Raül Romeva i Rueda

Des de fa unes setmanes qualsevol persona que agafa un avió es troba amb que les ja habituals dificultats que comporta passar pels detectors de seguretat s’han incrementat ara amb un motiu d’absurdes discussions, cares llargues, i enderreriment a les cues: la nova normativa dels líquids segons la qual només es pot pujar a la cabina líquids en recipients no superiors a 100ml i que hi càpiguen tots en una bossa de plàstic transparent de 20cm x 20cm. Aquesta mesura està establerta pel Reglament CE 1546/2006 segons el qual (segueix…)

es modifica el Reglament 622/2003 sobre mesures relatives a la posada en funcionament de normes comunes en el marc de la seguretat aèria, l?annex del qual, atenció, es secret! El problema, però, és que és normativament secret perquè segons la Comissió, si es fés públic, els terroristes podrien usar-lo per vulnerar-lo, i per això no es pot publicar al Diari Oficial, mentre que la realitat és que ja ha sortit publicat a nombrosos diaris (l’adjunto en annex). Així doncs, mentre el suposat secretisme no serveix per evitar que els terroristes en facin mal ús, és aqeust mateix secretisme el que suposa un problema pels ciutadans i ciutadanes que en pateixen la aplicació totalment lliure que en fan els diferents aeroports.

La pregunta és immediata: com pot ser secreta una mesura normativa? quina garantia tenim els i ciutadans i ciutadanes que s’aplica correctament i no hi ha abusos? com podem denunciar-ne la mala aplicació en cas que n’hi hagi?

Diversos grups de l?Eurocambra, entre ells el Grup Verds/ALE, hem plantejat una pregunta oral a la Comissió que serà debatuda dilluns a la sessió plenària d?Estrasburg, per demanar-li que es pronunciï sobre el tema. 

El cas és que aquest nou reglament, d?aplicació immediata per part dels Estats membres sense que hi hagi hagut cap mecanisme de trasposició a la normativa interna, ja ha començat a provocar no pocs maldecaps a les persones que es desplacen en avió, així com al servei de seguretat dels aeroports, davant les incomprensibles restriccions posades a la possibilitat de pujar determinades quantitats de líquids a les cabines.

Per tot plegat, com moltes i molts d?altres col.legues com per exemple n?Ignasi Guardans, em pregunto quina justificació té mantenir el secret sobre una mesura que comporta efectes tan immediats i directes sobre les persones i que contravé el principi de publicitat de la llei. Amb la pregunta de dilluns, que adjunto, allò que pretenem és demanar a la Comissió que argumenti  en fets i estadístiques sobre la necessitat i la proporcionalitat d?aquesta mesura, així com sobre els procediments previstos per tal de comunicar vulneracions i abusos en relació a la mateixa.

Pregunta oral amb debat presentada per Monica Frassoni, Kathalijne Buitenweg i Raül Romeva en nom del Grup dels Verds/ALE:

Commission Regulation 1546/2006 on aviation security was recently adopted by the Council. It contains a secret annex with restrictive measures on liquids that passengers are allowed to carry on aircrafts in their hand-luggage.

Can the Commission answer the following questions:

1 What is the justification for keeping secret a norm having binding effects on individuals in breach of the democratic principle of publicity of laws? What are the procedures provided to contest a decision? What are the provisions for legal remedy? Can the Commission argue with facts and statistics that those measures are effective and proportionate?

2 Will the European Commission evaluate the efficiency and the practical consequences of the measure on individuals and inform the public and the EP?

3 Will the Commission review the measure and if so, when?

4 What does the Commission suggest to overcome the shortcomings of the comitology procedure applied?

Foto: AP/BBC

En un apunt anterior (Consumir, consumir, consumir….: del ‘fast food’ a la Televisió sense Fronteres. On són els límits?) comentava la contradicció que suposava que la Comissió fes campanya contra l’obessitat (especialment la infantil) i al mateix temps avalés empreses les pràctiques de les quals tenen molt a veure amb aquest problema com són Coca-Cola o McDonald’s, entre d’altres. Fruit d’aquesta contradicció vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió (és aquesta). Ara el Comissari de Sanitat i Protecció dels Consumidors, el xipriota Markos Kyprianou, m’envia la següent resposta (segueix…):

E-5030/06ES. Respuesta del Sr. Kyprianou en nombre de la Comisión (19.1.2007)

La Comisión considera que las alianzas multilaterales pueden ayudar a afrontar desafíos complejos para el conjunto de la UE, como la obesidad. Los agentes económicos de la cadena alimentaria están reduciendo la grasa, la sal y el azúcar en los productos transformados y ofrecen a los consumidores más información sobre qué contienen sus alimentos. Estos pasos, junto con una comercialización responsable y la insistencia en que se haga más ejercicio físico, son fundamentales para luchar contra la obesidad. Todos los agentes pueden y deben esforzarse aún más.

La rueda de prensa organizada el 9 de noviembre de 2006 tuvo lugar antes de la conferencia ministerial de la Organización Mundial de la Salud (OMS) sobre la obesidad, en la que participó la Comisión. Uno de principales aspectos tratados fue el recurso a asociaciones entre el sector público y el sector privado para contrarrestar la obesidad. La Comisión cuenta con experiencia en este ámbito y, en marzo de 2005, inauguró la Plataforma Europea sobre la Dieta, la Actividad Física y la Salud, en la que se reúnen agentes clave de la industria, organizaciones no gubernamentales (ONG), asociaciones de médicos y grupos de consumidores para adquirir compromisos firmes como parte del esfuerzo para detener e invertir las tendencias en lo que se refiere a la obesidad.

En la rueda de prensa se mencionaron algunos ejemplos de la industria alimentaria en los ámbitos en los que ésta ha contribuido de forma palpable al trabajo de la Plataforma. Tener en cuenta la información sobre nutrición y aumentar la sensibilización sobre cuestiones de nutrición es esencial para animar a los consumidores a cambiar su comportamiento dietético. Por tanto, el hecho de que una empresa ponga información sobre nutrición en casi todos los productos representa un paso adelante importante para dar al consumidor la información que necesita para elegir con conocimiento de causa. La Comisión también considera que la reformulación es un ámbito en el que pueden realizarse grandes avances. En marzo de 2006, la Comisión urgió a los transformadores y los minoristas a hacer un mayor esfuerzo.

En la citada rueda de prensa, la Comisión dejó claro que los miembros de la Plataforma habían emprendido una gama de actividades mucho más amplia. Hasta la fecha, los miembros de la Plataforma han propuesto y han empezado a aplicar más de 140 compromisos que representan casi 500 acciones individuales, las cuales varían entre la promoción de modos de vida sanos hasta el suministro de más información sobre nutrición y la restricción de la publicidad para niños pequeños. Los miembros de la Plataforma también se han comprometido a supervisar sus compromisos de forma transparente, participativa y responsable para que se pueda confiar en los resultados de la Plataforma; por tanto, es evidente que se actúa y que las acciones son visibles.

Esta Plataforma es una de las numerosas iniciativas impulsadas a escala de la UE por lo que se refiere a la nutrición y la actividad física, que varían desde el intercambio de información entre los Estados miembros hasta la mejora de la reglamentación. Para recopilar estas iniciativas e impulsar acciones a nivel nacional, e incluso regional o local, la Comisión prevé que, en la primera mitad de 2007, se adopte un Libro Blanco sobre nutrición.

Font foto: www.roosterteeth.com

Un dels debats més interessants dels darrers mesos en el Parlament Europeu ha estat, sens dubte, la revisió de la Directiva sobre la Televisió sense fronteres. Avui dimecres, finalment, votem en Primera Lectura la postura del Parlament (Informe Hieronymi) (veure nota explicativa del servei de premsa del Parlament). El cas és que els ciutadans i les ciutadanes europees passem una mitjana de dues hores diàries davant el televisor veient pel.licules, programes i, sobretot, publicitat. Una modalitat de publicitat cada vegada més extesa és allò que els americans anomenen el ‘product placement’,  (segueix…)

que no deixa de ser una mena de publicitat encoberta (quan un actor, per exemple, apareix bevent una Coca-Cola mostrant-ne clarament la marca, i fins i tot, de vegades, mencionant-la). L’abús d’aquesta mena de pràctiques és el que ha motivat, entre d’altres causes, la necessitat d’adaptar una regulació europea que data de 1997. I és que el ritme com ha canviat la TV en aquests anys ha estat (i és de fet), impressionantment ràpid: ens trobem en aquests moments en plena era digital, i la tecnologia Mòbil és ja una realitat, per exemple. Calia per tant, una actualització de la normativa.

A grans trets del què es tracta és d’esmenar l’actual Directiva ‘Televisió sense Fronteres’ per tal d’establir un marc més flexible per a les emissions televisives, incloent d’altres serveis audiovisuals de caràcter lineals (serveis en obert), així com establint també un conjunt de regles mínimes per a serveis audiovisuals de caràcter no lineal (de pagament).

No obstant, i malgrat que l’objectiu és certament lloable, existeix el risc que el resultat final esdevingui precisament el contrari del què es pretén, és a dir, que en realitat s’imposin les tendències més liberalitzadores en el sentit del ‘tot val’ i que ens trobem amb un model de televisió similar al dels Estats Units, en què de vegades sembla que siguin els programes i les pel.licules les que tallen els anuncis, i no a l’inrevés.

És per això que el Grup Verds/ALE al Parlament Europeu hem volgut advertir d’aquest i d’altres riscos:

Els Verds adverteixen sobre l?americanització dels serveis de mitjans audiovisuals de la UE i de l?augment de publicitat per a nens i nenes en la programació

L?eurodiputat d?ICV, Raül Romeva, ha explicat que Els Verds volen frenar l?augment de publicitat televisiva o prohibir als programes infantils els anuncis de productes que fomenten una mala alimentació

Davant el vot en primera lectura previst per aquest dimecres 13 al Parlament Europeu sobre la revisió de la directiva Televisió sense Fronteres, els Verds han avisat contra l?americanització dels serveis de mitjans audiovisuals de la UE. L?eurodiputat d?ICV adscrit al grup dels Verds, Raül Romeva, ha explicat que la revisió de la citada directiva ?modificarà completament el paisatge de mitjans a Europa, i per tant, ?és crucial anar pel bon camí?. En aquest sentit, ha afegit que ?estem preocupats de com pot acabar aquesta revisió i d?una possible americanització de la radiodifusió televisiva a Europa amb augment de la publicitat; una por que ha estat confirmada pel vot en la comissió de cultura del Parlament Europeu?

Romeva ha explicat que la proposta de la comissió d?autoritzar l?augment de la publicitat en les sèries i programes de televisió comportaria una invasió encara major dels anuncis en les nostres vides i els Verds han presentat esmenes per evitar aquesta possibilitat: el nostre grup demana a més una limitació horària i diària per a la publicitat per evitar que envaeixi els programes?

Els Verds volen també prohibir la publicitat de productes de fomenten una mala alimentació als programes infantils, i amb aquest objectiu el grup ha presentat una esmena per prohibir la publicitat d?aliments i begudes amb un alt contingut en greixos, sal o sucre. ?Tenint en compte que l?obesitat és un problema creixent a Europa i que els nens i nens són molt receptius a la publicitat, creiem important que el Parlament tracti aquesta qüestió amb la serietat que mereix?, ha insistit Romeva.

Font foto: Parlament Europeu

Divendres passat es feia públic que la Comissió Europea cedia la seva seu a empreses com McDonald’s, Pepsi i Coca-Cola, per a fer-hi un acte de propaganda. Aquestes empreses, a les quals el mateix comissari Kyprianou ha lloat en diverses ocasions, són en part responsables dels mals hàbits alimentaris actuals que condueixen a l’obessitat, malaltia contra la qual la mateixa Comissió insta a lluitar-hi. La paradoxal situació m’ha dut a presentar una pregunta escrita a la Comissió en els termes següents (segueix…):

"En la Unión Europea la obesidad afecta cada año a 400.000 nuevos niños y niñas. Según los expertos las causas principales de la obesidad son, entre otras, los malos hábitos alimenticios que provocan el auge del llamado ?fast-food?. Buena muestra de ello es el hecho de que ?Big Mac?, el menú emblemático de la más famosa de las cadenas mundiales de ?fast-food?, formado por una hamburguesa, media ración de patatas fritas y una Coca-Cola, aporta el 62% de la grasa recomendada que se debe consumir en un día.

Frente a estos datos, son cuando menos sorprendentes las alabanzas que el pasado día 9 de noviembre el comisario de Salud y Protección de los Consumidores, sr. Kyprianou, dirigió a empresas multinacionales como McDonald?s, Coca-Cola y Pepsi, las cuales son en buena parte responsables del aumento de los casos de obesidad infantil, según los expertos en nutrición.

¿Cree la Comisión que es compatible la lucha contra esta enfermedad con la propaganda y alianzas con estas empresas? ¿en que medida considera la Comisión que la practica de dichas empresas contribuye a la lucha contra la obesidad, sobretodo la infantil? ¿Cree la Comisión que con el solo hecho de que los productos de estas empresas contengan información en sus envoltorios sobre sus contenidos en grasas ya merecen ser reconocidas por su responsabilidad social como afirmó el Comisario Kyprianou? Ha pedido, o piensa pedir, la Comisión a estas empresas que eliminen el alto contenido en grasas de sus alimentos y productos?"

Per altra banda, la Comissió de Cultura (CULT) del Parlament Europeu ha votat aquesta tarda sobre la revisió de la Directiva Televisió sense Fronteres, de la qual n’és ponent de l’informe al Parlament Europeu la nostra companya de Grup, l’alemanya Heide Rühle. A continuació adjunto la nota de premsa en la qual hem posat de manifest les línees generals que, com a Grup, tenim la intenció de defensar, tant en Comissió, com en Plenària.

Révision de la Directive télévision sans frontières

La frontière entre les programmes et la publicité doit être clairement marquée 

Ce lundi 13 novembre 2006, la commission culture du Parlement européen se prononcera, en première lecture, sur la version révisée de la directive sur  les services des médias audiovisuels européens. Cette directive constitue la plus importante pierre angulaire législative de la politique médiatique de l’Union européenne. Les Verts au Parlement européen regrettent que dans cette proposition de directive il ne soit pas fait mention de l’importance du pluralisme des médias et qu’aucune mesure ne soit proposée pour empêcher leur concentration, ce que les Verts demandent. 

Le paysage médiatique européen est en pleine mutation: le développement des nouvelles technologies et les moyens de diffusions numériques croissants exigent une modification du cadre législatif actuel. Par conséquent, les Verts au Parlement européen s’expriment en faveur de l’élargissement du champ de la directive aux nouveaux services non linéaires comme la vidéo à la demande ou la télévision basée sur internet.

Les Verts/ALE ne veulent toutefois pas réglementer internet de la même façon que la télé radiodiffusion. Les contenus générés par les utilisateurs, comme les blogs ou les e-mails, ne seront pas concernés. Il s’agit donc pour la commission Culture du PE d’approuver un élargissement réaliste et approprié du champ d’application.

Les Verts/ALE s’opposent clairement à la proposition de la Commission et de la rapporteure sur l’introduction d’un cadre légal sur le placement de produit. Selon eux, Il est très important de séparer le contenu éditorial des programmes et la publicité et ce afin de respecter l’intégrité et la crédibilité des médias européens ainsi que des programmes eux-mêmes.

De plus, et toujours afin de respecter l’intégrité des programmes, ils sont contre l’introduction de la possibilité de coupures publicitaires pour tous types de programmes toutes les 35 minutes et encore moins pour les 30 minutes que propose la rapporteure. Ils proposent donc de garder la règle actuelle d’interruption par tranches de 45 minutes, sauf pour les programmes pour enfants et les journaux télévisés, qui eux seraient interrompus toutes les 30 minutes, sachant que ce genre de programme ne dure jamais plus.

D’autres demandes importantes pour les Verts/ALE touchent à l’introduction d’un droit européen pour les courts extraits, d’un droit de réponse pour tous les services de médias audiovisuels et le renforcement des droits des producteurs indépendant.

 Font foto: BBC