Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...)

Davant de polítiques que maten, literalment, pregunto a la Comissió Europea…

0

Tenint en compte la tràgica situació que es viu en alguns estats de la UE, com l’estat espanyol, on, cada cop més sovint, tenim coneixement de persones que es treuen la vida en saber que les faran fora de casa seva per no poder fer front a la hipoteca, entre d’altre drames.

Considerant que aquest fet fa anys que mobilitza milers, milions, de persones d’arreu, moltes d’elles organitzades al voltant de la ‘Plataforma de persones Afectades per la Hipoteca (PAH)’, i que d’aquesta mobilització se n’ha derivat l’inici d’un procés legislatiu en forma d’iniciativa ciutadana impulsada per prop d’un milió i mig de persones (Congrés, el passat 16 de febrer).

Tenint en compte que les institucions financeres que s’estan beneficiant del rescat bancari europeu són propietàries de nombrosos habitatges i que ni els Estats Membres ni la Troika està prenent cap mesura per instar-los a crear un mercat de vivenda social.

Quan el veritable problema al qual ha de fer front el sistema financer és el nivell de deute amb el sector de la construcció, mentre que s’està fent pagar els llogaters o a les persones hipotecades un preu altíssim, del tot inmerescut, quan no directament criminal.

Tenint en compte que el govern de Mariano Rajoy no està adoptant cap mesura substancialment responsable, i encara menys eficaç, en aquest sentit.

Recordant que, malgrat l’existència de la Directiva 2011/0062 sobre els acords crediticis relatius a la propietat de residències, són moltes les famílies afectades per hipoteques amb clàusules abusives, i que per tant urgeix trobar mecanismes excepcionals que garanteixin el dret a l’habitatge a tota la Unió Europea.

Té previst la Comissió Europea modificar la Directiva esmentada per tal de mitigar l’efecte dels desnonaments amb mesures com, per exemple, la dació en pagament?

Recomanarà la Comissió Europea als Estats membres que rebin ajuda financera de la UE (Grècia, Portugal, Estat espanyol o Irlanda) que es dotin d’un pla de vivenda social que involucri aquelles institucions financeres que es beneficien de les ajudes comunitàries?

Incorporarà la Comissió Europea aquest aspecte en les recomanacions específiques als països del semestre europeu?

In English:

Written question by Raül Romeva i Rueda on the Suicide for evictions, in Spain, to the EUropean Commission

Considering the tragic situation in some Member States, like Spain, where people are committing suicide because of evictions from their homes. Noting that huge demonstrations organized by the Platform “Afectados por la Hipoteca” have been held all over Spain the last 16th of February and a Citizens Initiative was introduce in the Spanish Congress with the support of 1.402.854 signatures.

Whereas bail-out financial institutions own houses that are empty and nor Member States nor the Troika are putting them in the social housing market. When the real problem for the financial sector is the level of debt with the construction sector, and they are making the households pay the more horrible consequences. Considering that the Spanish Government of Mariano Rajoy  is doing substantially nothing on this regard and the Council have not send any specific recommendation to Spain on this issue.

 

Despite the Directive 2011/0062 on credit agreements relating to residential property, many families holding mortgages have been victim of abusive closures before the Directive was adopted and thus, an exceptional procedure should be open to guarantee housing rights all over Europe.

 

Will the Commission modify the Directive in order to mitigate evictions and stem a mounting social crisis, avoiding national legislation that forces those evicted to still continue to make mortgage payments even after they have been ejected from their former property?

 

Will the Commission recommend Member States receiving financial help from the EU (Greece, Portugal, Spain, and Ireland) to establish a social housing plan with the bail-out financial institutions receiving, in order to match the empty houses with the homeless people?

 

Will the Commission include this aspect in its country specific recommendation in the European Semester?

 

 

Font foto: EFE

Carn o peix? Tocino … d?aqüicultura.

0

Per què triar? Deuen haver pensat alguns. Si podem ?criar? un mar i muntanya d?origen, doncs fem-ho! No?

De fet, no és possible. Almenys no encara. El fotoshop fa miracles, cert, tot i que potser aviat no ens caldrà manipular imatges per poder tenir entre les mans exemplars tan singulars.

I és que la Comissió Europea acaba d?autoritzar que, a partir de l?1 de juny de 2013, els peixos criats en captivitat (aqüicultura) puguin ser alimentat amb farines d?origen animal.

Ja en el seu moment, els ministres de França i Alemanya es van oposar a la reintroducció d’aquests aliments en la cadena alimentària, igual com vàrem fer el 6 juliol 2011 una bona part dels diputats i diputades del Parlament Europeu. Tanmateix, ni en el si del Consell ni tampoc en el PE vàrem aconseguir la majoria necessària per aturar-ho (de nou, coses de l?aritmètica parlamentària i intergovernamental).

La inquietud ciutadana relacionada amb les qüestions del menjar és prou coneguda.

El darrer escàndol: vendre carn de cavall etiquetada com si fos vedella. Cert, això no suposa, en si mateix, un risc per a la salut pública, però sí és, com a mínim, un frau, una nova estafa via els aliments que de fet esdevé un nou símptoma de la manca d?escrúpols d?alguns responsables del sector de la transformació animal l?objectiu dels quals es redueix a comprimir costos per poder competir abaixant preus i vendre més que la competència, fent així més benefici.

Hi haurà qui es preguntarà: on és el problema? Si al mar, els peixos grans es mengen els petits. Esclar. Sempre hi ha qui en té prou amb veure algun arbre, però que quan li parles del bosc s?atabala.

I és que, de moment, encara no podem afirmar que els porcs o les aus de corral formin part de la dieta ?natural? dels peixos. Amb la decisió de la Comissió, però, això pot canviar, i ens podem trobar un dia menjant nosaltres un peix que, al seu torn, s?hagi alimentat de vedella.

De nou: i on és el problema? Pensaran alguns. Doncs depèn. A mi, almenys, m?agrada saber què menjo, i més encara, què ha menjat allò que menjo.

Per això alguns demanem que, almenys, tots els peixos de piscifactoria indiquin clarament si han estat ?alimentats amb o sense farines d?origen animal?, i que la gent, lliurement, esculli si allò s?ho vol cruspir, o no.

Nosaltres, almenys, podem decidir. Els peixos de granja, en canvi, s?hauran de conformar amb menjar allò que els aboquin a les menjadores aquàtiques.

Protecció de dades: la propera batalla ciutadana, a la UE

5

Qui no ha acceptat alguna vegada un contracte llarg i incomprensible, a Internet, per poder accedir a algun contingut? Si l’haguéssim llegit, o si almenys l’haguessim entès, hauríem vist probablement que estàvem autoritzant l’empresa en qüestió a fer un ús comercial de les nostres dades personals, dret que, també sovint, aquestes empreses usen de manera abusiva.

La protecció de dades personals en l’era d’Internet és un dels grans reptes democràtics de l’actual era digital. I en canvi, les lleis que regulen l’exposició pública de les dades personals han quedat obsoletes.

Tot plegat exigeix una clarificació de les nombroses llacunes legals estatals i europees, i un enfortiment de les normes (i de les sancions).

La Comissió Europea i el Parlament Europeu ens hi hem posat a treballar. Avui mateix, la Comissió LIBE ha debatut els esborranys d’informe de Jan Albrecht, Verds ( General Data Protection Regulation) i Dimitrios Droutsas, S&D (General Data Protection Directive).

He pogut seguir de primera mà la feina del meu col.lega Albrecht, un dels diputats més respectats dins i fora de la Càmera en tots aquells aspectes que tenen a veure amb els drets citadans, especialment en el marc d’univers de la xarxa. La seva exposició avui, a LIBE, ha merescut el reconeixement de la majoria de grups i fins i tot de la Comissió i l’Agència de Protecció de Dades.

De manera esquemàtica, els deu punts que justifiquen aquesta reforma del marc legal són els següents:

1. La protecció de dades és un dret fonamental, i és aquí per quedar-s’hi (qualsevol cosa que no sigui això serà inacceptable)

2.Si vol les meves dades, demani’m el meu consentiment (calen regles clares, menys excepcions, més transparència)

3. És el legislador (PE) qui ha de definir les regles (cal certesa legal per a tothom, la Comissió no pot ser l’únic actor implicat)

4.Sigui on sigui que es processen les dades personals dels/de les ciutadans/es de la UE, ha d’estar dins del marc del Reglament (cal millor la definició de l’àmbit territorial i institucional)

5.El creixement econòmic i la protecció de dades no són aspectes en contradicció, necessàriament! (millor competència, mercat únic, confiança i innovació per exemple en relació a tecnologies de privacitat)

6.Volem un contacte únic per a les empreses i els ciutadans! (una botiga One Stop per a tothom)

7.El màxim de protecció de dades amb el mínim de tramitació! (la documentació ha de garantir els drets individuals)

8.El supervisor de la protecció de dades d’una companyia ha de garantir la rendició de comptes

9.L’agència de protecció de dades de la UE ha de vetllar per l’aplicació correcta i coherent de la llei

10.Les sancions han de ser dures i exemplaritzants, i establertes en base a un principi de proporcionalitat.

El calendari, acordat avui a LIBE, ens protarà a una votació en Comitè probablement a finals d’abril, de manera que a parit de maig ja entraríem en l’anomenat Trílog (negociacions a tres bandes entre el Parlament, el Consell i la Comissió).

Els dos informes en qüestió són:

PROYECTO DE INFORME sobre la propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos (Reglamento general de protección de datos), de Jan Philipp ALBRECHT

Plazo de presentación de enmiendas : 27-02-2013

References :

Documentos relacionados con éste dentro del expediente LIBE/7/08739

Documentos relacionados con el procedimiento 2012/0011(COD)

 

PROYECTO DE INFORME sobre la propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo relativa a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales por parte de las autoridades competentes para fines de prevención, investigación, detección o enjuiciamiento de infracciones penales o de ejecución de sanciones penales, y la libre circulación de dichos datos, de Dimitrios DROUTSAS

Plazo de presentación de enmiendas : 27-02-2013

References :

Documentos relacionados con éste dentro del expediente LIBE/7/08742

Documentos relacionados con el procedimiento 2012/0010(COD)

Per a una informació més detallada del contingut dels textos, adjunto a continuació el resum (briefing) de l’assessor del nostre grup per aquestes qüestions: (segueix…)

 

Introduction

In accordance with Article 8 of the EU Charter the right to personal data protection:

1.         Everyone has the right to the protection of personal data concerning him or her.

2.         Such data must be processed fairly for specified purposes and on the basis of the consent of the person concerned or some other legitimate basis laid down by law. Everyone has the right of access to data which has been collected concerning him or her, and the right to have it rectified

3.         Compliance with these rules shall be subject to control by an independent authority.

Since the adoption of Directive 95/46/EC on the protection of individuals with regard to the processing of personal data and on the free movement of such data a lot has changed in the area of data protection, notably technological developments, increased collection and processing of personal data, including for law enforcement purposes, with a patchwork of applicable data protection rules and globalization of markets and cooperation.

Furthermore the Directive has failed to achieve a proper harmonisation due to the different implementation of its provisions in the Member States. In this context it has become increasingly difficult for individuals (‘data subjects’) to exercise their right to data protection.

Finally it has hampered the development of the single market with companies (controlling or processing personal data, ‘data controllers’) and individuals facing differences in data protection requirements.

Since the entry into force of the Lisbon Treaty, the Union has an explicit legal basis for data protection covering processing of personal data in the public and private sector but also in the context of law enforcement (resulting from the collapse of the pre Lisbon “pillar structure”) (Article 16(2) TFEU) The Commission has now used Article 16(2) TFEU as legal basis to present proposals for a revision of the Union’s data protection framework. It proposes a Regulation (COM (2012)11) that will replace Directive 95/46/EC (rapporteur: Jan Philipp Albrecht, Greens/EFA) and a Directive (COM(2012)10) that will replace Framework Decision 2008/977/JHA on the protection of personal data processed for the purpose of prevention, detection, investigation or prosecution of criminal offences (rapporteur: Dimitrios Droutsas, S&D). Both rapporteurs support the objective of establishing a fully coherent, harmonious and robust framework with a high level of protection for all data processing activities in the EU.[1] In order to achieve this objective the Commission proposals must be considered a single package requiring coordinated legislative approaches for both texts.

Extensive discussions have taken place on the data protection reform between the rapporteurs and the shadow rapporteurs, the draftspersons and shadows of the Committees for opinion (ITRE, IMCO, JURI, EMPL), the Council Presidency, the Commission and stakeholders (data protection authorities, national authorities, industry, civil rights and consumer organisations, academic experts) in order to ensure broad support for the Parliament’s approach.

A stakeholder workshop was organised by the LIBE committee on 29 May 2012. The LIBE committee also held its annual Inter- Parliamentary Committee Meeting (IPCM) together with national parliaments in the area of freedom, security and justice on the data protection reform package on 9 and 10 October 2012. Four Working Documents were produced on the data protection reform package.

Position on the draft Data Protection Regulation

The Commission’s proposal is based on the following aims:

-A comprehensive approach to data protection;

-Strengthening individual’s rights;

-Further advancing the internal market dimension and ensuring better enforcement of data protection rules; and

– Strengthening the global dimension

 

Jan Albrecht, the rapporteur supports these ambitions. His approach is presented accordingly

 

A comprehensive approach to data protection

As indicated it the Working Document of 6 July 2012[2], the rapporteur welcomes the fact that the Commission has chosen to replace Directive 95/46 with a (directly applicable) Regulation; since this should reduce the fragmented approach to data protection among Member States.

He also agrees with the pragmatic approach chosen by the Commission in leaving room, in accordance with the Regulation, to the Member States to maintain or adopt specific rules regarding issues such as freedom of expression, professional secrecy, health and employment (articles 81-85). Particular reference is made to work of the Employment and Social Affairs Committee, which is to deliver an opinion on Article 82.[3]

EU institutions are not within the scope of the new Regulation. However, they should be covered to ensure a consistent and uniform framework throughout the Union. This will require an adjustment of EU legal instruments, particularly Regulation (EC) No 45/2001, to bring them fully in line with the general Data Protection Regulation before the latter will be applied. The rapporteur also sees a need for a more horizontal debate on how to address the current patchwork of data protection rules for different EU Agencies (such as Europol and Eurojust) and ensure consistency with the data protection package (Article 2(b), Article 89a)).

The rapporteur strongly regrets that the Commission’s proposal does not cover law enforcement cooperation (on which the separate Directive is proposed). This leaves legal uncertainty as regards rights and obligation in borderline issues, for instance where commercial data is accessed by law enforcement authorities for law enforcement purposes and transfers between authorities that are responsible for law enforcement and those that are not. The report on the proposed Directive addresses these issues and proposes amendments. The Regulation specifies that the exclusion from the scope of the Regulation only covers competent public authorities for law enforcement activities (not private entities) and that the applicable legislation should provide adequate safeguards based on the principles of necessity and proportionality (Articles 2(e), 21).

The territorial scope of the Regulation is an important issue for the consistent application of EU data protection law. The rapporteur wishes to clarify that the Regulation should also be applicable to a controller not established in the Union when processing activities are aimed at the offering of goods or services to data subjects in the Union, irrespective of whether payment for these goods or services is required, or the monitoring of such data subjects (Article 3(2)).

The Regulation needs to be comprehensive also in terms of providing legal certainty. The extensive use of delegated and implementing acts runs counter to this goal. Therefore the rapporteur proposes the deletion of a number of provisions conferring on the Commission the power to adopt delegated acts. However, in order to provide legal certainty where possible, the rapporteur has replaced several acts with more detailed wording in the Regulation (eg.: Articles 6(1b); 15; 35(10)). In other instances, the rapporteur proposes to entrust the European Data Protection Board (EDPB) with the task of further specifying the criteria and requirements of a particular provision instead granting the Commission the power to adopt a delegated act. The reason is that in those cases the matter relates to cooperation between national supervisors and they are better placed to determine the principles and practices to be applied (e.g.: Articles 23(3); 30(3); 42(3); 44(7); 55(10)).

Strengthening individuals’ rights

As the Regulation implements a fundamental right, a limitation of the material scope, particularly as regards the definition of “personal data”, by for instance introducing subjective elements relating to the efforts the data controller should make to identify personal data is rejected. The concept of personal data is further clarified with objective criteria (Article 4(1); Recitals 23 24) . Legitimate concerns regarding specific business models can be addressed without denying individuals their fundamental rights. In this context the rapporteur encourages the pseudonymous and anonymous use of services. For the use of pseudonymous data, there could be alleviations with regard to obligations for the data controller (Articles 4(2)(a), 10), Recital 23).

Consent should remain a cornerstone of the EU approach to data protection, since this is the best way for individuals to control data processing activities. Information to data subjects should be presented in easily comprehensible form, such as by standardised logos or icons (Article 11(2a),(2b)). Technical standards that express a subject’s clear wishes may be seen as a valid form of providing explicit consent (Articles 7(2a), 23).

In order to ensure an informed consent to profiling activities, these need to be defined and regulated (Articles 4(3b), 14(1)(g), (ga) and (g) b; 15 (1), 20). Other legal grounds for processing than consent, particularly the “legitimate interests” of the data controller, should be clearly defined (amendment replacing article 6(1)(f) by a new Article 6(1a), (1b), (1c)).

Purpose limitation is a core element of data protection, as it protects the data subjects from an unforeseeable extension of data processing. A change of purpose of personal data after its collection should not be possible only on the basis of a legitimate interest of the data controller. The rapporteur therefore proposes to delete Article 6(4) instead of widening it.

The rapporteur supports the strengthening of the right of access, with a right to data portability – being able to move one’s data from one platform to another In the digital age, data subjects, also in their role as consumers, can legitimately expect to receive their personal information in a commonly used electronic format (Article 15(2)(a)). Therefore he proposes to merge Articles 15 and 18.

The right to erasure and the right to rectification remain important for data subjects, as more and more information are disclosed which can have significant impacts. The “right to be forgotten” should be seen in this light; the amendments proposed clarify these rights for the digital environment, while maintaining the general exception for freedom of expression. In case of data transferred to third parties or published without a proper legal basis, the original data controller should be obliged to inform those third parties and ensure the erasure of the data. Where the individual has agreed to a publication of his or her data, however, a “right to be forgotten” is neither legitimate nor realistic (Article 17, Recital 54).

The right to object to further data processing should always be free of charge and it should be explicitly offered to the data subject by using a clear, plain and adapted language (Article 19(2)). There is also need to provide for better possibilities for effective redress, including by associations acting in the public interest (Articles 73, 76).

Further advancing the internal market dimension and ensuring better enforcement of data protection rules

The rapporteur welcomes the proposed shift from notification requirements to the Data Protection Authorities (DPAs) to practical accountability and corporate Data Protection Officers (DPOs). The proposed regulation can be simplified by merging information rights and documentation requirements essentially being two sides of the same coin. This will reduce administrative burdens for data controllers and make it easier for individuals to understand and exercise their rights (articles 14, 28). In the age of cloud computing, the threshold for the mandatory designation of a data protection officer should not be based on the size of the enterprise, but rather on the relevance of data processing (category of personal data, type of processing activity, and the number of individuals whose data are processed) (Article 35). It is clarified that the DPO can be a part-time function, depending on the size of the enterprise and the amount of data processing (Recital 75).

Data protection by design and by default is applauded as a core innovation of the reform. This would ensure that only data that are necessary for a specific purpose will actually be processed. Producers and service providers are called to implement appropriate measures. The European Data Protection Board should be entrusted to provide further guidance (Article 23). The amendments on Privacy Impact Assessments aim at further determining the situations where this assessment should be conducted (Article 33(2)) and the elements to assess (Article 33(3)).

The rapporteur proposes to extend the period within which to notify a personal data breach to the supervisory authority from 24 to 72 hours. Furthermore, to prevent notification fatigue to data subjects, only cases where a data breach is likely to adversely affect the protection of the personal data or privacy of the data subject, for example in cases of identity theft or fraud, financial loss, physical harm, significant humiliation or damage to reputation, the data subject should be notified. The notification should also comprise a description of the nature of the personal data breach, and information regarding the rights, including possibilities regarding redress (Article 31, 32). For breach notifications, impact assessments, and the right to erasure and to be forgotten, it is proposed that the Commission adopts delegated acts prior to the date of application of the Regulation in order to ensure legal certainty (Article 86(5a)).

Codes of conduct as well as certification and seals are supported, but there is also need to provide for incentives for the establishment and use and clearer rules on the principles that they must contain and consequences with regard to lawfulness of data processing, liabilities, and related issues. Codes of Conduct declared by the Commission to be in line with the Regulation shall confer enforceable rights to data subjects. The certification seals must set out the formal procedure for the issuance and withdrawal of the seal and they must ensure compliance with data protection principles and data subject rights (Articles 38, 39).

The Regulation should also ensure a unified working framework for all Data Protection Authorities (DPAs). In order to function, a crucial element is that DPAs, who must be completely independent, need to be sufficiently resourced for the effective performance of their tasks (Article 47). Cooperation between DPAs will also be strengthened in the context of a European Data Protection Board (EPDP, which will replace the current “Article 29 Working Party”). The rapporteur views the foreseen cooperation and consistency mechanism among national DPAs as a huge step towards a coherent application of data protection legislation across the EU. The model proposed by the Commission however does not ensure the necessary independence of DPAs. After having assessed different options, an alternative mechanism is proposed which maintains the idea of a lead DPA, but also relies on close cooperation between DPAs to ensure consistency (Articles 51, 55a). In substance, a DPA is competent to supervise processing operations within its territory or affecting data subjects resident in its territory. In the case of processing activities of a controller or processor established on more than one Member State or affecting data subjects in several Member States, the DPA of the main establishment will be the lead authority acting as single contact point for the controller or the processor (one-stop shop). The lead authority shall ensure coordination with involved authorities and consult the other authorities before adopting a measure. The EDPB shall designate the lead authority in cases it is unclear or the DPAs do not agree. Where a DPA involved in a case does not agree with the draft measure proposed by the lead authority, the EDPB shall issue an opinion. If the lead authority does not intend to follow this opinion, it shall inform the EDPB and provide a reasoned opinion. The EDPB may adopt a final decision, by a qualified majority, legally binding upon the supervisory authority. This decision can be subject to judicial review (Articles 45a, 55, 58). The Commission may also challenge this decision before the EU Court of Justice and request the suspension of the measure (Article 61a).

The rapporteur supports the strengthening of the DPAs as regards investigative powers and sanctions. The Commission’s proposal was however too prescriptive. He proposes a simplified regime which allows DPAs more discretion whilst at the same time entrusting the EDPD with the role of ensuring consistency in enforcement (Article 52, 53, 78, 79). The system of sanctions is also clarified by including several criteria that must be taking into account in order to determine the level of the fine that a DPA may impose.

Strengthening the global dimension

As hitherto, the Commission’s power to adopt decisions recognising the adequacy or the non-adequacy of a third country, a territory of a third country, and international organisations is maintained. The proposed new option of recognising sectors in third countries as adequate is rejected by the rapporteur, however, as it would increase legal uncertainty and undermine the Union’s goal of a harmonised and coherent international data protection framework. The criteria for assessing the adequacy of a third country are strengthened (Article 41(2). It is also proposed that the adequacy finding declared by the Commission is made by means of a delegated act instead an implementing act, so as to enable the Council and the Parliament to make use of their right of control (Article 41(3) and (5)).

In the absence of an adequacy decision, to provide adequate protections and safeguards, the controller or processor should take appropriate safeguards measures such as binding corporate rules, standard data protection clauses adopted by the Commission or by a supervisory authority. Amendment in Articles 41(1a) and 42 clarify and detail the essential safeguards that these instruments should contain.

A new article 43a is proposed to address the issue raised by access requests by public authorities or courts in third countries to personal data stored and processed in the EU. The transfer should only be granted by the data protection authority after verifying that the transfer complies with the Regulation and in particular with Article 44(1)(d) or (e). This situation will become even more important with the growth of cloud computing and needs to be addressed here.

 

Foto: La Vicepresidenta Reding presentant la propostde paquet regulador de la protecció de dades, ara fa un any, quan va començar tot el procés. Font: EC.

 

Patent Única Europa: massa incerteses

4
El Parlament Europeu ha aprovat avui la Patent Única Europea. El grup dels Verds /ALE hem expressat la nostra preocupació sobre aquesta proposta legislativa, sobretot pel fet que la decisió concedeix grans poders de propietat intel·lectual a l’Oficina Europea de Patents (i el seu Tribunal). El problema amb això és que tot plegat es manté fora de l’àmbit de control democràtic comunitari.
Per altra banda, també és cert que la proposta comporta que, contràriament al que demanaven PP i PSOE, les decisions sobre patents europees no es quedi, exclusivament, en mans dels governs (tal i com hauria passat si hagués prosperat la proposta d’aquests dos partits). Cal recordar que Espanya i Italia van bloquejar durant molt de temps la patent única europea al Consell, i per això aquesta es portarà a terme via el procediment de cooperació reforçada sense la participació d’ Espanya i Italia.

En altres paraules: avui s’ha fet un pas endavant, tot i que petit, cap a la simplificació dels processos de concessions de patents a Europa. Malgrat que la patent s’hagi de presentar en anglès, francès o alemany, aquest fet no ha de ser un obstacle per a la innovació a Europa.
Tanmateix, tornem al lema de sempre: més Europa sí, però no així. Tenir un sistema de patent únic europeu és imprescindible, però amb controls democràtics.

I és que, en el afany per adoptar aquesta legislació, s’han passat per alt aspectes importants com la inseguretat jurídica dels informes. A més de la incertesa sobre la solidesa jurídica, és preocupant la manera en que es vol controlar i monopolitzar la propietat intel·lectual en Europa. El més greu és que les institucions de la UE estan abdicant competències en matèria de propietat intel·lectual a una organització fora de la UE: l’Oficina Europea de Patents i el seu Tribunal. De fet, no hi ha garanties suficients que la OEP respectarà la legislació comunitària i la legislació dels Estats membres. Esperem que a partir d’aquí s’avanci realment cap a una veritable patent unitària, integrat en les estructures jurídiques i polítiques de la UE.

 

Foto: Seu Oficina Europea de Patents.

Aeroports, privatització, soroll

0

Dimarts dia 6, els meus col·legues de la Comissió de Transports del Parlament Europeu van votar dues noves propostes legislatives de la Comissió Europea relatives a aeroports: una feia referència a la gestió de soroll de les aeronaus, l’altra a la necessitat de liberalitzar els serveis d’assistència en terra.

El resultat de la votació va ser que la comissió de transports del PE va rebutjar la proposta liberalitzar el serveis en terra, tot i que malauradament, no hi va haver la majoria suficient per solucionar un altre problema també prou preocupant: el de la contaminació acústica

Cal recordar que les males condicions de treball per al personal de terra soscava la qualitat del servei i comporten conseqüències inacceptables per a la seguretat. Les precàries condicions de treball són contràries als interessos de treballadors/es i passatgers/es.

L’única raó que sembla motivar aquestes propostes de la Comissió, insisteixo, finalment rebutjada, són els problemes de capacitat, però fent-ho obviava de manera preocupant aspectes com la salut i la qualitat de vida de les persones afectades per les seves activitats i el medi ambient en general.

Pel que fa al segon gran aspecte, la contaminació acústica, cal dir que amb la votació es va aconseguir canviar lleugerament la proposta original sobre el soroll, tot i que de manera insuficient. El resultat final és totalment inadequat en termes de protecció de les persones que viuen a les rodalies d’un aeroport.

El punt més preocupant és que es va aprovar la proposta de la Comissió de cancel·lar els dispositius de control locals contra el soroll. Si aquesta proposta és ratificada pel Ple del Parlament Europeu i el Consell, comportarà que la Comissió pugui anul·lar les mesures acordades pels organismes reguladors de l’interès de les persones exposades a les aeronaus i altres efectes nocius, per mitigar el soroll dels aeroports, incloent els vols nocturns.

Tal i com ho veig, la Unió Europea no pot seguir ignorant les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut relatives als efectes del soroll associat amb el transport aeri. Aquests, especialment quan són deguts a vols nocturns, comporten conseqüències ben greus sobre la salut.

No estem només davant d’una qüestió de conveniència. Per a molta gent és fins i tot una qüestió de vida o mort. Les dades que demostren els alts riscos de mort prematura de centenars de milers d’europeus exposats a soroll excessiu són alarmants. És urgent, per tant, que la UE adopti normes reals de protecció contra el soroll en l’àmbit de la Unió.

Ara és el torn del Consell (Governs dels Estats) i del Plenari del PE. Estarem atents.


Foto: B747 aterrant entre cases particulars als voltants de l’Aeroport de Heathrow. Font: Adrian Pingstone

ERASMUS en risc

1

El Parlament Europeu ha debatut aquest matí la qüestió del finançament del programa Erasmus. La Comissió va declarar el 16 d’octubre que Erasmus no tindria problemes financers a finals d’any, però el mateix dia es va saber que Erasmus té un dèficit que puja a uns 90 milions d’euros per al 2012, la qual cosa podria posar en perill la seva capacitat per pagar beques als estudiants Erasmus a l’actualitat en el curs 2012 -2013.

El problema és que la Comissió ja ha utilitzat 5 milions el pressupost de 2012 per pagar els comptes el 2011 i si no fem res, amb el pressupost de 2013 no es podrà pagar els programes i les beques ja atorgades el 2012.

El programa Erasmus contribueix de manera significativa a una imatge positiva d’Europa, tal com jo mateix vaig poder experimentar el curs 92/93, durant el meu ERASMUS a Montpellier.

Correm el risc de debilitar la política de la UE més comprensible i més popular entre els joves europeus, i això és absolutament inacceptable. Esperem que els Estats compleixin els seus compromisos i que no siguin els joves els qui hagin de pagar les conseqüències de l’absurda política europea d’austeritat i de retallades.

Amb el 50% d’atur juvenil a països com Catalunya, Espanya i Grècia, no podem acceptar que s’eliminin aquestes petites ajudes. D’altra banda, la manca de finançament d’un programa clau de la UE posa de manifest la necessitat de reformar el sistema de recursos propis de la UE, de la necessitat d’introduir impostos progressius i ecològics a nivell europeu per finançar aquestes polítiques.

On privatization of water by the Troika

1

MEPs Raül Romeva i Rueda,  Rui Tavares, Nikos Chrysogelos and Ruële Heide, of the Greens/EFA, have delivered a Written Question to the European Commission, on Privatization of Water by the Troika

The15th May, a group of NGOs sent a letter to Mr.Olli Rehn regarding the recommendations made by the Troika to privatize public services, including water.

The Commission answer with 4 month delay, saying that ” the Commission believes that the privatisation of public utilities, including water supply firms, can deliver benefits to the society when carefully made. To this end, privatisation should take place once the appropriate regulatory framework has been prepared to avoid abuses by private monopolies. (…)”  This declarations reaffirms the goal of privatization and appears to be in violation of the EU’s supposed neutrality on the question of public or private ownership and management of collective water services (article 345 TFEU and Art. 17 1 of the Directive 2006/123/EC on services in the internal market).

In accordance with the resolutions of the European Parliament of 14.01.2004, 10.03.2004 and of 31.05.2006, the water sector should not be liberalised but modernised. The water sector should therefore not fall under the scope of the directive on service concessions. The resolution voted (03-07-2012) by the European Parliament states that access to water should be a fundamental and universal right.  The ECI, Right to Water (http://www.right2water.eu/), requests the EU to increases its efforts to achieve universal access to water and sanitation.

How the Commission explains the contradiction between the Troika’s recommendations, the mentioned articles of the treaties, the spirit of the charter of fundamental rights of the EU and the initiatives of the European Parliament? Are these recommendations a violation of art. 345 TFEU and the principle of subsidiarity of the EU? Will the Commission withdraw these recommendations in all the bail-out countries?

Font foto: Baldinger

La Troika neoliberal insta a la privatització de l’aigua

0

Diverses ONG, entre les que es troben Enginyers Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, va enviar fa quatre mesos una carta al Comissari d’Economia, el Sr. Olli Rehn, en relació a les recomanacions que la Troika (BCE, FMI i Comissió Europea) fan a Portugal i Grècia, i que inclouen, entre d’altres, la privatització dels serveis públics, incloent l’aigua.

La Comissió ha respost dient que “considera que la privatització dels serveis públics, incloses les empreses d’abastament d’aigua, pot oferir beneficis a la societat (…)”.

Si la proposta de la Troika ja és preocupant, la resposta de la Comissió encara ho és més. La institucionalització del model neoliberal está adquirint dimensions altament preocupants. Les retallades que s’estan aplicant al país i a l’estat són greus, però més ho és la deriva de les actuals tendències polítiques europees, especialment quan es dediquen a posar en qüestió drets fonamentals de les persones, com és, per exemple, el de l’accés a l’aigua.

La privatització de serveis públics, bàsics, en l’actual context de crisi i austeritat, comportarà un increment en el preus que acabaran pagant les persones més vulnerables.

Juntament amb d’altres col.legues grecs, portuguesos i alemanys hem presentat una pregunta a la Comissió Europea demanant explicacions. En concret recordem que aquesta mena de recomanacions violen “la suposada neutralitat de la UE, prevista en els tractats -principi de subsidiarietat- sobre qüestions com la propietat pública/privada i la gestió dels serveis col.lectius d’aigua”.

A més a més hem demanat a la Comissió i la Troika que escoltin les demandes de la ciutadania i declari l’accés a l’aigua com a dret fonamental i universal, tal i com ho demana la Iniciativa Ciutadana Europea: Dret a l’Aigua (http://www.right2water.eu/).

Així mateix, recordo que el Parlament Europeu també vàrem demanar a la UE que augmenti els seus esforços per aconseguir l’accés universal a l’aigua i el sanejament.

Font foto: Enginyers Sense Fronteres Catalunya

Carta blanca perquè els Estats Units vetin passatgers que surten d’aeroports espanyols?

0

El passat mes d’abril vàrem votar al Parlament Europeu la proposta de norma coneguda com PNR (Passangers Name Record). El nostre grup (Verds/ALE), hi vàrem votar en contra per les raons que ja vaig exposar en l’apunt PNR: i els Estats Units ho sabran tot, de nosaltres, a canvi de res.

Llavors el tema no va aconseguir massa presència en els mitjans i, com sol passar amb aquesta mena de debats, gairebé ningú va assebantar-se de què havíem fet, ni per què, malgrat que alguns vàrem intentar informar-ne a través de les nostres bitàcoles o d’altres vies, com les xarxes socials. 

Fa pocs dies, però, el tema ha aparegut novament en premsa i ràdio, quan s’ha conegut l’existència de l’acord bilateral entre Espanya i Estats Units segons el qual els nordamericans poden impedir a algú pujar a un avió a l’Estat espanyol si aquest té previst sobrevolar la terra de ‘les llibertats i les oportunitats’, encara que no hi arribi a aterrar, si ho consideren pertinent. La dimensió clarament desproporcionada d’aquesta mesura, que a més vulnera principis clars de respecte dels Drets Fonamentals i sobirania, és manifesta, i va ser una de les raons que van fer que mots de nosaltres ja ens oposéssim a la proposta de PNR es va debatre i votar al PE.

Davant d’aquest nou fet he dirigit una pregunta a la Comissió Europea en els termes següents:

Havent conegut l’acord bilateral entre Espanya i els Estats Units pel qual les aerolínies espanyoles que sobrevolen territori americà han de lliurar la informació dels seus passatgers als EUA.

Havent escoltat les declaracions a la Cadena SER del portaveu per assumptes de Justícia i Interior, Michele Cercone que va dir que “Aquest és un tema cobert per acords bilaterals entre alguns països europeus i els Estats Units, i Espanya està entre ells. És a dir que qualsevol informació sobre aquest tema, les negociacions o el contingut de l’acord per sobre vols s’ha d’adreçar a les autoritats nacionals perquè aquest és un tema de competència nacional”.

Recordant que l’acord europeu per a la transferència de dades dels passatgers d’avió europeus amb destinació als Estats Units (PNR) va ser inicialment rebutjat per l’Europarlament, el maig de l’any 2010, tot i que finalment va ser adoptat el mes d’abril de 2012.

Tenint en compte que donat l’espai de Schengen i el lliure moviment de les persones de la UE, molts ciutadans europeus poden utilitzar el servei d’aerolínies espanyoles, passant o no per aquest país, per fer vols intercontinentals que sobrevolin EUA. Essent per tant la imperiosa necessitat de limitar certs acords bilaterals i d’assegurar la protecció de dades i el dret a la privacitat de tota la ciutadania europea, així com el seu dret a circular lliurement dins de la UE. Recordant així mateix la incompatibilitat entre l’actual acord de la UE-EUA de PNR amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

Què opina la Comissió d’aquest acord entre Espanya-EUA? Creu que aquests acords limiten la capacitat de negociació col·lectiva de la UE amb altres socis com els EUA, restringint així l’esperit del Tractat de Lisboa? Quins mecanismes pensa adoptar per intervenir entre aquests acords bilaterals i garantir el dret principal de lliure circulació així com els drets fonamentals de la ciutadania europea?

Veurem què ens responen. Sigui com sigui, és bo, i democràticament necessari, que en parlem.

Font foto: Tannen Maury / EFE

El PE enforteix els drets de les víctimes, a la UE, gràcies a una nova Directiva

0

Totes les víctimes de delictes tindran una sèrie de drets bàsics i rebran atenció personalitzada, segons una directiva aprovada avui pel Parlament, i de la qual n’he estat ponent en l’ombra pel meu grup, Verds/ALE, raó per la qual en vaig poder parlar ahir, durant el debat en plenari. Llavors vaig poder manifestar la meva satisfacció pel resultat, a més de destacar aquells aspectes que, havent estat aportacions nostres, han quedat finalment incorporades a la proposta de Directiva. Adjunto la meva intervenció:

La nova norma posarà a disposició de les víctimes serveis gratuïts, com el suport psicològic o la traducció i interpretació a una llengua que entenguin. 75 milions de persones són víctimes de delictes cada any a la UE.

Quan una persona és víctima d’un delicte a l’estranger, les diferències culturals, lingüístiques i jurídiques poden plantejar problemes. La legislació, aprovada amb 611 vots a favor, 9 en contra i 13 abstencions, busca garantir que, independentment de la naturalesa del delicte – assalt, robatori, violació, assetjament, atac terrorista, crim organitzat o tracta d’éssers humans – o d’on passi, totes les víctimes disposaran d’una sèrie de drets bàsics, seran tractades amb respecte i tindran accés a serveis de suport, justícia i compensació pels danys soferts.

Atenció personalitzada

Totes les víctimes seran sotmeses com més aviat millor a una avaluació individual per identificar les seves necessitats específiques. Aquesta avaluació tindrà en compte les característiques personals de la víctima, com l’edat, el sexe, la raça, la religió o l’orientació sexual, així com les circumstàncies del crim. La directiva subratlla que, depenent de la seva situació personal, qualsevol víctima pot necessitar algun tipus d’atenció personalitzada en un moment donat. Les avaluacions individuals es repetiran al llarg del procés per tenir en compte els canvis en la situació de la víctima.

Serveis de suport

La nova normativa obliga els Estats membres a garantir a les víctimes i als seus familiars accés gratuït i confidencial a una sèrie de serveis de suport, com l’ajuda psicològica, des del moment en què notifiquen el delicte i durant tot el procés. A més, hi haurà serveis de suport especials dirigits a les víctimes amb necessitats especials, com les víctimes de violència de gènere o els nens.

Informació i traducció

Les víctimes tenen dret a rebre informació sobre els seus drets, ja sigui de forma oral o escrita, en una llengua que entenguin. Els Estats membres hauran de posar a disposició de les víctimes que ho sol · licitin serveis de traducció i interpretació per garantir que aquestes puguin participar en els interrogatoris, les entrevistes i les vistes orals en una llengua que entenguin.

Propers passos

La directiva haurà de ser aprovada formalment pel Consell. Un cop superat aquest tràmit, els Estats membres tindran un termini de tres anys per transposar a les seves legislacions nacionals. Regne Unit i Irlanda han decidit aplicar aquesta legislació. Dinamarca no les aplicarà, a causa del seu “opt-out” permanent en justícia i assumptes d’interior.


La Comissió Europea respon en relació a Port Vell

2
Publicat el 14 d'agost de 2012

El passat 23 de maig vaig presentar una pregunta a la Comissió Europea relativa al projecte de Marina Port Vell de Barcelona:

Pregunta con solicitud de respuesta escrita a la Comisión
Artículo 117 del Reglamento
Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

 

Asunto: Puerto de superyates en Marina Port Vell

 

Existe un proyecto de reforma que pretende cambiar la concesión de dominio público de titularidad en Marina Port Vell, S.A.U en el Puerto de Barcelona. Es un proyecto de la Autoridad Portuaria de Barcelona y del ayuntamiento para construir un puerto privado de yates de lujo.

La Marina Port Vell está situada en el centro de la ciudad, entre el barrio de la Barceloneta y el Barrio Gótico de Barcelona, en un espacio muy sensible a los cambios por su integración dentro de la trama urbana de Ciutat Vella.

Este proyecto tendrá graves consecuencias para la zona. Convertir Marina Port Vell en un embarcadero de superyates supone un grave impacto visual, ya que estos barcos tienen unas dimensiones muy grandes y no permitirán la visión a través del puerto. A la vez, se propone la creación de edificios más altos y barreras de seguridad de 1,80 metros que también crearan grandes barreras visuales.

La conversión del puerto también impactará de forma negativa en el tejido urbano de la ciudad, rompiendo el modelo de diversidad social del barrio de la Barceloneta creando un puerto elitista y excluyente, contrario al modelo del puerto ciudadano necesario para Barcelona. El proyecto también generará graves problemas ambientales ya que los superyates consumen mucha más energía y generalmente usan combustibles fósiles que producirán un gran aumento de la contaminación atmosférica. El proyecto también significará un aumento del uso del vehículo privado en la zona.

Considerando la Directiva de Evaluación de Impacto Ambiental (85/337/EEC):

¿Tiene la Comisión constancia de esta propuesta del Ayuntamiento de Barcelona?

¿Piensa la Comisión emprender alguna acción contra el tema

 

Fa una setmana vaig rebre formalment la resposta (tot i que està datada el 17 de juliol):

 

Respuesta del Sr. Poto?nik en nombre de la Comisión


La Comisión no tiene conocimiento de la propuesta del Ayuntamiento de Barcelona relativa al proyecto de construcción de un puerto privado de yates de lujo reconvirtiendo las instalaciones de Marina Port Vell.

Debe observarse que, dependiendo de las características del proyecto, las disposiciones de la Directiva 2011/92/UE(1) (conocida como la Directiva sobre la evaluación de impacto ambiental, o Directiva EIA) podrían ser aplicables al presente caso. Los puertos de recreo están cubiertos por el punto 12, letra b), del anexo II de la Directiva EIA.

El procedimiento de EIA garantiza que se determinen y evalúen las consecuencias medioambientales de los proyectos antes de que la autoridad competente conceda la autorización correspondiente. Los ciudadanos pueden dar su opinión y deben tomarse en consideración todas las consultas realizadas. También debe informarse a los ciudadanos del contenido de la autorización.

Las autoridades competentes españolas todavía no han adoptado una decisión final sobre este proyecto. Por consiguiente, la Comisión no observa ningún indicio de infracción de la legislación de la UE sobre medio ambiente y, por el momento, no se puede tomar ninguna medida.

 

(1)

DO L 26 de 28.1.2012, pp. 1-16 (versión codificada de la Directiva 85/337/CEE, relativa a la evaluación de las repercusiones de determinados proyectos públicos y privados sobre el medio ambiente, modificada).

 

 

De seguida que en vàrem tenir noticia la vàrem difondre. Aquesta és la nota que en va fer EFE:

La CE dice que ciudadanos deben ser escuchados sobre Port Vell de Barcelona

Noticias EFE

Bruselas, 13 ago (EFE).- La Comisión Europea recuerda que los ciudadanos deberán ser informados y su opinión escuchada sobre el proyecto Marina Port Vell de Barcelona, referente a la construcción de un puerto para embarcaciones de lujo de hasta 180 metros y contra el que se han manifestado algunas organizaciones de vecinos.

El comisario de Medio Ambiente, Janez Potocnik, ha recordado el derecho de los ciudadanos a dar su opinión y ser informados a raíz de una pregunta parlamentaria remitida por escrito por el eurodiputado de ICV Raul Romeva, en la que éste advierte que el proyecto “tendrá graves consecuencias para la zona”.

Según Romeva, “convertir Marina Port Vell en un embarcadero de superyates supone un grave impacto visual, ya que estos barcos tienen unas dimensiones muy grandes y no permitirán la visión a través del puerto”.

Potocnik, que ha dejado claro no tener todavía en sus manos la propuesta del Ayuntamiento de Barcelona, sí ha querido señalar que por las características del proyecto es aplicable la Directiva de Evaluación de Impacto Ambiental, con todas las salvaguardas que trae consigo.

Entre otras, la necesidad que se determinen y evalúen las consecuencias medioambientales de los proyectos antes de que la autoridad competente conceda la autorización correspondiente.

Asimismo, añadió el comisario, “los ciudadanos deben ser informados del contenido de la autorización y deben tomarse en consideración todas las consultas realizadas”.

Aunque el eurodiputado de ICV pedía en su pregunta al comisario a pronunciarse sobre si podía abrirse un procedimiento e infracción de la legislación de la UE sobre medio ambiente, Potocnik ha señalado que el Ayuntamiento de Barcelona “todavía no han adoptado una decisión final sobre este proyecto y, por consiguiente, la CE no observa ningún indicio de infracción.” EFE

Foto: Vistes de la marina Port Vell, que acollirà grans iots i passarà a estar blindada, en una imatge d’arxiu. Font: JOSEP LOSADA /Arxiu ElPuntAvui.

Com fer compatible Internet i la Propietat Intel·lectual (Thiago Ferrer Morini) / Cómo hacer compatible Internet y la propiedad intelectual (Thiago Ferrer Morini)

1

Cómo hacer compatible Internet y la propiedad intelectual (por Thiago Ferrer Morini, para El Pais Tecnologia/Ciber País, 5 julio 2012)

La Internet Society se estrena en Madrid con un debate sobre derechos de creación

Europa entierra ACTA

La compatibilidad entre los derechos de propiedad intelectual e Internet fue el tema para una discusión abierta entre Víctor Domingo, presidente de la Asociación de Internautas, Alejandro Perales, presidente de la Asociación de Usuarios de la Comunicación (AUC) y el cineasta Stéphane Grueso. El debate, organizado por el capítulo español de la Internet Society, una organización internacional, cuya misión, según sus propias palabras, es ?que Internet sea para todos?. El coloquio fue moderado por el periodista Miguel Ángel Uriondo, y sirvió para cerrar la primera conferencia de la organización en Madrid.

El rechazo por parte del Parlamento Europeo del Acuerdo Internacional contra la falsificación y la piratería (ACTA) ha dado nuevos argumentos a los defensores de una Internet libre pero también ha prorrogado una discusión que, para Domingo, es ya ?una pérdida de tiempo? que abruma al resto de debates sobre el futuro de la Red.

Según Domingo, el Estado ?no puede poner los derechos corporativos por encima de los derechos de los ciudadanos?. Internet desbarata los conceptos de propiedad intelectual y ?prostituye? el debate. ?Hay que volver a definir la propiedad intelectual en función de los nuevos soportes?, indica. Para Stéphane Grueso, vivimos un proceso de reconversión industrial: el modelo basado en la venta de copias ha dejado de tener sentido, pero la industria no quiere aceptar ese cambio de paradigma. ?Y cuanto antes lo acepten, mejor les va a ir?. Alejandro Perales diferenció entre la piratería, es decir, el negocio de permitir el acceso a contenidos sobre los que no se han satisfecho derechos de autor, y el intercambio de contenidos en un entorno ?no lucrativo?, que, según el presidente de la AUC, ?no tiene nada que ver con la piratería?.

Los tres participantes en el debate coincidieron en que las soluciones que los gobiernos están intentando aplicar, en especial la llamada ley Sinde-Wert, van más allá de la simple vigilancia del respeto a los derechos de autor. ?Tratan de controlar la información que se intercambian los ciudadanos?, opinó Grueso. ?Los derechos digitales son los derechos civiles del siglo XXI?, consideró Domingo, ?y lo que se nos intenta quitar es el milagro de una comunicación libre?. El presidente de la Asociación de Internautas hizo énfasis en que la libertad de acceso a Internet en España se ve coartada por el alto precio de la banda ancha, ?una de las más caras de Europa? y se preguntó ?como dos ministros de Cultura tan ideológicamente contrapuestos son abducidos hacia a las mismas conclusiones cuando se trata de propiedad intelectual?.

Los productos digitales tienen un mercado siempre y cuando los precios empiecen a bajar

Ante la pregunta de como enfrentarse a la apropiación indebida de contenido, los tres participantes en el debate hicieron hincapié en la escasez de la oferta legal. Para Perales, el déficit de oferta es ?palmario? y fomenta las descargas extraoficiales. Domingo puso como ejemplo las series de televisión: mientras las distribuidoras tienen un catálogo de entre 300 y 400 programas, en las redes P2P hay disponibles más de 1.700, señal de una industria que, según él, ?no se ocupa de la oferta?. Grueso indicó que él gasta ?cientos de euros? en productos culturales pero ?ninguno de ellos? en España, debido a la escasez de los catálogos y el alto precio de los productos en comparación con otros países. Según ellos, el éxito en España de servicios como Spotify, que ofrece música por cantidades ?razonables?, confirman que hay un mercado disponible siempre y cuando los precios bajen.

Ante la duda sobre si hay vías para una solución intermedia entre usuarios, creadores y gobiernos para llegar a un consenso, Domingo consideró que un diálogo constructivo ?es posible?, pero que ?todos debemos dejarnos pelos en la gatera?. Grueso prefirió considerarlo una disputa entre los ciudadanos y el poder, una pugna entre buenos y malos en la que ?vamos a ganar los buenos?. Según el director de la oficina regional de la Internet Society en Europa, Frédéric Donck, al menos a nivel internacional, los canales para el debate están abiertos ?permanentemente?.

La Internet Society, fundada en 1992, tiene más de 55.000 socios en 72 países, y está presente en España desde 1995. Entre sus objetivos fundamentales está el desarrollo de estándares abiertos, el fomento de discusiones a escala global sobre el futuro de Internet y la difusión de información sobre la Red.


Foto: El eurodiputado Raül Romeva, de Los Verdes, vota en contra del tratado ACTA. / P. SEEGER (EFE)

El PE acaba amb l’ACTA. Les regles del joc han canviat: alea jACTA est!

2
Avui el Parlament Europeu s’ha negat a ratificar l’acord comercial contra la falsificació (ACTA). 478 MEPs hem votat contra, només 39 a favor, i 165 s’han abstingut. Amb aquest vot posem fi, i amb victòria, a la batalla per la transparència i la protecció dels drets fonamentals de la ciutadania europea.

I és que el rebuig de l’ACTA és una victòria per la democràcia i la ciutadania europees.

Després de més de 3 anys de batalla política i tècnica, el Parlament Europeu ha votat en defensa dels drets i les llibertats fonamentals de les persones. És una victòria per a la ciutadania, que ha guanyat la batalla als lobbies industrials. La societat civil europea ha fet una gran campanya, amb una mobilització massiva, que ha arribat als representants al Parlament.

ACTA pretenia abordar la difícil qüestió de la protecció de la propietat intel·lectual exclusivament a través de les seves dimensions econòmiques i punitives. Suposava una amenaça en molts aspectes relatius als drets i les llibertats fonamentals.

El rebuig a l’ACTA significa obrir un espai de debat públic, tant a Europa com dins de cada Estat membre, per regular la propietat intel·lectual. Cal, i és possible fer-ho, trobar l’equilibri entre la protecció de la creació i la innovació i l’intercanvi de coneixements i de les llibertats civils.

Han estat molts els fronts en els quals hem basat la nostra oposició: cultura oberta, accés medicaments essencials, salut, agricultura, innovació i transparència. Celebro que hàgim aconseguit, conjuntament, que tots aquests aspectes hagin estat escoltats per la majoria del Parlament Europeu. 

Aquest és un moment històric: les regles del joc han canviat. Alea JACTA Est!

Font foto: Parlament Europeu.

L’Eurocambra pot tombar avui ACTA

0
Vilaweb dedica avui un extens article explicant per què una gran majoria del PE ens oposem a l’acord Contra Pirateria (ACTA). Cinc dels Comitès del PE ja han votat a favor de rebutjar la proposta d’acord. A les 1200 comença la votació definitiva, la del plenari. Tot apunta que també avui hauriem de dir un no alt i clar al què i al com, d’aquesta proposta. A veure què passa. 

Segons Vilaweb:

L’Eurocambra pot tombar avui ACTA

“El ple del Parlament Europeu reunit a Estrasburg vota avui si accepta o no l’Acord Comercial d’Anti-Falsificació (ACTA). Tot fa pensar que l’ACTA serà rebutjat i que no es podrà aplicar enlloc de la Unió Europea. Aquest acord comercial, que pretén combatre el tràfic de falsificacions i la violació de la propietat intel·lectual a nivell internacional, ha causat molta polèmica. Hi ha més de 2,8 milions de ciutadans europeus que han signat a favor de frenar-ne l’aplicació, sobretot perquè creuen que atempta contra la llibertat d’expressió a internet.  

El mes de gener l’ACTA va ser subscrit per vint-i-dos estats membres de la UE, però cal que l’eurocambra ho ratifiqui. Cinc comissions del Parlament Europeu ja han recomanat de rebutjar l’ACTA: la de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior; la d’Indústria, Investigació i Energia; la d’Afers Jurídics, i la de Desenvolupament.

A aquestes s’hi va sumar la setmana passada la comissió de Comerç Internacional, que va aprovar per dinou vots a favor i dotze en contra una recomanació al ple perquè no accepti l’acord internacional. L’eurodiputat Raül Romeva, membre d’aquesta comissió, ha explicat al seu bloc el motiu del rebuig. 

El tractat té com a objectiu reforçar l’aplicació de les normes de protecció dels drets de propietat intel·lectual, combatre la pirateria a internet i evitar la importació de béns falsificats. Els principals arguments dels detractors de l’ACTA són que vulnera les llibertats a internet i al concepte de cultura lliure, i també alguns drets humans com ara l’accés universal a la salut, a causa de la restricció de l’ús de medicaments genèrics.

Tots els partits polítics s’han mostrat en contra de l’aplicació de l’acord. L’excepció és el Partit Popular, que considera que és una bona base per a combatre la falsificació de béns i la pirateria a escala internacional. El grup popular demana d’ajornar la votació fins a saber què dictamina el tribunal de la Unió Europea. 

Va ser la Comissió Europea qui va recórrer al tribunal per rebre l’aval sobre la compatibilitat de l’acord amb la llei europea. Precisament el comissari de Comerç, Karel De Gucht, que va escriure aquesta opinió a VilaWeb, ha recordat avui que és partidari d’esperar la resolució del tribunal. 

La Unió Europea va negociar fa mesos l’ACTA amb els Estats Units, Austràlia, Canadà, Corea del Sud, Japó, Marroc, Mèxic, Nova Zelanda, Singapur i Suïssa. Vint-i-dos estats s’hi van mostrar partidaris, mentre que Alemanya, Eslovàquia, Estònia, els Països Baixos i Xipre s’hi van negar. Ara bé, per tal que l’acord entri en vigor a la UE, és necessària la ratificació per part del Parlament Europeu, que pot acceptar o rebutjar el text, però no modificar-lo.

Així mateix, perquè entri en vigor a nivell mundial caldria que fos ser ratificat per un mínim de sis dels estats que el van negociar.” 

Photo:

The highly controversial Anti-Counterfeiting Trade Agreement (ACTA) took centre stage during this plenary session as MEPs aired divergent views.

Rapporteur David Martin suggested voting against, as did many other MEPs, highlighting the civil liberty concerns which could be inherent to such an agreement.

De Gucht intervening today in plenary, while Sandrine Belier and Raül Romeva i Rueda follow the debate and comment it on twitter. Font: This photo is copyright free, but must be credited: “© European Union 2012 – European Parliament”. (Attribution-NonCommercial-NoDerivs Creative Commons license). For HR files please contact: webcom-flickr(AT)europarl.europa.eu

Comitè de Comerç rebutja ACTA: hi ha esperança! / Trade Committee rejects ACTA: There is hope!

0
Publicat el 26 de juny de 2012
I després que la setmana passada el Comitè de Comerç Internacional del Parlament Europeu -INTA- esdevingués el quart a rebutjar ACTA, ja només queda la votació en plenària de la setmana vinent, a Estrasburg (el 4 de juliol).

Trade Committee rejects ACTA: There is hope! http://www.youtube.com/watch?v=LBvhIsVYSfA