Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...)

ACTA: ahir debat comissió PETI (Peticions), avui votació a INTA (Comerç Internacional)

0
Publicat el 20 de juny de 2012
Això és el que vaig manifestar ahir, durant el debat que va tenir lloc a la Comissió de Peticions en relació a l’Acord Comercial Anti-falsificació (ACTA).

“The Petitions Committee (PETI) held a hearing with Avaaz whose ACTA petition reached 2,847,149 by morning. No vote was held, but Greens/EFA MEPs wore ACT on ACTA t-shirts and led the majority of speakers in praising the petitioners and speaking against ACTA.

According to Raul Romeva “This is not only a juridical debate, it is highly political and with deep political implications. As elected representatives of the EU citizens, the MEPs must ensure that their voice and their will is finally heard. Our dignity as an institution is at stake here.”

En efecte, era un dels moments clau del procés. S’hi presentava una denúncia de la ONG Avaaz, signada per 2,5 milions d’europeus i europees.

ACTA afecta directament a les llibertats a internet i al concepte de cultura lliure però també vulnera drets humans bàsics com és l’accés universal a la salut restringint l’ús de medicaments genèrics.

Ho hem explicat moltes vegades, per exemple en aquest petit gràfic (elaborat per Blanca de Riquer):

Pretenen imposar-nos una legislació per la porta del darrera que beneficia només a uns pocs però no els ho permetrem. Cal mantenir la pressió social i mediàtica en contra d’una norma que comportarà un augment a gran escala de la vigilància del comportament de l’usuari i les seves comissions electròniques.

De moment, la normativa ja ha estat rebutjada per 4 comissions parlamentàries competents en la normativa:   Afers Jurídics, Llibertats Civils, Indústria i Desenvolupament. El debat d’ahir a la Comissió de Peticions ens dóna força per a continuar la lluita.

I demà, dijous, es votarà en la comissió de Comerç internacional.

Finalment, el proper juliol el Parlament Europeu votarem sobre ACTA, i confio que la majoria ho farà en contra.

Ens juguem la dignitat del Parlament de representar la voluntat de la ciutadania. Presentaven el debat com una qüestió tècnica, però és clarament de caràcter polític. Cal mantinguem la unitat en contra d’ACTA. No es pot traïr la ciutadania, per a la democràcia i la credibilitat política del Parlament.

Foto:

The MEP, Raül Romeva i Rueda (Greens/EFA ES) took part in the discussion of the Petitions Committee on Tuesday 19th June.

 

Read more about ACTA: www.europarl.europa.eu/news/en/headlines/content/20120220…

 

This photo is copyright free, but must be credited: “© European Union 2012 – European Parliament”. (Attribution-NonCommercial-NoDerivs Creative Commons license). For HR files please contact: webcom-flickr(AT)europarl.europa.eu

El reagrupament familiar, en el llimb de les lleis europees

2
Publicat el 5 de juny de 2012

Malgrat el que diuen les normes, és malauradament un fet que a la UE la llibertat de circulació i residència per a les persones és encara una quimera, cosa que comporta enormes problemes per a situacions concretes com, per exemple, el reagrupament familiar. Fa temps que l’ACPE (l’Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria) ho denuncia, i treballa per trobar-hi solucions.

La Directiva 2004/38 CE del Parlament Europeu i del Consell relativa al dret dels ciutadans de la UE i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres considera, en el seu art. 2.2b), que un familiar reagrupable és aquella persona amb la qual el ciutadà o ciutadana de la Unió ha celebrat una unió registrada, d’acord amb la legislació d’un estat membre, si la legislació de l’Estat membre d’acollida atorga a les unions registrades un tracte equivalent als matrimonis i de conformitat amb les condicions establerts en la legislació aplicable l’Estat membre d’acollida.

El Reial Decret 240/07 transposa la directiva al dret intern espanyol, en l’article 2 b) estableix que, per aplicar les seves normes a la parella de fet, aquesta haurà d’estar inscrita en un registre públic. El registre pot estar establert en un Estat membre de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu, però s’impedeix la possibilitat de dos registres simultanis en aquest Estat, les situacions de matrimoni i inscripció com a parella registrada es consideraran, en tot cas, incompatibles entre si.

A l’estat espanyol no existeix una regulació estatal comuna de les unions de fet. Depèn de la legislació de cada comunitat. En no existir obligació de registre en algunes CCAA l’Estat Espanyol no està documentant a aquelles parelles tot i estar constituïdes, fet que podria considerar-se un incompliment de l’esmentada Directiva, perjudicant a aquests ciutadans i ciutadanes.

Tot plegat em porta a pensar que l’Estat espanyol està incomplint la Directiva 2004/38 CE, i ho he posat en coneixmenet de la Comissió, al mateix temps que li he preguntat si recomana la creació d’un Registre Estatal de parelles de fets, o quins mecanismes de reconeixement de les actuals parelles de fet no registrades en aquelles CCAA proposa la Comissió.

Font foto/dibuix: Plantu

Recta final per aturar ACTA al Parlament Europeu

0
Publicat el 1 de juny de 2012

Avui tres comitès del Parlament Europeu (LIBE –Llibertats-, ITRE –Industria i energia- i JURI –Afers Jurídics-) han aprovat un dictamen en contra de l’aprovació del Tractat Antipirateria Internacional més conegut com a ACTA. El rebuig a ACTA ha comptat amb el suport dels Verds/ALE, els socialistes, l’esquerra i els lliberals. 

Des de l’inici del procés ens hem manifestat en contra d’aquesta proposta de Tractat perquè entenem que és totalment contrari als interessos i llibertats dels ciutadans i ciutadanes.

Però, què és ACTA, i perquè ens hi oposem? Si encara no tens clar què signifiquen aquestes sigles, i per què és tan necessari aturar aquest process, fes un cop d’ull a la presentació que hem preparat per explicar-ho:

Per altra banda, aquesta votació ens enforteix de cara a continuar la lluita contra ACTA. Cal mantenir la pressió social i mediàtica en contra d’una norma que comportarà un augment a gran escala de la vigilància del comportament dels usuaris d’Internet. Però no està encara tot resolt.

El dia 9 de juny el nostre grup participarà en el dia d’acció de lluita contra l’ACTA que se celebrarà a Brussel·les, i a tot Europa. Serà una altra oportunitat per recordar que les llibertats civils i els drets fonamentals no són negociables i no poden ser trepitjats pel benefici de només uns pocs interessos privats.

Per a saber-ne més:

http://iniciativa.cat/icv/documents/4643

Nota: El meu agraïment més especial per a la Blanca de Riquer, qui ha elaborat aquesta presentació.

Patentar éssers vius? No, gràcies.

4
Publicat el 10 de maig de 2012

Al Parlament Europeu hem votat avui una resolució que demana a l’Oficina Europea de Patents i la Comissió Europea que garanteixi la legislació europea que prohibeixi la concessió de patents sobre cultiu de plantes o animals.

Els eurodiputats ham enviat així un missatge clar a l’Oficina Europea de Patents en relació a la necessitat que respecti la legislació europea i que aturi la concessió de patents sobre formes de vida.

El creixent nombre de conflictes derivats de l’adjudicació de biopatents posa de manifest que l’OEP utilitza una interpretació massa àmplia del que pot ser patentat sota la directiva de biopatent de la Unió Europea i el Conveni sobre la Patent Europea. És cert que aquestes normes permeten patentar organismes modificats genèticament, però l’OEP va molt més enllà i emet patents sobra pràctiques d’alimentació convencional. A més, la legislació europea prohibeix la concessió de patents sobre els processos biològics i la OEP ha de respectar aquest aspecte. A la llarga, cal que l’Oficina Europea de patents se sotmeti al control democràtic i d’actuar d’acord amb les sentències del Tribunal Europeu de Justícia.

La concentració del patrimoni genètic i la seva propietat intel·lectual en mans d’un petit nombre d’empreses no té res a veure amb l’interès dels agricultors o el públic en general i la seguretat alimentària mundial. Les patents estratègiques només serveixen per reforçar els monopolis de mercat i obstaculitzar, en lloc a enfortir la innovació. En resum, els criadors i agricultors han de mantenir l’accés als recursos genètics sense traves ni controls que algunes multinacionals puguin imposar.

Foto: Acció del grup Verds/ALE, aquest matí, abans de la votació.

ACTA, a debat, avui, a la Comissió de Llibertats (LIBE) del PE

1
Publicat el 26 d'abril de 2012

A la Comissió de Llibertats i Afers d’Interior del Parlament Europeu, LIBE, tractem avui el controvertit acord antifalsificació (ACTA). Ahir ho va fer la Comissió de Comerç Internacional (INTA), que de fet és comissió principal que s’encarrega d’aquest dossier (a LIBE ens pertoca fer-ne una Opinió).

El debat arriba just després que s’hagi fet públic per part del Supervisor Europeu de Protecció de Dades un nou dictamen desfavorable a ACTA. Aquest dictàmen, de fet, no fa sinó ratificar la línia que fa anys defensem des del Grup Verds/ALE, i que no és altra que oposar-nos a aquest Tractat.

No obstant, els grups més conservadors de la casa, especialment el PPE, continuen obstinats a fer passar la norma, tot i que cada vegada semblen més aïllats. En un clar intent per guanyar temps i intentar reconstruir una majoria a favor de l’ACTA, el PPE ha demanat novament diversos aclariments en relació al text.

En aquest context convé recordar, per exemple, que l’òrgan regulador de la privacitat de les dades europees qüestiona les conclusions de la col.lega Gallo, de la Comissió d’Assumptes Jurídics, la qual demana que ACTA s’adopti de seguida i que ha estat ràpidament criticat, entre d’altres per entitats com La Quadrature dut Net). Així mateix, estableix que diverses disposicions del text són contràries a l’article 8 de la CEDH, als articles 7 i 8 de la Carta de Drets Fonamentals i fins i tot a la Directiva de Protecció de Dades. I finalment adverteix que moltes de les mesures incloses a la proposta d’ACTA comportarien un augment a gran escala de la vigilància del comportament de l’usuari i les seves comunicacions electròniques.

L’opinió del regulador europeu de la protecció de dades europea, per tant, és clara, i fa innecessàries les demandes fetes tant per part de la Comissió Europea i el Consell, així com per part del PPE.

En tant que representants electes, la nostra obligació passa per donar prioritat a la protecció de totes i tots els ciutadans, i no als interessos d’unes poques grans empreses privades.

L’adopció d’ACTA comportaria anar directament en contra del mandat que ens va donar la ciutadania quan ens va elegir. El Parlament Europeu s’ha de mantenir unit en contra d’ACTA, ja que aquest és un text que no va en favor dels interessos de la ciutadania, sinó que pretén imposar unes regles inacceptable, tant en termes de la legislació comunitària, com pel que fa als nostres valors fundadors de la Unió Europea.

En aquest sentit, el ponent del PE per a aquest assumpte, David Martin, de la comissió INTA, compta amb el ple suport del nostre grup, Verds/ALE, en la seva batalla per aturar l’acord.

Alternatives a la pujada de taxes universitàries

0
Publicat el 25 d'abril de 2012
Aquest matí, mentre repassava la premsa, m’he topat amb un article dels que et donen claus per entendre problemes, i propostes per a solucionar-los. El signa Pablo Salvador Coderch, catedràtic de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra, i fa referència al pervers debat sobre qui, com i quant han de pagar els estudiants universitaris per fer allò que com a societat els exigim que facin: estudiar. Davant dels qui creuen que la soulció simplement passa per un augment de taxes, Salvador Coderch defensa, entre d’altres coses, que és preferible mil vegades apujar els impostos als grans i rics, que fer pagar per l’educació als joves i pobres. En recomano la lectura.

Tasas académicas y reestructuración universitaria (de Pablo Salvador Coderch, en El País, 25.04.2012)

 

Si hay que encarecer el ingreso en las universidades públicas españolas, prefiero que sea en sudor, no en euros; que suba el listón de entrada y el nivel de exigencia, no las tasas académicas: incrementarlas para que los estudiantes acaben pagando el 25% de los costes de la enseñanza en lugar del 15% como hasta ahora, como acaba de autorizar el Consejo de Ministros, no es una buena idea.

Aumentar las tasas era la solución más fácil para las penurias de nuestras universidades públicas, la menos costosa para sus probas burocracias, la menos exigente con sus pétreas estructuras docentes. Pero yo sé de bachilleres y de estudiantes universitarios arrasadoramente desharrapados a quienes la subida cerrará las puertas de la universidad o les hará la vida aún más difícil de lo ya es para la juventud de este desangelado país. Para entendernos y para que ustedes me puedan contradecir: defino, siempre convencional, como pobres de solemnidad a los jóvenes candidatos a estudiar que no cuentan ni con el apoyo de su familia, ni con 400 euros mensuales para mal pagarse un cuarto interior, tres comidas frugales, una tarjeta de transporte público, las tasas académicas y el mínimo material docente, temo que sin tarifa plana de internet. En Cataluña, tal vez el 20% de los estudiantes tienen beca, pero el incremento de las tasas el próximo curso 2012-13 desapropiará a cientos, acaso a miles de estudiantes marginales en dinero, no siempre en capacidad de esfuerzo ni en méritos probados.

Me dicen que la solución es incrementar el número de becas. Si es así, hagamos las cosas al revés: abramos primero el proceso de solicitudes y concesión de becas, contrastemos su corrección y, solo luego, cobremos las tasas.

Es cierto que los países europeos desarrollados mantienen criterios distintos: los británicos cobran tasas cada vez más elevadas, pero tienen muchos estudiantes extranjeros, una circunstancia que anima a pasarles factura. En el otro extremo, los escandinavos pagan a sus estudiantes y luego, cuando trabajan, les crujen a impuestos. En medio, algunos Länder alemanes cobran tasas, pero otros no lo hacen.

Y sé de sobra que, como insiste la Fundación BBVA en un reciente informe, un titulado universitario gana un 10% más por cada año de estudios adicional realizado que una persona con estudios medios de similares características. Pero prefiero mil veces subirle los impuestos cuando sea mayor y rico a hacerle pagar por su educación cuando es joven y pobre.

Naturalmente, los partidarios de la contención de las tasas académicas algo habríamos de ofrecer a la mayoría que resolverá subirlas: el informe que acabo de citar recalca que, en España, el porcentaje de estudiantes titulados sobre los ingresados es solo de un 80%, es decir, que una quinta parte se pierde por el camino, y deja la universidad habiendo pagado sólo una fracción mínima de la factura que ha corrido a cargo del contribuyente durante uno o más años. También lo es que uno de cada cinco estudiantes deja de presentarse a los exámenes o que, de los presentados, aprueban solo las tres cuartas partes. Ahí sí que realmente el ministro José Ignacio Wert y las autoridades académicas están cargados de razón, pues a quienes no sudan la camiseta hay que cobrarles por los servicios casi gratuitamente prestados en vano por el sufrido contribuyente. Por esto, el aspecto más positivo de las anunciadas subidas es que no son lineales. Pero, de nuevo, remedios alternativos o complementarios al incremento de tasas eran endurecer la selectividad y controlar con severidad la permanencia de los estudiantes en la universidad. Aunque también en este tema, es importante ofrecer vías rápidas y vías lentas: los estudiantes habrían de poder organizar su jornada de forma tal que les resulte posible combinar un trabajo a tiempo parcial con el estudio. Piénsese que el mercado de trabajo para los jóvenes es desolador y que la reforma de Bolonia ha llevado a horarios enloquecidos que impiden a los pocos estudiantes que consiguen un trabajo a tiempo parcial asistir con normalidad a cursos y seminarios desparramados a lo largo de todo el día.

Concedo que había que correr, pues el suelo está desapareciendo bajo nuestros pies. Pero urgen reformas estructurales contra cuya realización muchos gobiernos anteriores conspiraron con los gremios universitarios y que los actuales siguen tentados en posponer, pues los costes políticos son muy elevados. Por citar un ejemplo que conozco bien, en España hoy se pueden cursar estudios completos de Derecho en 73 centros públicos y privados cuando en Alemania, un país mucho más rico y poblado que el nuestro, hay solo 44. Así en Derecho, al menos, había que reestructurar la oferta en lugar de empezar encareciéndola. Pero es mucho más sencillo hacer pagar más a los estudiantes que reorganizar a sus profesores o fusionar centros, por no hablar de cerrar algunos. En todo caso, hasta la apertura de los periodos de matrículas queda tiempo para formular una petición a nuestras autoridades: acompasen las subidas y los plazos de pago de las tasas con las convocatorias de becas y ayudas académicas.

 

Pablo Salvador Coderch es catedrático de Derecho Civil Universitat Pompeu Fabra

Font Foto: El Referente

PNR: i els Estats Units ho sabràn tot, de nosaltres, a canvi de res

0
Publicat el 19 d'abril de 2012

Les dades PNR (Passangers Name Record) són aquelles que proporcionen els viatgers, recullen les companyies aèries, en relació a la compra de bitllets, reserves i sistemes de facturació (check-in). Donada la seva dimensió comercial, el PNR conté informació molt valuosa, i de tota mena: noms, adreces, números passaports, informació targetes de crèdit, informació d’altres viatgers, rutes de viatges, i agents de viatges. L’argument de fons, ens diuen, és que és per garantir la seguretat dels viatgers en el marc de la lluita contra el crim internacional i el terrorisme.

L’ús de la informació PNR per a objectius enfortiment legal és un tema que ens ha ocupat moltes hores a la Comissió LIBE, els darrers dos anys. En el passat s’han signat acords d’aquesta mena amb Estats units, Canadà i Austràlia (anys 2007 i 2008). Des de llavors s’han aplicat de manera provisional.

El PE va demanar la Comissió que negociés un nou acord amb cadascun d’aquests països. El 5 de maig de 2010 i l’11 de novembre de 2010 el PE va establir quins eren els criteris que havia de seguir un acord similar per poder comptar amb el consentiment de l’Eurocambra a un acord que impliqués la cessió de dades PNR a un país tercer.

La Comissió va arribar a un acord amb els Estats Units, i va enviar una recomanació al Consell el novembre de 2011, i concloure l’acord. Entre d’altres despropòsits (que adjunt més avall): destaco el fet que aquest acord obligarà a la UE a donar les seves dades als EUA, que els podran guardar durant 15 anys, però els EUA no estan obligats a fer-ho cap a la UE. On és la reciprocitat? I la proporcionalitat?

El nostre grup, Verds/ALE, considera que la proposta no compleix els principis establerts en la resolució del PE, i per tant donem suport a la proposta de la ponent, In’t Veld, de rebutjar l’acord. Tanmateix, sembla que les majories no estan al nostre costat. Una bona part del PPE i del SiD (no la totalitat), està a favor de concloure acord. Veurem què passa durant el vot d’aquest migdia.

Adjunto a continuació el resum (en anglès) de les raons per les quals no considerem que l’acord sigui acceptable:

Content and key points for our group

 

1. The EU-United States Agreement is the second of all PNR agreements to be voted on by the European Parliament after the agreement with Australia was agreed by Parliament in October. The Greens voted against the agreement with Australia. The agreement with the United States is to be viewed as even worse in our view and therefore should be rejected as well as outlined below.

2. The EP has consistently insisted on specific substance for any new agreement:

a)      better data protection, including purpose limitation, access and redress rights, limited storage periods, limited amount of data;

b)      an exclusion of data-mining and profiling;

c)      the use of PNR data only for cases of organised and transnational serious crime or terrorism of a cross-border nature;

d)      strict limitations for onward transfers to third agencies or countries, depending on an adequacy rating;

e)      independent review and judicial oversight.

3. The EP has consistently insisted on specific procedural steps before any new agreement is negotiated or concluded:

f)        the presentation of factual evidence by the Commission that the collection, storage, and processing of personal data are necessary and proportionate;

g)      a serious exploration by the Commission of less intrusive alternatives;

h)      a detailed opinion to be requested by the Commission from the Fundamental Rights Agency (FRA) on the fundamental rights dimension of any new agreement;

4. (Again) none of these conditions have been met.

5. On substance,

a)      the storage period of 15 years for all crimes, access will only be reduced after 10 years to terrorist cases.

b)      the agreement does not provide clarity on how PNR data can be used, despite ongoing concerns about its use for profiling. As a result, the US. authorities can subject travelers to intrusive checks and even travel bans without any initial suspicion, simply because they match a profile.

c)      the definition of “terrorism” in the agreement is broader than in Council Framework Decision 2002/475/JHA on combating terrorism; the definition of “other crimes” is dependent on the criminal law of the United States and therefore subject to unilateral changes;

d)      the data can be transferred by the United States to third party agencies and countries, including intelligence agencies, while the respective adequacy rating is not done on a factual basis, but merely per definition, without sufficient safeguards and without any prior consent of the Member State from which the data originated;

e)      independent and judicial oversight under the Unites States Privacy Act is limited to US nationals

6. On procedure,

f)        the Commission has only presented anecdotal evidence for the usefulness of PNR data and has avoided a serious debate about necessity and proportionality;

g)      the Commission has not explored less intrusive alternatives such as provided by Council Directive 2004/82/EC of 29 April 2004 on Advanced Passenger Information (API), or through a restriction of data transfers for those where a lead or initial suspicion has already been established, nor has it been able to prove why 15  years of data retention are necessary and proportionate;

h)      the Commission has not requested the FRA to provide an opinion on the fundamental rights dimension of the agreement; the FRA opinion on the draft EU-PNR directive, which had been requested by the EP itself, raises a number of points with regard to profiling and discrimination.

7. There is serious doubt about the compatibility of the new PNR Agreement with the EU Treaties and the EU Charter of Fundamental Rights, as can explicitly or implicitly be read in statements by the legal services of Council and Commission, studies commissioned by the EP; EDPS and FRA opinions, and several rulings by the European Court on Human Rights, the European Court of Justice, and national constitutional courts.

A comparative study on the 2011 PNR agreement with the US conducted on behalf of the group confirms these points ((Hornung and Boehm 14 March 2012)

 

 

Font foto: istockphoto/webphotographeer

ACTA: La Eurocámara frena el acuerdo internacional contra la pirateria (por Lucía Abellán, El País, 1.marzo.2012)

1
Publicat el 5 de març de 2012

Un dels qui més dubtes manifesta és Raül Romeva. “Hi ha massa ambigüitat entorn del text”, assegura el diputat, vicepresident de Verds / ALE. Per això és partidari, igual que la majoria de la Cambra, d’esperar a la resposta de la justícia. El debat continuarà avui (01.03.12) i la decisió s’adoptarà formalment en els pròxims dies. La Cambra remetrà el text a la justícia en dubtar de que respecti els drets fonamentals. 2,5 milions de ciutadans europeus han signat contra l’ACTA


La Eurocámara frena el acuerdo internacional contra la pirateria (por Lucía Abellán, El País, 1.marzo.2012)

El acuerdo internacional contra la piratería que la Unión Europea se disponía a adoptar de inmediato tendrá que esperar al menos un año. El Parlamento Europeo no se fía de que el texto respete suficientemente los derechos de los ciudadanos y ha decidido remitirlo a la justicia europea para que se pronuncie. Los diputados aseguran compartir el fondo de ese acuerdo comercial, destinado a proteger la propiedad intelectual en campos tan diversos como la cultura o la medicina, pero recelan de las consecuencias que comporta su aplicación. “El 50% del debate se basa en rumores y malentendidos”, alega Christofer Fjellner, el diputado corresponsable de este asunto en Bruselas.

Tan solo dos días después de recibir casi 2,5 millones de firmas de ciudadanos europeos contrarios al acuerdo (ACTA, por sus siglas en inglés), la Cámara comunitaria arrancó ayer por la tarde el debate que concluirá con un freno en seco a estas medidas hasta que el Tribunal Europeo de Justicia dé su veredicto. Antes que el Parlamento, la Comisión ya había expresado al tribunal sus dudas sobre los detalles de ACTA, pero el hecho de que los diputados se sumen ahora a este proceso –probablemente en un expediente separado- supone la congelación de esas medidas durante un largo periodo de tiempo. “No viene mal aprovechar ese tiempo para debatir; ha habido mucha falta de transparencia en la negociación del acuerdo”, argumenta el diputado sueco, del Partido Popular Europeo.

Leyendo algunas objeciones da la sensación de que ACTA suponga el fin de la democracia. Pero no es verdad

Karel de Gucht

Los responsables de este procedimiento en la Eurocámara han insistido hoy en el recurso al tribunal europeo como la mejor opción. El ponente David Martin ha pedido esta mañana a sus colegas parlamentarios que respalden esa medida porque “a ACTA le faltan detalles”. La votación oficial no se producirá al menos hasta el pleno del 12 de marzo, pero los integrantes de la comisión parlamentaria de comercio internacional, en la que se debate el acuerdo antipiratería, están convencidos de que prevalecerá su criterio y que el caso acabará en manos de la justicia comunitaria.

En cualquier caso, las dudas de la Comisión no le impiden respaldar plenamente esta iniciativa internacional. El comisario de Comercio, Karel de Gucht, abrió ayer el debate en el Parlamento con una encendida defensa de su contenido. “Leyendo algunas objeciones da la sensación de que ACTA suponga el fin de la democracia. Pero no es verdad. Es parte de la solución. La creación y la innovación son algo muy valioso que tenemos que proteger”, argumentó el comisario, que aprovechó para pedir a los diputados que respalden el texto.

Este tratado, destinado a reforzar la protección de la propiedad intelectual, lo suscribieron Estados Unidos, Australia, Canadá, Japón, Marruecos, Nueva Zelanda, Singapur y Corea del Sur en octubre de 2011. En enero de este año se sumó la Unión Europea, aunque la adhesión estaba supeditada a que se ratificara en el Parlamento. Si este rechaza la iniciativa una vez reciba la respuesta de la justicia comunitaria, Europa quedará definitivamente fuera del proyecto. Si a pesar de ello un mínimo de seis países decidiera adoptarlo, sería válido para ellos, pero no bajo el paraguas comunitario.

Las principales dudas se centran en que el acuerdo responsabiliza a los proveedores de Internet de los contenidos diseminados en la red

Las principales dudas se centran en que el acuerdo responsabiliza a los proveedores de Internet de los contenidos diseminados en la red, lo que abre la puerta, aseguran sus detractores, a una especie de censura digital. También inquietan las mayores atribuciones que se otorgan a los Estados para que persigan más duramente la puesta en común en la red de contenidos de música y vídeo.

Las sospechas se han extendido también al mercado de los medicamentos genéricos. Los críticos aseguran que, al proteger las patentes, esos productos sufrirán restricciones. “El acuerdo no va de eso, pero no está claro cómo interpretar estos casos con la redacción actual”, aclaró el martes el ponente de este dossier, el británico David Martin. El diputado socialdemócrata añade que está a favor de preservar la propiedad intelectual porque “Europa ya no puede competir con salarios bajos, sino con creatividad”. Según las cifras aportadas por el comisario De Gucht, la falsificación y la piratería mueven unos 200.000 millones de euros al año.

Uno de los que más dudas manifiesta es el español Raül Romeva. “Hay demasiada ambigüedad en torno al texto”, asegura el diputado, integrado en el grupo europeo de Los Verdes. Por este motivo es partidario, al igual que la mayoría de la Cámara, de aguardar a la respuesta de la justicia. El debate continuará hoy y la decisión se adoptará formalmente en los próximos días.

Por otra parte, la entrada en vigor hoy en España de la controvertida ley Sinde, la norma que busca frenar la descarga sin autorización de contenidos protegidos por derechos de autor, desencadenó una cascada de reacciones. El cineasta Álex de la Iglesia ha afirmado que la ley “no conseguirá acabar con la piratería”. El productor Enrique Cerezo señaló que se trata de “un paso importante, pero no definitivo”. “A partir de ahora, ya no vale todo”, ha indicado por su parte Pedro Pérez, presidente de la Federación de Productores, Pedro Pérez. El toque más crítico ha venido de la Asociación de Internautas; su presidente, Víctor Domingo, ha señalado que la norma “pone en una inseguridad jurídica al conjunto de las páginas web. No sólo las páginas de descargas”.

 

Foto: Acció de Verds/ALE sobre ACTA, a Estrasburg. Font: Greens/EFA

2,5 milions de persones diuen no a ACTA. Ara és el torn del Parlament Europeu.

0

Aquesta setmana han començat els debats al Parlament Europeu en relació a ACTA (Anti-Counterfeiting Trade Agreement). En tan sols unes setmanes l?ONG Avaaz.org ha aconseguit reunir més de 2,5 milions de signatures (confesso que una és meva) destinades a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. Avui les han entregades.

Celebro, com molts dels meus col·legues, aquesta acció. Després de lluitar durant més de dos anys, al costat de moltes organitzacions no governamentals i associacions entre elles Oxfam, Act Up o la Quadrature du Net, aquesta nova iniciativa ciutadana és una nova demanda de transparència i control públic en relació a un dels dossiers més opacs i més controvertits.

La meva postura en relació a aquest afer és simple: l?acord és injust, contraproduent i innecessari.

Així ho vàrem expressar fa uns dies, a Estrasburg, el Grup Verds/ALE quan a través d?una acció acció informativa  en contra de l?ACTA vàrem voler mostrar el nostre rebuig a aquest acord secret i de gran abast.

Alguna cosa està passant, amb tanta pressió ciutadana. Fins i tot alguns governs de la UE estan començant a canviar la seva posició sobre la ratificació de l?ACTA. La UE i 22 dels seus Estats membres ja han firmat l?ACTA però l?acord encara ha de ser ratificat pels Estats membres i pel Parlament Europeu.

Numerosos anàlisis han plantejat seriosos dubtes sobre la compatibilitat de l?ACTA amb el Dret comunitari, en particular en les disposicions relatives amb els drets fonamentals. Per això celebrem que el comissari de Gucht hagi enunciat que enviarà el text a la Cort Europea de Justícia per tal de valorar-ne la concordança amb el dret comunitari.

L?ACTA anima els Estats signants a intensificar la cooperació amb actors privats, com proveïdors d? Internet, per a la protecció de la propietat intel·lectual en absència de normes mínimes per a procediments legals. Això obre la porta a menystenir els drets fonamentals de les persones que no tenen la protecció.

Els experts també han assenyalat que l?ACTA podria restringir l?accés a medicaments, especialment dels països en desenvolupament, que son més dependents dels genèrics, i que ni tant sols formarien part en les negociacions.

El Parlament Europeu tindrà un paper vital en el procés de ratificació global de ACTA en la UE. Pels motius enumerats, des de Verds/ALE farem el possible perquè l?acord es refaci. És més, exigim que ACTA sigui sotmesa a un procés parlamentari que garanteixi la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania de la UE.

Per tot això, en aquests temps de crisi, i més quan la idea d’una Unió Europea democràtica continua estan sota sospita, aquesta petició liderada per Avaaz reitera el compromís dels ciutadans europeus sobre els seus drets i llibertats que, suposadament la UE ha de garantir. Però també demostra la seva confiança que el Parlament Europeu farà allò que toca fer, és a dir, exercir com a representant dels ciutadans i garant de l’interès públic en contra d’alguns grups de pressió industrials grans.

Confio que comptarem amb els suports necessaris entre els col·legues d?altres grups per tal d?aconseguir fer allò que s?espera de nosaltres.

NOTA: Si voleu saber més sobre què és ACTA, i sobre com van els debats al Parlament Europeu, podeu trobar tots els vincles relacionats aquí: ACTA al Parlament Europeu.

Font foto: ©BELGA/AFP/J.Skarzynski

Les persones cegues o amb dificultat visual o lectora tenen fam de lectura

0
(Cat) 30 milions de persones a la UE són cegues o tenen dificultats visuals o lectores, però només el 5% dels llibres estan en un format que puguin llegir (això als països rics, ja que als pobres és l’1%). N’acabo de parlar al PE en el context de la Pregunta Oral amb què els diputats i diputades demanem a la Comissió Europea i el Consell de la UE que deixin d’obstruir l’adopció d’un Tractat Internacional vinculant en favor de l’accés als llibres de les persones cegues o amb dificultats visuals i lectores.
 
(CAST) 30 millones de personas en la UE son ciegas o tienen dificultades visuales o lectoras, pero sólo el 5% libros están en un formato que puedan leer (eso en los países ricos, ya que en los pobres es del 1%). Acabo de hablar en el PE en contexto de la Pregunta Oral con que los diputados y diputadas pedimos a la Comisión Europea y el Consejo de la UE que dejen de obstruir la adopción de un Tratado Internacional vinculante en favor del acceso los libros de las personas ciegas o con dificultades visuales y lectoras.

 

Verds/ALE contra ACTA

0

Acció sota la neu, a Estrasburg, per exigir que s’aturi ACTA/ Acción bajo la nieve, en Estrasburgo, para exigir que se pare ACTA/ Action under the snow, in Strasburg, to claim ACTA should be stopped

Nota de Premsa – Estrasburg, 14 de febrer del 2012

Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA)

STOP ACTA

Avui a Estrasburg el Grup Verds/ALE ha realitzat una acció informativa  en contra de l’ACTA. La pressió pública en rebuig d’aquest acord secret i de gran abast està augmentant, i fins i tot alguns governs de la UE estan començant a canviar la seva posició sobre la ratificació de l’ACTA. La UE i 22 dels seus Estats membres ja han firmat (1) l’ACTA però l’acord encara ha de ser ratificat pels Estats membres i pel Parlament Europeu. Durant l’activitat, l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva i Rueda ha afirmat:

Numerosos anàlisis (2) han plantejat seriosos dubtes sobre la compatibilitat de l’ACTA amb el Dret comunitari, en particular en les disposicions relatives amb els drets fonamentals. L’ACTA anima els Estats signants a intensificar la cooperació amb actors privats, com proveïdors d’ Internet, per a la protecció de la propietat intel·lectual en absència de normes mínimes per a procediments legals. Això obre la porta a menystenir els drets fonamentals de les persones que no tenen la protecció.

Els experts també han assenyalat que l’ACTA podria restringir l’accés a medicaments, especialment dels països en desenvolupament, que son més dependents dels genèrics, i que ni tant sols formarien part en les negociacions.

El Parlament Europeu tindrà un paper vital en el procés de ratificació global de ACTA en la UE. Pels motius enumerats, des de Verds/ALE farem el possible perquè l’acord es refaci. És més, exigim que ACTA sigui sotmesa a un procés parlamentari que garanteixi la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania de la UE.

(1) Xipre, Estònia, Eslovàquia, Alemanya i Holanda no van signar,  però s’han compromès a fer-ho en un futur pròxim. .

(2) Studies on ACTA commissioned by Greens/EFA:?- ACTA and Access to Medicines, http://rfc.act-on-acta.eu/access-to-medicines?- Compatibility ACTA with the European Convention on Human Rights & the EU Charter of Fundamental Rights, http://rfc.act-on-acta.eu/fundamental-rights

ACTA text: http://trade.ec.europa.eu/doclib/html/147937.htm

 

 

Nota de Prensa – Estrasburgo, 14 de febrero 2012

Acuerdo Comercial Anti-Falsificación (ACTA)

STOP ACTA

Hoy el Grupo de Verdes/ALE en Estrasburgo ha realizado una acción informativa contra ACTA. La presión pública en contra de este acuerdo secreto y de largo alcance está aumentando, y algunos gobiernos de la UE están empezando a cambiar su posición sobre la ratificación de ACTA. La UE y 22 de sus Estados miembros han firmado (1) ya el ACTA pero el acuerdo aún debe ser ratificado por los Estados miembros y el Parlamento Europeo. Durante la actividad, el eurodiputado de ICV, Raül Romeva i Rueda dijo:

Numerosos análisis (2) han planteado serias dudas sobre la compatibilidad del ACTA con el Derecho comunitario, en particular disposiciones relativas a los derechos fundamentales. ACTA anima a los Estados firmantes a intensificar la cooperación con los actores privados, como los proveedores de Internet, para la protección de la propiedad intelectual en la ausencia de normas mínimas para procedimientos legales. Esto abre la puerta a socavar los derechos fundamentales de las personas que no tienen la protección.

Los expertos también han señalado que el ACTA podría restringir el acceso a medicamentos, especialmente en países en desarrollo, que son más dependientes de los genéricos, sino que ni siquiera parte de las negociaciones.

El Parlamento Europeo tendrá un papel crucial en el proceso de ratificación global de ACTA en la UE. Por los motivos nombrados, desde Verdes/ALE haremos lo posible para que el acuerdo se rechace. Es más, exigimos que ACTA sea sometido a un proceso parlamentario que garantice la protección de los derechos fundamentales de la ciudadanía de la UE.

(1) Chipre, Estonia, Eslovaquia, Alemania y Holanda no firmaron pero se ha comprometido a hacerlo en un futuro próximo. 

(2) Studies on ACTA commissioned by Greens/EFA:
– ACTA and Access to Medicines, http://rfc.act-on-acta.eu/access-to-medicines
– Compatibility ACTA with the European Convention on Human Rights & the EU Charter of Fundamental Rights,http://rfc.act-on-acta.eu/fundamental-rights

ACTA text: http://trade.ec.europa.eu/doclib/html/147937.htm

 

Resposta davant l’allau de correus relatius a ACTA / Respuesta ante la gran cantidad de correos relativos a ACTA

0

(en CAST más abajo)

Adjunto la resposta que estic enviant a tota aquella gent que m’està dirigint un correu electrònic posant de manifest la seva preocupació (legítima) davant la possible aprovació de l’anomenat Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA):

 

Benvolgut / a X:
 
Moltes gràcies pel teu correu electrònic relatiu a l’Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA). Igual com passa amb els dos projectes de llei coneguts amb el nom de SOPA i PIPA als EUA, ACTA és extremadament preocupant i ens afecta directament. La decisió del Consell de Ministres de la UE a finals de 2011 de signar ACTA, ha iniciat el procediment de consentiment del Parlament Europeu. La notícia de dijous 26 de gener, on la UE i 22 estats membres van signar l’acord és molt alarmant. Però el tractat encara necessita l’aprovació del Parlament Europeu, abans que pugui ser promulgat. El Grup dels Verds / ALE al Parlament Europeu, ha emès el següent comunicat de premsa el dijous, condemnant a la signatura d’aquest polèmic acord: http://www.greens-efa.eu/digital-and-fundamental-els drets-acta-5206.html

Estic molt preocupat pel contingut de ACTA i pel seu procés de negociació. A més comparteixo la preocupació per l’impacte potencial de l’ACTA sobre els drets fonamentals de la ciutadania europea. És per això que votaré en contra d’ACTA al Parlament Europeu. És més, com a Verds/ALE exigim que ACTA sigui sotmès a un procés parlamentari que garanteixi la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania de la UE.

La manca de transparència en les negociacions i el procés de redacció fins a la data són alarmants, especialment tenint en compte l’ambigua redacció de diversos articles. Particularment ens preocupa l’ús de conceptes desconeguts com “procés just” en lloc de “degut procés” i de “judici just”.

Són moltes les preguntes que els europarlamentaris hem fet arribar a la Comissió Europea davant la gran ambigüitat del text. Tantes que la Comissió ha fet un document que les recopila: http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2011/april/tradoc_147852.pdf

En breu el Parlament Europeu haurà de decidir si dóna o no el seu consentiment a ACTA. Els debats centrals seran en els comitès de LIBE (llibertats civils), DEVE (desenvolupament) i INTA (comerç internacional – comitè de líder sobre ACTA).
 
Enuncio des de ja el meu vot negatiu quan el tema sobre ACTA sigui debatut a la ComissiMuchas graciasmiembrob de Verds mb el nom de ó LIBE (de la qual sóc membre) i, per descomptat en el ple. Esperem aconseguir les forces suficients al Parlament Europeu per frenar ACTA, però per això també necessitem persones com vostè que facin campanya fora de les institucions, per donar a conèixer els riscos que suposa ACTA.
 
Per a més informació pot consultar el web de Verds/ALE sobre ACTA i drets fonamentals, http://rfc.act-on-acta.eu / on hi ha estudis específics d’avaluacions d’impacte de ACTA sobre medicaments i drets fonamentals, informes que la Comissió es va comprometre a fer, però mai lliurar.
 
Moltes gràcies.
 
Raül Romeva i Rueda
Eurodiputat d’ICV
Vicepresident de Verds / ALE

 

 

*******

Adjunto la respuesta que estoy enviando a toda aquella gente que me está dirigiendo un correo electrónico poniendo de manifiesto su preocupación (legítima) ante la posible aprobación del llamado Acuerdo Comercial AntiFalsificación (ACTA):

 

Estimado/a X:

Muchas gracias por tu email respecto al Acuerdo Comercial Anti-Falsificación (ACTA). Al igual que SOPA y PIPA en los EE.UU., ACTA es extremadamente preocupante y nos afecta directamente. La decisión del Consejo de Ministros de la UE a finales de 2011 de firmar ACTA, ha iniciado el procedimiento de consentimiento del Parlamento Europeo. La noticia del jueves 26 de enero, donde la UE y 22 Estados miembros firmaron el acuerdo es muy alarmante. Pero el tratado aún necesita la aprobación del Parlamento Europeo, antes de que pueda ser promulgado, lo que significa que los diputados aún no hemos votado finalmente en el acuerdo. El Grupo de los Verdes / ALE en el Parlamento Europeo, ha emitido el siguiente comunicado de prensa el jueves, condenando a la firma de este polémico acuerdo: http://www.greens-efa.eu/digital-and-fundamental -los derechos-acta-5206.html

Estoy muy preocupado por el contenido de ACTA y su proceso de negociación. Además comparto la preocupación por el impacto potencial del ACTA sobre los derechos fundamentales de la ciudadanía europea. Por eso, votaré en contra de ACTA en el Parlamento Europeo. Es más, como Verdes exigimos que ACTA sea sometido a un proceso parlamentario que garantice la protección de los derechos fundamentales de la ciudadanía de la UE.  

La falta de transparencia en las negociaciones y el proceso de redacción hasta la fecha son alarmantes, especialmente teniendo en cuenta la ambigua redacción de varios artículos. Particularmente nos preocupa el uso de conceptos desconocidos como “proceso justo” en lugar de “debido proceso”  y de ‘juicio justo’. Debido a todas las preguntas presentadas por europarlamentarios y a la ambigüedad del texto, la Comisión ha hecho un documento que recopile todas las preguntas que haya recibido sobre el ACTA, que se puede acceder a http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2011/april/tradoc_147852.pdf

El Parlamento Europeo está a punto de empezar a tratar con la cuestión de si dar o si se debe negar su consentimiento para ACTA. Los debates centrales serán en los Comités de LIBE (libertades civiles), DEVE (desarrollo) y INTA (comercio internacional – comité de líder sobre ACTA).

Desde ya anuncio mi voto negativo a ACTA en la comisión LIBE (de la que soy miembro) y en el pleno. Esperamos conseguir las fuerzas suficientes en el Parlamento Europeo para frenar ACTA, pero para eso también necesitamos personas como usted que hagan campaña fuera de las instituciones, para dar a conocer los riesgos que supone ACTA.

Para mayor información puede consultar la web de Verdes/ALE sobre ACTA y derechos fundamentales, http://rfc.act-on-acta.eu / donde hay estudios específicos de evaluaciones de impacto de ACTA sobre medicamentos y derechos fundamentales, informes que la Comisión se comprometió a hacer, pero nunca entregó.

 

Muchas gracias.

Raül Romeva i Rueda
Eurodiputado d’ICV
Vicepresidente de Verdes/ALE

Manifest en favor de Público

1

Avui, més que mai, necessitem la pluralitat informativa. Personalment acostumo a consultar sempre diverses fonts, diaris, ràdios o informatius. Conèixer i ser conscients de amb quina mirada un missatger ens comunica un fet o una noticia, és important. Hi ha mitjans que consulto per saber què diuen, i com, els qui no necessàriament pensen com jo, d’altres per què coincideixo amb la línia general del mitjà, i per tant els atorgo una credibilitat considerable.

Tot plegat em permet enfortir, matisar o modificar les meves pròpies opinions.

En els darrers temps hem hagut de lamentar la desaparició de diversos mitjans, públics i privats. Tots ells feien una tasca imprescindible. Fa dies que segueixo amb atenció l’evolució de la situació que afecta un dels que habitualment consulto, sigui en versió paper o electrònica, ‘Público’. En conec molts dels corresponsals, redactors/es i opinadors/es, persones per les quals tinc un enorme respecte i admiració, i a les quals dec molt, com a lector, per haver-ma ajudat a entendre el món, saber què hi passa, i perquè. Per això avui he signat el manifest en favor de la continuïtat d’aquest mitjà, i convido a que d’altres persones a fer-ho.

 

Manifiesto a favor del diario ‘Público’ y su continuidad

 

Las personas abajo firmantes queremos expresar nuestra solidaridad con el diario “Público”, en momentos en que la crisis económica que padecemos afecta a tantos aspectos de nuestra sociedad y, particularmente, a la prensa escrita, haciendo problemático el futuro de Público. Consideramos que el desarrollo pluralista de la prensa constituye una pieza fundamental en el correcto funcionamiento de la democracia, de la cultura y del avance social. Y estimamos que Público ocupa un lugar singular y destacado en el panorama de la prensa española.

En sus páginas, frente al desconcierto, el conformismo y la resignación ante la actual crisis, se han publicado rigurosos y documentados análisis sobre la misma, acompañados por propuestas eficaces para lograr su superación. Se ha fustigado con minuciosidad y rigor la corrupción política y social, que degrada nuestra actual realidad. Se ha defendido la necesidad de hacer justicia a nuestra más reciente historia, a la II República española y a las víctimas de la dictadura. Se ha prestado amplia atención al Movimiento de los Indignados del 15 M con su análisis. Y se han acogido y apoyado las demandas feministas, además de excluir, en un gesto ético, cualquier publicidad de la prostitución.

En el orden internacional, a través de una información precisa y crítica, se ha mantenido una visión liberada de los interesados tópicos propalados desde los grandes centros de poder. Y a estas realizaciones debemos añadir la atención prestada a la ciencia y la tecnología, cuyo comentario y difusión, muchas veces relegado en los medios de difusión debe formar parte de todo periodismo actual.

Por todo ello, consideramos que la desaparición de Público nos privaría de un decisivo medio de información y cultura. Ante este riesgo queremos hacer un llamamiento a todas las personas interesadas en el desarrollo de la información competente y la cultura para las acciones de apoyo que aseguren la continuidad del Diario Público, en el camino emprendido hace algo más de cuatro años.

 

Carlos París, Catedrático Emérito, escritor y Presidente del Ateneo Madrileño.

 

Font foto: Público