Fem la DUI i així deixem de ser un afer domèstic espanyol … deixem de ser com un nen malcriat.

La unilateralitat et defineix com Estat. El “PUNT I FINAL”: Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”

El que defineix als estats és la seva unilateralitat.

El “PUNT I FINAL”: Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”.

Els catalans sempre hem volgut un món millor, i la nostra llibertat i una Catalunya plena en tots sentits, però sense la unilateralitat ens quedem en les intencions i només amb les intencions esdevenim esclaus d’altri. Des del Compromís de Casp això ens està passant en progressió creixent, i així ja fa temps que ajupits davant de l’amo llepem a terra.

Arribem a l’hora del “PUNT i FINAL” que no vindrà sol per generació espontània, ha de ser fruit d’una ferma actitud de determinació -l’aplicació pràctica del dret a l’autodeterminació-.

Tot està fet, tot està apunt, milers de raons ens avalen, però falta el gest concret de trencament. 

Reconstruirem el millor país del món i ho farem sols amb la col·laboració de tots els catalans, sense ingerències alienes, i per això diem PROU a aquesta relació amb Espanya.

A partir d’ara serem Independents ho vulguin o no altres estats, alguns d’ells ens faran costat, altres tardaran una mica més, però nosaltres ja ara endeguem el nostre camí.

Fins ara hem patit i encara patim el gran handicap de la mesella actitud catalana: pensar o dir que facis el que facis “sense valor jurídic” t’ajuda en el Procés de Recuperació de la nostra secular independència, i això es fals.

Abans i després l’enemic sempre executa … ” van inhabilitar el magistrat de l’Audiència Provincial, Santiago Vidal, després d’haver redactat una constitució catalana, “sense valor jurídic”, durant el seu temps lliure.” El que et sembla que t’hauria d’alliberar de culpa no ho fa i en canvi sí que coarta la teva pròpia acció i la transforma en inútil, superficial i incongruent. I enlloc de sumar indecisos escampes i debilites els convençuts.

Els nostres capdavanters “els dels somriures i els del WIN-WIN” es pensen que fent la “puta i la ramoneta” “jo no he fet res, això no té valor jurídic, només era una consulta no vinculant …” es pensen que així enganyaran al nostre gran maltractador, espoliador i saquejador permanent.

Es pensen que ser i actuar unilateralment en les coses de la política entre nacions -la Realpolitik de veritat- no és prou democràtic, no és prou fi, no és prou políticament correcte, no és prou honorable … i així capen la seva i la nostra pròpia expressió efectiva de la seva i la nostra llibertat.

Podrien, els nostres capdavanters, ser unilaterals però no ho són, podríem, tots nosaltres els catalans, que volem Catalunya lliure i plena, ser unilaterals però encara no ho som prou.

Potser aquesta necessària unilateralitat, i el convenciment absolut d’exercir-la, és l’últim esglaó que ens cal pujar per ser una nació madura de veritat, digne del primer valor de tota nació que es valori de veritat com a nació, digne de la seva pròpia Independència.

Tot el que fa el nostre enemic primer, Espanya, sí que és unilateral i amb valor jurídic. Ells sí que ja fa temps són un estat convençut dels seus propis interessos xafin a qui xafin- 

Espanya fa milers de coses malament, però tan s’hi val, alguns capdavanters europeus i mundials fan i faran els ulls grossos per interessos evidents, ja ho van fer el 1945 per altres interessos d’aquells moments i també ho van fer el 1714.

Catalunya, la honorable, ho fa tot bé menys una cosa: plantar-se i dir “PROU !” Aquesta és l’essència de la DUI: Plantar-se i dir “PROU”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

——————————-

FEM CRÉIXER EL SUPORT A LA DUI. Plantem cara als invasors!

Què faríeu davant la negativa de Rajoy a negociar el referèndum?

http://www.elpuntavui.cat/serveis/enquestes/1/3311:
que-farieu-davant-la-negativa-de-rajoy-a-negociar-el-referendum.html

 

Espanya farà el ridícul i quedarà amputada i reduïda com mai ningú hauria pogut imaginar. Apa, a fer punyetes!

Ens ataquen!

Volen fer-nos ajupir, volen espantar-nos perquè renunciem  a l’ingent tasca de recuperar de nou la nostra set vegades centenària Independència que ja tenim a tocar.

Ataquen les urnes, els llibres, la història, les lleis i decrets, els batlles, els diputats i governants … en resum: ataquen Catalunya.

Volen destruir Catalunya, sotmetre-la de nou, xuclar-li la sang, l’energia, la creativitat.

Però no se’n sortiran!

“Catalunya sobreviurà als seus il·lusos enterradors” (Francesc Pujols)

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

————————

Perquè el govern espanyol ‘convidés’ un president català a ser escoltat al congrés han hagut de passar, com a mínim, cinc anys de manifestacions massives al carrer; una majoria ‘indepe’ al Parlament; tres etapes gandhianes del ‘primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen…’, i, potser més que tot això, una trucada en conferència d’algú amb prou poder per a fer-los desdir, en vint-i-quatre hores, d’un lustre de ‘no vull ni puc’. De la mateixa manera, perquè el govern espanyol investigués els llibres de text catalans ‘per adoctrinament’ només ha calgut, com a màxim, un ‘informe’ d’un ‘sindicat’ sense seu física coneguda, sense representació a les juntes, sense delegats entre el professorat i que ni tan sols es presenta a les eleccions. Un ‘sindicat’ que, com a tal, la USTEC l’ha definit de ‘gairebé inexistent’. Enhorabona als premiats.

D’aquest ens fantasmagòric hi ha un detall casual, que no sé ni per què l’hauria d’esmentar, i és que el seu president ha estat assistent, i fins i tot ponent, en seminaris sobre educació de l’Institut Catalunya Futur de la FAES (2004, 2007 i 2010, que figuri al Google). Però hi ha un altre detall que sí que no és casual, i és que l’informe academiquíssim capaç d’activar tot un govern d’estat compta amb el suport de C’s i SCC, sigles visibles del lobby anticatalanista català, sempre amatent al nostre sistema educatiu: no en va ha estat creat per a dinamitar els grans consensos del nostre país pel que fa a la llengua i l’escola. Com piulava Jordi Graupera, i que em perdoni per citar-lo del Twitter: ‘Com que a Catalunya no tenen força, fins i tot amb l’ajuda dels Àngels Ros de torn […] se’n van a Madrid, a emprar la força central, l’única que realment és efectiva.’ Dit en números: set milions sempre seran menys que quaranta-set, perquè Espanya és una i no cinquanta-una.

Així ens van les matemàtiques mentre no arriba l’estat fraternal que un dia ha d’escoltar-se els súbdits dissidents, aquells que als gràfics d’intenció de vot estatals queden diluïts en una porció incolora dita ‘Otros’. En aquest context d’espera per als fraternalistes i de desesperació per als independentistes, la piconadora de consensos històrics catalans va fent i no para, ta-ta-ta-ta-ta, amb l’objectiu de fer forat en l’equilibri delicadíssim, gairebé miraculós, de l’ecosistema educatiu català, que ja té prou problemes on n’hi ha. Piconar amb la maquinària pesada de l’estat encara té un avantatge afegit: el de la llei natural de la desproporció, que fa que construir costi temps i feina i esforç i sacrifici i etcètera, mentre que per a destruir només et cal això tan brutal i testosterònic de ser el més fort.

Els mites sobre l’adoctrinament de nens i televidents a Catalunya s’han difós a l’ample, impunement, temeràriament, a l’estat espanyol. Temeràriament perquè quan crees un monstre d’aquesta envergadura és fàcil que se t’escapi de la corretja. Els apologetes d’aquests mites no poden assumir de cap manera que l’independentisme pugui ser fruit d’un procés de raonament conscient per part d’individus adults; només se l’expliquen –i l’expliquen per mitjans d’abast lingüístic mundial– com un deliri col·lectiu i patològic, conseqüència d’un rentat de cervell sistemàtic que els ha transformat la ment neutra, naturalment castellanoparlant i espanyola, en forçadament catalanista, això és: catalanoparlant i hispanòfoba. I tot els quadra en el monstre que han creat: hi poses trenta anys del pla adoctrinador de Pujol-Andorra-Mas-convergència –l’escola de la immersió–, hi afegeixes el bombardeig adoctrinador dels mitjans  –TV3 i Catalunya Ràdio–, i ja tens el monstre instal·lat en els cervellets d’esponja dels xiquets i els cervells esponjats dels pares. Pel que fa a les generacions d”indepes’ que van créixer sota l’adoctrinament franquista, l’explicació deu ser que repapiegen, jo què sé.

Per a aniquilar el monstre cal anar als òrgans vitals, si no a l’ànima: l’idioma, la cultura, la transmissió de la pròpia història. Cal intervenir tot allò que explica una nació, perquè no sigui explicada: i amb el silenci, l’aniquilació. Que els seus habitants dubtin de la pròpia capacitat per a gestionar-se, per a educar les seues criatures, per a explicar-se a ells mateixos amb els seus mitjans, que no són tan vàlids com qualsevol altre, menystenint alhora els seus professionals. Despullar-los de la pròpia dignitat tractant-los d’adoctrinats, de sectaris, d’incapaços de tenir sentit crític sobre la realitat que veuen i viuen de primera mà. Perquè tothom sap, fins i tot els catalans, que Catalunya és un país on no arriba ni l’internet ni cap mitjà que els catalanoparlants, atrapats en el seu dialecte, puguin desxifrar per a contrastar les pròpies adoctrinacions.

A força que et tractin com a menor d’edat, pot passar que t’ho creguis. En un entorn d’inseguretat i submissió, és més difícil de prendre consciència de la indignitat que vinguin a fotre el nas en els llibres dels teus fills, en la feina dels seus educadors, en la llengua vehicular que han de tenir les escoles catalanes. No vull deixar de dir, encara que sembli que me’n vaig del tema, que es comença per aquí i s’acaba fent creure a tota una població que, a partir de tal dia, la llengua pròpia del seu país ja no és apta per a comunicar, per ella mateixa, ni als senyals de trànsit del seu país. Tan pervers com dir que ja no garanteix la seguretat dels seus ciutadans. Pretendre la inutilitat de la llengua catalana per motius de ‘seguretat pública’, no sé si coincidireu amb mi, és l’últim esglaó d’aquesta ignomínia. Només hi ha una manera que no hi arribem:

LA INDEPENDÈNCIA i enviar a la “presó espanyola” als criminals d’aquest crim.

Sr. Puigdemont, prou de plorar, prou de pidolar … DUI ja!

El vell autonomisme malparit que encara ho intenta dia a dia, avui mateix dia de la resposta de Rajoy, tres dies després de l’enèsima proposta de Puigdemont, i una altra carta encara  … i sempre, els diuen una i una altra vegada “no venç” el plaç per que feu una proposta espanyola …. malparits els d’aprop, mentre l’enemic fica el nas als llibres dels nostres fills i la mà a la butxaca dels seus pares -els pares dels fills petits, naturalment- amb el consentiment de la nostra covarda i còmplice classe política encara “l’actual” classe política …

Prou ja! Sr. Puigdemont de fer favors a Espanya. Prou ja! Sra. Munté de llançar globus sonda. Prou ja Sr. Junqueras de fer l’esmaperdut. Prou ja senyor Romeva de no dir-los prou als tres anteriors.

Prou! tots! de girar la cara a la DUI jugant-vos el futur de Catalunya i la dignitat dels catalans. Prou ja!

Sr. Puigdemont, dixi de pidolar a Espanya que ens ofereixi un pla que doni via a una tercera via, qualsevol joc nou de tornar a apedaçar Espanya a costa de la vida de Catalunya! Prou ja!

72 i els vostres capdavanters feu el favor de complir el mandat que vàreu rebre el 9N i el 27S, feu el favor de preparar amb diligència la DUI i no perdeu més el temps enganyant i traint per omissió el Poble Català.

Sabeu ben bé que amb Espanya no hi ha vida per Catalunya, ni estatuts, ni pactes fiscals, ni respecte, ni referèndums pactats, ni referèndums pactats de forma sincera, Espanya mai compleix, sempre hi ha la supeditació i la sempre present lletra menuda en totes les lleis i contractes. Prou ja!

DUI ja! D’una punyetera vegada.

La alternativa independentista (L’UPDIC de Jordi Fornas)

EL TERCER CERCLE

El procés navega en cercles, ja ha donat dues voltes i prepara la tercera.

El primer cercle va anar de les eleccions del 2012 a la consulta del 9N i el segon des d’allà fins a les plebiscitàries del 27S.

L’obstacle del 9N el van superar negant-li la legitimitat al vot favorable de més del 80% dels catalans.

En el cas del 27S van tergiversar els resultats per negar que el Sí hagués obtingut el 55% del vots favorables, i això que es diuen Junts pel Sí!

Els de la CUP no van voler ser menys i van aprofitar per renunciar a la declaració d’independència “formal” que duien al programa.

Ja preparen el tercer cercle, el del referèndum unilateral (RUI) el darrer gran invent.

Vistos els precedents pot tornar a ser un doble bucle: un altre “procés participatiu” i unes noves “plebiscitàries”.

Ara tornen al Parlament espanyol a intentar canviar Espanya un cop més, s’ofereixen per apuntalar l’Estat i a veure si els deixen fer el tercer cercle.

Posen en evidència el seu autonomisme però, mentre els seus electors es continuïn empassant el discurs “sobiranista” ells seguiran igual, es troben còmodes i ben servits en aquest sistema.

Si fossin independentistes ja haurien declarat la independència perquè fa temps que tenen la majoria necessària per fer-ho.

La sèrie inacabable d’excuses els delata i, si una gran majoria dels electors no se’n adona és perquè controlen tots els mitjans de comunicació i els tenen presa la mida, com els espanyols els tenen presa la mida a ells.

Els catalans estan evidenciant molta ingenuïtat, no s’adonen que no es tracta de “fer-ho bé” sinó de fer-ho i no serveix “estar units” si no és per declarar la independència amb totes les conseqüències: això vol dir prendre el control del territori i proclamar la república, és a dir, un enfrontament frontal i un trencament total amb l’Estat ocupant.

La gent de UPDIC no veiem altra sortida que la DUI i per això hi som, per oferir una opció nova i directa, res ens condiciona i el repte no ens fa por.
Haig de dir que encara som pocs per les dimensions de l’objectiu i faig una crida als qui voleu la independència perquè us afegiu sense més dilacions.

No espereu que es faci més evident l’engany autonomista, cal avançar-se als esdeveniments, un projecte així no es pot muntar al darrer moment.
La prudència fa traïdors, acuso els partits “sobiranistes” de traïció i si em volen desmentir que ho facin amb fets: una DUI en tota regla.

Jordi Fornas
President de UPDIC
Units per Declarar la Independència Catalana

Posar “Pregunta i Data” i encara més coses essencials en mans de l’enemic és de folls i insensats.

Vosaltres 72 i els vostres capdavanters, que la covardia i la niciesa vergonyants que us incapaciten per fer la vostra responsabilitat que és preparar i fer la DUI no us faci traïdors.

_____  UNIM_NOS PER A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA !

Sense DUI no hi pot haver independència (Jordi Fornas, UPDIC)

REFERÈNDUM O REFERÈNDUM.

Aquesta cosa.-

Tot i la seva complexitat vaig a fer una reflexió, que no lliçó.

Fins on l’encerto o vaig errat que cadascú ho miri segons la seva òptica.

Actualment Catalunya és una part de l’Estat anomenat Reino de España. Oficialment constitueix una de les 17 autonomies que l’integren. Com autonomia té un cert marge d’autogovern, cada dia més minso per cert, però en qualsevol cas, sobretot de certa importància i/o rellevància, ha d’estar a lo que digui l’Estat.

Un referèndum, d’autodeterminació, gaire res, sembla, tot indica, que no té competències per fer-lo. Així doncs si es vol realitzar, cal demanar permís a l’Estat que és qui en té les competències. I és que dins d’un Estat les parts, si no en tenen la competència explícita, no poden fer allò que vulguin quan vulguin, es deuen a les directrius que marqui el govern central, subjecte a les lleis corresponents, per les bones o per les altres.

Fet aquest primer aclariment, val a dir que un referèndum no es pot fer com es vulgui i cal que compleixi els paràmetres i requisits establerts per la Comissió de Venècia, que és l’òrgan de la UE que entèn i té les potestats en la qüestió dels referèndums, perquè sigui oficialment reconegut i validat el seu resultat.

Com he expressat d’entrada, cal que es compleixin els requisits entre els quals els més importants són: cens, pregunta, possibilitats de victòria de cada una de les respostes possibles, percentatge mínim de participació…, etc.

Bàsicament les recomanacions són: que el cens inclogui totes les persones que compleixen els requisits per poder votar en aquesta elecció, que la pregunta sigui única i i amb resposta binària, és a dir: SI o NO i recomanen explícitament l’absència de límit mínim de participació.

Res, bufar i fer ampolles tot això del referèndum, sobretot si es vol fer, com és el cas, dins d’un altre Estat i amb l’oposició d’aquest i sent, com és, que la part està supeditada al tot tant sí com no.

Així doncs, per fer aquest referèndum hi ha dues possibilitats:

-Amb acord i per tant autorització de l’Estat matriu.-

No sembla una opció gaire factible si ens atenim a la història i antecedents d’actuació de l’Estat espanyol des de la seva fundació, la qual cosa porta a pensar que si l’autoritzen serà perquè en tenen la certesa de mantenir la unitat de l’Estat, és a dir que la resposta serà NO. I, a més, s’apunten el tanto de la democràcia. Com podrien tenir aquesta certesa? hi ha medis.

-Sense acord, fent prèviament la declaració d’independència.

En aquest cas, des del moment que es fa la declaració s’està fora de l’Estat anterior i per tant fora de l’abast de les seves lleis.

Analitzat de manera simple, simplista si voleu, el tema va de fer un referèndum dins d’Espanya.

Dins d’un estat del que només s’és una part, no es pot fer res sense autorització expressa, et posis com et posis. I de cap manera avalat per la comunitat internacional, de cap manera. Cap estat avalarà res que vagi en contra d’un altre estat consolidat, més encara quan Catalunya i Espanya no tenen un conflicte reconegut i Espanya passa per ser un estat democràtic membre de l’ONU de l’OTAN i de la UE, entre altres institucions internacionals.

No s’albira doncs cap possibilitat que un referèndum vinculant, tant si com no, que alguns diuen, i en contra de la voluntat d’Espanya es faci.

No ens deixem de banda, a més, que es diu, molt seriosament sembla, que si el resultat del referèndum, si malgrat tot es fa, fos SI i Espanya no el reconegués es faria la declaració, ara sí.

Déu n’hi do!

Aquest és el merder en que ens tenen immersos i entretinguts.

Pensant per vosaltres mateixos, sense prendre’s res, fredament, “a palo seco”, algú s’ho pot creure?

Veient tot això, en la situació actual, la lògica diu que cal d’inici una declaració formal del Parlament, seguida immediatament de l’acció executiva de prendre el control de totes les institucions i ens corresponents, continuant per tots els passos encaminats al reconeixement i consolidació del nou Estat.

La comunitat internacional avalarà, o no, una independència de Catalunya que comenci per una declaració, fets consumats. Mai posaran en risc les relacions interestatals avalant una acció interna d’una part d’un estat consolidat que, a més, no té cap conflicte internacionalment reconegut.

Cap referèndum, cap llei de transitorietat jurídica ni d’altra mena, que es faci dins d’Espanya, pot ser vàlida ni tenir cap efecte real si no és que es fa prèviament una declaració d’independència.

Antoni Abat Ninet ens mostra el camí i ens diu com s’ha de recórrer en la seva declaració en seu parlamentària.

Algú pot trobar on diu que el referèndum previ a la declaració és un requisit indispensable pel reconeixement internacional?

Comentaris

Joel Serra

Joel Serra No el faran, i si el fan, faran tupinada, perquè els partits autonomistes no volen la independència. El que passa és que no poden dir-ho obertament perquè la gent se’ls tiraria a sobre

Oriol Espona Andreu

Oriol Espona Andreu PERE CARDÚS I EL SEU ARTICLE A VILAWEB
És curiós Cardús que en el teu article de Vilaweb http://www.vilaweb.cat/…/els-cinc-moments-de-mes-risc…/
ometis la paraula DUI, només estic d’acord amb tu quan dius que tenim una majoria parlamentària (que tMostra’n més…

Claudi Balmanya

Claudi Balmanya Cada un de nosaltres podriem fer una urna de cartró o paper, així com el vot seguint un model esplicitat, i podem posar unes dates per anar entregant aquestes urnes publicant per internet i demés per a potenciar l’interés dels ciutadans.
Durant 40 anysMostra’n més…

Jordi Fornas Prat

Jordi Fornas Prat Fa temps que ho estem dient i en Manel Serrano ens ho confirma. Sense DUI no hi pot haver independència.

Claudi Balmanya

Claudi Balmanya Cada un de nosaltres podriem fer una urna de cartró o paper, així com el vot seguint un model esplicitat, i podem posar unes dates per anar entregant aquestes urnes publicant per internet i demés per a potenciar l’interés dels ciutadans.
Durant 40 anysMostra’n més…

 


 

 

Espanya farà el ridícul i quedarà amputada i reduïda com mai ningú hauria pogut imaginar. Apa, a fer punyetes!

Ens ataquen!

Volen fer-nos ajupir, volen espantar-nos perquè renunciem  a l’ingent tasca de recuperar de nou la nostra set vegades centenària Independència que ja tenim a tocar.

Ataquen les urnes, els llibres, la història, les lleis i decrets, els batlles, els diputats i governants … en resum: ataquen Catalunya.

Volen destruir Catalunya, sotmetre-la de nou, xuclar-li la sang, l’energia, la creativitat.

Però no se’n sortiran!
“Catalunya sobreviurà als seus il·lusos enterradors” (Francesc Pujols)

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

EN ELS 5 MOMENTS DE LA VERITAT ens cal la mobilització que ha d’esdevenir acte de ruptura.


Les lliçons de la Unilateralitat:
Primer DUI d’afirmació ferma i contundent,
mesos després RUI de ratificació.


EN ELS 5 MOMENTS DE LA VERITAT ens cal la mobilització que ha d’esdevenir acte de ruptura.

DUI i RUI comparteixen una U, la de la Unilateralitat sense permís d’Espanya ni implicació d’ Europa.

No volem més pastanagues senyors capdavanters!

Parlant de Catalunya, la unilateralitat significa que la Independència ens la hem de fer sols els catalans ja que Espanya no acceptarà democràticament cap referèndum ni res que trenqui la seva legalitat i Europa no s’implicarà fins que ja haguem fet la DUI.

La UE és un club d’estats i l’Estat espanyol n’és soci, mai la UE, d’entrada, farà costat a Catalunya per sobre del seu soci espanyol fins que els fets consumats i la pressió internacional per vergonya a perdre la forcin a decidir-se cosa que de segur li costarà, com als Balcans i amb els immigrants però ho farà. . La primera lliçó més gran de tot això és que per acabar el procés no podem esperar un referèndum pactat ni consentit com imaginen els nostres capdavanters, ells voldrien una transició suau -com prement un botó legal- però caldrà una decisió en ferm de trencament i sense fer com sempre fem marxa enrere. . I la segona lliçó també important i verídica és que els catalans tampoc podem esperar la implicació d’Europa que sense una DUI nostra no hi serà i a més fins al final després del reconeixement de Suïssa, Israel, Suècia, Sud-Àfrica i els EEUU. . Per tant Senyor Puigdemont, actual President, no ens enganyi amb més pastanagues ni dilacions com esperar cap referèndum pactat o cap implicació dels poderosos d’Europa. . La decisió en ferm -LA DUI- només la podem prendre nosaltres, què esperem? . . Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.

Ja ens estem emprenyant de que us arrossegueu com cucs. Puigdemont i Junqueras prou de fer de retardataris!

Sr. Puigdemont i Sr. Junqueras, prou de fer de “retardataris” ja ens estem emprenyant de que us arrossegueu fins Madrid com cucs. Al final serà veritat que per la vostra actitud i maneres de fer i parlar esteu enganyant al Poble de Catalunya que ens hem refiat de vosaltres.

Si no teniu clarividència, pebrots, coratge o dignitat per fer la DUI i deixar-vos de collonades com pactar referèndums a costa de abaixar-vos els pantalons i així jugar amb el futur de Catalunya i dels catalans, plegueu amb dignitat sense destruir la majoria de 72 diputats que possibilita una DUI suficient i digna, i deixeu que al davant s’hi posin líders de veritat determinats a no aigualir ni un moment més la voluntat del Poble Català, ja expressada de totes maneres legals i legítimes, i determinats a posar-la en pràctica.

Es parla i s’insinua sobre fracassos respecte al “procés” i respecte al Referèndum, i s’insinua la convocatòria de noves eleccions que posarien en perill directe la majoria de 72 diputats independentistes, que ja fa dos anys permetria fer un DUI guanyadora per naturalesa d’ella mateixa segons la jurisprudència dictada en el cas Kosovo.

El que cal no són unes noves eleccions sinó la dignitat necessària per apartar-se de nou i deixar posar al davant del “Procés” a uns altres capdavanters més capaços i de caire unificador com podria ser algú com la mateixa Sra, Carme Forcadell amb el suport d’un equip d’homes i dones rupturistes de veritat.

Prou de fer de “retardataris”. DUI ja!

No teniu cap excusa que no sigui la voluntat i la covardia d’auto enganyar-vos vosaltres mateixos i d’enganyar una altra vegada al “Poble menut català”.

Prou !  …ja!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas, ex Batlle de Gallifa. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.


Les que venen són paraules molt dures però és que el que diuen  Puigdemont i Junqueras i les seves actituds retardatàries cada vegada sovintegen més i ja ens estem emprenyant de veritat, ja n’hi ha prou!

En Puigdemont ha dit que un referèndum acordat però amb una participació del 15% “no seria vàlid”, ja que no serviria per interpretar el “desig del poble”.

I pel que es veu, el que vam votar els catalans per majoria absoluta de diputats a les passades eleccions del 27S 2015, un programa ben clar per a declarar la independència i no pas per a pactar o fer cap referèndum, tampoc li serveix per a interpretar “el desig del poble”. I aquest porc es fa passar per demòcrata? La democràcia de qui fa el que li convé i no fa el que el poble ha votat?

Comentaris
Joan Josep Pujol

Joan Josep Pujol REALMENT, SI EL 9N VA SER UNA COSTELLADA, I ENS PORTEN ALS TRIBUNALS PER TOT, REPRESENTA QUE VA SER UN ACTE SIGNAT I VÀLID , ( no cal legalitat), LLAVORS EL 9N HAURIEM POGUT JA FER LA INDEPENDENCIA A LA PRIMERA DENUNCIA AL CONSTITUCIONAL…..

Anna M. Codina

Anna M. Codina La mandra que els faria que sortís que sí al referèndum. Per això van fent girangonses, per què la gent es cansi.

————–

En Puigdemont és la cosa més falsa que ha parit Convergència. S’ha passat pels collons el vot dels catalans i el resultat del 27S de majoria absoluta per declarar la independència i s’ha tret de la màniga un referèndum pactat amb Espanya que ningú no va votar. I a sobre encara va donant oportunitats a Espanya (data, percentatges…) a veure si pacta el referèndum i així allargar la legislatura, estirar l’ignominiós autonomisme que tan bé representa i perpetuar l’espoliació fiscal que patim els catalans que ja supera de llarg els 300.000 milions d’euros. Això no és un president; això és una merda lligada en un cordill.

Comentaris

Esteve Escuer  Esteve Escuer S’ha de ser mokt curt de mires per dir aixo.. en fi, tenim de tot a Catalunya

Joan Josep Pujol
Joan Josep Pujol Al final si ens pendran per idiotes…..Si amb 5 anys no han tingut temps de pensar, ara en 1 mes què ? Si Puigdemont vol guanyar temps o suports amb aquest mes , crec que en perdra de confiança ciutadana, si es septembre és septembre….

Isidor Codina

Isidor Codina Et passes tres pobles, es president per que la majoria volem. Respecta les majories si et consideres demòcrata. Quan menystens axis al President, el que fas es ofendre al que el varem votar.
———————
Són paraules molt dures però és que les paraules de Puigdemont i Junqueras i les seves actituds retardatàries cada vegada sovintegen més i ja ens estem emprenyant de veritat, ja n’hi ha prou!
O feu la DUI o aparteu-vos ! 

Preparem la DUI i preparem el Crèdit Pont per garantir l’arrancada del nou estat català.

Les dificultats per arribar a fer el referèndum no les nega ningú dels que tenen alguna responsabilitat política en el procés cap a la independència. L’estat espanyol posarà tots els entrebancs que pugui per evitar que es faci. Des del govern de la Generalitat s’insisteix per activa i per passiva que res no els aturarà d’ací al setembre i que tan sols una acció de violència física per par de l’estat impediria que es fessin les votacions.

Així, doncs, cal preveure ja des d’ara quins seran els primers passos que es faran en cas que el resultat sigui favorable a la independència.

El govern té plans d’actuació en molts àmbits preparats des de les conselleries. Hi ha qüestions que són més d’ordre polític general.

El procés de desconnexió en cas de victòria del sí no serà cosa de pocs dies, però sí que hi ha algunes accions que caldrà fer des del primer moment.

 

Vegem-ne algunes.

0 – Per disposar d’un “crèdit pont” caldrà fer efectius sistemes de finançament exterior.

S’ha parlat sovint del crèdit pont concedit per estats tercers i per grups d’inversió per a superar els primers mesos fins que l’Agència Tributària funcioni al cent per cent. Aquesta també és una de les accions prioritàries ja des d’ara mateix.

 

1 – Proclamar la independència  (DUI)

És evident que el primer pas després de la victòria del sí a la independència en el referèndum ha de ser la proclamació de la independència. Totes les accions que vindran a continuació tindran sentit si prèviament s’ha anunciat la creació d’un nou estat català.

Com a estat i com a govern d’un estat, la Generalitat podrà ordenar les accions que vénen a continuació.

 

2 – Calendari de desconnexió


Com una mostra de les noves formes de l’estat català en matèria de transparència, el govern haurà de presentar públicament el calendari de la desconnexió. Almenys, una previsió de com vol que es desenvolupin els fets els mesos següents al referèndum fins a la convocatòria d’eleccions constituents i la creació de la nova assemblea parlamentària. Davant de la incertesa lògica que tindran els ciutadans, és important que el govern ofereixi signes de confiança i de previsió.

 

3 – La carta


Acaba de néixer un nou estat al món i cal comunicar-ho als altres membres d’aquesta comunitat. El govern ha d’enviar una carta als governs, als ambaixadors i als cònsols per anunciar-los que s’ha proclamat la independència de Catalunya.

En aquesta carta s’hi ha d’expressar la voluntat d’establir relacions bilaterals i la voluntat del nou estat de cooperar en els afers d’interès comú i global. Aquesta carta –o una d’específica per a cada cas– s’ha d’enviar també als organismes internacionals amb qui calgui establir contacte de bon principi. Per exemple, la Unió Europea, l’OTAN, l’Organització Mundial de la Salut, etc. Més endavant es podran revisar els convenis i les pertinences a aquests organismes segons decideixi la població i l’assemblea constituent.

 

4 – La retirada i designar la comissió negociadora de la desconnexió

Amb un estat propi, no hi haurà cap raó per tenir electes als parlaments d’altres estats. Per tant, caldrà anunciar la retirada dels diputats i senadors elegits a les circumscripcions del Principat. En canvi, sí que caldrà designar una comissió negociadora de la desconnexió, que podria comptar amb els ex-diputats i ex-senadors que ho vulguin, juntament amb experts en les matèries que caldrà negociar amb l’estat espanyol.

 

5 – Govern d’estat

L’accés a la independència ha de tenir també conseqüències en la configuració i en la forma del govern. El govern actual té la forma que exigeix la definició de competències del règim autonòmic. Per a ser un govern d’estat, haurà d’abastar tota mena d’afers que actualment no domina. Per exemple, aspectes de la seguretat i de la defensa, control aeri i portuari… Per tant, caldrà fer una ampliació del govern, potser també en nombre de departaments (es diran ministeris?).

 

6 – Bateria de decrets

Aquest govern del nou estat haurà de portar al parlament la creació d’unes quantes estructures d’estat, organismes i institucions imprescindibles per a funcionar amb normalitat. Per qüestions de seguretat jurídica, econòmica, comercial i ciutadana, caldrà crear la Banca Pública de Catalunya, l’òrgan directiu del sistema de justícia, l’Agència de Protecció Social, una Agència de Seguretat i Intel·ligència, el servei de Correus, l’Agència de la Seguretat Aèria i l’Autoritat d’Inversions i Mercats, entre més. Algunes d’aquestes institucions seran exigides per la comunitat internacional si es cerca l’acceptació i el reconeixement,

 

7 – Prendre el control

En termes d’efectivitat del control del territori i de la població, caldrà fer algunes actuacions que tenen a veure amb els cossos de seguretat. Un dels aspectes més urgents serà el control de les vies d’accés al país. Parlem dels aeroports, els ports i els passos fronterers per carretera.

 El control de les duanes és un aspecte primordial per a fer efectiva la independència. En aquest mateix sentit, hi ha algunes infraestructures sensibles que exigiran una vigilància especial els primers mesos de la independència. Parlem d’instal·lacions logístiques, de generació d’energia, de seguretat, de telecomunicacions, etc.

 

8 – Un nou compte d’ingrés

El nou estat serà viable si té diners per al funcionament normal. Per això, caldrà que tan aviat com es comenci la desconnexióes posi en marxa el cobrament dels impostos massius i el cobrament dels impostos de gran volum. En aquest sentit, cal que el govern comuniqui a les entitats que fan el cobrament de les declaracions fiscals que a partir d’aquell moment hauran de fer l’ingrés als comptes de l’Agència Tributària de Catalunya. 

 

9 – Per disposar d’un “crèdit pont” caldrà fer efectius sistemes de finançament exterior.

S’ha parlat sovint del crèdit pont concedit per estats tercers i per grups d’inversió per a superar els primers mesos fins que l’Agència Tributària funcioni al cent per cent. Aquesta també és una de les accions prioritàries ja des d’ara mateix.

La DUI, l’única resposta efectiva i prudent davant l’esquizofrènia d’un invasor prepotent.

Davant de la Injustícia d’un estat invasor i prepotent només es pot plantar cara amb una DUI, legal, legítima i internacional.

És hora de que els 72 diputats del Parlament Català i els seus capdavanters es decideixen per la DUI. Ho han de fer per dignitat i per prudència.

Salvador Molins, CA – UPDIC

Això dels judicis als nostrats polítics ja sembla una festa major. Només hi falten els gegants i els petards. Però quina poca dignitat: un Parlament amb majoria absoluta per a proclamar la independència de forma legítima i acabar així amb la injustícia espanyola i en canvi el que veiem és la Presidenta del Parlament a declarar. Mai havia vist tanta inutilitat tant concentrada ocupant escons i en un govern.