O fem la DUI ben aviat o ens haurem d’empenyorar per generacions.

El pressupost de despesa de la Generalitat autonòmica el 2015 (sense comptar els interessos a pagar pel deute públic) era de 21.677 milions, quan els catalans vam pagar en impostos un total de 78.239 milions. A més a més el govern autonomista havia de pagar 1.713 milions d’interessos en un sol any pels préstecs que té; una xifra molt superior a les retallades miserables en sanitat des del 2011 (1.439 milions d’un total de 4.950 milions en retallades) fetes pels estúpids autonomistes que pretenien i pretenen dialogar amb Espanya mentre Espanya ens espolia més de 16.000 milions anuals dels impostos pagats pels catalans. Des del 2011 ja ens han espoliat 80.000 milions més i el total tolerat, i durant molts anys silenciat, pels diversos governs autonomistes supera els 300.000 milions d’espoliació fiscal. A més resulta que més d’un 70% dels diners que deu la Generalitat autonòmica (deute total = 72.274 milions) són diners que els nostrats governants han demanat al govern espanyol. O sigui que els governants autonomistes s’endeuten demanant a Espanya préstecs sobre els mateixos impostos que s’han deixat fotre a la cara i sense piular. I aquests inútils autonomistes, ara processistes per tal d’allarga la comèdia, tot i tenir una majoria absoluta legítima encara ens vénen explicant historietes sobre desconnexions, processos que no constitueixen res i estructures que no suporten una ventada per tal d’evitar proclamar la independència i acabar amb aquest desastre. És clar que ells segueixen vivint molt bé a les seves còmodes i ben retribuïdes poltrones.

Toni BozzoDavid Mola
David Mola Mentres i hagin burrus ls borgesos niran a cavall!

En base a dades del 2015, un Estat Català independent recaptaria impostos per un valor total de 78.239 miions sobre un PIB (riquesa generada) de 215.101 milions. Això és una pressió fiscal del 36,37%.

La pressió fiscal mitjana de la Unió Europea és del 40%. Dinamarca es situa al 50,8%, Bèlgica i França al 47,9 %, Finlàndia a un 44%, Àustria al 43,8%, Itàlia i Suècia al 43,7 % i Alemanya al 39,5%.

El frau fiscal anual a Catalunya, impostos que no es paguen i per tant no es recapten, tirant pel cap baix és d’uns 8.490 milions.

És a dir, en un estat independent i sense frau fiscal recaptaríem 86.729 milions. I això amb un pressió fiscal del 36,3%, per sota de la mitjana de la UE del 40% i molt per sota dels països del Nord d’Europa.

…………….Estat Cat Indp
Josep Castany
Josep Castany Ramon, aixó és el que hauria d’explicar cada dia i no fa un govern ni el seu president que realment tingués per objectiu assolir la independència. Sense propaganda, sense explicar els avantatges de la nostra independència per part dels màxims representants polítics ni “s’eixampla la base” que tant els preocupa ni es guanyen referèndums. El seu objectiu sempre ha estat que els catalans puguin decidir si volen la independència o no, no pas assolir la independència, i són dos objectius ben diferents.
11 S  DUI   2016
Publicat dins de General | Envia un comentari

L’UPDIC és un dels pols de l’alternativa als pseudo independentistes (els del Sí però no encara, els de la RUI però no pas la DUI)

13516230_1077446552302460_3625934681689315090_n
Què esperem? partidaris de la DUI.
Revestim-nos de la fermesa dels cubans, ells van plantar-se davant dels EEUU i nosaltres no som capaços de plantar-nos davant de la quincalleria dels capdavanters de JxSí, de la Cup i de totes les comparses que els riuen les gràcies. Això ho hem d’esbandir i acabar de seguida.
Ens cal coordinar l’alternativa als pseudo independentistes, i un dels pols d’aquesta alternativa gira entorn de Jordi Fornas Prat, ex batlle de Gallifa, i del partit que ell va crear i encapçala, l’UPDIC -Units per Declarar la Independència catalana”.
Naturalment que aquesta alternativa té altres pols, com potser Solidaritat, i de moment masses franc tira facebocaires
com jo.
Com quan es van unir els partits de Companys i Macià algun dia no llunyà haurà de madurar i fer-se realitat aquesta coordinació dels partidaris de la DUI.
Mentrestant UPDIC no es faci fort i els altres pols tampoc, mentre no qualli aquesta força i aquesta unió, la culpa de tot -aquest encallament persistent no és de JxSí ni la Cup, sinó nostra, dels Independentistes partidaris de la DUI i de la urgent Independència.
Revestim-nos de la força dels cubans i sotraguem aquesta adormida terra nostra!
DUI ja! Catalans! tota la resta són marrades i jocs tàctics per a encallar Catalunya.
Els vells partits i les seves coalicions no tenen força ni dignitat per fer el pas final i només resten pendents de les cadenes i llasts que per a ells representa espanya, estant lligats a espanya amb un gruixut cordó umbilical fet de pagues mensuals,vacances pagades i pagues extres.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i simpatitzant de l’UPDIC, soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.
PRECIPITEM_6
Publicat dins de General | Envia un comentari

Només la DUI ens en pot alliberar si la fem amb la fermesa dels Cubans!

1 sense por salmó

Gemma Serra www.updic.cat

El nostre nom no deixa dubtes sobre les nostres intencions, tenim clar que l’únic camí que porta a la independència és la Declaració de Independència, evidentment unilateral (DUI). Aquí expliquem com hi volem arribar i quin projecte de país tenim per la Catalunya lliure i sobirana. També hi trobareu…
UPDIC.CAT
13516230_1077446552302460_3625934681689315090_n

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

El Decret de Nova Planta és ben viu. Només la DUI ens en pot alliberar si la fem amb la fermesa dels Cubans!

El Tribunal Constitucional espanyol s’empara en el Decret de Nova Planta per dictar una sentència

Decret Nova planta 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

Encarem la recta final: “O reflexionem o perdrem” (Santiago Espot)

MAJORBC

O reflexionem o perdrem

 Santiago Espot | 15/07/2016 a les 08:58h

«La famosa desconnexió ha esdevingut una broma de mal gust i els únics desconnectats de la realitat seuen a l’hemicicle del parc de la Ciutadella»

Si ara preguntem quin és el “full de ruta” per arribar a la creació d’un estat català no crec que hi hagi ningú que pugui tenir cap resposta. Dels divuit mesos, de la declaració d’independència o de la Constitució catalana que s’hauria de refrendar a les urnes ja no se’n canta ni gall ni gallina. La famosa desconnexió ha esdevingut una broma de mal gust i els únics desconnectats de la realitat seuen a l’hemicicle del parc de la Ciutadella. La cascada interminable de propostes i contrapropostes amb què ens castiguen dia sí i dia també els protagonistes d’aquesta pel·lícula anomenada “El procés”, només és comparable a la genial escena de la cabina del germans Marx. Fins i tot, algunes de les veus que més han justificat les accions dels seus protagonistes principals comencen a demanar clemència per tal que no ens continuïn bombardejant amb idees estrambòtiques. Ningú no sap on som.

L’horitzó de la independència sempre es marca segons els interessos d’aquest o de  l’altre partit. Si fa quatre dies tot depenia d’uns pressupostos autonòmics, ara la moció de confiança del setembre ha esdevingut pràcticament el ser o no ser de l’independentisme. Tinc la sensació que tot plegat només intenten aguantar-ho a base d’eslògans dels membres del govern, com el darrer de Carles Puigdemont que deia a Sant Feliu de Guíxols que “estem a punt de ser independents”. President, una cosa és intentar aixecar la moral de victòria col.lectiva i una de ben diferent tractar els catalans com a lectors del Cavall Fort.

En un ambient com aquest, on tothom sembla tenir un màster en “com fer la independència”, no ens ha de sorprendre que visquem una cerimònia de la confusió. Cadascú a la seva. Hem passat per llistes unitàries, votacions plebiscitàries, proclamacions d’inici del procés, manifestacions multitudinàries, elaboracions de constitucions i festeigs amb la declaració d’independència que, al final, ningú al Parlament té el coratge de proposar obertament. Ara és el torn de l’anomenat RUI. Sembla que s’hagi descobert la sopa d’all i tothom hi diu la seva segons quins siguin els seus interessos.

Fa quatre dies els que deien que en Mas era l’home que ens havia de portar a Ítaca ara diuen que se’n vagi cap a casa. Són els mateixos que diuen que en Puigdemont sí que ho té clar i és l’home ideal perquè sempre ha estat independentista. Com si haver estat sempre seguidor del Barça signifiqués que pots jugar al costat de Messi o Iniesta. Sobre la CUP hem passat de dir que eren els que aguantaven el tipus i els que tenien més sentit patriòtic (recordem l’acord per celebrar el 9-N) a afirmar que són uns traïdors i uns còmplices d’Espanya, amb manifestació inclosa davant la seva seu. Esquerra neda i guarda la roba i els vots li van caient al sarró. Són els grans beneficiats parlamentaris de tot plegat. S’acosta el moment de repartir cadires i per això no veureu cap fissura entre ells.

L’ANC va proposar en el seu dia declarar la independència el 23 d’abril de 2014, i ara els seus associats votaran si estan o no a favor de convocar l’anomenat RUI per no se sap ben bé quan. Curiosament això contradiu el full de ruta de Junts pel Sí al qual donaven suport de forma entusiasta no fa ni un any. En canvi, l’altra entitat insígnia, Òmnium Cultural, i per boca del seu president, afirmava fa quatre dies que calia consensuar un altre full de ruta. Veritablement, entendre la política independentista s’ha convertit en un desafiament només a l’abast dels genis de la política.

Després de tot plegat, no són pocs els independentistes que es rumien llençar el barret al foc farts de tanta comèdia que veuen que no porta enlloc. Quan una situació política es converteix en un embolic col.lectiu el més assenyat es aturar-se per reflexionar. I fer-ho al marge de les dinàmiques dels actors que ens han portat a l’actual batibull conceptual. Clarificar idees, valorar les nostres possibilitats, decidir si estem disposats a encarar el conflicte amb Espanya i quins costos pot tenir, definir com han d’actuar els nostres dirigents per assolir l’èxit i no fer el ridícul… Aquestes són només algunes de les coses que l’independentisme ha de resoldre seriosament i rigorosament abans d’encarar la recta final. Sense això, derrota segura.

Santiago Espot

Publicat dins de General | Envia un comentari

Hi ha una alternativa: Coordinar tots els desavinguts partidaris de la DUI.

L'ANC ha d'agafar el timó del Procés Constituent? __ BIC 2304Hem de crear una nova alternativa que inevitablement ha de sumar tots els desavinguts partidaris de la DUI.

 

Josep Ginesta
Els que ens deien que els independentistes viviem en un món irreal són els mateixos que ara volen fer-nos travessar el desert fins el 2020
Resposta: No els ho permetem!

 

La DUI és el camí correcte a la Independència i la porta al reconeixement internacional.

ara Hora DUI 

RUI – DUI RES A VEURE

Sobre el Referèndum Unilateral d’Independència (RUI)

1. És molt difícil que un Govern que no sap fer una DUI, tenint majoria absoluta d’independentistes (72 diputats de 135), faci un Referèndum de forma unilateral (RUI). Començo per la qüestió fonamental: no tenen el que cal tenir per fer una cosa, i diuen que en faran una altra molt més complicada.
2. No hi ha experiència en Dret comparat d’un Referéndum unilateral consumat amb èxit. L’Estat previ et pot boicotejar el Referèndum: la legalitat de la convocatòria serà dubtosa, l’escrutini també, i amb la campanya de la por la participació no arribarà al 50% (només cal que els contraris no vagin a votar).
3. En cas de no poder fer un Referèndum (amb consentiment i sota supervisió internacional, cas Montenegro) el Tribunal de la Haia va sentenciar el 2010 que la DUI és legal.

Sobre la Declaració Unilateral d’Independència (DUI)

1. Demà es pot fer al Parlament de Catalunya. Cal tenir el que cal tenir per fer-ho. 72 persones que vam votar per fer la Independència, exactament.
2. El Dret Internacional accepta la DUI per Sentència del Tribunal de la Haia de 2010.
3. No és un invent català de metàfores estranyes que al món no entén ningú. De fet, ni nosaltres.

No et deixis enganya per la nova “pastanaga” dels regionalistes espanyols. RUI no és DUI.

No costa tant. ES DIU DUI.
Visca la Terra Lliure.

——————–

Ells no la faran mai. em refereixo a JxSí, la CUP, l’ANC i demés figurants de fet. Els partidaris de la DUI hem de sumar-nos sense por i sense complexos com escrivia Hèctor Bofill fa pocs dies.

Tristament, ells -JxSí i la CUP- no faran mai una DUI, hem de crear una nova alternativa que inevitablement ha de sumar tots els desavinguts partidaris de la DUI.

———————————mai la farà

2 juliol 04:39

D’en Josep Castany:

“Marta Rovira (ERC): “La DUI és la Llei de transitorietat jurídica”

“No, Sra. Rovira, la DUI i la Llei de Transitorietat Jurídica són dos conceptes diferents en un procés d’independència, i com bé reflecteixen els gràfics del full de ruta de JxS que vostè deu conèixer. Ja està bé d’amagar la DUI als catalans, de voler evitar-la i d’embolicar la troca. La Llei de Transitorietat l’aprova el Parlament un cop s’ha fet la DUI. La DUI és l’acte parlamentari legítim i solemne que visualitza davant del món la independència de Catalunya respecte d’Espanya, i per tant el fet que es trenca una legalitat existent sobre el territori, l’espanyola, i que se’n crea una de nova: la legalitat catalana. I la Llei de Transitorietat pretén cobrir de forma temporal fins a les primeres eleccions (les conegudes com a constituents) els aspectes fonamentals perquè els ciutadans del nou estat no quedin desamparats.” (Josep Castany)

Sempre m’he preguntat com pot ser que la panolis de la Marta Rovira d’ERC, tingui els seus prosèlits (?) Com pot ser que es deixin enredar i com pot ser que els fanàtics de la mentida hagin renuciat a la veritat? Però com és que no veuen que cada cop que la Marta Rovira, obra la boca, fa el mateix tuf a mentida que fa en Junqueras?

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

El Preludi de la Gran Manifestació del 2012. Jo hi era amb Catalunya Acció, amb Barrera, Broggi i Domènech.

YnJ1c3NlbC1DQQ==_230080_4389_1

La Independència pararà els peus als agressors de Catalunya! __ BIC 2237

 

UNITAT PER LA DUI …. SENSE POR !

1 sense por salmó

“Pel nostre futur Independència”: 5è aniversari de la Primera  Manifestació Explicitament independentista i unitària. Immediatament després de la Consulta de Barcelona.

http://araomai.cat/pel-nostre-futur-independencia-5e-aniversari-de-la-1a-manifestacio-independentista-unitaria/

manifestacio-9j.jpg

<iframe width=”440″ height=”330″ src=”https://www.youtube.com/embed/TvkgSdwxVhc” frameborder=”0″ allowfullscreen></iframe>

 

<iframe width=”440″ height=”248″ src=”https://www.youtube.com/embed/um7VPLTI2Yc” frameborder=”0″ allowfullscreen></iframe>

 

Avui és el 5è aniversari de la primera manifestació unitària organitzada des de la societat civil amb el lema independència, organitzada per Ara o Mai. Es va crear una plataforma amb totes les entitats i partits que van donar suport a la manifestació, amb el nom de Plataforma9J, que comptava amb l’adhesió de més de 150 entitats i partits polítics, entre ells ERC, Solidaritat, Reagrupament i la CUP.

El 9 d Juliol del 2011 unes 50.000 persones van venir a la convocatòria, malgrat l’hostilitat de l’ajuntament de Barcelona, que va negar-se a donar permís per fer un concert musical on havien d’actuar, entre d’altres Brams, que també va negar el permís per posar una tarima al Passeig Lluís Companys per poder llegir els parlaments, que es van haver de fer des d’un camió.

Drs-Barrera-Broggi-Domènec.-Mani-Ara-o-Mai-9J

Aquest manifestació va comptar el suport i amb la presència de tres personatges mítics: L’ex-president del Parlament i antic líder del partit Esquerra Republicana, Heribert Barrera, amb 94 anys, del prestigiós cirurgia de les Brigades Internacionals, Moisès Broggi i del també cirurgià, Dr. Domènec (88 anys). Els tres membres d’honor d’Ara o Mai, van realitzar el parlament al final de l’acte que va ser presentat per l’actor i director Quim Masferrer. El manifest va ser llegit l’actor Jaume Comas. Un manifest  que recordava una frase del doctor Broggi: “Per Catalunya, no pareu”.

L’organització es va fer amb un pressupost gairebé zero. El lema es va triar per votació popular, els cartells i tot el material gràfic i d’imatge el van aportar voluntaris de tot el territori, sobretot utilitzant les xarxes socials. Van arribar més de 25 vídeos per fer difusió de la manifestació. Es va comptar amb grups de voluntaris arreu del territori que van posar cartells als seus municipis es i l’única pancarta que va lluir a la capçalera deia: “Pel nostre futur Independència”.

Es va demanar als partits que no portessin pancartes pròpies i l’única que va lluir a la capçalera deia: “Pel nostre futur Independència”.

L’organització i el seu servei d’ordre va haver d’ajudar Broggi, Barrera i Domènech a pujar al vehicle amb l’ajuda del muntacàrregues del camió, per la negativa de l’ajuntament a posar la tarima. Un fet que va indignar els manifestants. El Dr. Broggi va recordar que Catalunya i Espanya no poden estar juntes i va demanar un estat català perquè les relacions entre Catalunya i Espanya “siguin entre iguals. El Dr. Oriol Domènech, en un discurs vibrant, va dir prou als atacs a Catalunya i al genocidi de la llengua i la cultura catalanes. Per la seva l’expresident del Parlament, Heribert Barrera va recordar que que no s’han aconseguit els objectius que es reivindicaven el 10 de juliol de l’any passat, i que calia unitat independentista i va demanar desobediència i boicot a l’estat espanyol i a les seves institucions.

La presidenta d’Ara o Mai, Carme Teixidó va denunciar que  el “boicot’ a l’acte per part de les administracions”, no va impedir el seu èxit i va demanar a tothom de seguir treballant per la unitat i a no aturar-se fins aconseguir la independència.

FacebookTwitterGoogle+Comparteix

Un escenari Independentista guanyador. __ BIC 2271Comunicat de Premsa de Catalunya Acció en favor de Sergi Massó. __ BIC 22511-VICTO22

Publicat dins de General | Envia un comentari

L’ANC no pot supeditar la Proclamació de la Independència a la victòria en un Referèndum d’Independència.

—————————-

Argumentari sobre el Referèndum d’Independència (Primera Part) per Josep Pinyol.

LA CONSULTA DEL SECRETARIAT NACIONAL SOBRE EL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA 

El Secretariat Nacional d’11 de juliol va proposar i va decidir portar a terme una consulta a tots els membres de ple dret de l’ANC amb la pregunta:«Vols que l’ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la Independència?”.

A causa de la devolució dels pressupostos i del trencament del pacte d’estabilitat el President de la Generalitat ha decidit presentar una moció de confiança el mes de setembre vinent. L’exigència de la convocatòria d’un Referèndum sobre la independència hauria de formar part del programa del President Puigdemont en la moció de confiança. I haurà de comptar amb el suport de la CUP, per evitar la convocatòria d’eleccions autonòmiques i acomplir el mandat democràtic de les eleccions del 27/S.

—————-

REFERÈNDUM, FULL DE RUTA 2016-2017 I MANDAT DEMOCRÀTIC DEL 27/S

En la seva proposta el Secretariat no ha aclarit dues qüestions fonamentals:

1a) La relació del Referèndum d’Independència en el Full de Ruta de l’ANC.

2a) La inserció del Referèndum en el mandat democràtic de les eleccions.

————————–

A) El punt 12 del Full de Ruta 2016-2017 estableix: «L‘ANC treballarà perquè, tal com es preveu, al llarg del 2017 el Parlament de Catalunya proclami la independència, que immediatament després s’aprovin les lleis de transitorietat jurídica i les altres eines de l’estat que regiran el nou ordenament català i que aleshores es convoquin les eleccions constituents. . . . El text de la nova constitució de la República Catalana es portarà a un referèndum per a que sigui ratificat mitjançant la participació directa de tots els ciutadans de Catalunya.»

B) L’ANC, juntament amb altres entitats sobiranistes, va impulsar «Junts pel Sí» el programa del qual preveu dues fases:

A la primera «El Parlament acabat de constituir aprovarà una declaració solemne en la qual es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, s’inicia el procés d’independència». Es va concretar a la Resolució del Parlament de 9 de novembre de 2015 amb el suport de la CUP.

A la segona etapa: «es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte de l’ordenament jurídic espanyol vigent.Immediatament després de la proclamació, el Parlament aprovarà la Llei de transitorietat jurídica, que ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat . . . .

Posteriorment, s’iniciarà la darrera fase del procés d’elaboració de la Constitució del nou Estat independent amb la convocatòria d’unes eleccions parlamentàries constituents en un període màxim de 18 mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

El procés de creació del nou Estat independent culminarà amb l’aprovació de la Constitució per referèndum».

Tant el Full de Ruta de l’ANC i com el programa de Junts pel Sí, que ara és el Mandat Democràtic vigent, té pendents 3 passos:

1r pas)    Proclamació de la independència + lleis de transitorietat i desconnexió

2n pas)    Eleccions Constituents

3r pas)    Referèndum de ratificació

 

—————————————-

DUES ALTERNATIVES

Hi ha dues alternatives en la convocatòria del referèndum d’independència:

Primera alternativa -    Invertir l’ordre previst d’eleccions constituents i el referèndum de ratificació de la constitució, mantenint la proclamació de la independència. Amb el nou calendari el referèndum ratificaria o no la proclamació d’independència; si guanyés el “si”, a continuació se celebrarien les eleccions constituents. S’altera el Full de Ruta per evitar les divisions d’un procés constituent, però no es qüestiona la legitimitat del mandat democràtic per procedir a la proclamació de la independència.

Segona alternativa - Convocar el referèndum abans de la proclamació de la independència. Aquesta alternativa es pot deduir de la frase de l’acord del Secretariat Nacional que diu: «avançar cap a la convocatòria d’un referèndum d’independència, la via més democràtica, legítima i efectiva per arribar a la proclamació de la República Catalana». 

Aquesta segona alternativa representa un canvi radical en el Full de Ruta 2016-2017 perquè nega el mandat democràtic per procedir a la proclamació de la independència.

———————————–

La primera alternativa és una alteració compatible amb el Full de Ruta 2016-2017 i en el mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre.

Una alteració forçada per la necessitat d’unir tots els independentistes i evitar les confrontacions pròpies dels processos constituents. A la vegada redueix els mesos necessaris per a la proclamació de la independència, reducció imprescindible sense pressupostos.

Tot i la frase citada del comunicat de l’11 de juny, el Secretariat Nacional no pot supeditar la Proclamació de la Independència a la victòria en un Referèndum d’Independència. Aquesta proposta significa una alteració del nucli mateix del Full de Ruta de l’ANC 2016-2017 que només pot fer una Assemblea General extraordinària.

——————————————–

La segona alternativa també implica negar el mandat democràtic de les eleccions del 27/S i obliga a preguntar-se si els 30.000 membres de ple dret de l’ANC tenen legitimitat per exigir un canvi en el programa de Junts pel Sí, aprovat per més de 1.600.000 electors, als que cal sumar els més de 300.000 vots de la CUP que van aprovar conjuntament la Resolució del Parlament del 9-N.

El primer punt d’aquesta és contundent sobre la seva legitimitat: «El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre de 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons».

———————————–

CONCLUSIÓ

1 – Com que el Secretariat Nacional de l’ANC té la missió d’ adequar el Full de Ruta a les circumstàncies polítiques però que no té competències per alterar el nucli del Full de Ruta aprovat per l’AGO aquest mes de març.

2 – Com que és impensable que pretengués qüestionar el mandat democràtic que l’independentisme va guanyar a les eleccions del 27/S i que el Parlament va ratificar el 9 de novembre amb la DIP.

3 – La conclusió és que votar «si» a la consulta plantejada pel Secretariat Nacional significa la primera alternativa: canviar el calendari avantposant el referèndum d’independència a la convocatòria d’eleccions constituents.

i sobretot:

el Secretariat Nacional no pot supeditar la Proclamació de la Independència a la victòria en un Referèndum d’Independència. Aquesta proposta significa una alteració del nucli mateix del Full de Ruta de l’ANC 2016-2017 que només pot fer una Assemblea General extraordinària

i depèn directament dels 1.600.000 electors, als que cal sumar els més de 300.000 vots de la CUP que van votar per la Independència el 27S del 2014 i dels 72 diputats resultants van aprovar la Resolució del Parlament del 9-N.

Josep Pinyol (Declaració Unilateral d’Independència)

1 sense por salmó

Publicat dins de General | Envia un comentari

És l’hora de fer el pas gros, el salt quàntic, pujar un esglaó i concretar la ruptura.

REALPOLITIC: Fets consumats i que ens ho creguem i siguem coherents.

És l’hora de fer el pas gros, el salt quàntic, pujar un esglaó i concretar la ruptura, hem emprés una camí i l’hem de completar. Catalunya per ésser ha de ser lliure i ara això només depèn de nosaltres, de ningú més!  (Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, simpatitzant de l’UPDIC “Units per a Declarar la Independència Catalana”

1 PRECIPITEM_6

 

foto de Salvador Molins Escudé.
Salvador Molins Escudé  a  Assemblea Nacional Catalana

REALPOLITIC: Fets consumats i que ens ho creguem i siguem coherents.
empordaaccio | esborrar | dissabte, 5 de juliol de 2014 | 22:46h

“No hi ha problema”:

Fem la DUI aquest 2014. Si us plau, la DUI l’endemà del 9N! Ja fem tard!

L’acte de voluntat sobirana definitiu és la DUI
—————–

La nostra realpolitik per Anna Arqué:

“El referèndum sobre la independència d’Escòcia es farà perquè els escocesos m’han donat el mandat democràtic per a fer-lo i es trobaran els mecanismes que vinculin el resultat perquè d’això tracta la democràcia.” (Àlex Salmond)

“Si Catalunya s’independitza, naturalment trobarem la manera de treballar-hi.” (Ambaixador dels EUA al Regne Unit, Mr. Louis Susman)

Aquesta afirmació, que no dura més de deu segons, ha estat feta per l’ambaixador dels EUA al Regne Unit, Mr. Louis Susman, durant una entrevista amb la BBC a propòsit del Referèndum sobre la Independència d’Escòcia, (i ara l’embaixador USA_EUA a Madrid) i encara que no ha estat suficientment considerada a casa nostra, són de les més significatives, si no la que més, que s’ha fet del cas català des que el 2009 ‘internacionalitzar’ la nostra determinació per votar en un referèndum esdevé clau en la consciència popular catalana.

Òbviament, l’afirmació és significativa pel seu valor polític, però primerament ho és perquè cristal·litza, sense segell oficial ni gravetat escènica, l’element més característic de la realpolitikinternacional: el pragmatisme. Un pragmatisme, que no assumeix voluntats sobre “què es vol” peròque dóna la benvinguda a la política dels fets consumats de “què es farà”.

Un exemple clar i proper és quan el primer ministre escocès, Alex Salmond, diu: “El referèndum sobre la independència d’Escòcia es farà perquè els escocesos m’han donat el mandat democràtic per a fer-lo i es trobaran els mecanismes que vinculin el resultat perquè d’això tracta la democràcia.” Amb aquesta sola declaració el referèndum escocès esdevé un fet polític internacional i els anglesos, que l’han combatut per terra, aire i mar, no poden fer res més que reconèixer-lo.

Sense demanar permís a Westminster, sense consells de transicions, sense pactes nacionals, sense cimeres, sense manifestacions massives, sense consultes populars, sense cadenes, ni tan sols sense una primera majoria social que l’impulsi, perquè diu Salmond que “la sobirania no és dels parlaments, ni dels governs, ni tan sols de la monarquia, sinó dels Pobles” i no cal demostrar-ho, sinó actuar en conseqüència. En diuen realpolitik.

El ministre Margallo no crida a files l’ambaixador dels EUA. El pragmatisme nord-americà del senyor Susman parla sobre el possible escenari d’una realitat feta, la d’una Catalunya independent, no elucubra sobre el procediment i fa passar, a plena llum, un reconeixement ad hoc sense que el modern inquisidor diplomàtic espanyol ho vegi o, potser, ho vulgui veure. En diuen realpolitik.

No existeix un tercer actor que imparteix justícia al món, només hi ha parts interessades, per a les quals ens hem de fer interessants i interessats.

Els Catalans repetim, cantem i clamem que som una nació. Escrivim llibres i dissenyem webs perquè els altres ho entenguin sense tenir present que en realitat poc, per no dir gens, li importa a la comunitat internacional si els catalans som una nació; el que els importa és que ens ho creguem i que actuem com a tal, perquè és en el canvi que ells poden obtenir beneficis o patir perjudicis. Per tant, l’interès internacional real sorgeix quan els propis d’un territori marquem el fet polític, l’escenari oficial, que possibilita el canvi —per exemple d’autonomia a Estat independent—,perquè això vol dir que s’assumeix i es posa en pràctica, per fi, la sobirania que expliquem nostra; i això, avui, políticament vol dir fixar una data i una pregunta concreta i celebrar oficialment el referèndum sobre la independència de Catalunya.

La manera més eficient d’internacionalitzar el cas català és amb la convocatòria oficial del Referèndum, sense esperar declaracions ni suports de ningú, amb el centre de gravetat a Catalunya i la coherència del nostre relat, perquè som nació i no ens calen permisos. Aquesta ha de ser la nostra Realpolitik; sense ella, de tota la resta, en diuen ‘anècdota històrica’.

Anna Arqué

ara Hora DUI

Publicat dins de General | Envia un comentari

Pel que es veu, ells -CDC, ERC i CUP, l’ANC, l’ÒMNIUM, l’AMI- mai faran la DUI. Només aniran donant voltes.

13516230_1077446552302460_3625934681689315090_nmai la farà

Josep Vilalta Boixader
RUI per DUI

Per Bet Salat – ( Resum ) 28 de juny de 2016

….El referèndum unilateral d’independència va tenir sentit al 9N el qual va acabar sent un “bluff” perquè ni ERC, CDC ni CUP, a part de no donar-li garanties democràtiques, tampoc li van donar vinculació política. És a dir, van ser ells els que van tenir l’oportunitat per desobeir a l’estat espanyol i no ho van fer. El gran problema ara mateix és una qüestió de confiança. Després d’obeir més de 50 sentències del tribunal constitucional, després que Artur Mas prometés un referèndum vinculant per acabar quedant-se en res, quanta població es mobilitzarà i fins a quin punt servirà perquè la resta d’Estats que NO et volen reconèixer ho facin?……..

….Si el que es vol és jugar de debò el que caldria primer és un cop d’efecte real per dotar a la població de confiança; òbviament tornar a fer un referèndum seria l’excusa perfecta per intentar repetir allò que no van saber o voler fer el 9N. Per què caure en el mateix parany i perdre més temps quan estan legitimats per fer la DUI, allò que suposadament portaven al programa, tenint 72 diputats, i podent celebrar un referèndum ratificatori posterior? …

….Una majoria parlamentària en cap cas hauria de suposar un fre. Si el que volen és evitar l’inevitable, la DUI, poden continuar inventant-se excuses i repetir fórmules com han anat fent fins ara. Si el que volen és fer la independència, jo ho tinc clar, DUI ara o que vegin com l’independentisme va caient a mesura que es van incomplint acords i l’economia espanyola es va recuperant….

…..Si el que es vol és la independència, la declaració unilateral és l’únic camí per saber realment fins a on es pot i s’està disposat a arribar. Mentre es repeteixin fórmules ja fracassades i pensades pels mateixos protagonistes de sempre, el destí que ens espera és el mateix que hem, tingut fins ara.

Per Bet Salat

1 sense por salmó

Publicat dins de General | Envia un comentari