Raül Romeva i Rueda

Ahir vàrem adoptar al PE l’informe final del Parlament Europeu sobre les revelacions fetes per Edward Snowden. El Parlament Europeu va enviar així un missatge clar als governs de la UE i dels EUA: cal acabar amb la vigilància de ciutadans i ciutadanes duta a terme pels serveis secrets i revelada per Edward Snowden.

L’informe destaca els abusos de drets per països com Holanda, el Regne Unit, França, Alemanya, Polònia i Suècia a través de la vigilància massiva. Els eurodiputats i eurodiputades varem donar majoritàriament suport a les propostes del grup dels Verds/ALE sol·licitant als EUA acabar amb la recollida massiva de dades de manera indiscriminada i sense basar-se ni tan sols en sospites, així com de garantir els drets a la protecció de dades dels ciutadans i ciutadanes de la UE.

Fins que ho faci, la UE ha de congelar qualsevol acord d’intercanvi de dades amb el EUA, així com també els acords de SWIFT i PNR i la decisió de “Port segur”.

El Parlament també va donar suport a la proposta del grup dels Verds/ ALE per un nou acord digital que serveixi “per enfortir una indústria europea de la indústria tecnològica independent, oferint productes i serveis segurs.
Malauradament, la majoria del Parlament Europeu també va votar a favor de deixar Edward Snowden a l’estacada en rebutjar una esmena dels Verds/ALE demanant que es concedeixi a Snowden la protecció per part dels Estats membres de la UE. Aquest rebuig és una clara mostra de covardia. D’aquesta manera, es transmet el missatge que aquella gent qui gosi denunciar injustícies quedarà desamparada.

Aquest gest respon, diguem-ho clar, la incomoditat de moltes i molts col.legues per enfrontar-se amb els EUA, que, per altra banda amplifica també la reticència de moltes i molts col.legues a suspendre les negociacions sobre un acord comercial entre la UE i els Estats Units (TTIP), almenys fins que els EUA cessin la seva vigilància massiva de ciutadans de la UE.

Finalment, el Parlament Europeu també va votar el projecte de legislació de la UE sobre protecció de dades, adoptant les propostes amb una àmplia majoria.

El Parlament Europeu ha votat avui el text definitiu de la revisió de la legislació de la UE sobre els tabac i derivats. El tabac és la primera causa de mort a la UE, ocasionant 700.000 morts prematures cada any. Per això és determinant comptar amb una normativa forta que permeti protegir la salut dels ciutadans i ciutadanes, i que alhora també permeti un major estalvi col.lectiu per als contribuents, en reduir el nombre de persones que necessiten ser tractades per culpa del tabac.

Em compto entre els qui considerem aquesta revisió una clara millora respecte a la situació actual. No obstant això, també lamento, igual com d’altres companys/es del meu grup, que el text hagi reculat en relació a la proposta original de la Comissió, que era molt més exigent, especialment perquè la raó d’aquesta reculada és l’enorme pressió que ha exercit el potent lobby de la indústria tabaquera.

En relació al contingut de la reforma, a partir d’ara els paquets de cigarrets hauran d’incloure advertències sobre els riscos per a la salut (incloses imatges) que ocupin almenys el 65% del paquet de tabac, que es situaran en la vora superior d’aquest. Igualment també es prohibeix usar additius amb gustos o sabors especials per a promoure’n el consum (per exemple ‘mentolats’), tot i que en aquest cas la prohibició no serà abans de quatre anys.

Per altra banda, s’endureixen els requisits per als testos relatius als additius més utilitzats i més problemàtics. Amb aquesta mesura es preveu que s’acabin eliminant aquells que, de fet, augmenten les propietats cancerígenes del tabac.

En relació a les cigarretes electròniques, un dels aspectes que més polèmica i debat públic ha generat, finalment comptaran amb un marc que les reguli, tot i que serà competència dels Estats membre decidir si volen sotmetre-les a una autorització per tal que siguin considerades un producte medicinal, així com aplicar noves normes destinades a garantir la qualitat i seguretat d’aquests productes. Sigui com sigui, les normes adoptades hauran d’assegurar que les cigarretes electròniques tenen per funció ajudar a les persones que fumen a deixar de fumar, i no instigar les no fumadores a convertir-s’hi. Així mateix, la nova normativa no regula l’ús de sabors en els cigarrets electrònics, de manera que trobo necessari que aquells Estats membres que no apliquin la legislació en clau farmacèutica actuïn ràpidament per prohibir l’actual gamma de sabors dirigides a atraure els usuaris més joves.

En definitiva: si bé el resultat d’avui és una clara millora respecte a l’status quo, és trist constatar, un cop més, que el lobby de la indústria del tabac se n’hagi sortit tan bé a l’hora de reduir-ne l’ambició inicial.

Acabem de votar, a LIBE (Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior) omissió de Drets i llibertats del Parlament Europeu), un importantíssim informe relatiu a la reforma del Reglament de l’Agència de la Unió Europea per a la cooperació i la formació en funcions coercitives (Europol).

Es tractava d’una votació crucial ja que la voluntat del ponent, Agustín Díaz de Mera (PPE) era establir una mena de National Security Agency (la tristament famosa NSA) a l’europea.

La bona notícia és que, gràcies a les majories progressistes, hem aconseguit corregir el sentit inicial de la proposta, sobretot en aspectes altament sensibles com l’ús de les dades recollides, per exemple, per servidors com Google.

 
Des de Verds/ALE demanàvem garanties i responsabilitat democràtica per al processament de dades de les agències de la UE, com Europol, i això és precisament el que hem aconseguit via diverses esmenes.

           
El dret a la privacitat és  fonamental per poder garantir el respecte a les llibertats d’expressió i d’associació i per tal que la democràcia sigui creïble i respectada. Les tendències cada vegada més sonores que pretenen sacrificar aquests principis amb l’excusa de garantir la seguretat ciutadana, reclamen una resposta clara i contundent per part de la ciutadania.

La democràcia es protegeix amb més democràcia , no amb menys drets individuals i sense garanties constitucionals .            

Així doncs, gràcies a les majories progressistes, el Parlament Europeu ha aconseguit girar com un mitjó la proposta de Díaz de Mera, especialment en aquells aspectes que tenen a veure amb el fet que actors privats (llegeixi’s Google, per exemple) puguin enviar directament dades a Europol de persones que elles mateixes considerin sospitoses.        

Si la proposta de Diaz de Mera hagués prosperat, Europol s’hauria convertit en un clon de a la NSA ja que, segons la Directiva de Retenció de Dades, que obliga les empreses de telecomunicacions a emmagatzemar les meta-dades dels seus usuaris durant, almenys, 6 mesos, podria combinar aquestes metadades amb d’altres tipus d’informació personal de manera indiscriminada.

Per a nosaltres aquesta era una clara línia vermella infranquejable.    

En suma: la proposta de Díaz de Mera ha estat derrotada democràticament a LIBE. I aixó, a banda de ser important per els i les ciutadanes europees en el seu conjunt, també ho és en el context específicament espanyol, donat el debat al voltant de la tan lamentable, com inacceptable, Llei Seguretat Ciutadana.

El pasado 21 de Octubre la Comisión de Libertades Civiles del Parlamento Europeo adoptó su posición respecto a la reforma del marco europeo de privacidad y protección de datos personales. A instancias de Jan-Philipp Albrecht, eurodiputado del grupo Verdes/ALE y responsable del informe parlamentario sobre el Reglamento de Protección de Datos, el Parlamento  enmendó la propuesta legislativa original de la Comisión Europea haciéndola incluso más restrictiva: multas de hasta el 5% de su facturación global a las empresas que incumplan la ley (cuando la propuesta original era de 2%); una articulación efectiva del derecho al olvido en forma de un derecho a borrar aquello que es publicado en redes sociales; y exigiendo que las empresas obtengan el consentimiento explicito de sus usuarios antes de recolectar información personal.

            La intensidad y ferocidad del lobby contra la reforma de la Directiva de Protección de Datos y el nuevo Reglamento da dimensión de la importancia de esta difícil victoria para aquellos que creemos que la defensa de la privacidad es fundamental para la democracia y para el correcto funcionamiento de los mercados. Google tiene más gente haciendo lobby a la Comisión que empleados tiene la Comisión trabajando en las nuevas leyes, el gobierno americano se ha implicado directamente en influenciar a los ejecutivos europeos y, no hay porque negarlo, ha resultado difícil explicar al gran público la importancia de lo que se está discutiendo en Bruselas.

            La posición del Parlamento no hubiese sido la misma si no fuese por Edward Snowden – ex contratista de la Agencia de Seguridad Nacional estadounidense (NSA), hoy asilado en Rusia. Muchas certezas incómodas tenemos hoy gracias a Snodwen. Hoy sabemos que aquello que conocen Google, Facebook, Microsoft o Twitter sobre nosotros también lo saben las agencias de espionaje de Europa y Estados Unidos. Sabemos que existe una  vigilancia masiva e indiscriminada de nuestras telecomunicaciones y de las de nuestros líderes políticos. Sabemos, en definitiva, que mientras nos explicaban que necesitábamos más seguridad nos estaban quitando derechos.

            Sin embargo, las nuevas reglas de privacidad todavía no son efectivas ni es seguro que lo vayan a ser pronto. Se abren dos escenarios que serán utilizados por quienes no quieren mayor protección de los datos personales. Por un lado, el Parlamento y el Consejo Europeo – en presencia de la Comisión – entrarán ahora en negociaciones a puerta cerrada, conocidas como trílogos en la jerga comunitaria, de los cuales es difícil adivinar el resultado. Si la posición del Parlamento respecto a las nuevas reglas de privacidad es conocida y ha sido debatida ante la luz pública,  no sabemos cual es la posición de los Estados. Todo parece indicar que Londres quiere dilatar la discusión para así poder relajar las reglas, pero ¿cuál es la posición de las demás capitales? ¿Qué opina el gobierno de Rajoy?

            Por otro lado, las negociaciones abiertas entre la Unión Europea y Estados Unidos por un Tratado de Libre Comercio (TLC) amenazan el marco europeo de privacidad si se acaba incluyendo la libre circulación de datos personales en el mismo. Esta es la pretensión de Estados Unidos, pero sorprendentemente también del gobierno alemán, que no abandona la ambigüedad en el debate sobre privacidad.

            Las grandes corporaciones, el gobierno americano y también sus aliados europeos, pretenderán usar estos dos escenarios, trílogos y el TLC, para rebajar las reglas de privacidad. Ante ello debemos exigir más política con luces y taquígrafos que reflejen el debate público. El Partido Verde Europeo ha pedido la suspensión de las negociaciones del TLC con Estados Unidos precisamente porque no quiere que sea un nuevo ACTA, que unos pocos negocien a escondidas los derechos de muchos.

El Parlamento Europeo se ha mostrado nuevamente como el organismo más transparente y representativo del entrado institucional comunitario. El déficit democrático viene en este momento dado por la falta de transparencia de los ejecutivos europeos, capaces de decir una cosa en público y hacer otra a puertas cerradas, y de los acuerdos intergubernamentales. Es fundamental que los parlamentos estatales ejerzan su poder de control respecto a sus ejecutivos para auditar y debatir que posición efectiva defenderán los gobiernos europeos respecto a la protección de datos en los próximos meses.

            La democracia no puede existir sin privacidad. La privacidad es la piedra fundamental de la libertad de expresión, de la libertad de organización y de la proposición de alternativas políticas. Hoy, agencias de espionaje como la NSA pero también el español CNI tienen suficiente información como para poner o sacar actores políticos a placer. ¿Qué es lo que nos garantiza que no lo hacen, hicieron o harán? Necesitamos control público, transparencia y protección de nuestros datos personales para poner equilibrio en la balanza de la seguridad y la privacidad.

Las leyes de privacidad de la Unión Europea son consideradas, por ONGs y expertos de todo el mundo, como la vara que fija el estándar global de privacidad. Lo que Bruselas decida influenciará al resto del planeta, que copiará o se inspirará en la legislación europea para el desarrollo de sus propias leyes. Por nuestra democracia, y por la privacidad de todo el mundo, es fundamental que la Unión Europea haga las cosas bien y refuerce su marco de privacidad. Estemos atentos.

Raül Romeva i Rueda, eurodiputado de ICV y Vicepresidente grupo Verdes/ALE

Agustín Rossi, Investigador doctoral del Instituto Europeo Universitario

Finalment hem votat avui la proposta de revisió de la Directiva Europea del tabac. Malauradament, però, des d’una perspectiva d’interessos de la ciutadania, el resultat de la votació és dolent, molt dolent.

Sens dubte és un dia trist i vergonyós pel Parlament Europeu. Un cop més, l’ala centre-dreta, liderada pel grup Popular Europeu, ha fet de súbdit entregat als interessos de la poderosa indústria tabaquera i ha afeblit una proposta que era necessària. La seva actitud és totalment contrària als interessos de la ciutadania europea i la salut pública, i només busca beneficiar els sucosos ingressos d’un dels poders econòmics més insultantment poderosos.

Als nostres col·legues conservadors sembla importar-los ben poc que cada any morin 700.000 persones, cada any, a la UE, de manera prematura per culpa del tabac. Els interessa més mantenir els alts beneficis que aquesta indústria genera per uns pocs.

El comitè ENVI (responsable dels temes de Medi Ambient i Salut) del Parlament Europeu havia votat de manera valenta i responsable una proposta de legislació que buscava fer front a la principal causa de mort a la UE. La intensa activitat dels lobbies dels darrers dies sembla, però, que ha tingut efecte en alguns col.legues que, malauradament, han oblidat que el PE ha de servir els interessos de la ciutadania, no dels poders econòmics.

Concretament, aquesta majoria conservadora ha votat a favor de reduir la imatge combinada i advertències sanitàries del 75% de la mida del paquet (proposta original de la Comissió) fins al 65%.

A més, de manera clarament cínica, el centre-dreta també ha debilitat les disposicions bàsiques per la prevenció de l’addicció al tabac dels i les joves. Per exemple, han impedit que poguéssim prohibir els sabors mentolats, malgrat que està comprovat que el sabor mentol està dissenyat per fer cigarretes més fàcil de fumar i més atractius per joves.

Tampoc hem aconseguit prohibir els cigarrets prims, els quals es comercialitzen de manera enganyosa dient que són millors per a la salut.

Malgrat tot, també hi ha hagut algun resultat positiu, com el fet de limitar les possibilitats de la indústria per afegir nous additius als cigarrets.

La conclusió final, però, és ben trista, tant en termes de salut com democràtica, ja que, un cop més, el Parlament ha claudicat davant dels més poderosos per culpa d’una majoria del tot sorda i cega davant de les necessitats i els interessos de la ciutadania. En qualsevol cas, donat que les votacions han estat majoritàriament nominals (electròniques) convido a tothom a averiguar la postura de cada membre del PE per saber el sentit del seu vot, i fins a quin punt uns defensen uns interessos i d’altres, altres.

El més de setembre ja advertia dels moviments del potent lobby tabaquer per endarrerir (o millor, acabar amb) la revisió de la Directiva del Tabac (veure apunt El lobby del Tabac pretén silenciar el Parlament Europeu amb una nova cortina de fum ). El tabac és la causa més significativa de mort prematura a la UE. És responsable de gairebé 700.000 morts cada any. La Directiva vigent, de 2001, ha quedat del tot obsoleta i reclama reformes estructurals que la posessin a to amb l’actual conjuntura internacional en termes de mercat i descobertes científiques.

Cal, de manera específica, posar èmfasi en la dimensió de la iniciació al consum de tabac, especialment entre la gent més jove. Al voltant d’un 70% de la gent que fuma s’inicia abans dels 18 anys, mentre que el 94% ho fa abans del 25.

Seguint el procediment habitual, la Comissió va fer una proposta de text, que ha estat debatut al parlament Europeu de manera apassionada i extensa. El comité que lidera el debat, ENVI (Medi Ambient i Drets Consumidors) és qui ha defensat amb més fermesa la proposta inicial de la CE, força ambiciosa en molts aspectes, i el que menys a sucumbit a la implacable pressió dels lobbies tabaquers, posant per davant de tot l’interès ciutadà i la salut. En canvi, els comités que han aportat opinions al text (AGRI, ITRWE, INTA, JURI i fins i tot IMCO) han estat força més permeables als interessos comercials. Les deliberacions i les votacions són publiques, i tothom pot veure qui ha votat què en cada fase del procés.

Malgrat les pressions, però, en aquesta primera sessió d’Octubre, tenim una nova oportunitat per concloure definitivament el debat, si els lobbies no aconsegueixen, com ja van fer el setembre, posposar de nou la votació.

En tant que Verds/ALE hem liderat sense complexes (i sense embuts) la proposta d’enfortir les normatives, prohibir determinats additius enganyosos, mantenint que els advertiments combinats (missatge i fotografia) ocupin, almenys, el 75% del paquet (de fet volìem que fos el 80%, mentre que altres grups defensen que sigui el 50%), donant suport a que les cigarretes electròniques estiguessin sotmeses a criteris de venda ‘medicinal’ (és a dir, que no poguessin ser de venda lliure, donada les moltes incerteses que hi ha encara en relació al seu ús), etc…

Aquest será, sens dubte, un dels temes que més centrarà aquesta nova sessió plenária del Parlament Europeu, reunit a Estrasburg. En parlarem, sense fum.

Una coalició formada per conservadors, liberals i euroescèptics del Parlament Europeu s’ha erigit, de nou, en defensora dels interessos dels grans lobbies d’empreses fabricants de Tabac, i ha acordat posposar la votació sobre la “Directiva del Tabac” que havia de tenir lloc la setmana vinent, a Estrasburg.

Verds/ALE hem defensat que es mantingués la data.

Aquest ajornament suposa, de fet, una nova victòria dels grups de pressió de la indústria tabaquera, que no vol aquesta reforma.

L’objectiu de la reforma de la Directiva rau a reduir l’atractiu dels productes de tabac per a la gent més jove, proposta que la indústria combat, lògicament, ja que el seu interès és fer els seu producte tan atraient com sigui possible.

La meva col.lega de Grup i responsable per seguir el dossier, Michèle Rivas (Europe Ecologie) ha denunciat que, gràcies a Philip Morris, va saber que hi havia fins a 161 lobistes treballant a escala comunitària … dels quals només nou s’han inscrit al Registre de Lobbies.

Aquests lobbistes fan tot el possible per guanyar temps i convèncer als i les Membres del Parlament Europeu que acceptem reduir la mida dels anuncis que adverteixen dels perills de fumar (d’un 75% a cada costat del paquet fins a un 50%), i que no es prohibeixin els minicigarrets (o cigarretes primes) així com els que tenen sabors específics, com els mentolats.

El lobby usa com a cortina de fum, de manera tramposa, una no demostrada possible pèrdua de llocs de treball, si s’aprovés la Reforma, mentre obvia que el tabac és la principal causa de mort evitable a Europa, amb 700.000 morts per any. O, com diu la col.lega Rivasi: “Soit 200 morts par jour en France, l’équivalent d’un avion s’écrasant tous les jours” (és a dir, 200 persones mortes cada dia a França, la qual cosa equival a un accident d’avió diari).

Davant el descrèdit de la política, triomfa l’antipolítica. És comprensible, fins i tot humà, però ¡compte!, també és perillós, i fins i tot contraproduent.

I és que disparar contra totes les opcions polítiques, sense distinció, amb ràfegues com el ‘tots són iguals’ té un cost: que perpetuem en el poder els (ir)responsables que ens han conduit a aquesta situació. I, mentrestant, encatifem el camí amb cadàvers polítics de gent a qui l’únic ‘delicte’ que se li pot atribuir és no tenir les majories suficients per poder guanyar algunes causes a les que, per altra banda, fa temps que s’hi entrega en cos i ànima.

Diguem-ho clar, un cop més: estem en guerra. En una guerra ideològica. I és que l’atac contra l’estat del benestar que estem patint no té precedents, però sí paternitats i maternitats ben definides. Diàfanes, de fet: un pensament neoliberal maquillat d’intel.lectualitat lliurepensadora que el dissenya; grans poders políticomediàtics disfressats de ‘mitjans objectius’ que l’orquestren; i les institucions, actualment en mans de la dreta conservadora per art, gràcia i vots de l’electorat, que serveixen de braç executor.

En aquest singular (i desigual) combat, les baixes augmenten i engrosseixen una llista de víctimes cada vegada més gran.

Monitoring performances in the fight against corruption

In June 2011, the Commission set up a mechanism for the periodic assessment of EU States’ efforts in the fight against corruption [249 KB] , which could help create the necessary momentum for firmer political commitment by all decision-makers in the EU. The mechanism, part of a wider anti-corruption package, will allow for the periodic assessment of anti-corruption efforts in EU States, with a view to fostering political will, helping to step up anti-corruption efforts and reinforcing mutual trust. It will also facilitate the exchanges of best practices, identify EU trends, gather comparable data on the EU 27 and stimulate peer learning and further compliance with EU and international commitments. Moreover, the EU reporting mechanism will prepare the ground for future EU policy initiatives in the area of anti-corruption.

Implementing the existing anti-corruption framework

Within the EU, the 2003 Framework Decision on combating corruption in the private sector aims to criminalise both active and passive bribery. The second implementation report [43 KB] shows that the transposition is not satisfactory. Several EU States still have to transpose the most detailed provisions on criminalisation of all elements of active and passive bribery and the provisions on the liability of legal persons. Depending on progress, the Commission will consider proposing a Directive to replace the Framework Decision.

Several anti-corruption legal instruments are already in place at the European and international level, but implementation by EU States generally remains insufficient. Several EU States have ratified all or most of the existing international anti-corruption instruments. However, some States still need to ratify the Council of Europe Criminal Law Convention on Corruption, its additional Protocol, the Civil Law Convention on Corruption, the United Nations Convention against Corruption (approved by the EU in 2008) and/or the OECD Anti-Bribery Convention.

What else needs to be done?

With the anti-corruption package, the Commission is pursuing a coherent approach for shaping EU policies on the fight against corruption. In addition to stronger monitoring and the proper implementation of existing legal instruments, the Commission foresees a wide range of EU-level actions to adequately tackle corruption, as pointed out in the Communication on fighting corruption in the EU [113 KB] . The Commission will propose revising the existing legal framework on confiscation of assets, which is a priority in the fight against organised crime, including in cases of corruption. In 2012, a strategy will be presented to strengthen the quality of financial investigations and the development of financial intelligence in EU States. Cooperation will also be strengthened with Europol (to step up its efforts to combat corruption, including through regular threat assessments), Eurojust (to further facilitate the exchanges of information on cross-border corruption cases) and CEPOL (to propose specific training programmes for law enforcement officials on cross-border corruption investigations).