Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Europol i la protecció de dades: ‘seguretat ciutadana’ versus drets fonamentals

Acabem de votar, a LIBE (Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior) omissió de Drets i llibertats del Parlament Europeu), un importantíssim informe relatiu a la reforma del Reglament de l’Agència de la Unió Europea per a la cooperació i la formació en funcions coercitives (Europol).

 

Es tractava d’una votació crucial ja que la voluntat del ponent, Agustín Díaz de Mera (PPE) era establir una mena de National Security Agency (la tristament famosa NSA) a l’europea.

 

La bona notícia és que, gràcies a les majories progressistes, hem aconseguit corregir el sentit inicial de la proposta, sobretot en aspectes altament sensibles com l’ús de les dades recollides, per exemple, per servidors com Google.

 
Des de Verds/ALE demanàvem garanties i responsabilitat democràtica per al processament de dades de les agències de la UE, com Europol, i això és precisament el que hem aconseguit via diverses esmenes.

           
El dret a la privacitat és  fonamental per poder garantir el respecte a les llibertats d’expressió i d’associació i per tal que la democràcia sigui creïble i respectada. Les tendències cada vegada més sonores que pretenen sacrificar aquests principis amb l’excusa de garantir la seguretat ciutadana, reclamen una resposta clara i contundent per part de la ciutadania.

 

La democràcia es protegeix amb més democràcia , no amb menys drets individuals i sense garanties constitucionals .            

Així doncs, gràcies a les majories progressistes, el Parlament Europeu ha aconseguit girar com un mitjó la proposta de Díaz de Mera, especialment en aquells aspectes que tenen a veure amb el fet que actors privats (llegeixi’s Google, per exemple) puguin enviar directament dades a Europol de persones que elles mateixes considerin sospitoses.        

Si la proposta de Diaz de Mera hagués prosperat, Europol s’hauria convertit en un clon de a la NSA ja que, segons la Directiva de Retenció de Dades, que obliga les empreses de telecomunicacions a emmagatzemar les meta-dades dels seus usuaris durant, almenys, 6 mesos, podria combinar aquestes metadades amb d’altres tipus d’informació personal de manera indiscriminada.

 

Per a nosaltres aquesta era una clara línia vermella infranquejable.    

En suma: la proposta de Díaz de Mera ha estat derrotada democràticament a LIBE. I aixó, a banda de ser important per els i les ciutadanes europees en el seu conjunt, també ho és en el context específicament espanyol, donat el debat al voltant de la tan lamentable, com inacceptable, Llei Seguretat Ciutadana.

 

Font foto: Parlament Europeu


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent