El diàleg no serveix per fugir d’un maltractador. Sols serveix la separació unilateral i urgent, la DUI.

1 coloniaqaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

Brillant article  -com sempre- de l’escriptor Suso de Toro. Exposa una visió de la relació Catalunya-Espanya-País Basc.”   Jordi Bufurull

Ara els bascos són els ‘racionals’ i els catalans els ‘irracionals’

SUSO DE TORO  ESCRIPTOR

El debat introduït les últimes setmanes en els mitjans sobre la violència de gènere ens recorda a tots com funcionen les relacions de dominació, els diferents recursos que utilitza l’opressor sobre la víctima i la complexitat interna d’aquestes relacions. Es tracta sempre d’una relació violenta encara que la coerció pugui estar emmascarada.

La relació del nacionalisme espanyol amb les altres identitats nacionals i els seus nacionalismes és exactament la mateixa, la seva actuació va des de l’amenaça de la violència explícita com a últim recurs fins al xantatge emocional que juga amb les angoixes i les pors de l’oprimit. I, per descomptat, amb l’alienació de la víctima, la interiorització i acceptació de la dominació com una cosa natural. Tot això dins d’aquest marc en què les relacions de poder són clares: una part és propietària dels recursos per ser autosuficient i l’altra no.

Tradicionalment l’espanyolisme –la ideologia nacionalista al servei d’una burgesia parasità- ria de l’estat i que exerceix el poder des de la cort madrilenya– va educar la població espanyola en l’arquetip del basc primari i violent enfront del català astut i sibil·lí. Els bascos, a força de bèsties, eren una mica assassins i als catalans, en canvi, se’ls podia comprar amb algunes pessetes. Si algú creu que això és fal·laç que l’hi pregunti si no al president del Tribunal Constitucional, que és veu autoritzada. Això no impedia que, per necessitats de la governabilitat, calgués pactar en un moment o un altre amb els representants polítics d’aquestes ètnies, una de tan irracional i una altra de tan assenyada (tot i que la reconfiguració del mapa polític espanyol ja ha solucionat aquesta llauna: els partits bascos i catalans són prescindibles, i ara ja poden pactar els partits espanyols exclusivament entre ells).

La vida dóna moltes voltes però qui aspira al poder sempre juga a guanyar-lo i conservar-lo, així que ara des de Madrid ens expliquen una altra història: els bascos s’han tornat racionals i són els catalans els irracionals. Ens recorden que en algun moment el PNB va pixar fora de test, i aquí es podria posar alguna burla o algun  acudit a compte d’aquell Ibarretxe que va pretendre exercir la sobirania política i va caldre humiliar-lo una mica, portar-lo al Congrés i allà asseure’l en un banc per escoltar tot tipus de faltes de respecte. Però ara el PNB ja és sensat i, per governar, accepta els límits de la Constitució vigent.

És un relat simple i eficaç que nega la realitat que aquest partit és el mateix amb Ibarretxe que amb Urkullu i que, com tots, fa política i en aquest moment històric li interessa pactar el que pacta per aconseguir els seus fins.

Aquest relat el fan els partits polítics espanyols i els mitjans de comunicació madrilenys per atacar la posició de l’independentisme català que mantenen en aquest moment les institucions catalanes, per aïllar-lo i assenyalar-lo davant l’opinió pública espanyola. L’estat espanyol, al servei dels interessos de la burocràcia de l’estat i l’oligarquia amb la qual es fon, no deixarà d’utilitzar tots els recursos de la dominació, del maltractament. Utilitzarà l’amenaça de la força com a últim recurs, dibuixarà un futur de penúria econòmica per a qui pretengui la separació o el divorci, farà xantatge amb els nens que es tenen a mitges, insultarà, portarà la víctima als tribunals i en tot moment intentarà desestabilitzar psicològicament. Els que es volen escapar d’una relació de dominació seran putes, males mares, vampirs i, sempre, unes histèriques i irracionals.  Com els catalans i catalanes, vaja.

En el relat del nacionalisme espanyol, Espanya és la nació mascle a imatge de Prússia –com va retratar Ortega y Gasset–, les “repúbliques americanes” són les seves filles, Portugal no mereix estima i les nacionalitats sense estat del seu interior són males filles a les quals cal sotmetre i castigar. El militarisme i el masclisme són ingredients naturals d’aquest nacionalisme

tan incívic i antiliberal, per això és lògic que menyspreï el que demana la ciutadania catalana. Perquè els militaristes menyspreen en general la ciutadania i, si a sobre és catalana, ja em diran. Ells tenen l’estat i aquesta gent que insisteix tant a ser respectada mai tindrà el seu respecte. ¿Una Espanya federal? De debò, a hores d’ara, amb el que hem vist, ¿algú creu que és possible? ¿Algú pot argumentar això en públic sense que se li escapi el riure? A mi se m’acaba d’escapar el riure, amarg, naturalment.

SUSO DE TORO
ESCRIPTOR

1 desembre  ARA

molt clar0 - 11s2016

Aquest escrit l’ha enviat Jordi Bufurull i l’ha rebotat Josep M. Merigó. Gràcies!

Publicat dins de General | Envia un comentari

El català, primer valor, raó d’estat i obligació fonamentals de la República Catalana Independent.

 1-fonaments

Com als EEUU és la nació, a Catalunya és la llengua, el primer valor de la República i la primera raó d’estat.

.

Llengua i Nació són els fonaments de l’estat català, les columnes que sostenen i defensen la nostra llibertat de pensament i d’acció.

.

La llengua catalana és fonament i primera raó d’estat per a Catalunya, ha de ser única llengua oficial del nou estat català independent, i ho ha de ser per aquesta mateixa raó i per tal de garantir la seva pervivència.

.

Aquesta oficialitat no la ha de compartir amb cap altra llengua per les mateixes raons.

.

En la Constitució catalana això hi ha de quedar ben clar i de cap manera s’hi ha d’esmentar en cap moment ni Espanya, ni Castellà, ni l’espanyol, ni el castellà, com tampoc ni el francès, ni l’anglès, … no té cap sentit.

 .

Tot intent de fer cooficial el castellà és per naturalesa i efectes pràctics un atac a Catalunya que posaria en greu perill el futur de la nostra nació i deixaria, en un futur no gaire llunyà, la nostra llengua i la nostra cultura. i nosaltres mateixos en la mateixa situació d’una “Reserva India”, on els partits i col·lectius enemics de la catalanitat farien tot el possible per a criticar qualsevulla iniciativa i per a destrossar-ne els fonaments.

.

La llengua és com la nació, no n’hi poden haver dues en un mateix àmbit, o preval una o preval l’altre, o una se sent atacada o se sent atacada l’altra.

.

Espanya i la llengua espanyola o Castellà ja tenen els seus àmbits propis, no cal que continuïn exercint de conqueridors i colonitzadors, ni elles -Espanya i la llengua Castellana- ni els que se sentin d’elles.

.

No posem en risc el nostre futur sota cap suposició. El castellà ja té arreu del món molts llocs per ser parlat i per viure com a llengua en plenitud, i també té molts estats i governs del món que el protegeixen.

.

El català només té Catalunya i els catalans i de cap manera ens hem de lligar les mans amb suposades cooficialitats que ens puguin privar de protegir-el, activar-el  i  restituir-el totalment i sempre que convingui.

.

Als catalans mai ens passarà pel cap atacar o privar de cap llengua a ningú, però sí que hem de ser conscients i plenament defensors de que la llengua de Catalunya és el Català i ell és la primera raó d’Estat de la Catalunya Independent.

.

Totes les llengües només es poden mantenir vives i sanes si el seu us es fa imprescindible en el seu territori natural, i això és responsabilitat dels seus parlants i de l’estat que legalment i naturalment les protegeixi.

.

La restitució del català com a llengua de la Nació Catalana, a partir d’ara i per sempre, mentre Catalunya sigui Catalunya, no ha d’ésser mai qüestió partidista ni de discussió i ha d’ésser acceptada per tots els ciutadans com a fonament i columna central de la nostra República, de la mateixa manera que el Republicanisme és consubstancial a la república Francesa i la llibertat ho és a la Constitució Nord Americana.

.

A alguns els costa entendre per què als EUA si vols la nacionalitat nord americana et fan renunciar explícitament a qualsevol altra nacionalitat. Des de la nostra perspectiva i mentalitat empipa haver de renunciar a la teva anterior nacionalitat, però és que per aquella nació el seu fonament és la seva nacionalitat, té un sentit molt clar, i comporta drets i responsabilitats envers la nació que t’acull, i és base dels seus valors i de la seva permanència.

.

El català és el que dóna nom i sentit al nostre poble i així ha de ser plenament acceptat i reconegut per tothom i ha de ser escrit en la constitució catalana amb lletres de ferro i foc inesborrables.

.

És plenament català qui entén i accepta aquest principi, no pas aquell que sols viu i treballa a Catalunya, sinó el que estima aquesta terra i la seva llengua. Aquesta és la proba d’amor i patriotisme envers Catalunya, el respecte absolut i amor actiu a la seva llengua que com tothom sap i ha de saber és el català.

.

Cadascú té una llengua materna però com a ciutadà de la República catalana la seva llengua és la catalana i s’ha d’esforçar en parlar-la i defensar-la. Si en el seu cor o en el seu intel·lecte no pot acceptar o suportar que el català sigui l’única llengua de la República catalana és senyal que ell no és català de veritat, esdevé així un estranger perenne i viu en un país que no és el seu i per tant molt sovint actua com aliè i colonitzador amagant i emmascarant el seu fer sota les raons de qualsevol falsa i malintencionada excusa.

.

Per totes aquestes raons naturals, lògiques i plenament legítimes, la llengua catalana és fonament i Primera Raó d’Estat per a Catalunya i tenir-ne cura és una de les responsabilitats primeres i bàsiques de la nova república, i no ha de compartir la seva oficialitat amb cap altra llengua.

.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana”. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

12541093_10207923208912567_8678354380933008838_n

Publicat dins de General | Envia un comentari

Un sol objectiu, un sol capdavanter, una sola estratègia. Preparem-nos per fer la DUI.

1 vertader procés

La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica. 

Ens hem refiat dels partits polítics amb la falsa idea que la Independència de la Nació l’havien de fer ells com a partits -”partits”!?- – sempre partits! per pròpia naturalesa de partits- però això ha estat un error greu de l’independentisme català actual.

Els partits són per fer política però com a tals no serveixen per fer nació -o sigui, fer la independència-.

La Via Bàltica la va fer l’ANC d’aquells països veient que els seus partits -aliats de fet de l’URSS- no estaven per la feina.

Aquí passa el mateix, els partits pseudo autonomistes o pseudo independentistes digueu-li com vulgueu no estant per la feina o no hi estant plenament units, ni estant al cent per cent per la independència primant diàlegs amb Espanya i Referèndums de gran dificultat en tots sentits, primant, a més, pressupostos autonòmics i procediments lligats a la legislació de l’estat que ens sotmet, …

Si volem assolir la Independència ens cal un sol objectiu, una sola estratègia i un sol capdavanter que no essent líder de cap d’aquests partits capitanegi el Punt i Final que el Poble Català necessita i exigeix.

Fins que no tinguem o construïm això no ens mourem de lloc, i això no ens ho podem permetre, ni el Poble català ni els partits polítics catalans que creguin en la llibertat plena de Catalunya.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

12373446_10207692363741582_1438001299678683147_n

1 PRECIPITEM_6

Publicat dins de General | Envia un comentari

El 27S va patir dues tupinades: L’estat contra el vot exterior i la falsa interpretació contra la DUI.

qaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

27s

Tal com ho he escrit en el títol d’aquest post “El 27S va patir dues tupinades: L’estat contra el vot exterior i la falsa interpretació contra la DUI”, la primera tupinada contra el 27S va ser la del vot dels catalans residents a l’Exterior de Catalunya que la va protagonitzar l’estat espanyol posant molts i greus pals a les rodes del que anomenem vot exterior.

La segona pota d’aquesta primera tupinada va ser la debilitat congènita de molts catalans i concretament del govvern de la Generalitat aleshores en funcions que no va portar aquesta tupinada a les instàncies internacionals.

La segona tupinada contra el 27S del 2015 la varen protagonitzar els mateixos catalans independentistes, concretament per veu del candidat de la CUP, Sr. Baños, la nit del recompte electoral quan entrevistat pel Sr. Cuní va manifestar que s’havia perdut “el Plebiscit” i que per tant no es podia fer la DUI que defensaven al seu programa. Va ser un engany i un autoengany també de perdedors congènits o de gent dèbil i mancada del caràcter que  s’ha de tenir per alliberar un Poble, gent que no sap o no valora el que promet en campanya electoral i que no compleix els compromisos que ha prés amb el seu Poble. El que va dir en Baños eren dues mentides perquè el 27S no es tractava de cap Plebiscit sinó d’unes eleccions segons la llei actual que es van guanyar per majoria absoluta de 72 diputats i una participació molt alta que superava el 70% de la població de Catalunya amb dret a vot.

Srs. Junqueras, Sr. Baños i Srs. de la CUP i Sr. Puigdemont, amb 72 diputats al Parlament Regional de Catalunya -majoria absoluta dels diputats elegits democràticament es pot fer una DUI i és legítima i legal internacional com ja ho fou a Kosovo.

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

1 PRECIPITEM_6

———————————————-

Aquest escrit que segueix l’he extret del Blog de Vilaweb de Xavier Mir:

Diàspora contra República: les eleccions moldaves, als tribunals

Divendres passat, Llibert Ferri publicava a l’Ara l’article “Trump: les rèpliques a Moldàvia i Bulgària“, en què començava dient: “Puc assegurar que sense la victòria de Donad Trump les eleccions del diumenge 13 de novembre a Moldàvia i a Bulgària haurien pogut ser irrellevants. Unes d’aquestes eleccions que als periodistes ens costa de vendre als caps (…) Ha resultat, però, que l’ona expansiva del terratrèmol Trump va provocar rèpliques a les urnes moldaves i búlgares.”

La mirada d’algú com Llibert Ferri sempre és interessant, sobretot per l’anàlisi geopolítica que és capaç de fer després de tants anys com a corresponsal a Moscou, però servidor va trobar a faltar un parell de cosetes en una de les poques referències a l’actualitat moldava que he trobat a la premsa dels Països Catalans. D’una banda, cap referència a Vladimir Plahotniuc, l’oligarca que progressivament s’ha anat convertint, aquests darrers anys, en l’eix a l’entorn del qual gira la política del país, per damunt ja de l’eix geopolític. Sense tenir-lo present, molts dels moviments polítics que s’han estat produint al país  no s’entendrien. Aquest, i no pas l’orientació cap a Rússia o cap a Europa, era el gran tema i el gran repte de les eleccions presidencials del 13 de novembre. És cert que Dodon mira cap a Rússia i que Sandu mira cap a Occident, però per damunt d’això hi ha la lluita per treure el país de les urpes de l’oligarca, que el controla a través de les institucions.

De l’altra, el paper de la diàspora moldava, una de les més importants numèricament. Estem parlant de prop d’un milió de persones repartides per arreu del món quan a la segona volta de les eleccions presidencials la participació va ser de 1.600.000 vots. I és una diàspora que amb els diners que envia al país contribueix en un percentatge altíssim al producte interior brut. Per això era important la mobilització que es preveia i que podia portar a un capgirament del resultat de la primera volta.

Al final, un cop passades les eleccions, s’entén que totes les mirades se centrin en el resultat, en les dades que dona la Comissió Electoral Central per saber qui ha guanyat i tancar el tema, però en realitat les dues qüestions apuntades abans han acabat sent més importants que el resultat. S’han detectat diverses irregularitats en el procés electoral que eren del tot previsibles perquè tothom sabia que, malgrat el suport a Sandu que Plahotniuc havia expressat públicament quan es va anunciar que Lupu retirava la candidatura, en realitat l’oligarca faria tot el possible perquè guanyés Dodon. Així, el milió de ciutadans moldaus de la diàspora s’ha trobat que tenia ben pocs col·legis per poder votar i que havia de fer desplaçaments desorbitats si volia exercir aquest dret. I al final, ni així, perquè a mols col·legis els van dir que s’havien acabat les paperetes de vot. I van donar uns resultats i van pretendre que així tancarien el tema.

Però la diàspora va organitzar concentracions de protesta arreu del móndiumenge passat mentre l’equip de la candidatura de Maia Sandu aplegava totes les proves i denúncies d’irregularitats per presentar-les a la CEC, malgrat la poca esperança que dictaminessin a favor de les seves reclamacions, ja que la CEC també està controlada per Plahotniuc. I un cop confirmada la previsible desestimació s’ha fet un nou pas: denunciar el CEC i el govern als tribunals perquè han privat els ciutadans del dret de vot. És la primera vegada que els ciutadans moldaus de la diàspora porten el govern del seu país als tribunals. Tres advocats representen 143 ciutadans moldaus amb noms i cognoms que resideixen a Itàlia, a França, al Regne Unit o a Irlanda i que es van veure privats del dret de votar reconegut a la constitució de la República de Moldàvia, tal com explica aquest article en anglès per als qui vulgueu ampliar la informació.

I tot això es continua organitzant, sobretot, a través del grup de Facebook “Adoptă un vot” que van crear Anastasia Condruc i Cristina Ţaranovici des de Barcelona. Ha estat a través d’aquest grup que Dumitru Vicol, moldau resident al Regne Unit, ha impulsat i coordinat la denúncia fent servir Facebook live i posant-se en contacte amb el mitjans de comunicació. Si les instàncies judicials no responen com caldria, els advocats ja tenen previst recórrer a tribunals internacionals.

Dumitru Vicol, impulsor de la iniciativa de denunciar el govern moldau als tribunals. Foto extreta de http://unimedia.info/stiri/video-dumitru-vicol-voi-reveni-acasa-pentru-ca-imi-pasa-66814.html

Afegitó:

Aquest matí mateix, el diari Ziarul de gardă es fa ressò de la declaració signada per 13 ciutadans moldaus, entre elles les dues esmentades Condruc i Ţaranovici de Barcelona i Dumitru Vicol:

“Tot ciutadà de la República de Moldàvia té el dret de votar, tal com reconeix l’article 38 de la Con­sti­tu­ció. Les autoritats estan obligades a crear les condicions perquè aquest dret es pugui fer realitat.

El 21 de novem­bre de 2016, per primera vegada en la història de la República de Moldàvia, un grup de ciutadans que viuen fora del país ha portat als tribunals el govern i la CEC perquè a la segona volta de les eleccions presidencials del 13 de novembre els ha estat conculcat el dret de vot. Aquests ciutadans no han pogut exercir el seu dret de vot a causa de la mala organització de les eleccions i de l’exhauriment de les paperetes de vot.

Aquesta reivindicació és tan important per als ciutadans de la diàspora com per als qui viuen a la República de Moldàvia. Representa una acció cívica de reclamació del dret de vot.

Remarquem que als tribunals només s’hi discuteix la conculcació del dret individual de votar, amb independència de l’opció política de cada votant. Aquesta causa no té res a veure amb cap qüestió relacionada amb partits o amb els interessos dels qui concorren a eleccions.

En aquest moment històric demanem el suport de tots els ciutadans del país i de l’estranger i del conjunt de la societat civil moldava. Alhora, precisem que el procés és dels ciutadans i per als ciutadans sigui quin sigui llur país de residència o llur orientació política. Per això és molt important que el mantinguem al marge del partidisme. No volem que aquest procés judicial es polititzi i, per tant, demanem a tots els concurrents electorals i a tots els representants polítics que s’abstinguin de dur a terme accions relacionades amb aquesta causa.”

 Xavier Mir

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica.

14523114_1185522704847324_5484112173439604371_nel-president-de-catalunya-accio-santiago-espot01 - IELTSIN CAT

La Unitat de l’Independentisme Català passa per saber entomar la Via Bàltica. Ens hem refiat dels partits polítics amb la falsa idea que la Independència dela Nació l’havien de fer ells com a partits -”partits”!?- – sempre partits! per pròpia naturalesa de partits- però això ha estat un error greu de l’independentisme català actual. Els partits són per fer política però com a tals no serveixen per fer nació -o sigui, fer la independència-. La Via Bàltica la va fer l’ANC d’aquells països veient que els seus partits -aliats de fet de l’URSS- no estaven per la feina. Aquí passa el mateix, els partits pseudo autonomistes o pseudo independentistes digueu-li com vulgueu no estant per la feina o no hi estant plenament units, ni estant al cent per cent per la independència primant diàlegs amb Espanya i Referèndums de gran dificultat en tots sentits, primant a més pressupostos autonòmics i procediments lligats a la legislació de l’estat que ens sotmet, …

Si volem assolir la Independència ens cal un sol objectiu, una sola estratègia  i un sol capadavanter que no essent líder de cap d’aquests partits capitanegi el Punt i Final que el Poble Català necessita i exigeix. Fins que no tinguem o construïm això no ens mourem de lloc, i això no ens ho podem permetre, ni el Poble ni els partits polítics que creguin en la llibertat plena de Catalunya.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

0-baltica1 PRECIPITEM_6

Publicat dins de General | Envia un comentari

No caiguem en la trampa dels nostres enemics: ATURAR CATALUNYA en la Recuperació de la seva Independència.

No caiguem en la trampa del dialeg amb els enemics de la nostra Independència (i 2)

149 estat

VOLEN ATURAR CATALUNYA

Nosaltres, només la Independència total i plena.

No caiguem en la trampa dels nostres enemics: ATURAR CATALUNYA en la Recuperació de la seva Independència.

Els imputats catalans d’ara mateix són acusats per ser fidels al seu Poble i per, desobeint Espanya, treballar intensament per la Independència de Catalunya.

Però això, pels espanyols, governs, PP, PSOE, …”tots” … només és una escenificació i una pressió per assolir  ”el fin sin que se note el cuidado”  sempre han actuat així! però l’objectiu fonamental que volen assolir és aturar Catalunya en aquesta nova i peculiar ocasió -ells sense poder militar real per causa de l’OTAN, ni poder policial i repressiu absoluta per causa de l’UE,- i -Catalunya, ara ja,  determinada a independitzar-se, amb possibles eines com la DUI homologada internacionalment-. El que escrivia doncs, volen aturar aquesta nova oportunitat de que Catalunya i els catalans puguin Recuperar la seva mil·lenària Independència.

Fa més de  mil anys que Catalunya va esdevenir una nació independent i des d’aleshores va administrar la seva sobirania durant set centúries fins que l’error de la seva relació amb Castella la va portar a la ruïna en tots els àmbits i sentits, fins que fou esclavitzada per la força de les armes i de la repressió més cruel i absoluta.

Espanya ens vol aturar! I les seves eines actuals són l’agre-dolç d’una judicalització per una banda i un pretès diàleg de mitges tintes per l’altra banda. No ens els creguem, de cap manera, són els càntics de les sirenes que ens volen captivar amb també preteses reformes d’una constitució que és ben seva, mai serà la nostra!

Els nostres capdavanters com ho va fer Ulisses, s’han de lligar al pal major de la nostra Independència, perquè així no caiguin en la trampa i no puguin fer caval de les falses sirenes que els volen comprar amb plats de llenties prefabricats i de fàcil cuinar.

Res tan important per a una nació que la seva Independència. Només amb la Independència, Catalunya, pot garantir el seu futur en llibertat i el seu progrés veritable com una de les nacions capdavanteres del món actual i així poder fer la seva genuïna i inestimable aportació.

Espanya ja la té la seva Independència, ja es hora que faci el seu camí i ens deixi tranquils.

Hem de procurar que no ens passi el que li ha passat a Egipte, a Grècia i encara els hi està passant als Kurds, els han enganyat, s’han deixat enganyar, i ara estan presos als llims de la història dels altres.

A banda, tractant-se d’Espanya: Intentar dialogar amb ella ni que sigui per un referèndum és una trampa, un perill, un parany propi i aliè que hem de desestimar pel risc que comporta.

Només la Declaració Unilateral, plenament legal i legítima internacional, ens portarà a la Independència i ens protegirà de totes les trampes que vulguin aturar el Procés de Recuperació de la nostra plena Independència, vinguin d’Espanya, d’Europa o de qualsevol altre lloc.

“No es pot dialogar amb un mentider compulsiu.

No es pot dialogar  amb qui et vol destruir

No es pot dialogar amb qui sotmet al teu Poble.

No és convenient i prou, sobren les raons.

El peix mort per la boca, les teves paraules i els teus compromisos les giren contra tu.

Mai compleixen.

Et disparen les teves mitges tintes per enfonsar-te i destruir-te.

No et refiïs dels espanyols com a poble, et fotran sempre!

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa, Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

1 PRECIPITEM_6

Publicat dins de General | Envia un comentari

Quan molts se sumin i segueixin l’exemple d’aquests pioners de la desobediència l’enemic no tindrà prou presons. Estiguem apunt.

Espot rient

Ens acusen i ataquen no pas per la democràcia que practiquem sinó que ho fan perquè ja hem començat a ser conseqüents i responsables defensors de la Independència de la Nació Catalana.
Que ho diguin ells -aquests pioners- i també diguem-ho nosaltres, tu i jo:
Jo sóc culpable de fer el que crec que haig de fer,
sóc culpable de fer tot el possible per a INDEPENDITZAR CATALUNYA !!!
Quan molts se sumin i segueixin l’exemple d’aquests pioners de la desobediència, de l’atac, de la fermesa, els enemics no tindran prou presons i nosaltres imparables…  precipitarem la Independència.
Preparem-nos! estiguem apunt.
Per què critiquem (critiquen alguns) als pioners d’aquesta ruptura? Sembla que s’hagi posat de moda. Ben al revés, quan molts se sumin i segueixin l’exemple d’aquests pioners de la desobediència, esdevindrem Poble Organitzat, esdevindrem nació veritable i valenta i no pas individus aïllats i dèbils -homus autonomicus-, tal com ens explicava Xirinacs, aleshores l’enemic ja no tindrà prou presons ni podrà exercir prou fetxigues sobre nosaltres i havent superat la seva altivesa tombarem l’estaca i assolirem la plena llibertat nacional.

0 - 11s2016

Sense trencament no hi haurà independència. Per què critiquem, doncs, als pioners d’aquesta ruptura? La Presidenta del Parlament, l’alcaldessa de Berga, els regidors, els diputats, l’ex President de la Generalitat de Catalunya, Consellers que ja ha començat a trencar i desobeir per fidelitat a la sobirania del nostre Poble.
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa, Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

10426080_880147815368036_1519353385737757046_n

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Catalunya encendrà la llibertat de les Nacions del Món. Catalunya és l’esbarzer que mai s’apaga i ho encendrà tot.

NACIO-K3qaMYfBRWTsHXkDq-800x450-noPad

Quatre vies ràpides per a la Independència. Preferentment La DUI o la VIA BÀLTICA.

Ens imputen, nosaltres fem tot el possible passant d’ells, però ens plantegem si la nostra tàctica i la nostra estrratègia són les adeqüades?

Tenim, pel cap baix, tres camins possibles per assolir el nostre objectiu de recuperar la Independència de la nostra nació:

1a Via – DUI, Declaració Unilateral d’Independència de 50+1 diputats d’un Parlament Regional, la DUI no és obligat fer-la dins l’edifici parlamentari. Requisits: Declaració per sorpresa, 68 diputats, convenciment i fermesa -ja fa 1 any que disposem de 72 diputats, més que de sobres-. Èxits: 1 Total a Kossovo i 1 en tràmit a Crimea. Legalitat Internacional acceptada i confirmada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia.

.

2a Via – Referèndum previ a la Proclamació. Requisits: Cens, No tupinades, Urnes, Discusions prèvies amb l’Estat Espanyol, Prohibicions legals espanyoles, necessitat d’observadors internacionals, organització complexa, Tants per cent de Participació … Fracassos 2 (Quèbec i Escòcia). Legalitat Internacional se li suposa, però no està escrita.

.

3a Via – La Via Bàltica (Lituània, Estònia, Letònia). En unes eleccions com les del 27S es presentaren tots els Independentistes units en una sola sigla, amb un sol candidat de la seva Assemblea Nacional i amb un sol objectiu: Declarar i Proclamar la Independència tan bon punt es guanyessin les eleccions, i així es va fer. Condicions o Requisits, les mateixes del 27S. Èxits: 3 (Lituània, Estònia, Letònia). Legalitat Internacional: El món ho va reconèixer perquè foren unes eleccions democràtiques com les del 27S i els esmentats països estaven disposats a tirar endavant sense dubtes ni fisures.

.

4a – La Via d’un Referèndum de Ratificació uns mesos o 1 any després d’haver fet la DUI. Avantatges derivades de que en la seva preparació no hi concorren ni gent, ni poders, ni traves alienes com l’anterior metròpoli. Èxits: 1 Montenegro. Legalitat la pròpia del nou estat que ja fa mesos està en funcions.

.

——————————
.

Segons la meva opinió i la visió de Catalunya Acció, el Referèndum previ a la DUI millor no fer-el perquè, com es diu popularment, als Referèndums els passa com a les pistoles “les carrega el dimoni”.
.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- Soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

.

————————————–

.

 

Jordi Fornas Prat No és la democràcia el que hem de defensar perquè ja la defensa el món sencer i l’espanyola no té remei.

.

El que cal és defensar l’Estat català, però primer cal que els polítics facin la DUI cosa de la que no volen ni sentir a parlar, els és més còmode continuar amb el victimisme de sempre.

 


 

Publicat dins de General | Envia un comentari

AVUI A LES 7: XIULADA davant de la Delegación del Gobierno. PER DEFENSAR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, EL MOLT DEMÒCRATA SANTIAGO ESPOT, ÉS ACUSAT PELS INVASORS DE CATALUNYA.

AVUI A LES 7: XIULADA davant de la Delegación del Gobierno

 FORAGITEM ALS INVASORS !

 

Davant de la Delegación del Gobierno concentració de suport al  citat x per la Audiència Nacional i per llibertat

xiula

PER DEFENSAR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, EL MOLT DEMÒCRATA SANTIAGO ESPOT,  ÉS ACUSAT PER ESPANYA INVASORA, DICTADORA I LLADRE.

molt clar

PAÍS > PRINCIPAT (VILAWEB)

Santiago Espot declara a l’Audiència espanyola per la xiulada a l’himne espanyol del Camp Nou

La secció tercera de la sala penal va obligar el jutge a investigar el cas contra Espot

Fotografia: ACN.Fotografia: ACN.

Per: Redacció de Vilaweb

El jutge instructor de l’Audiència espanyola Fernando Andreu ha citat a declarar avui, en qualitat d’investigat, el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, per haver promogut la xiulada a l’himne espanyol el 30 de maig de 2015 durant la final de la Copa al Camp Nou entre el Barça i l’Athletic de Bilbao. La secció tercera de la sala penal va obligar Andreu a investigar el cas, i d’aquí ve la citació a Espot.

El magistrat instructor va arxivar en primera instància la investigació el mes de maig passat perquè els fets havien estat ‘idèntics o gairebé afins’ als del 2009, quan hi va haver una altra xiulada a l’himne espanyol en presència del rei i amb la participació dels mateixos equips, i el procediment fou arxivar el cas, amb el suport del fiscal.

Tot amb tot, la secció tercera de la sala penal va obligar Andreu a continuar la investigació de la possible comissió d’un fet delictiu i les persones que el van portar a terme; amb això s’estimava el recurs presentat per la fiscalia, al qual es van adherir Manos Limpias i el partit polític ultra VOX.

Els magistrats Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado i Fermín Echarri expliquen en la sentència que l’ambient institucional respecte de la independència de Catalunya el 2009 és molt diferent del del 2015.

‘N’hi ha prou de veure –diuen– com un fet notori els esdeveniments i les decisions polítiques dels òrgans de govern de Catalunya que s’han pres aquests últims dos anys amb vista a aconseguir la independència de Catalunya respecte d’Espanya.’

Dit això, exposen: ‘No pot compartir-se la vexació als símbols de la nació espanyola i al cap de l’estat d’una manera planificada.’ El tribunal afegeix que es van aprofitar la publicitat dels mitjans de comunicació que cobrien el partit per ‘potenciar el desig de menysprear Espanya tant en l’àmbit nacional com internacional, cosa que implica una situació desproporcionada que excedeix una mera situació desagradable’.

La fiscalia considera que els xiulets de la final poden tipificar-se a l’article 490.3 del codi penal, que castiga les injúries al rei a l’exercici de les seves funcions amb una pena de sis mesos a dos anys de presó si fossin greus, i amb una multa de sis a dotze mesos en cas de no ser-ho.

Segons la seva opinió, la xiulada constitueix també el delicte previst a l’article 543 del codi penal, que castiga les ‘ofenses o ultratges a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat’, amb una multa de set a dotze mesos de presó.

Xiulada a la delegació del govern espanyol
El col·lectiu organitzador del pregó alternatiu de les Festes de la Mercè, #MoltesMercès, ha convocat una xiulada davant la delegació del govern espanyol a Catalunya a les set del vespre en suport a Espot. ‘Marxem pitant’ és el lema de la concentració.

 

Davant de la Delegación del Gobierno concentració de suport al  citat x per la Audiència Nacional i per llibertat d’expressió ⚽ pic.twitter.com/FweIBevTok

Agafa el teu xiulet i vine !
Aquest partit el guanyarem ||☆|| ⚽⚽pic.twitter.com/25GhM6Y4iL

Publicat dins de General | Envia un comentari

Govern, ANC i ÒMNIUM no són conscients ni conseqüents amb les Declaracions de Sobirania i d’Inici de Procés.

DIP _  27S

INCONSCIENTS DE LA PROPIA SOBIRANIA I LEGITIMITAT, el President Mas acompanyat de 400 alcaldes, un tsunami imparable als ulls dels observadors internacionals d’arreu del món, enlloc d’anar a declarar havia de proclamar la DUI.

Avui 13 de novembre del 2016 passarà el mateix, molts catalans incauts enlloc d’exigir la DUI als 72 diputats independentistes suplicaran clemència a l’amo espanyol demostrant així la seva situació i mentalitat d’esclaus. (S.Molins, CA i UPDIC)

 

AVISOS PER A NAVEGANTS:

Que Xavier Sabaté, ex-conseller de Governació i cara visible de nou corrent intern del PSC, Roj@s digui el que diu ‘L’opció de la independència és més inviable que la reforma constitucional’, després de 100 anys de fracassos continuats del catalanisme polític, està clar que aquest ex Conseller no veu més enllà d’una concepció aliena a la Nació Catalana. Xavier Sabaté veu Espanya com a centre del món com tants i tants espanyols, no té consciència clara del que és Catalunya ni del que és la sobirania. Molt natural en un polític del PSC-PSOE.

Ara el que digui Puigdemont i amb la lleugeresa que ho digui o amb imprecisions que permetin fer suposicions als contraris a la Independència o als retardataris nostrats ja és molt més greu.

Aquesta que segueix és l’expressió de Puigdemont que motiva aquesta meva acusació de  RETARDATARI:

‘Un país com el nostre no és un país de conquestes, ni de lluita pels recursos naturals o territorials’, ha afegit, ‘sinó que sempre ens hem pogut sostenir gràcies a la fortalesa de la nostra pròpia cultura i la nostra creativitat, que l’hem expressada amb la literatura, les arts, la gastronomia, les tradicions o la tecnologia, entre altres’, ha indicat.”

Qualsevol català amb més coneixements d’història li podríem demanar: De quan parla? quan diu “sempre hem sigut”.

Així PUIGDEMONT actua de RETARDATARI, o és un ignorant o menteix, i és molt més greu pel lloc que ocupa.

Puigdemont desconeix la nostra història o el que és pitjor l’autocensura i l’amaga, això és imperdonable a un President Honorable de qualsevol país, és vergonyós i insultant, és claudicant, propi d’un ignorant, propi d’un esclau.

Puigdemont, amb declaracions enganyoses d’aquesta mena,  estova, adorm i retarda la nostra Independència, la nostra sobirania,  la nostra dignitat. Denota manca de precisió i estratègia inadequada que l’impossibilita per regir amb efectivitat el destí de Catalunya.

També és molt greu en aquesta etapa final del Procés, en uns  moments en els que hem d’apujar al màxim els nivells de fermesa, clarividència en l’estratègia i velocitat de resolució -que tot plegat ja s’està allargant i apareixen signes d’esgotament, que quan la gerra va molt a la font acaba trencant-se i hem de fer tot el possible perquè això no passi, són doncs molt greus declaracions i suposicions com la que tot seguit us esmento:

“El cap de l’Executiu ha rebut la distinció de confrare d’honor de la Cofraria de la Ratafia de la capital de la Selva i ha assegurat sentir-se “molt honorat” per aquest reconeixement perquè “la ratafia simbolitza uns valors com són la paciència, fer les coses en el moment just, sense pressa, quan toquen; la diversitat, i també la companyia amb la qual es comparteix”. Uns valors, ha subratllat en l’acte de proclamació, “que si els posem al servei del país, igual que fem la millor ratafia del món, farem el millor país del món”. Unes paraules que es poden interpretar com una advertència als qui volen córrer massa per a culminar el procés.”

“Durant l’acte, on s’han lliurat els premis a la millor ratafia de l’any, Puigdemont ha felicitat els participants i els ha encoratjat a “mantenir aquesta tradició de recollir herbes, tractar-les i fer una bona ratafia per a l’any vinent, que espero que sigui la ratafia de la independència”, ha afirmat. Així, el president continua marcant el 2017 com l’any en què el país pot fer el cop de timó definitiu per la plena sobirania.”

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UDIC, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM.

1 PRECIPITEM_6

 

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari