé es pot entendre que el procés constituent comença amb una declaració formal de no dependència i de ruptura amb els lligams de submissió que, de fet, ja assenta alguns principis fundacionals del nou estat.

Per tant, un procés constituent seria un conjunt d’ actuacions que condueixen a una ruptura jurídica amb l’ordre existent i que culminen en l’elaboració d’una Constitució nova pròpia.

Tanmateix un procés constituent no té perquè reduir-se a l’aprovació d’una Constitució perquè un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular, és a dir un procés que va sumant milers d’actes de micro-ruptures amb l’estat, que va estenent un estat d’insubmissió per tot el cos social i que va posant de relleu la incapacitat de l’estat espanyol per imposar la seva llei.

En aquest sentit jo penso que en el cas català el procés constituent ja va començar fa uns anys amb una sèrie de moviments polítics que, en poc temps, passen del concepte del que hem convingut a anomenar “dret de decidir” al concepte de dret a exercir el dret d’autodeterminació i després al concepte d’estat propi, al concepte de sobirania i finalment al concepte d’independència i república independent.

De tots els moviments de masses polítics que han tingut lloc els últims 10 anys, per mi el que té aquest caràcter d’estar prefigurant un procés constituent rupturista  no és pas el conegut com a “moviment del 15 de maig” – que no passa de ser un moviment regeneracionista clàssic espanyol que ni tan sols qüestiona el sistema monàrquic- sinó el moviment que es produeix al mateix temps que el 15 M a Catalunya conegut com el moviment popular de les consultes sobre la independència que es va estendre a llarg de dos anys entre 2009 i 2011; es tractava d’un moviment nou amb components polítics i organitzatius inèdits de gran abast social,

que va desplegar cinc onades de consultes a 554 localitats amb un total de 885.000 vots i més de 60.000 voluntaris organitzats: valdria la pena, ara que molta premsa i alguns grups polítics estan tan interessats a destacar el cinquè aniversari de les ocupacions populars de places com la Puerta del Sol de Madrid o la de Catalunya de Barcelona i les reivindicacions que s’hi plantejaven , que es fes el mateix amb el moviment de les consultes populars sobre la independència: què s’hi plantejava? Quina evolució han tingut tots aquests moviments?  Com han alterat el sistema polític posfranquista?  S’ha vist qüestionada d’igual manera la legalitat espanyola? i ha desembocat d’igual manera en moviments d’insubmissió política i autoorganització popular? Són processos socials de sobirania popular iguals els moviments de les consultes i els del 15 M?

En la meva opinió només el moviment de les consultes conté elements de prefiguració d’un procés constituent rupturista i ha provocat el qüestionament total del sistema polític autonomista, de la monarquia borbònica, i del sistema de partits lligat a les estructures polítiques de l’Estat Espanyol.

Que el moviment independentista en tots els seus aspectes i organitzacions és l’autèntica bèstia negra de l’unionisme, de les terceres vies i de totes aquelles forces que volen de totes totes conservar l’estructura de l’Estat espanyol com a sistema de dominació es demostra amb la insistència, amplitud i varietat de formes i eines amb què intenten incidir en el panorama polític català, sembrant la confusió, enganyant i mentint a tort i a dret, introduint zitzània entre les forces i organitzacions independentistes, escampant la desconfiança i el recel sistemàticament, magnificant els debats, les polèmiques i les controvèrsies que de manera natural es presenten dins la societat catalana.

Només repassant breument les línies principals de reflexió que es  van repetint a les tertúlies, als mitjans de comunicació i en els posicionaments de dirigents polítics trobem unes quantes d’aquestes idees

elaborades per distorsionar, embrutar i sembrar la discòrdia i la confusió; destaquen sobretot en primer lloc l’ús que es fa dels resultats de les diverses eleccions que s’han produït en els últims dos anys  a casa nostra: es barregen amb tota la impunitat i la barra eleccions municipals, eleccions autonòmiques, eleccions estatals, processos de primàries de partits, eleccions en sindicats, en entitats de gran envergadura sociopolítica com l’ANC  etc, etc. El punt de confluència de totes aquestes barreges és intentar certificar que el procés independentista és minoritari, no ha arribat al 50% dels votants, ha fracassat en el seu esforç plebiscitari a les eleccions autonòmiques, ha estat superat pels unionistes a les eleccions espanyoles, és una olla de grills desavinguts i va de baixa inexorablement. Els opinadors s’atipen de buscar elements negatius que abonin aquestes consideracions i, si no els troben, se’ls inventen, aporten enquestes i xifres cuinades pels serveis d’intoxicació que vehiculen a través de la premsa i els espais televisius amics. Fer cas de totes aquestes maniobres és el pitjor error que podem cometre els independentistes, que hem de tirar per la via de l’autocentrament, fixar-nos en les xifres que ens ofereixen els Països Catalans i mirar què és el que fan les forces polítiques pròpies- de centre, de dreta, d’esquerra, anticapitalistes… però sempre no sucursalistes respecte a les forces polítiques espanyoles.

Perquè una altra via de confusió i intoxicació és fer passar per pròpies tàctiques i estratègies cuinades a 600 kms i que estan al servei de la conservació de l ‘estat: i aquí hi entren totes les reformes constitucionals que se’ns ofereixen – que, en general, s’encaminarien a una constitució encara més centralista i retrògrada- i totes les propostes de pseudoreferèndums que fan veure que són possibles (“sí, se puede, sí se puede”…) en una maniobra no se sap si d’autoengany, de presa de pèl o de maquillatge conservador de l’statu quo del règim del 78 i el seu aparell politicoeconòmic.

Aquí tornem al moment en què estem del procés constituent i el paper que hi han de desenvolupar les institucions autonòmiques (Parlament, govern amb totes les seves limitacions), les organitzacions polítiques, sindicals, municipals i les organitzacions i entitats populars.

El règim autonòmic, que forma part de l’arquitectura política de l’Estat espanyol imposa unes limitacions que comencen pel no reconeixement de l’existència d’una nació i un poble català i la impossibilitat, per tant, que aquest poble d’aquesta nació pugui decidir el seu futur polític; d’això en resulta la impossibilitat d’organitzar la consulta efectiva d’autodeterminació des del Parlament Autonòmic i el Govern de la CAC; si dintre de la democràcia del sistema polític espanyol el Poble Català no està dotat de personalitat jurídica pròpia, també pot resultar que no podem ser reconeguts en el marc jurídic internacional i que el nostre plet sigui considerat, fins ara, una picabaralla interna entre espanyols.

Totes aquestes consideracions em porten a concloure que el procés constituent català, si vol realment programar l’exercici del dret d’autodeterminació via referèndum o eleccions constituents vàlids en Dret Internacional, ho haurem de fer fora dels òrgans regits pel marc de la Constitució espanyola i, per tant, en un necessari nou marc institucional propi – digui’s Assemblea de Representants Electes Catalans o Assemblea Nacional Constituent, i de forma unilateral. Aquesta és la feina que , de manera coordinada, hem de tirar endavant en els pròxims mesos, des de les institucions de la CAC, des dels poders municipals i des de les entitats populars com l’ANC.

1 vertader procés
Publicat dins de General | Envia un comentari

Pugna al Ring de l’ANC: L’ANC no ha de fer la DUI, l’han de fer els 72 diputats del Parlament, però l’ANC hi pot ajudar.

1743630_599143356900484_4940143862166674914_n1 PRECIPITEM_6Estat Cat Indp

Com més s’enfonsi Espanya millor, com més s’allargui el període d’inoperància millor, com més facin el ruc millor! mentrestant que el vaixell català vagi lliscant  fins el moment de l’avarada del nou Estat Català independent en forma de República.

Empenyem vers la 3a Convocatòria Espanyola: ABSTENCIÓ. NO ANEM A VOTAR … Que s’enfonsin! Espanya no ens interessa ni hi tenim res a fer. Sempre hi serem minoria, sempre hi serem el sac dels cops.

Oblidem-nos d’Espanya. No siguem il·lusos, no ens deixem entabanar! Sempre hem caigut en la trampa dels espanyols i dels que els ajuden des de dins de casa nostra. Ningú et pot robar tota una vida sense la teva permisivitat i la de molts còmplices d’entre els nostres.

Els nostres polítics no s’han d’entretenir a Espanya, tenen majoria absoluta a Catalunya i molta feina per fer, el nostre mandat és ben clar, Consultes, Marxa-Manifestació 2012, Cadena 2013, 9N-2014, 27S-2015, Dip-2016, 9NDIP-2016 … el nostre mandat és ben clar: INDEPENDÈNCIA … Estat Català Independent … res més! i de pressa! que ens estem arruïnant i estem donant temps als nostres enemics, perquè encara que els catalans tinguem un cor molt gran hi ha gent molt concreta que ens volen sotmetre i destruir, que intenten afalagar-nos per després sotmetre’ns i destruir-nos com han estat fent sempre des de fa ben bé 500 anys, o sigui que no fem cas del cant de les sirenes que volen ofuscar-nos per tal de poder seguir xuclant-nos la sang durant 500 anys més.

Espanya no ens interessa ni hi tenim res a fer. Sempre hi serem minoria, sempre hi serem el sac dels cops.

Preparem-nos per la DUI i no anem a votar: ABSTENCIÓ !

10426080_880147815368036_1519353385737757046_n

 

Notícia Vilaweb:
El recompte oficial de l’ANC deixa la diferència entre Castro i Sánchez en només 30 vots

En el resultat provisional la distància era de 66 vots · Baños i Torra continuen ocupant el tercer i quart lloc

Liz Castro i Jordi Sànchez en el secretariat celebrat a Cardona el 16 de maig (fotografia de Lluís Brunet).Liz Castro i Jordi Sànchez en el secretariat celebrat a Cardona el 16 de maig (fotografia de Lluís Brunet).

Els resultats definitius al secretariat nacional de l’ANC han deixat encara més disputada la primera posició. Amb el recompte oficial la distància de vots entre Liz Castro i Jordi Sánchez és només de trenta vots, mentre que en el resultat provisional la distància era de 66 vots.  El resultat anunciat dissabte ha variat lleugerament un cop s’han incorporat els vots d’una mesa de Vilassar de Dalt que no es van computar inicialment per un error. Baños i Torra també han guanyat alguns vots i continuen ocupant el tercer i quart lloc. En la resta de candidats elegits, l’incorporació d’aquesta mesa tan sols ha fet variar l’ordre d’algunes posicions.

Els responsables de triar els càrrecs orgànics principals (presidència, vice-presidència, secretariat i tresoreria) seran els 77 secretaris elegits dissabte. Jordi Sànchez ha deixat clar a VilaWeb que ell no optarà a la presidència si ho fa Castro. ‘Si la Liz es postula, jo no ho faré’, ha dit l’actual president.

La dificultat de la decisió és que cal el suport de dos terços dels membres del secretariat (52 secretaris) per a ser elegit president. Segons els comptes que fan fonts del sector de Castro consultades per VilaWeb, hi ha uns 40 o 42 membres del nou secretariat disposats a votar la seva presidència. El dubte és si hi ha 10 o 12 secretaris més que no estiguin vinculats en cap dels dos sectors encarats en aquestes eleccions.

Publicat dins de General | Envia un comentari

ANC: Unitat o Independència? Com pot afectar l’autocensura estructural en la presa de decisions?

1 PRECIPITEM_6

Discreció i unitat

Des del darrer canvi de President a l’ANC, en el que es va demanar a Liz Castro que s’apartés discretament de l’opció de ser escollida pel bé de la unitat del Secretariat, han passat algunes coses importants, una d’elles el canvi en la Presidència de la Generalitat de Catalunya que ja no l’ostenta Artur Mas, el creixement del convenciment dels socis de l’ANC de no deixar-se manipular ni d’autocensurar-se, el necessari acostament al moment del “Punt i Final del Procés” -el moment de la desconnexió real que no podem ajornar de cap manera-, i una altra el mal regust de boca que ens va deixar aquesta decisió del secretariat de l’ANC que ara plega.

Segons el meu criteri l’ANC necessita al davant una persona amb caràcter oberta a la DUI, al reconeixement internacional, a una Via Bàltica si cal, oberta i decidida al Punt i Final … És Liz Castro aquesta persona?

Un soci de l’ANC em va aconsellar que aquestes opinions les exposes a la meva Assemblea Territorial i jo em pregunto si seguir les múltiples vies establertes pels estatuts no es podria catalogar de ferragosa autocensura estructural?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

————————

Extret del Blog “Feina de Sapa”:

“Els resultats són una bona renovació del Secretariat Nacional: hi entren 43 persones noves. Val la pena donar un cop d’ull al fòrum de preguntes als candidats, actiu només sis dies: una quinzena de preguntes, 320 respostes, posicionaments valuosos, tant de candidats que han estat elegits com de candidats que no.”

43 persones noves al Secretariat Nacional

Publicat el 16 de maig de 2016 per eblanes

Els nous membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana esperem que les eleccions d’aquest dissabte 14 de maig hagin estat les darreres. Esperem arribar aviat al dia que l’Assemblea es dissoldrà, complint els seus principis fundacionals, quan tindrem un estat independent i reconegut internacionalment.

Mentrestant, arran dels canvis als Estatuts i al Reglament de règim intern que es van aprovar a Manresa, aquestes (darreres) eleccions han comportat més debat, més presència de tots els candidats, més exigència d’igualtat d’oportunitats… El debat de Barcelona amb candidats territorials i nacionals va ajudar a decidir molts votants. L’absència d’equips a les paperetes va impedir que alguns membres de l’Assemblea votessin, com havia passat els anys anteriors, tot de candidats en bloc, gràcies a la presència dins l’equip de dos o tres o quatre noms de prestigi ben coneguts.

Els resultats són una bona renovació del Secretariat Nacional: hi entren 43 persones noves. Val la pena donar un cop d’ull al fòrum de preguntes als candidats, actiu només sis dies: una quinzena de preguntes, 320 respostes, posicionaments valuosos, tant de candidats que han estat elegits com de candidats que no.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Què pensa Liz Castro sobre la DUI? Què Pensa Liz Castro sobre la VIA BÀLTICA? i Jordi Sànchez que en pensa?

 

Què pensa Liz Castro sobre la DUI? Què Pensa Liz Castro sobre la VIA BÀLTICA? i Jordi Sànchez que en pensa?

S’hi volen comprometre?

1 ara Hora DUI0-baltica

(Fotografia de la Via Bàltica. Es van presentar junts sota les sigles i capdavanters de la seva ANC i Cadena Humana d’aleshores i en un sol any van ser Independents davant de l’Imperi de la URSS armat fins a les dents.) Nosaltres ens hem refiat dels partits autonomistes i el més calent és a l’aiguera. Com exemple, per Catalunya no són ni capaços d’unir-se i coordinar-se en pla d’igualtat sense jugades partidistes de vol gallinàci. (ERC, CDC i CUP un desastre vergonyós tots separats). Ells, els Països Bàltics, van assolir-ho en un any, nosaltres, emmerdats amb el “Dret a Decidir” que no existeix sense independència, des del 2012 -ja han passat quatre anys- estem marejant la perdiu, i si fem el ruc perderem la nostra llibertat! Vergonya i misèreia pels nostres néts i fills!

Si John Adams i Woodrow Wilson o Pere Esteve ho veiessin, que ressucitéssin pel cas, es tornarien a morir de cop i de llàstima.

0 - adams2woodrow-wilson-regret151_1468 

Fotografies de Pere Esteve, al qui venero de cor, com a tants i tants Catalans però una mica més perquè em va tractar amb gran dignitat, em va escoltar, em va rebre i atendre, pocs dies abans de que sabés lo de la seva greu malaltia, peró sobretot el venero pel seu amor i compromís total envers la nostra pàtria, tota la nostra nació. Fins i tot aquell 11 de setembre em va convidar a fer l’ofrena a Rafel de Casanovas. Era aquell any de la campanya contra la Constitució Europea, jo recollia signatures contra aquella Constitució que obviava Catalunya.

El venero com al General Moragues, un d’ells.

Pere Esteve, clarivident patriota, pioner per a la Independència entre els nostres polítics en funcions. Les coses s’han de fer quan ets a dalt de tot! i ell ho va fer!

—————————–

DE MOMENT, FINS AL RECOMPTE DEFINITIU, LIZ CASTRO GUANYA DE NOU. SERAN VALENTS I ENCERTATS LA GENT DEL SECRETARIAT ?  

ES FARÀ JUSTÍCIA,AQUESTA VEGADA, AMB LIZ CASTRO I SOBRETOT AMB LA MAJORIA DE SOCIS DE L’ANC QUE L’HAN VOTAT?

EXISTEIX EL DRET A DECIDIR DINS LA MATEIXA ANC, O ELS QUE DECIDEIXEN NO SOM TOTS ELS CATALANS QUE EN SOM SOCIS, SINÓ QUE SEMPRE SÓN ELS MATEIXOS?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

—————————————————————

PAÍS (NOTÍCIA DE VILAWEB)

Liz Castro i Jordi Sànchez, candidats més votats en les eleccions a l’ANC

Els crítics obtenen 14 dels 25 llocs de la llista nacional · El resultat del vot telemàtic i del presencial és molt diferent

Jordi Sanchez Liz Castro

 

Per: Redacció

 

Jordi Sànchez i Liz Castro han estat els candidats més votats en les eleccions al Secretariat de l’ANC, segons els resultats provisionals. Són els dos únics que han superat els quatre mil vots i la diferència entre ells dos és de seixanta sis vots (4.071 per Castro i 4.005 per Sànchez).

Per darrere seu han quedat Antonio Baños i Quim Torra, amb tres cents vots menys. Castro, Baños i Torra van ser tres dels signants de l’article de 22 militants de l’ANC que a partir d’aleshores es van identificar com a crítics amb la gestió de Jordi Sànchez. Entre els 25 membres del secretariat elegits ahir en la llista nacional 14 són dels signats de l’article.

Ara encara queda el recompte dels vots arribats de l’estranger. Cara a la votació dels càrrecs del secretariat cal tenir en compte però que voten els 77 membres del Secretariat, on hi ha un pes determinant del territori.

Dissabte vinent els membres del Secretariat Nacional triaran els principals càrrecs de l’entitat, entre els quals el de president. Els estatuts de l’ANC deixen clar que el president no ha de ser necessàriament la persona més votada. De fet l’any passat Liz Castro va guanyar amb molta més claredat i no va ser escollida pel Secretariat. L’any passat Liz Castro va aconseguir un miler més de vots que enguany, una quantitat semblant a la que ha perdut també ara Jordi Sànchez. En les eleccions de l’any passat Liz Castro va quedar en primer lloc i Jordi Sànchez en quart.

Aquestes eleccions. com també va passar en les de l’any passat, han estat marcades per una abstenció alta ja que només han participat un 21 per cent dels socis de l’Assemblea, 7.247 socis en total (l’any passat van participar 7.625 socis). Els votants han escollit els 77 membres que pilotaran l’entitat i que, al seu torn, decidiran qui serà el proper president al plenari del proper dissabte 21 de maig.  L’Assemblea ha habilitat 133 seus electorals tot i que 3.362 socis han optat per votar de forma telemàtica.

Amb les xifres publicades hi ha una dada que causa sorpresa per inusual. És la diferència gran entre la tendència al vot telemàtic i al vot presencial. Així en vot telemàtic Liz Castro aconsegueix 2.138 vots i Jordi Sànchez 1.550. Però en canvi en el vot presencial Liz Castro aconsegueix 1.933 vots i Jordi Sànchez 2.455

Publicat dins de General | Envia un comentari

Presidenciable de l’ANC Jordi Sànchez en 15 punts “no pot durar eternament, el Parlament pot declarar la independència”

per Bernat Vilaró3 de Maig 2016 a les 09.00 h

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el president de l’ANC des de fa un any. Tal i com explica en aquesta entrevista a El Món, es tornarà a presentar a les eleccions del 14 de maig per entrar al nou Secretariat Nacional (SN). El seu nom ha estat motiu de debat les últimes setmanes, després que s’hagi conegut la intenció d’un grup de membres de l’entitat per a entrar també al nou SN. L’encara president de l’ANC fa balanç del seu mandat, treu pit de la feina feta i destaca la transversalitat que ara ja té l’entitat. “Ens en sortirem!”, confessa, amb to optimista.

RESUM DE LA ENTREVISTA: (Seleccionat per Salvador Molins, CA)

1 – “I estem aquí per a guanyar la independència. Avui la podem guanyar, però cal acabar de construir-la, i ens hem d’acabar d’arremangar perquè la partida no està ni acabada ni guanyada.”

2  -  ”La gent està a l’ANC no per saber qui la presidirà sinó per fer la independència.”

3 - No estem aquí per agafar-nos a cap cadira ni per a anar a buscar cap cadira nova.

4 - Una persona que assumeix la funció de portaveu ha de saber que serà objecte de coses molt positives, de l’estima de la gent, i també de crítiques.

5 - Si alguna cosa s’ha fet al SN, i no jo, sinó tot el SN, ha estat donar compliment al full de ruta aprovat l’any passat a Lleida. I els dos eixos principals eren garantir una gran mobilització social emmarcada a l’11-S i el 27-S per obtenir una majoria institucional, i s’ha aconseguit. Tots els membres del SN n’hem d’estar molt contents.

6 –  I la segona cosa era que tot això ho fèiem per a tenir un Govern, no per a anar a noves eleccions, i l’aportació de l’ANC en aquells mesos tan difícils d’octubre a gener (i particularment la primera setmana de gener, especialment dura) ha estat molt gran. La culminació de l’acord és motiu de satisfacció. 

7 - La gent del SN ens podem donar per satisfets, perquè en els dos moments vam ser clau. A més, sense la musculatura de l’Assemblea aquell estiu previ al 27-S la campanya no hauria tingut la mateixa força sense nosaltres. L’ANC hi va posar tot el que tenia i més. I això els partits polítics i les candidatures no ho han agraït prou. JxSí i la CUP han fet mèrits propis, però la il·lusió que la gent de l’ANC va posar per a guanyar el plebiscit és impagable. 

8 - El nostre ADN és la unitat. Malgrat alguns ho vulguin llegir així, mai hem fet ni farem res a favor d’uns o altres. L’ANC recull la transversalitat de l’independentisme. I això no es pot trencar, perquè si l’Assemblea és forta és perquè dóna cabuda a totes les sensibilitats, i perquè té capacitat d’exigir als partits un comportament clar en el procés.

9 - L’últim tram del procés

Jordi Sànchez, a la redacció d'El Món

Jordi Sànchez, a la redacció d’El Món   |   JORDI BORRÀS

10 – Canviem de tema. Quin ha de ser el paper de l’ANC en el procés constituent, i com pot ajudar a eixamplar la base social independentista?

Són dues coses similars però no exactament iguals. L’ANC ha de continuar sent un nervi mobilitzador de la societat davant les actuacions de l’Estat. També hem de posar els pilars per a imaginar el país que volem. Això ho fem per marxar de l’Estat però també perquè creiem que tindrem millors oportunitats, i aquest és el debat del procés constituent. El procés participatiu ha de culminar amb un llegat al Parlament amb les idees principals, i que la cambra després d’unes eleccions constituents impulsi la nova Constitució. I encara hi ha un tercer element, que ha d’ajudar.

11 – Quin?

No deixar-nos prendre el debat sobre el debat a decidir. Nosaltres hem alçat la bandera que la nostra conquesta de la independència la volíem fer a través de les urnes. I és la nostra via encara.

12  - Però si l’Estat no ho accepta ja trobarem altres legitimitats. Ara bé, estem on estàvem. I potser cal plantejar de nou que, si ja hem demostrat que som majoria a les urnes, ens hem d’atrevir a deixar clar les nostres condicions perquè Europa i el món canalitzi el conflicte polític, a través de les urnes. I no hem de tenir por, les urnes no ens poden aturar. Amb urnes al costat som cavall guanyador.

13 – I a partir d’aquí podem donar cabuda a un sector de la població que potser ara no veia que, sense negociació amb l’Estat, el Parlament pot declarar la independència.

Volíem majoria per a construir estructures d’Estat, iniciar un procés constituent, i desembocar en noves eleccions, no per a fer una declaració unilateral. Però també és cert que el termini s’acaba. 

Per tant, si l’Estat continua sent insensible i no recull el debat, malgrat l’esforç de Podemos, a Catalunya caldrà prendre una decisió.

14 – El procés no pot durar eternament. De fet, el procés té els dies comptats, i caldrà assumir que hem d’encarar el tram final en un termini d’any o any i mig.

15 – I no ens han de tremolar les cames. Cal tenir l’atreviment democràtic de plantejar l’únic gran embat a l’Estat.

16 –  El món no ens regalarà la independència, però nosaltres hem d’explicar al món com la farem, i la majoria social que tenim, i la legitimitat que se’n deriva.  I després caldrà que tinguem la intel·ligència suficient perquè la cita a les urnes no sigui una excusa per a debilitar-nos, sinó per a reforçar-nos. Ens uneix la resposta favorable a la voluntat de construir una República, i aquest és l’horitzó. Cal que ens agrupem d’un Sí inequívoc a la construcció d’un nou Estat, i seria un error no veure aquesta opció com el camí a plantejar la propera cita a les urnes, en un referèndum.

Jordi Sánchez (President actual de l’ANC)

(RESUM DE LA ENTREVISTA, Seleccionat per Salvador Molins, CA)

1 PRECIPITEM_6

ENTREVISTA:

Quines sensacions es respiren a l’ANC després de l’AGO de Manresa del 17 d’abril?

L’AGO marca clarament un punt d’inflexió positiu en dos temes. El primer, la clarificació de l’escenari d’un full de ruta que s’havia de renovar, perquè l’anterior ja havia quedat acomplert. Perquè l’anterior full de ruta parlava d’eleccions plebiscitàries, candidatures de màxima unitat possible, majoria independentista al Parlament i Govern independentista posterior. El 9 de gener això es va assolir. Ara calia marcar noves fites, i això el soci de l’ANC ho ha determinat d’una manera molt clara. La segona consideració és que el soci ha reclamat un funcionament molt més àgil de la pròpia ANC, i la reforma d’estatuts ajudarà a encarar l’últim tram de l’entitat.

 

El nou full de ruta de l’ANC parla de “màxima unitat política” de cara al 26-J, però CDC i Demòcrates encara pressionen per la llista unitària?

El que diu el soci -d’una manera molt clara en una esmena- és que l’ANC no entrarà a discutir la fórmula que els partits han d’adoptar. Les eleccions del 26-J són importants però no són centrals en el nostre relat. Si jugues és per anar a guanyar, però no tenen la transcendència que tenien les eleccions del 27-S. L’ANC no entrarà en aquest terreny. Però dit això, sí que demanem que quan els partits decideixin qui hi van, i com s’hi presenten, reclamarem uns acords, programes compartits, i unitat d’acció. Això és imprescindible, perquè si s’hi va és per a treballar de manera unitària. Cal dir que això ja s’ha fet des del 20-D, i cal posar-ho en valor. Hi ha hagut una veu bàsicament central del sobiranisme català amb un relat compartit, i aquest és el camí que cal seguir. Sobretot, perquè el relat a Madrid continuarà sent el de trobar una solució a això que ells anomenen ‘el problema català’.

 

Centrem-nos en unes altres eleccions, les de l’ANC, que tindran lloc el 14 de maig. Aquest dimarts acaba el període per a presentar-se al SN

Sí, dimarts acaba el termini perquè els membres de ple dret ens puguem presentar, amb l’aval de les territorials, al nou SN.

 

Quina informació tenen sobre aquestes candidatures? N’hi ha més que altres anys?

Mira, ja ho veurem dimarts, però pel que se sent, tinc la impressió que hi haurà més candidatures. I és molt important que no hi hagi equips ni llistes, perquè es demana que la gent es presenti es presenti al SN amb el seu bagatge personal i que l’equip, en tot cas, el construeixi cadascú al SN que surti escollit. A l’Assemblea hi cap tothom. I, de fet, a l’Assemblea avui ja hi ha tothom. Des de la gent que no som de cap partit, i que som ara mateix la immensa majoria, fins a la gent que se sent democristiana o anticapitalista, passant per CDC, per ERC, sectors d’ICV… Això ja ho tenim. Per tant, no és que la nova etapa hagi de ser transversal, que sí, però és que això ja és el present, hi ha de mantenir-se al futur. L’ANC té sentit perquè és transversal, i ara cal preservar-la per a encarar l’últim trajecte que tenim. El full de ruta de Manresa només té sentit si es pot construir des de la transversalitat interna. Malament aniríem si volguéssim fer una majoria social, si nosaltres internament no garantíssim aquesta transversalitat. Aquest és un aspecte que ha caracteritzat i seguirà caracteritzant l’ANC.

 

Vostè ha decidit ja si es presentarà a la presidència de l’ANC, un cop es formi el nou SN?

No. La decisió que he pres és formar part, si el soci ho vol, de l’equip del nou SN. El que tocarà després és que aquest nou SN, amb aquesta transversalitat, trobi les persones que puguin o vulguin dirigir l’entitat. I la condició és que el SN, no per la meva persona, si per l’equip futur, sàpiga mantenir el que ha caracteritzat l’ANC els últims anys, és a dir, la unitat en els moments determinants i l’elecció dels càrrecs. No fa falta tan soroll per plantejar unes eleccions, el que cal és que tothom tingui ganes d’aportar, que es presenti, i que l’equip es construeixi amb les persones que formem part del futur SN. No ens presentem ningú per a ser presidents, vicepresidents o secretaris. A més, el soci ja ho va explicitar a Manresa, on una esmena que pretenia que el soci escollís el president no va obtenir la majoria qualificada, tot i guanyar. Les regles del joc són clares, el soci vota el SN, i el SN decideix. Aquesta és la pauta a la qual ens hem d’atendre.

 

Vostè acceptaria o rebutjaria el càrrec de president, en cas que el nou SN proposés el seu nom?

Cap persona que es presenta al SN ha de poder rebutjar el que el SN li demana. El que és important és escoltar el que hagi dit el soci, i veure que hi ha les condicions perquè el SN faci una feina útil. No ens hem de mirar el melic, sinó veure com podem construir la majoria social. L’ANC ha de mantenir la centralitat i, a vegades, pressionar els partits si cal.

Sobre Baños, Torra, Castro i Sabaté 

 

Jordi Sànchez, a la redacció d'El Món

Jordi Sànchez, a la redacció d’El Món   |   JORDI BORRÀS

Els últims dies han sortit noms de membres de l’actual SN com Liz Castro o Josep Sabaté, que estarien preparant un grup on s’hi afegirien membres de l’ANC com Antonio Baños o Quim Torra, que entrarien a formar part del nou SN. Es veu en cor de treballar-hi conjuntament?

Oi tant! És que és indubtable, en tot l’equip del SN hi ha les condicions idònies per a poder treballar. És més, de la mateixa manera que hem insistit que els 72 diputats independentistes han de poder treballar junts, seria una contradicció que els futurs 77 membres del SN de l’ANC no poguéssim treballar. I tant que podem treballar junts. Que l’ANC és plural, i que en determinats moments hi ha diferents punts de vista és indiscutible en la mateixa història de l’entitat. Però la força de l’ANC ha estat i és que, malgrat aquestes mirades diferents, quan s’arriba a un acord s’executa de manera unísona. Perquè tots els membres del SN estem treballant en aquesta tasca. Aquests últims dies hi ha hagut un soroll del tot innecessari, molt propiciat per grans titulars que potser interpretaven les voluntats dels companys del SN, però jo crec que cal aprendre la lliçó que un moment electoral d’una entitat és molt important. I és massa important com per a pretendre construir una campanya electoral que, per altra banda, els propis estatuts de l’ANC prohibeixen. Crec que al SN hi cap tothom, i si hi ha gent nova que vol incorporar-s’hi i té un bagatge, segur que tenen molt a aportar. I si el bagatge els porta a assumir responsabilitats en el dia a dia, pot ser molt positiu. De fet, qualsevol de les 77 persones del nou SN haurien d’estar en condicions d’assumir responsabilitats per a ser portaveu de l’entitat, ser coordinador de comissions, o el que sigui. El que cal reforçar és que els socis tinguin més veu, i això ja va ser un clam en l’AGO de Manresa. I això ho hem d’incorporar.

 

Però, al cap i a la fi, serà vostè mateix qui decideixi presentar-se o no a la presidència, en la primera reunió del SN entrant (el 21 de maig)

Tots som molt conscients que entrarem al darrer trajecte del procés, també a l’ANC. No hi ha gaire marge per a fer gaires coses més enllà d’aquests anys. Tenim un horitzó fixat en aquests 15 o 18 mesos, i crec que estem a les portes que tot sigui a caixa o faixa. No hi ha gaire més opció que posar tota la carn a la graella perquè el procés acabi d’acord amb com l’hem construït. Si perdem el partit l’haurem perdut nosaltres, perquè l’Estat no el pot guanyar. La majoria existeix i les condicions les hem anat fixant nosaltres. Ara s’ha de culminar. Dit això, qualsevol de les 77 persones del nou SN ha d’estar preparada, il·lusionada i disposada a assumir les responsabilitats que pertoquin. És una resposta que ens implica a tots. Personalment, jo formaré part d’aquest equip, i tot el que vingui a partir del que vingui a partir del 21 de maig el conjunt del SN ho entomarem. Ja sé que el debat interessa, i es vol focalitzar des d’alguns sectors com si fos un debat estrictament personalista i presidencialista. Però ens equivoquem si pensem que el debat es limita només a la presidència. El soci ha de tenir clar que ha de votar un SN, el màxim de transversal possible, on no importa si tens carnet o no, sinó que no defensis cap part dins l’ANC, i que defensis tot el procés. I entre els candidats que es presentaran hi haurà abastament persones per a ocupar els càrrecs de visibilitat pública i de gestió interna.

 

Una presidència amb vostè, i una vicepresidència amb Baños seria molt potent, fins i tot per a demostrar la transversalitat?

No és un tema de noms, sinó de 77 persones, dels equips que surtin de les eleccions del dia 14, i de la veu del soci. Cal respectar que el soci pugui votar sense estar condicionat. Segur que hi ha gent molt més vàlida que jo mateix. Si es fixa la foto en mi, això és injust davant d’altres companys. Cal deixar que el soci voti amb total llibertat, i que quanta més gent voti molt millor. I el tema de la presidència, de la vicepresidència, de la secretaria i de la gerència és un element que pot tenir un interès mediàtic, però és un aspecte posterior. No és un tema de noms, si jo m’he incomoditat amb el debat dels noms, no hi cauré ara. La majoria de les persones que s’hi presentaran tenen vàlua suficient per a encarar l’últim trajecte. I estem aquí per a guanyar la independència. Avui la podem guanyar, però cal acabar de construir-la, i ens hem d’acabar d’arremangar perquè la partida no està ni acabada ni guanyada. Cal posar els esforços en això, i no en la presidència de l’ANC. A més, crec que al militant de base, el qui ha mogut autocars, paradetes, i centenars de milers de persones amb el boca-orella, això li interessa ben poc. La gent està a l’ANC no per saber qui la presidirà sinó per fer la independència. I el SN ha d’estar a l’alçada d’això. No estem aquí per agafar-nos a cap cadira ni per a anar a buscar cap cadira nova. Estic convençut que ningú es presenta al SN per a ser president. Jo he estat un any aquí i n’estic molt content, i em sento més que gratificat per la feina que he pogut fer com a membre del SN i com a president. Hi ha molta feina a fer al SN, però també a fora. Per tant, el debat de noms ha estat un error plantejar-lo. I no el seguiré alimentant.

 

Creu que s’ha estat injust amb vostè durant aquest mandat? Se l’ha acusat de ser d’ICV, després de CDC…

Una persona que assumeix la funció de portaveu ha de saber que serà objecte de coses molt positives, de l’estima de la gent, i també de crítiques. Des del primer moment vaig saber que no contestaria cap crítica, i acabaré el mandat sense fer-ho. S’han dit moltes coses de mi, bàsicament aquestes dues, però jo no he estat ni d’ICV ni de CDC, sóc un home que mai no ha tingut carnet de partit. Si alguna cosa s’ha fet al SN, i no jo, sinó tot el SN, ha estat donar compliment al full de ruta aprovat l’any passat a Lleida. I els dos eixos principals eren garantir una gran mobilització social emmarcada a l’11-S i el 27-S per obtenir una majoria institucional, i s’ha aconseguit. Tots els membres del SN n’hem d’estar molt contents.

 

I la segona cosa era que tot això ho fèiem per a tenir un Govern, no per a anar a noves eleccions, i l’aportació de l’ANC en aquells mesos tan difícils d’octubre a gener (i particularment la primera setmana de gener, especialment dura) ha estat molt gran. La culminació de l’acord és motiu de satisfacció. 

 

La gent del SN ens podem donar per satisfets, perquè en els dos moments vam ser clau. A més, sense la musculatura de l’Assemblea aquell estiu previ al 27-S la campanya no hauria tingut la mateixa força sense nosaltres. L’ANC hi va posar tot el que tenia i més. I això els partits polítics i les candidatures no ho han agraït prou. JxSí i la CUP han fet mèrits propis, però la il·lusió que la gent de l’ANC va posar per a guanyar el plebiscit és impagable. 

 

 

El nostre ADN és la unitat. Malgrat alguns ho vulguin llegir així, mai hem fet ni farem res a favor d’uns o altres. L’ANC recull la transversalitat de l’independentisme. I això no es pot trencar, perquè si l’Assemblea és forta és perquè dóna cabuda a totes les sensibilitats, i perquè té capacitat d’exigir als partits un comportament clar en el procés.

L’últim tram del procés 

 

Jordi Sànchez, a la redacció d'El Món

Jordi Sànchez, a la redacció d’El Món   |   JORDI BORRÀS

Canviem de tema. Quin ha de ser el paper de l’ANC en el procés constituent, i com pot ajudar a eixamplar la base social independentista?

Són dues coses similars però no exactament iguals. L’ANC ha de continuar sent un nervi mobilitzador de la societat davant les actuacions de l’Estat. També hem de posar els pilars per a imaginar el país que volem. Això ho fem per marxar de l’Estat però també perquè creiem que tindrem millors oportunitats, i aquest és el debat del procés constituent. El procés participatiu ha de culminar amb un llegat al Parlament amb les idees principals, i que la cambra després d’unes eleccions constituents impulsi la nova Constitució. I encara hi ha un tercer element, que ha d’ajudar.

 

Quin?

No deixar-nos prendre el debat sobre el debat a decidir. Nosaltres hem alçat la bandera que la nostra conquesta de la independència la volíem fer a través de les urnes. I és la nostra via encara. Però si l’Estat no ho accepta ja trobarem altres legitimitats. Ara bé, estem on estàvem. I potser cal plantejar de nou que, si ja hem demostrat que som majoria a les urnes, ens hem d’atrevir a deixar clar les nostres condicions perquè Europa i el món canalitzi el conflicte polític, a través de les urnes. I no hem de tenir por, les urnes no ens poden aturar. Amb urnes al costat som cavall guanyador. I a partir d’aquí podem donar cabuda a un sector de la població que potser ara no veia que, sense negociació amb l’Estat, el Parlament pot declarar la independència. Volíem majoria per a construir estructures d’Estat, iniciar un procés constituent, i desembocar en noves eleccions, no per a fer una declaració unilateral. Però també és cert que el termini s’acaba. Per tant, si l’Estat continua sent insensible i no recull el debat, malgrat l’esforç de Podemos, a Catalunya caldrà prendre una decisió. El procés no pot durar eternament. De fet, el procés té els dies comptats, i caldrà assumir que hem d’encarar el tram final en un termini d’any o any i mig. I no ens han de tremolar les cames. Cal tenir l’atreviment democràtic de plantejar l’únic gran embat a l’Estat.

 

Quin pas falta? Com es consolida la recta final? Amb la llei de transitorietat jurídica?

Hi ha dues idees centrals. Calia guanyar les institucions però el Parlament no pot tenir el procés constantment retingut. El protagonisme l’hem de tornar a tenir al carrer. El va començar la gent i l’acabarà la gent. Els partits són imprescindibles però no són els qui han d’obrir i tancar, en funció de les seves necessitats, aquest procés. El Parlament ha de tenir paper central, però també el carrer. I el salt endavant ha de tenir la capacitat de construir la majoria política, i cal saber trobar o retrobar la fórmula d’emplaçament democràtic a l’Estat que més ens garanteixi un resultat favorable a la independència. I ja comencen a haver-hi moltes veus, com de la mateixa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o fa uns dies l’exdiputat de la CUP Quim Arrufat, o el propi president, Carles Puigdemont. Deien que si es pot fer una consulta, perfecte. I si ens deixen fer-la, genial. Si no, la farem nosaltres. L’urna és l’expressió de la voluntat democràtica. Cal saber que nosaltres només guanyarem la legitimitat de la independència amb les urnes. I aquesta és l’aposta de l’últim trajecte del curs polític que començarem al setembre. Ho tenim a tocar. És possible guanyar, però cal treballar molt fort. I caldrà emplaçar l’Estat, i això no ens ha de fer por. I l’Estat haurà de decidir si accepta el plantejament democràtic de la consulta, o si novament es posa com s’hi va posar el 29-N, en contra, i el nega.

 

Sembla que sigui el propi Estat qui impulsi una via unilateral…

Efectivament. Sí, sí, és tal qual. I això és el que haurem de saber explicar. Aquí és molt important el front internacional, i l’existència d’un departament, una àrea, un ministeri, d’Afers Exteriors. El món no ens regalarà la independència, però nosaltres hem d’explicar al món com la farem, i la majoria social que tenim, i la legitimitat que se’n deriva. I després caldrà que tinguem la intel·ligència suficient perquè la cita a les urnes no sigui una excusa per a debilitar-nos, sinó per a reforçar-nos. Ens uneix la resposta favorable a la voluntat de construir una República, i aquest és l’horitzó. Cal que ens agrupem d’un Sí inequívoc a la construcció d’un nou Estat, i seria un error no veure aquesta opció com el camí a plantejar la propera cita a les urnes, en un referèndum.

Jordi Sánchez (President actual de l’ANC)

Publicat dins de General | Envia un comentari

S’haurien de comprometre amb la DUI el nou secretariat de l’ANC i també el seu nou President?

El secretariat de l’ANC ha de tenir un  perfil dur perquè entrem en la fase més dura, i ha d’apostar obertament per la DUI.

ara Hora DUI

Una Candidatura al Secretariat Nacional de l’ANC per desplegar d’una manera concreta el Full de Ruta impedint a Puigdemont fer cap pas enrere.

Estic a favor d’aquest plantejament que he extret del blog de Josep Pinyol. Les dues imatges són meves i sols corresponen en aquest post al meu propi missatge que vull que acompanyi al d’aquest post de Josep Pinyol.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

———————————

La fase culminant del full de ruta de l’ANC

 (Josep Pinyol)

1 – “Aquesta decisió s’ha reforçat quan avui, 5 de maig, he conegut les declaracions del President de la Generalitat a ràdio UA1,

“en les que ha obert la porta a repetir eleccions autonòmiques si no és possible convocar eleccions constituents.” <<ai Puigdemont!>>

L’ANC ha de tornar a la seva activitat trepidant per fer impossible aquest escenari.

Cal tornar a mobilitzar el nostre poble per tal que l’Estat espanyol i les potències internacionals sàpiguen que les multes, inhabilitacions i prohibicions desembocaran de manera ineluctable en l’empresonament dels nostres representants democràtics.

Des de la meva anàlisi d’altres processos d’independència i de la història és preferible l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a deixar de proclamar la independència i convocar eleccions constituents.

És preferible admetre les conseqüències penals d’aquesta transgressió de la legalitat espanyola a buscar excuses per justificar una falsa escapatòria.”

2 – “Poden haver-hi variants en l’aplicació del Full de Ruta aprovat al pavelló Nou Congost. <<Diverses opcions d’orientació tàctica en relació al Full de Ruta>>

Els membres de l’ANC tenen dret a saber la posició dels candidats sobre el desplegament del Full de Ruta que es presenten als 25 llocs de representació nacional del Secretariat de l’ANC.”

3 – “Arribem al xoc de trens i no ens pot entrar el vertigen.

No podem ajornar la decisió amb la falsa esperança de què més endavant hi haurà condicions més favorables.”  (Josep Pinyol)

———————————————

L'ANC ha d'agafar el timó del Procés Constituent? __ BIC 2304

Publicat dins de General | Envia un comentari

Com es pot atrevir Puigdemont a parlar d’eleccions autonòmiques?

0 - adams2

Marcar d’aprop JxSÍ  i  LA CUP.  Acabar el Procés. Precipitar el Punt i Final.

Sense por unim-nos per preparar la DUI i precipitar el Punt i Final d’aquest Procés, el temps va en contra nostre. NO PODEM DEIXAR D’EMPÈNYER i marcar d’aprop JxSÍ  I  LA CUP, sobretot els seus capdavanters.

Tal com ens diu Josep Pinyol que ha presentat la seva candidatura al Secretariat Nacional de l’ANC:    ”No podem permetre declaracions com les que va fer l’actual President de la Generalitat a ràdio UA1, en les que ha obert la porta a repetir eleccions autonòmiques si no és possible convocar eleccions constituents.  L’ANC ha de tornar a la seva activitat trepidant per fer impossible aquest escenari.”

Aquest no és el mandat! sobren els gests i les amenaces com la de “si no s’aproven els pressupostos, encara autonòmics, no hi haurà independència”.

El Punt i Final l’hem de precipitar sinó mai serà el moment oportú, mai ho tindrem tot tan perfecte per poder-ho fer. Hem d’empènyer! hem d’aixafar la cua del Drac! una i una altra vegada, no som al ball del Win Win, som en una batalla en la que ens hi va el futur com deia Sam Adams.

La DUI és legítima i legal … preparem la DUI. No hi haurà Referèndum pactat i Europa no mourà un dit per nosaltres, cal la unilateralitat i coordinar-nos per assolir la fermesa dels cubans, aquella fermesa que els ha permès encarar-se amb el gegant americà.

 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Una Candidatura al Secretariat Nacional de l’ANC per desplegar d’una manera concreta el Full de Ruta impedint a Puigdemont fer cap pas enrere.

Estic a favor d’aquest plantejament que he extret del blog de Josep Pinyol. Les dues imatges són meves i sols corresponen en aquest post al meu propi missatge que vull que acompanyi al d’aquest post de Josep Pinyol.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

———————————

La fase culminant del full de ruta de l’ANC

 (Josep Pinyol)

1 – “Aquesta decisió s’ha reforçat quan avui, 5 de maig, he conegut les declaracions del President de la Generalitat a ràdio UA1,

“en les que ha obert la porta a repetir eleccions autonòmiques si no és possible convocar eleccions constituents.” <<ai Puigdemont!>>

L’ANC ha de tornar a la seva activitat trepidant per fer impossible aquest escenari.

Cal tornar a mobilitzar el nostre poble per tal que l’Estat espanyol i les potències internacionals sàpiguen que les multes, inhabilitacions i prohibicions desembocaran de manera ineluctable en l’empresonament dels nostres representants democràtics.

Des de la meva anàlisi d’altres processos d’independència i de la història és preferible l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a deixar de proclamar la independència i convocar eleccions constituents.

És preferible admetre les conseqüències penals d’aquesta transgressió de la legalitat espanyola a buscar excuses per justificar una falsa escapatòria.”

2 – “Poden haver-hi variants en l’aplicació del Full de Ruta aprovat al pavelló Nou Congost. <<Diverses opcions d’orientació tàctica en relació al Full de Ruta>>

Els membres de l’ANC tenen dret a saber la posició dels candidats sobre el desplegament del Full de Ruta que es presenten als 25 llocs de representació nacional del Secretariat de l’ANC.”

3 – “Arribem al xoc de trens i no ens pot entrar el vertigen.

No podem ajornar la decisió amb la falsa esperança de què més endavant hi haurà condicions més favorables.”  (Josep Pinyol)

———————————————

L'ANC ha d'agafar el timó del Procés Constituent? __ BIC 2304

La fase culminant del full de ruta de l’ANC

El Full de Ruta de l’ANC, aprovat a l’Assemblea General del passat 17 d’abril, constata que «hem entrat en una etapa de conflicte institucional i polític generalitzat» amb l’Estat espanyol. Aquesta confrontació s’aguditzarà en els mesos vinents quan el Parlament de Catalunya ha de procedir a proclamar la independència, aprovar les lleis de transitorietat política i la convocatòria d’eleccions constituents.

El debat de les eleccions del Secretariat de l’ANC s’ha de centrar sobre la manera d’afrontar els mesos vinents. A les entrades del meu bloc des del passat estiu he sostingut que el conflicte entre el Regne d’Espanya i la majoria del poble català ens conduïa a la «Desobediència Civil Institucional». En el primer vaig evocar «La Marxa de la Sal» de Gandhi i en altres articles que proposat la creació d’«estructures de resistència» que permetin portar «la desobediència civil fins a les darreres conseqüències», en un «Escenari gandhià».

Per contribuir a afrontar aquests mesos crítics he presentat la meva candidatura al Secretariat Nacional de l’ANC.

Crec que els meus plantejaments de desobediència civil encaixen plenament en el Full de Ruta de l’ANC i que la meva experiència pot aportar visió estratègica després de quaranta anys de militància i d’escriure llibres, capítols de llibres i articles sobre la via democràtica a la independència. L’any 1982 vaig escriure «La Sobirania Nacional»; l’any 1991 vaig coordinar i escriure part de l’obra col·lectiva «República Catalana»; l’any 1993 un capítol del llibre «Concert Econòmic»; l’any 2000 L’Exèrcit contra Barcelona; i l’any 2010 vaig publicar «La Declaració Unilateral d’Independència», un concepte que Reagrupament va ser la primera a introduir tres anys abans a proposta meva.

Aquesta decisió s’ha reforçat quan avui, 5 de maig, he conegut les declaracions del President de la Generalitat a ràdio UA1,

“en les que ha obert la porta a repetir eleccions autonòmiques si no és possible convocar eleccions constituents.” <<ai Puigdemont!>>

L’ANC ha de tornar a la seva activitat trepidant per fer impossible aquest escenari.

Cal tornar a mobilitzar el nostre poble per tal que l’Estat espanyol i les potències internacionals sàpiguen que les multes, inhabilitacions i prohibicions desembocaran de manera ineluctable en l’empresonament dels nostres representants democràtics.

Des de la meva anàlisi d’altres processos d’independència i de la història és preferible l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a deixar de proclamar la independència i convocar eleccions constituents.

És preferible admetre les conseqüències penals d’aquesta transgressió de la legalitat espanyola a buscar excuses per justificar una falsa escapatòria.

L’ANC té la responsabilitat històrica de continuar la dinàmica de mobilitzacions que va forçar el President Mas a convocar eleccions després de la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012 o bé a respondre amb la Consulta del 9-N de 2014 tot i les prohibicions de l’Estat espanyol.

Poden haver-hi variants en l’aplicació del Full de Ruta aprovat al pavelló Nou Congost.

Els membres de l’ANC tenen dret a saber la posició dels candidats sobre el desplegament del Full de Ruta que es presenten als 25 llocs de representació nacional del Secretariat de l’ANC.

Per aquesta raó m’ha sorprès que l’article «Un país per viure lliures; viure lliures per un país» signat per 2candidats a la Secretaria no contingui cap concreció estratègica que els diferenciï de la resta de candidats.

Perquè tots els votants i candidats comparteixen les bones intencions, les nobles esperances i les sentides crítiques que s’expressen en aquest document.

Quan 23 persones s’apleguen al voltant d’un document se suposa que tenen algun propòsit que els uneix, més enllà de la promoció conjunta.

Si els signants de l‘article citat no expressen cap orientació tàctica en relació al Full de Ruta, ni cap proposta de reorganització interna, només queda pensar en alternatives personals.

Repetir al primer nou Secretariat de l’ANC, quan s’haurà d’elegir el seu President, l’agonia de la investidura del President de la Generalitat posterior a la victòria del 27 de setembre. L’aprovació de la Resolució del Parlament del 9-N. per part de «Junts pel Si» i la CUP va evidenciar la unitat en l’objectiu i el camí vers la República Catalana i l’única diferència en el candidat a presidir la Generalitat, perquè no es posava en qüestió que fos membre de CDC.

L’ANC no resistiria passar un tràngol personalista del mateix estil: un acord aparent en el Full de Ruta i l’organització interna i un enfrontament caïnita sobre la persona que ha d’ocupar un càrrec que té molta visibilitat però poc poder real.

Crec que tinc l’obligació moral de deixar clara la meva posició.

Em sembla important la continuïtat de la línia de direcció que ha portat l’ANC des de la seva fase prèvia quan s’anomenava Moviment per la Independència, passant per Carme Forcadell, fins a l’actual President. 

Els fets són el que compta. 

Convertir la força dispersa dels diferents grups que havien organitzat les Consultes a tantes ciutats del país en l’esplèndida realitat que és ara l’ANC no ha estat una tasca fàcil. Sobretot en l’espai de l’independentisme minat per les divisions, des de la primera escissió del PSAN del FNC. A més la direcció que ha portat l’ANC fins ara ha estat capaç d’organitzar la gran manifestació de setembre de 2012 i forçar la convocaria d’eleccions anticipades. En aquestes els defensors del dret a decidir i d’una consulta com la d’Escòcia van obtenir una majoria de dues terceres parts dels esconsDesprés va contribuir a l’acord sobre la doble pregunta sobre l’Estat català i la independència. La cadena humana de 400 quilòmetres de 2013 i l’espectacular V de Victòria que va omplir Barcelona l’any següent

van proporcionar l’autoritat moral perquè Carme Forcadell  exigís: «President, posi les urnes». 

Sense aquestes mobilitzacions no hauria existit la consulta del 9-N de 2014, amb els seus 2.300.000 votants, que van desafiar la prohibició del Tribunal Constitucional i el Govern espanyol.

L’actual direcció va continuar aquesta dinàmica i va ser determinant, al costat d’Omnium i l’AMI, per la formació de «Junts pel Si» i per l’èxit de la Via Lliure de la Meridiana del passat 11 de setembre.

Sense aquest acte d’inici de campanya, el més extraordinari de la història, l’independentisme no hauria guanyat el 27 de setembre contra la campanya més brutal de l’unionisme, amb la participació de tota l’oligarquia política, mediàtica i financera i empresarial espanyola.

En contrast la divisió <<i la debilitat, tovessa i renúncia de plantejaments de sempre>> va impedir aprofitar la formidable onada d’entusiasme d’aquella victòria i projectar-la vers la proclamació de la República Catalana.

Els enfrontaments van impedir que l’ANC i les entitats cíviques pressionessin per la unitat a les eleccions espanyoles del 20-D. La caiguda va ser espectacular: els 1.957.348 vots independentistes de setembre van descendir a 1.164.710 al desembre.

Ara toca reemprendre el camí de la mobilització. Però hem entrat en una nova etapa en la qual cal passar de les manifestacions massives a campanyes d’indignació democràtica davant els atemptats contra els drets democràtics dels catalans. L‘Estat espanyol ha respost de manera antidemocràtica: per un costat, ha criminalitzat lmajoria independentista,i, per l’altre, suspèn i anul·la tota la legislació d’emergència social aprovada pel Parlament de Catalunya.

Arribem al xoc de trens i no ens pot entrar el vertigen.

No podem ajornar la decisió amb la falsa esperança de què més endavant hi haurà condicions més favorables.

No podem saber si la majoria independentista tindrà la força necessària per imposar el seu Full de Ruta al Regne d’Espanya.

No ho sabrem mai si no tenim el coratge d’intentar-ho.

Serà extremadament difícil repetir els sis anys trepidants de resposta popular a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que ha posat el conflicte català en l’agenda mediàtica internacional.

L’Estat espanyol té tota la força militar, judicial, mediàtica i política per continuar oprimint un poble indefens com el català i impedir-li exercir el seu dret a l’autodeterminació. Com la resta de pobles oprimits, com l’Índia davant de la força de l’Imperi Britànic

només tenim la força moral de la desobediència civil per fer prevaldre els nostres drets inalienables com a nació, tal com ens va ensenyar Gandhi.  

Josep Pinyol

 

1 PRECIPITEM_6

Publicat dins de General | Envia un comentari

JxSí i la CUP no han de tenir por de fer la DUI, es fa amb majoria de diputats i és legítima i legal internacional.

REF VIA MORTACatalunya ha d’ésser plenament independent com Suïssa i Israel. La nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent i la Constitució ferma, curta, clara i catalana com la de Francesc Macià anomenada “la de l’Havana” del 1929.

Qualsevol Constitució per a la República catalana quan més s’assembli a la de Macià més garanties tindrà de ser la millor Constitució de la Plena Independència Catalana.

—————-

O esdevenim lliures o dependrem totalment en l’essencial d’altres i aleshores ja no som ni serem nosaltres catalans.

Completem aquest canvi de Paradigma: Esdevinguem lliures -com estat català independent-. Senzilla i plenament lliures, amb capacitat per parlar i negociar amb tothom sense traves de cap mena, però mantenint la nostra individualitat com a Poble. Políticament lliures … o sigui independents!

L’objectiu: La nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent, la constitució com la de l’Havana, breu, clara i potent.

Comprometem-nos amb la DUI, la Declaració Unilateral d’Independència, i cridem a refermar la voluntat de tots els catalans, començant pels més patriotes, per plantar-nos com Xirinacs ho feu i precipitar així el necessari i urgent “Punt i Final”!

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció

1 PRECIPITEM_6

Publicat dins de General | Envia un comentari