Tres pastanagues, tres enganys monumentals: Esperar el consentiment d’Espanya, esperar la implicació d’Europa i fer la Independència amb lleis i eines autonòmiques.

Josep Castany  Data i hora: 25 setembre 13:17 ·

Fa quatre dies en Puigdemont, en una entrevista amb la Terribas, diu que proposarà un RIAE (Referèndum d’Independència Acordat amb Espanya) i si no, doncs eleccions “constituents”, constituents a la manera convergent, és a dir, sense DUI prèvia, al contrari del que previa el full de ruta. I ara diu que a la qüestió de confiança garantirà un referèndum vinculant, que no estava al full de ruta compromès amb l’electorat.

Si això no és anar més desorientat que una gallina sense cap significa que és una presa de pèl feta a plena consciència.

És el que passa quan tens majoria absoluta i ets incapaç d’exercir el poder legítim que se’n deriva.

Això sí grans i boniques promeses autonòmiques que ens enfonsen i es perden en la submissió.

mai la farà1 - compromís

però en realitat: mai la faràmai la farà es plantarà a la “pre-independència” i allà esperarà grans mandats que com sempre ha fet el regionalisme de fet no aplicarà.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de la pàgina de facebook “Compromesos amb la DUI”, simpatitzant de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

————– A més …

“Encara hi ha gent que s’empassa aquesta milonga de que tot i tenint 72 diputats no tenim majoria. Però què us passa, no sabeu comptar o simplement és que no voleu la independència?”

mai la farà1 PRECIPITEM_6

Publicat dins de General | Envia un comentari

Vol l’ANC la Independència? Si és que sí: Que doni suport a la DUI i es plantegi la Via Bàltica.

molt clar27s1 - autonomistes

“Encara hi ha gent que s’empassa aquesta milonga de que tot i tenint 72 diputats no tenim majoria. Però què us passa, no sabeu comptar o simplement es que no voleu la independència?”

————————

Tres pastanagues, tres enganys monumentals: Esperar el consentiment d’Espanya, esperar la implicació d’Europa i fer la Independència amb lleis i eines autonòmiques.

—————–

El Govern (Puigdemont + Junqueras) tenia el compromís electoral de fer la DUI en 18 mesos. Fa quatre dies en Puigdemont, en una entrevista amb la Terribas, diu que proposarà un RIAE (Referèndum d’Independència Acordat amb Espanya) i si no, doncs eleccions “constituents”, constituents a la manera convergent, és a dir, sense DUI prèvia, al contrari del que previa el full de ruta. I ara diu que a la qüestió de confiança garantirà un referèndum vinculant, que no estava al full de ruta compromès amb l’electorat.

Si això no és anar més desorientat que una gallina sense cap significa que és una presa de pèl feta a plena consciència. És el que passa quan tens majoria absoluta i ets incapaç d’exercir el poder legítim que se’n deriva.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Tres pastanagues, tres enganys monumentals: Esperar el consentiment d’Espanya, esperar la implicació d’Europa i fer la Independència amb lleis i eines autonòmiques.

Català no et federis mai amb els teus enemics ni falsos companys, tu has nascut per a ésser plenament lliure!

Publicat el 30 de març de 2016

 

1 PRECIPITEM_6149 estat

NO A CAP FEDERALISME AMB ESPANYA:

Catalunya va equivocar-se de parella, no tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

Català no et federis mai amb els teus enemics, tu has nascut per a ésser plenament lliure! 

La relació amb Espanya que vàrem començar fa 500 anys ens ha costat milers de milions de pèrdues econòmiques i la pèrdua de moltíssimes oportunitats per al nostre reeiximent com a Poble, ens ha costat milers i milers de vides, tortures, judicis sumaríssims a carretades, honor, dignitat, supeditació, submissió i vergonya … no tornem a repetir aquest terrible error i horror.

Catalunya no et federis mai amb Espanya, tu has de ser independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, membres actius i amb cadira a l’ONU i amb opció al Consell de Seguretat.

Sempre ho hem volgut així i així serà.

—————

Catalunya va equivocar-se de parella,amb Castella potser voluntàriament i amb Espanya a la força.

No tornem a caure en el pitjor error de la nostra història.

————————–

Catalunya, Poble Català!

No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà !

Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i sobretot amb Espanya no t’hi assocïis, no t’hi federis i per mica que puguis no t’hi relacionis.

Ves amb compte, no et federis mai amb un pinxo! i menys amb 14 pinxos!

No et federis mai amb un estrany.

No et federis mai amb un dictador.

No et federis mai amb qui es pensi que és el centre del món, o amb qui es pensi que al cel es parli la seva llengua, o amb qui pretengui que la seva nació estigui per sobre de les altres i gosi dir que la seva nació és una Nació de Nacions amb l’excusa de sempre sortir-se amb la seva aixafant als altres.

No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres.

No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

No et federis mai amb amb un colonitzador.

No et federis mai amb un imperialista.

No et federis mai amb ningú que no respecti i que sota qualsevol concepte posi pals a les rodes al ple desenvolupament de la llengua catalana.

No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves. 

No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució i les seves lleis.

No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment i que pugui competir i derrotar a les seves.

No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

No et fedris mai amb qui sempre vol interferir i condicionar les teus negocis i les teves relacions comercials.

No et federis mai amb aquells que permetin que les empreses que operen en el teu territori paguin els seus impostos en territoris i països aliens

No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, inclosa Euskadi, ni amb els seus governs.

No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

Catalunya no et federis mai ni amb Espanya, ni amb Euskadi ni amb Europa.

Tu has nascut per a ésser plenament lliure com Noruega, Suïssa o Israel.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de la pàgina de facebook “Compromesos amb la DUI”, simpatitzant de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Shaun Riordan: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent’

 

DIP _  27SYnJ1c3NlbC1DQQ==_230080_4389_11 vertader procésVILAWEB:  PAÍS > PRINCIPAT

Shaun Riordan: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent’

Entrevista amb l’ex-diplomàtic britànic, autor del primer volum de la col·lecció Pensament de la FOCIR

Shaun Riordan

Shaun Riordan és un ex-diplomàtic britànic que coneix bé com funcionen els serveis diplomàtics i quines febleses tenen, perquè hi va treballar en llocs tan diferents com ara els Estats Units, la Xina i l’ex-Iugoslàvia. Precisament per això fa temps que reflexiona i treballa en allò que anomena ‘nova diplomàcia’ (ja va escriure un llibre amb aquest nom, ‘The New Diplomacy‘, l’any 2003). Ara treballa de professor i assessor i és l’autor del primer volum de la col·lecció que ha estrenat la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR ) per a acostar el pensament emergent al nostre país.

—Insistiu que la diplomàcia i el servei diplomàtic, tal com el vau conèixer fa anys, és mort…
—El món ha canviat enormement i tot és tan diferent que el paper que es reservava abans a la diplomàcia ja no té gaire sentit. Avui tinc al meu mòbil més informació que la que puc arribar a processar. Però no és només això. Abans la diplomàcia era cosa dels estats i avui la diplomàcia és cosa de les societats, de tothom, dels estats, però també de les ciutats, de les regions, de les ONGs, de les empreses.

—En aquest context poseu l’accent en la diplomàcia pública i la diplomàcia digital. De què parlem?
—La diplomàcia pública, la que fan les societats en conjunt, ha crear les condicions polítiques i socials perquè les propostes específiques que puga fer un país reben un acolliment favorable. I evidentment l’ús de les eines digitals en un món com el que vivim ara pot ser d’una gran importància per a aconseguir aquest objectiu. Però no parle de tenir un Twitter! Ha de ser una cosa molt més consistent.

—Fa anys es va posar de moda el ‘soft power’: que en termes diplomàtics era més eficaç de tenir una bona imatge que no de tenir un bon exèrcit.
—Sempre que això no es confonga amb tenir marca. Els països seriosos no tenen marca, no creen marca. Espanya en això ha comès un enorme error amb aquesta ‘Marca España’ que fins i tot té un comissionat. La cosa important és el contingut, allò que tu pots oferir a la comunitat internacional. Si tens algun contingut, la cosa funciona i si no ja pots intentar fer una marca que això no val de res.

—No creieu, doncs, que la ‘Marca España’ ajude Espanya.
—Espanya no té política internacional d’ençà que va plegar Felipe González. Aleshores sabien què volien. Sabien que els seus camps prioritaris eren l’Amèrica Llatina i el nord d’Àfrica i sabien què volien fer. Ara hi ha marca, però darrere la marca no hi ha res. És ridícul.

—És un error, doncs, que la incipient diplomàcia catalana ha d’evitar.
—No estic gens segur que avui necessiteu un servei diplomàtic com el d’un estat. Molts estats voldrien poder-se llevar del damunt el servei diplomàtic que han heretat i que és una llosa.

—Quin consell donaríeu, doncs?
—Els catalans heu de saber què podeu oferir al món, en què sou bons. I no heu de tenir manies a l’hora d’actuar internacionalment. Si voleu ser un estat independent cal que us comporteu com un estat independent. D’eines per a fer treballar internacionalment, n’hi ha moltes!

—Què faríeu si poguésseu dirigir la política internacional catalana?
—Sobretot aportar possibles solucions a grans crisis. Per exemple, Catalunya té un paper claríssim a jugar en la crisi de l’emigració i en la Mediterrània. Hauríeu de desenvolupar polítiques en aquest sentit que ajudassen a trobar solucions. Si proposeu solucions tothom us escoltarà.

Foto: Jordi Carreño
Fotografia: Jordi Carreño.

—Quins creieu que són els punts forts de Catalunya internacionalment?
—Catalunya pot contribuir a pensar en la Mediterrània com una sola àrea econòmica. Això interessa. Catalunya és una potència turística mundial i podria ajudar els altres països a desenvolupar aquest sector. Imagineu-vos, per exemple, que Catalunya ajuda Kossove en matèria turística. Espanya no us podria dir res, perquè no els reconeix, i Europa, que està molt enfadada amb Espanya per la seua actitud sobre Kossove, ho trobaria fantàstic. Si podeu ser part de la solució als problemes que tothom té us escoltaran segur.

—Fins i tot sense un cos diplomàtic propi?
—I tant! La societat catalana té actius molt poderosos. Tothom sap a Europa que la societat civil catalana és particularment activa. Això és un gran actiu. Tothom admira Barcelona. Això és un gran actiu. Teniu una gran oportunitat, perquè en aquests camps teniu una cosa que és real i que funciona. Feu-la treballar al món. Innoveu. Penseu en el futbol…

—Què voleu dir, en el futbol?
—En el Barça. El Barça és admirat arreu del món pels seus valors. Això de portar a la samarreta la Unicef, el gust de fer-ho bé, la manera com juga. Això ja ho teniu i si ho projecteu a l’exterior pot ajudar a millorar molt la imatge de Catalunya. Un problema que els europeus tenim és com contrarestar l’enorme poder cultural dels Estats Units. Ells tenen Hollywood, tenen la música rock, tenen Google, tenen la NBA… Què tenim els europeus? Futbol! Per exemple. El futbol posiciona Europa al món i el FC Barcelona és molt important per a aconseguir aquest impacte.

—I quins punts febles té Catalunya, en aquest context?
—Crec que en teniu dos de molt clars. El primer és que de vegades sembleu més preocupats per la forma que no pas pel contingut. I això és dolent. I el segon que, com més nacions sense estat, tendiu a copiar allò que fan els estats vells i, en canvi, l’època reclama idees noves i fresques.

—Hi ha cap model a copiar? Potser Noruega?
—Sí. És un bon exemple. Noruega és un país petit que ha aconseguit un respecte internacional enorme. Ha desenvolupat una manera de resoldre conflictes que és molt útil al món. No ha creat cap gran servei diplomàtic, però avui tothom sap que necessita de Noruega per a resoldre els problemes de Sri Lanka o de Palestina. Ells saben fer d’intermediaris i han bastit la seua política internacional entorn d’aquesta capacitat. Els catalans podríeu fer una cosa semblant amb el turisme o amb la Mediterrània. Si aneu a ajudar Kossove en matèria de turisme tindreu del vostre costat Alemanya, França, la Gran Bretanya, els Estats Units… I si Espanya s’enfada què? Si proposeu maneres d’entendre la Mediterrània, si ajudeu a resoldre l’enorme crisi dels emigrants i refugiats tothom us escoltarà. Avui el món és això: ja no és el moment de fer grans recepcions als salons de l’ambaixada.

Shaun Riordan: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent’. Entrevista amb l’ex-diplomàtic britànic, autor del primer volum de la col·lecció Pensament de la FOCIR. https://goo.gl/m3adey

 

Entrevista amb l’ex-diplomàtic britànic, autor del primer volum de la col·lecció Pensament de la FOCIR
1 PRECIPITEM_6
Publicat dins de General | Envia un comentari

Per què no diem obertament que el 9N era l’opció determinada de secessió? O és que de veritat per a ells no ho era?

molt clar

Carta encertada com sempre de VICTOR ALEXANDRE

La pèrdua de Catalunya, pitjor que la pèrdua de Cuba Víctor Alexandre 17/09/2016

Les declaracions del ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, relatives a la independència de Catalunya, han estat tan estrambòtiques i apocalíptiques que fins i tot se n’ha fet ressò la premsa internacional. Textualment, Margallo va dir: “D’una crisi se’n surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d’Espanya és absolutament irreversible”. Són paraules molt fortes, és cert, i és normal que milions de persones, en llegir-les, s’hagin quedat astorades. Però crec que hem d’agrair-les, en comptes de condemnar-les, perquè són sinceres, són l’expressió sintètica d’un sentiment pregon segons el qual Espanya és el principi i el final de totes les coses. Com he dit sovint, Espanya no és un Estat, Espanya és una religió, i en la religió espanyola “el Verb” és Espanya: “Al principi ja existia Espanya, i Espanya era amb Déu, i Espanya era
Déu.

A partir d’aquí, amb aquesta concepció del món, la independència de Catalunya és vista pels fidels espanyols  –dissortadament la minoria infidel és testimonial– com una heretgia contra la qual tot s’hi val. De fet, la sola pronunciació de la paraula ‘independència’ ja es considera una blasfèmia abominable.

Cal, doncs, situar-se en la marc mental d’aquesta religió per comprendre la virulència dels seus fidels contra el procés català; cal mirar-se el Procés amb la seva mentalitat per comprendre la reacció grandiloqüent i histriònica que els provoca, fins al punt d’esquinçar-se les vestidures i viure com una tragèdia cataclísmica la llibertat catalana. És així, perquè per a ells l’existència d’una Catalunya Estat constituirà, com confessa honestament Margallo, un trauma de proporcions infinitament superiors a les d’una crisi econòmica o un atac terrorista. Tan infinitament superiors, que només d’imaginar-s‘ho ja els ve un cobriment de cor.

El senyor Margallo ha estat ben explícit dient-nos que les dramàtiques conseqüències d’una crisi econòmica –milions de persones a l’atur, desnonament de centenars de milers de famílies, increment escandalós de la pobresa infantil, increment no menys alarmant de l’exclusió social, retallades pressupostàries en serveis bàsics, com ara sanitat i educació, atacs directes a les pensions mitjançant l’espoliació del Fons de Reserva de la
Seguretat Social…–, o les no menys dramàtiques conseqüències d’atemptats terroristes, són irrellevants comparades amb la llibertat de Catalunya. Tot és superable menys això. Això és l’apocalipsi. Hom dirà que és patètic que l’Estat espanyol pensi així, i sí que ho és, però els fets en aquesta vida no ens afecten per la seva naturalesa, sinó per la manera com els vivim. Així com hi ha gent que veu l’apocalipsi en el matrimoni d’homes amb homes o de dones amb dones, també hi ha gent que no s’imagina res més terrorífic que veure Catalunya com a membre de les Nacions Unides. El senyor Margallo ens ve a dir el següent: ‘Els espanyols
podem superar les més grans calamitats humanes, podem superar els més grans desastres naturals, podem superar les bombes, les massacres i els rius de sang, però no podem superar que Catalunya tingui un lloc al món com el tenim nosaltres.’

Per a una mentalitat nacional (i irracional) així, és lògic que la pèrdua de Cuba, el 1898, suposés un trauma de dimensions gegantines que va trigar molts anys a apaivagar-se. Allí, en aigües del mar Carib, alguns dels trets principals caracterològics espanyols, com ara l’orgull, l’homenia, la supèrbia…, van patir una humiliació indescriptible. I, tanmateix, tot allò esdevé insignificant davant la pèrdua de Catalunya a l’horitzó. No és el mateix perdre les colònies llunyanes que perdre les que són a tocar. Això encara és més traumàtic, perquè per a l’orgull, l’homenia i la supèrbia, resulta indigerible. Per entendre’ns: una cosa es resignar-se a la “conllevancia” del problema catalán’, com el qui pateix de reuma, i una altra molt diferent haver d’assumir la independència de Catalunya. Serà, doncs, aquesta actitud el que farà que la independència catalana provoqui a Espanya un xoc emocional tan colossal, tan estratosfèric, que trigarà segles a superar-ho. Per a ser precisos, l’Estat espanyol saltarà pels aires, perquè, per raons d’orgull, d’homenia i de supèrbia, preferirà autodestruir-se que  ‘conllevar’ l’existència d’un Estat català. Potser m’equivoqui, però em sembla que s’estimarà més dissoldre’s que no pas haver d’acceptar la llibertat d’un poble que donava per conquerit.

VICTOR ALEXANDRE

Fotografia adjunta: Balcó del Passeig de la Pau de Berga, sobre l’escenari de la Capçalera de la Concentració de l’ANC, l’11 de setembre d’enguany, en aquesta ciutat catalana. Cap fotografia de cap diari català va enfocar aquestes dues pancartes col·locades pels membres de Catalunya Acció de Berga amb l’ajut i el permís dels patriòtics veïns. Però malgrat els constructors actuals de la nostra independència en facin cas omís, aquestes dues pancartes, una d’elles feta i portada per berguedans a la Manifestació del 2006 i l’altra (DUI) feta enguany, enfoquen clarament el camí correcte que el Procés ha de seguir si vol reeixir. Només quan haguem fet la DUI entrarem al Concurs del reconeixement internacional i a la recta final d’aquest procés que aleshores ja tindrà les hores comptades.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

DUI PETITA

Publicat dins de General | Envia un comentari

Fins que no declarem la independència al Parlament no existirem a nivell internacional. (Josep Castany, CA)

13/setembre/2014

S’ha fet creure a la gent que a base “d’internacionalitzar el conflicte”, com es diu ara, obtindrem el reconeixement internacional. Però resulta que el reconeixement d’un nou Estat Català independent un cop el nostre Parlament proclami la independència no té res a veure amb això. El que s’ha estat treballant fins ara, i s’ha fet força bé, és la diplomàcia pública, l’objectiu de la qual és fer soroll a nivell internacional, fer visible el conflicte nacional entre Espanya i Catalunya i guanyar simpaties internacionals. Però això no es pot confondre amb el reconeixement internacional del nou Estat Català que es treballa per d’altres vies i usant uns altres paràmetres i mètodes. Fins que no declarem la independència al Parlament no existirem a nivell internacional i per tant que ningú no esperi que algú de pes en l’escena internacional es posicioni a favor de la nostra independència abans de proclamar-la.

Josep Castany El reconeixement internacional es negocia amb les potències mundials i regionals de forma molt discreta abans de proclamar la independència, i si ho has lligat bé qui t’ha de reconèixer et reconeixerà.
Josep Maria Hospital Fornells
Josep Maria Hospital Fornells Si no et declares independent (D.U.I.), seguint unes normes internacionals (Canadà, i altres casos), segueixes essent un problema nacional (Regne de Franco).
Noemí Serra
Noemí Serra Els congressos Sionistes i les negociacions amb GB per acoonseguir el retorn a Israel van ser cabdals. Hertzel parlava sovint de la internacionalització del conflicte. Però òbviament no ens podem comparar amb ells. I en Puigdemont & Cia, parlen de Catalunya.
Israel, Estònia, per exemple, NO tenien ningú quan van fer la DUI i no va ser fins després que els països, alguns com Islàndia que els van donar el vot de confiança. Amb Catalunya hauria de passar el mateix, però la generalitat no vol anar en aquest sentit

A nivell internacional el Govern va explicant que volen exercir el dret a decidir no pas que crearan un nou estat.. A les potències i als estats el que els interessa saber és si el teu Parlament proclamarà la independència o no (és aquí on demostres la determinació que realment vols la independència, i ens ho han preguntat unes quantes vegades aquests darrers 30 anys) i evidentment també volen saber com aquest nou estat afectarà els seus interessos, i és aquí on tens marge de negociació per a guanyar-te el reconeixement del nou estat Estat Català independent un cop proclamada la independència.

D’en Toni Babia:

“Experts del món estudien que collons poden ser unes eleccions constituents en un estat no constituït.”

 

Josep Castany
Josep Castany Juanma Rodríguez, t’envejo. Fas bé de no mirar les notícies, no diuen res de nou ni plantegen res de nou; hem tornat de pet al 2012. I l’estafa segueix i la gent se la segueix empassant amb una alegria tan infantil que resulta increïble.
M’agrada · Resposta · 1 · 11 hores · Editat
Núria Ttg
Núria Ttg Hi ha qui diu que no parla clar per no ensenyar totes les cartes a l enemic…però està clar que eleccions Constituents han de ser després de la DUI…el full de ruta que vam votar ho diu clarament…
M’agrada · Resposta · 2 · 5 hores
Publicat dins de General | Envia un comentari

Sr. President no volem més eleccions sols volem acabar, fer la DUI , i acabar d’una punyetera vegada.

 
molt clar
.
Josep Castany
Sr. Puigdemont, indigne, lamentable, vergonyós, pusil·lànim, miserable i de pocavergonya, tornar a utilitzar una gran manifestació del poble català per la independència com a element de força per a intentar una vegada més que Espanya afluixi, cedeixi i autoritzi un referèndum d’independència que ja li han dit un munt de vegades que no, i més quan vostès mateixos ja van organitzar unes “plebiscitàries” (el vot de la teva vida) perquè aquest referèndum no s’havia pogut fer. Mentre vostès insisteixen en la seva absurditat resulta que Espanya els ha fotut 64.000 milions més dels impostos pagats pels catalans que vostès haurien de defensar amb els ullals i a sobre pretenen aprovar novament uns pressupostos autonòmics miserables. Sort en tenen que els catalans són políticament poc exigents; en d’altres països fa temps que els haurien enviat a galeres per incapaços i enredaires.
.
.
1 PRECIPITEM_6
Publicat dins de General | Envia un comentari

11-S 2016. MANI DUI: La Mani dels Generals. Qui donarà l’ordre d’entrar en batalla?

 

La Sisena pota de l’11S, la dels Generals decidits i coratjosos.

 

01 - IELTSIN CATMAJORBC updic 11s

 

Salvador Molins Escudé Tots a la Batalla!

L’ANC L’11S d’enguany mourà moltes persones i demostrarà que està capacitada en la reorganització del territori, de les comunicacions, en la mobilització dels actius i personal d’intendència, en suma per ocupar pacífica i efectivament el territori, perfecte!

Les tropes estant apunt, sempre ho han estat, però ara ens falten els Generals que les portin a la batalla.

Fem cas de les paraules de Ramon Martí, pare de la Independència Cubana: “Quan l’exercit ja està apunt se l’ha de portar a la batalla no sigui que de tant esperar es cansi i torni a les tasques familiars i laborals que temporalment ha hagut de deixar, no sigui que aleshores et quedis sense exèrcit i facis el ridícul”

On són els nostres Generals decidits i coratjosos?

-Potser seran a la pota 6 d’aquesta diada, la Manifestació per la DUI convocada per Jordi Fornas ex batlle de Gallifa, pare de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- convocada a Barcelona a les 5 de la tarda a la Plaça Urquinaona.

 

L’ANC ha organitzat  les altres 5 potes però en calien sis.

Estat Cat Indp

Cartell 11S

Publicat dins de General | Envia un comentari

Molts ja sabem que per concloure el Procés hem d’executar la decisió unilateral de trencament DUI, en ferm i urgent.

1 PRECIPITEM_6

Hem avançat una mica: Molts catalans ja sabem que per concloure ben aviat el Procés hem d’executar la decisió unilateral de trencament, en ferm i urgentment, sumant almenys 68 diputats per fer la Declaració Unilateral d’Independència, porta imprescindible per al Reconeixement internacional.

No hi haurà pacte amb Espanya, Europa no hi prendrà cartes, per molt que ens vulgui fer combregar amb rodes de molí el mateix President Puigdemont dient el contrari, Europa no pressionarà Espanya sinó al contrari, s’hi alienarà com sempre fa rentant-se les mans de tot, dels Balcans, de Síria, dels immigrants, de Grècia.

Després de fer efectiva la nostra pròpia responsabilitat ens haurem de refiar dels EEUU, d’Anglaterra, d’Israel i altres potències emergents, però en cap cas abans de que haguem fet la feina que fem de fer: La DUI.

I també hem de tenir ben clar que no ens podem refiar dels Processistes de la CUP que no sap encara o no ho accepta per motius ideològics que els catalans independentistes vàrem guanyar les Plebiscitàries del 27S, el 9N i totes les Consultes, i sobretot que amb el resultats del 27S en tenim prou per fer una DUI plenament legal, gens contrària a la Legislació Internacional (Tribunal. Sembla que juguin en tot a tombar la victòria del 27S i a carregar-se la majoria de 72 diputats.

Ni tampoc ens podem refiar dels Processistes de JxSí que només fan que donar llargues al procés amb continuats globus sonda del mai acabar, d’Ítaca i de generacions i generacions. Sembla que hagi ressuscitat l’esperit pujolià de l’ara no toca transformat en un encara no, si hem esperat fins ara podem esperar més, etc. etc I llargues i més llargues, i condicions i més condicions, i lleis i recursos autonòmics i més lleis i més recursos …! Prou d’escuses, prou de pressupostos autonòmics mentre es sagna als catalans amb 16.000 milions d’euros anuals, prou!updic 11sCartell 11S

Publicat dins de General | Envia un comentari

JORDI FORNAS (UPDIC) CONVOCA LA MANIFESTACIÓ PER LA DUI (11S-2016): Els actuals capdavanters de JxSí i la CUP -els processistes- no tenen el coratge que cal per fer la DUI i per això s’amaguen en discussions eternes. Prou d’aquesta gent i de la seva covardia.

01 - IELTSIN CAT

Jordi Fornas i l’UPDIC, compromesos amb la DUI, són aquells catalans que ara hem de recolzar i fer visibles si volem esdevenir independents ja que els processistes ens demostren que contínuament es caguen a les calces i per dissimular-ho entevanen amb mil excuses a tants i tants catalans.

JORDI FORNAS (UPDIC) CONVOCA LA MANIFESTACIÓ PER LA DUI (11S-2016): Els actuals capdavanters de JxSí i la CUP -els processistes- no tenen el coratge que cal per fer la DUI i per això s’amaguen en discussions eternes. Prou d’aquesta gent i de la seva covardia.

DIP _  27S

No féu més recursos als tribunals colonials espanyols

Per ésser conseqüents i dignes amb la DIP i amb vosaltres mateixos no féu més recursos als tribunals colonials espanyols …

El TC no és el nopstre Tribunal i les seves lleis no són les nostres lleis.

Prou de fer el ruc! no deiem que no havíem de tenir por i obeir als catalans?

1 sense por salmó

Si volen tocar la Forcadell que s’atreveixin!

No els fem la feina bruta!

Els actuals capdavanters de JxSí i la CUP -els processistes- no tenen el coratge que cal per fer la DUI i per això s’amaguen en discussions eternes. Prou d’aquesta gent i de la seva covardia.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

——————-

No féu més recursos als tribunals colonials espanyols,

No féu el RUI,

No féu qüestions de confiança,

No féu pressupostos autonòmics ,

No ens digueu que hem d’esperar 11 mesos per fer la Independència!

JxSI i CUP teniu majoria absoluta d’escons ,72 i en vots!

Per tant ara toca que féu la Proclamació d’independència al Parlament del Principat de forma immediata.

Quan despertarem de l’engany dels líders, dels somriures i dels happenings?

updic 11sCartell 11S

 

Publicat dins de General | Envia un comentari